Estudi del canal de glicerol aqp7 i de l'adipoquina zag en l'àmbit de l'obesitat, la diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica. Dues proteïnes implicades en la lipòlisi del teixit adipós

L'obesitat incrementa les possibilitats de patir altres malalties com la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), la dislipèmia, la hipertensió, entre d'altres. Per tal de poder avançar en noves dianes terapèutiques que millorin aquestes malalties és necessari conèixer millor la biologia del teixit adipós i els seus components. El teixit adipós blanc, a més a més d'emmagatzemar la major part de les reserves energètiques, és capaç de tenir activitat metabòlica i endocrina. Cal tenir en compte que un adequat metabolisme lipídic en l'adipòcit és clau també per aconseguir un equilibri en l'homeòstasi del metabolisme glucídic en l'ésser humà. En aquest treball hem analitzat el paper de dues proteïnes implicades en la lipòlisi del teixit adipós, d'una banda el canal de glicerol aquaporina 7 (AQP7) i per altra l'adipoquina glicoproteïna Zinc-α 2 (ZAG), en el context de l'obesitat, la síndrome metabòlica i la DM2.Així, en aquesta tesi doctoral, hem pogut arribar a les següents conclusions:1. L'expressió del canal de glicerol AQP7, en teixit adipós, es troba disminuïda en pacients afectes d'obesitat mòrbida.2. La DM2 no sembla afectar l'expressió d'aquesta aquagliceroporina en el teixit adipós.3. Ambdues aquagliceroporines, AQP7 (al teixit adipós) i AQP9 (al teixit hepàtic) mantenen un estreta relació en pacients obesos mòrbids.4. La glicoproteïna Zinc-α 2 (ZAG) sembla tenir un paper rellevant en l'homeòstasi del teixit adipós amb un fort lligam amb altres adipoquines, especialment l'adiponectina.Obesity increases the chances to suffer from other diseases such as type 2 diabetes mellitus (T2DM), hyperlipidemia, hypertension, and others. In order to get into new therapeutic targets to improve these conditions, a best knowledge of the biology of adipose tissue and its components is needed. In addition to storing the most of energy reserves, white adipose tissue is able to have metabolic and endocrine activity. It is necessary to consider that an appropriate lipid metabolism in the adipocyte is also essential to achieve a balance in the homeostasis of glucose metabolism in humans. In this study we have examined the role of two proteins involved in adipose tissue lipolysis, first glycerol channel aquaporin 7 (AQP7) and on the other hand adipokine Zinc-α 2 glycoprotein (ZAG), in the context of obesity, metabolic syndrome and T2DM. Thus, in this thesis, we have reached the following conclusions: 1. The glycerol's channel AQP7 expression, in adipose tissue, is decreased in patients with morbid obesity. 2. The DM2 does not appear to affect the expression of this aquaglyceroporin in adipose tissue. 3. Both aquaglyceroporins, AQP7 (in adipose tissue) and AQP9 (in liver tissue) have a close relationship in morbidly obese patients. 4. The Zinc-α 2 glycoprotein (ZAG) seems to play an important role in the homeostasis of adipose tissue with a strong bond with other adipokines, particularly adiponectin

Elevada prevalença de comorbilitats cardiovasculars en pacients amb artrosi de genolls i mans

Estudis epidemiològics han demostrat una relació entre l'artrosi i els factors de risc cardiovascular clàssics

Prevalença de factors de risc cardiovascular i qualitat de vida en pacients amb trastorn mental sever

L'objectiu és descriure els factors de RCV i variables relacionades amb la qualitat de vida de pacients amb TMS

L'exercici físic pot compensar una dieta poc saludable?

El sobrepès i l'obesitat segueixen augmentant a causa de la dieta, sobretot en adolescents. Un estudi recent ha investigat els efectes de la dieta de cafeteria en la conducta de femelles de rata i ha demostrat que no només és metabòlicament nociva sinó que altera el comportament dels animals en dificultar les seves estratègies d'afrontament. També han observat que l'exercici aeròbic intens és capaç de compensar parcialment aquests efectes.El sobrepeso y la obesidad siguen aumentando debido a la dieta, sobre todo en adolescentes. Un estudio reciente ha investigado los efectos de la dieta de cafetería en la conducta de hembras de rata y ha demostrado que no sólo es metabólicamente nociva, sino que altera el comportamiento de los animales al dificultar sus estrategias de afrentamiento. También han observado que el ejercicio aeróbico intenso es capaz de compensar parcialmente estos efectos.Overweight and obesity continue to rise due to unhealthy diets, especially in adolescences. A recent study on the effects of a cafeteria diet with regard to coping strategies in female rats has shown, on the one hand, that this type of diet is not only metabolically harmful but alters behaviour by making coping strategies difficult, and on the other hand, that intense aerobic exercise is able partially to offset these effects

Efecte dels àcids grassos omega-3 d¿origen marí i els polifenols sobre la síndrome metabòlica en rates.

L’entitat clínica coneguda com Síndrome metabòlica (SM) es troba fortament condicionada per factors ambientals com una dieta inadequada o el sedentarisme i actualment afecta entre un 10-25% de la població adulta mundial, en alguns països i grups d’edat aquest percentatge arriba a ser del 50-60%. El fet de patir SM augmenta el doble el risc patir malaltia cardiovascular (MCV) i en cinc vegades el risc de patir Diabetis Mellitus tipus 2. A partir d’estudis observacionals sobre poblacions amb baixa incidència de SM, les quals consumien grans quantitats d’oli de peix, es va veure que els àcids grassos poliinsaturats de cadella llarga omega-3 (AGPI omega-3) eren clau per a la prevenció i millora de la SM. Però al tractar-se de àcids grassos amb varies instauracions en la seva estructura química, són vulnerables a la lipoperoxidació en una situació d’estrès oxidatiu. En el cas de la SM, l’estrès oxidatiu juga un paper clau en dos sentits, per un costat pot intervenir en el desenvolupament de factors de risc com l’aterosclerosi o la resistència a la insulina i per l’altre ser secundari a processos patològics previs com l’obesitat. Diferents estudis han classificat els antioxidants d’origen fenòlic com els antioxidants externs que disposen de mes afinitat per a les membranes, resultant així els antioxidants més eficaços per disminuir l’oxidació de les membranes riques en AGPI. Per tot això, aquest treball pretén demostrar que una dieta enriquida en AGPI omega-3 prevé la SM i l’estrès oxidatiu associat a aquesta i com aquesta millora es pot incrementar amb l’administració dietètica dels polifenols provinents de la llavor de raïm.La entidad clínica conocida como Síndrome metabólico (SM) está fuertemente condicionada por factores ambientales tales como un dieta inadecuada o el sedentarismo y actualmente afecta entre 10-25% de la población mundial adulta, en algunos países y grupos de edad este porcentaje llega a valores de 50-60%. El hecho de padecer SM aumenta dos veces el riesgo de padecer enfermedad cardiovascular (ECV) y en cinco veces el riesgo de padecer Diabetes Mellitus tipo 2. A partir de estudios observacionales sobre poblaciones con baja incidencia en SM, las cuales consumían grandes cantidades de aceite de pescado, se observó que los ácidos grasos poliinsaturados omega-3 (AGPI omega-3) eren claves para la prevención y mejora del SM. Pero al tratarse de ácidos grasos con varias instauraciones en su estructura química son vulnerables a sufrir peroxidación lipidica en una situación de estrés oxidativo. En el SM el estrés oxidativo juega un papel clave en dos sentidos, por un lado puede intervenir en el desarrollo de factores de riesgo como la ateroesclerosis o la resistencia a la insulina, por otro lado puede ser secundario a procesos patológicos previos como por ejemplo la obesidad. Diferentes estudios han clasificado los antioxidantes de origen fenolico como los antioxidantes externos con más afinidad por las membranas ricas en AGPI. Por todo esto, este trabajo pretende demostrar que una dieta enriquecida en AGPI omega-3 previene el SM y el estrés oxidativo asociado a esta y como esta mejora se puede ver incrementada con la suplementación dietética de los polifenoles procedentes del hueso de las uvas.Metabolic Syndrome (MS) is a clinical entity which is strongly influenced by environmental factors such as unhealthy diet and poor physical inactivity. Nowadays MS affects approximately 10-25% adults worldwide; in some countries and age groups the percentage can be as high as 50-60%. MS increases the risk of suffering from cardiovascular disease and type 2 diabetes by 2-and 5-fold, respectively. The evidence showed that populations with low incidence of MS consume large amounts of fish oil. Therefore were established omega-3 PUFA as a key to prevention and improvement of SM. The chemical structure of PUFA with double bounds in it leads these fatty acids to lipoperoxidation in a situation of oxidative stress. In SM oxidative stress plays a key role in two ways, on one hand might intervene in the development of risk factors such as atherosclerosis or insulin resistance and on the other hand could be secondary to a previous pathological process such as obesity. Different studies have classified the phenol antioxidant as external antioxidants source which have more affinity for membranes, resulting in the most effective antioxidants to reduce oxidation membranes rich in PUFA. All in all, this study aims to demonstrate that a diet rich in PUFA omega-3 prevents SM and oxidative stress associated. Also this improvement can be increased with the administration of dietary polyphenols from grape seed

Síndrome metabòlica en pacients amb fatiga crònica i la seva relació amb la dieta

Introducción Nos proponemos valorar si una dieta controlada en los alimentos de IG elevado mejora la fatiga en los pacientes con CFS. Métodos En el estudio descriptivo participan 68 mujeres diagnosticadas de CFS y 70 mujeres sin CFS. Se valora la fatiga, el consumo alimentario, el Índice Glucémico (IG) y su carga glucémica (GL). Se determinan el Índice Homeostasis Model Assessment (HOMA), la glucosa, la insulina, los triglicéridos, el colesterol HDL y LDL, la IL6, la Leptina y el lactato. En el estudio de intervención, 43 pacientes con CFS se asignan aleatoreamente al grupo de intervención y de no intervención con una relación de 2:1. Resultados Las mujeres con CFS consumen más cereales, bebidas azucaradas y mayor frecuencia de alimentos con IG elevado, más energía y almidones. Con la intervención hay una disminución de la tensión arterial sistólica y diastólica, de la fatiga, peso, IMC, perímetro de cintura y leptina y una mejora de la calidad de vida y ansiedad. Conclusiones El CFS se asocia a un patrón alimentario de elevado IG y a niveles elevados en biomarcadores relacionados con la resistencia a la insulina y la inflamación.Introduction We propose to assess the relationship between the diet and biomarkers related to insulin resistance in the presence of CFS. Methods In the descriptive study, females (n=58) diagnosed with CFS were compared with female (n=68) without CFS. Variables compared were fatigue, food intake, frequency of consumption of high glycemic index (GI) items and glycemic load (GL), HOMA model of insulin resistance, glucose, insulin, triglycerides, cholesterol, HDL-chol, LDL-chol, IL6, leptin and lactate. In the clinical trial we randomly assigned 43 females diagnosed with CFS to an intervention group (n=30) and to a non-intervention group (n=13). Results Those with CFS consumed more cereals, sugars and sweetened drinks, together with a higher frequency of consumption of high-GI food items and higher GL, greater energy intake and starches. With the intervention there was a decrease in fatigue, weight, BMI, waist circumference, leptin and diastolic blood pressure, and an improved quality of life and anxiety. Conclusions CFS is associated with an alimentation pattern of elevated GI and elevated levels of biomarkers of insulin resistance and inflammation.Introducció Ens proposem valorar si una dieta controlada en els aliments de IG elevat millora la fatiga en els pacients amb CFS. Mètodes A l’estudi descriptiu participen 68 dones diagnosticades de CFS i 70 dones sense CFS. Es valora la fatiga, consum alimentari, Índex Glucèmic (IG) i la seva Càrrega Glucèmica (GL). Es determinen l’Índex Homeostasis Model Assessment (HOMA), glucosa, insulina, triglicèrids, colesterol HDL i LDL, IL6, Leptina i lactat. A l’estudi d’intervenció s’assignen aleatòriament 43 pacients amb CFS al grup d’intervenció i al grup de no intervenció amb una relació de 2:1. Resultats Les dones amb CFS consumeixen més cereals, begudes ensucrades, i major freqüència d’aliments amb IG elevat, més energia i midons. Amb la intervenció hi ha una disminució de la tensió arterial sistòlica i diastòlica, de la fatiga, pes, IMC, perímetre de cintura i de la leptina, així com una millora de la qualitat de vida i de l’ansietat. Conclusions El CFS s’associa a un patró alimentari d’elevat IG i a nivells elevats en biomarcadors relacionats amb la resistència a la insulina i la inflamació

Investiguen l'impacte de les malalties associades a l'abús d'alcohol en la mortalitat dels pacients

Un estudi de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de l'Hospital Universitari de Bellvitge palesa que l'alcoholisme és una malaltia sistèmica greu que cal diagnosticar a temps de prevenir-ne les complicacions. Els resultats de l'estudi relacionen l'abús continuat de l'alcohol amb la mortalitat en funció de les diferents malalties associades, com són les hepàtiques, neurològiques, respiratòries i cardiovasculars.Un estudio del Hospital Universitario Germans Trias i Pujol y del Hospital Universitario de Bellvitge manifiesta que el alcoholismo es una enfermedad sistémica grave que hay que diagnosticar a tiempo de prevenir sus complicaciones. Los resultados del estudio relacionan el abuso continuado del alcohol con la mortalidad en función de las distintas enfermedades asociadas, como es el caso de las hepáticas, neurológicas, respiratorias y cardiovasculares

La Síndrome Plurimetabòlica (Síndrome X) com a factor de risc Cardiovascular a l'atencìò primària.

Introduction: the metabolic syndrome (MS) constitutes an extremely prevalent pathology, that conditions a high cardiovascular risk and therefore, is a cause of potentially avoidable death. Hypothesis and objectives: probably the incidence of cardiovascular disease is superior in those subjects that fulfill MS criteria. Each component of the MS will have an impact determined on the probability of displaying active cardiovascular disease. The objectives were: to determine the prevalence of the MS and the agreement between the criteria diagnoses more accepted universally (the WHO and NCEP-ATP III); the cardiovascular risk of the individuals according to the MS diagnosis; the appearance of cardiovascular events according to the MS; the impact of the characteristics of the MS on the appearance of cardiovascular complications and the time in which these appear; and to compare diverse systems of calculation of the cardiovascular risk. Material and methods: a cross-sectional study were carried out in order to know the prevalence of MS; and a prospective study to analyze the cardiovascular events. Greater patients of 14 years of age were selected, pertaining to two basic areas of health, representative of the general population of Reus. The period of study includes from the 01/01/1998 to the 31/12/2002. The study had the ethical institutional approval and the consent informed from the subjects. Results: 1500 subjects are analyzed (871 women), between which 59 losses of pursuit took place during the 5 years of duration. The prevalence of arterial hypertension was of the 37,4%, the diabetes mellitus of the 15,7%, the intermediate alterations of the metabolism of the glucose of the 24%, obesity of the 32,4%, dyslipidaemias of the 22,9% and active smoking of the 18,7%. Considering the WHO criteria the prevalence of MS was of the 17,4%; and according to the NCEP-ATP III criteria of the 20,3%. The agreement between these two criteria diagnoses have been elevated, with an index kappa weighed of 0.693. The cardiovascular risk measured by the formula of Framingham has been superior in the patients with MS (19.6±11.4) that in the exempt of this condition (9.4±8.5) (pThe cardiovascular complications also differ according to the considered group, thus, the population with MS had a prevalence of the 33,1% of complications during the 5 years, whereas the group without MS underwent only 7,8% of complications (pAnalyzing the evolution of the groups by means of survival curves, it is observed that the group of high risk has a relative risk 16,6 times superior to the group of low risk of undergoing complications. As well as a relative risk 29,7 times superior to develope diabetes, in the 5 years of pursuit, of the group of high risk as opposed to the one of low risk. The multiple logistic regression of the components of the MS sample that the main factor is the arterial hypertension (OR= 8.9), followed of the obesity (OR= 7.3), dyslipidaemia (OR= 6.6) and finally the diabetes (OR= 1.5). Conclusions: these obtained prevalences are similar to those of the countries of our environment, but the incidence of cardiovascular disease in Catalonia is of the lowest of the world. Probably this difference comes given by dietary patterns, physical exercise or by genetic factors. The MS constitutes a problem of first order considering their high prevalence and its cardiovascular prognosis. NCEP-ATP III criterion seems more suitable for its application in primary health care given to its greater simplicity and use of more clinical parameters. The cardiovascular risk measured by the tables of the REGICOR is next to the true incidence of observed cardiovascular disease in this study.A point of great importance is the incorporation of the MS like a risk factor in the list of conditioners and problems of the clinical histories of primary attention.Introducció: la síndrome metabòlica (SM) constitueix una patologia extremadament prevalent, que condiciona un alt risc cardiovascular i per tant, és una causa de mort potencialment evitable. Hipòtesi i objectius: probablement la incidència de malaltia cardiovascular sigui superior als subjectes que compleixin criteris de SM. Cada component de la SM tindrà un impacte determinat sobre la probabilitat de presentar malaltia cardiovascular activa. Com a objectius s'han marcat: determinar la prevalença de la SM i la concordància entre els criteris diagnòstics més acceptats universalment (OMS i NCEP-ATP III); el risc cardiovascular dels individus segons el diagnòstic de SM; l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars segons la SM; l'impacte dels trets de la SM sobre l'aparició de complicacions cardiovasculars i el temps en que aquestes es presenten; i comparar diversos sistemes de càlcul del risc cardiovascular. Material i mètodes: es realitza un estudi transversal per conèixer la prevalença de SM; i un estudi prospectiu per analitzar els esdeveniments cardiovasculars. Es varen seleccionar pacients majors de 14 anys d'edat, pertanyents a dues àrees bàsiques de salut, representatius de la població general de Reus. El període d'estudi abarca des de l'01/01/1998 fins el 31/12/2002. Es va comptar amb l'aprovació ètica institucional i el consentiment informat dels subjectes. Resultats: S'analitzen 1500 subjectes (871 dones), dels quals es produeixen 59 pèrdues de seguiment durant els 5 anys de durada. La prevalença d'hipertensió arterial va ser del 37.4%, la diabetis mellitus del 15.7%, les alteracions intermitges del metabolisme glucídic del 24%, obesitat del 32.4%, dislipidèmies del 22.9% i tabaquisme actiu del 18.7%. Considerant els criteris OMS la prevalença de SM ha estat del 17.4%; i segons els criteris NCEP-ATP III del 20.3%. La concordància entre aquests dos criteris diagnòstics ha estat elevada, amb un índex kappa ponderat de 0.693. El risc cardiovascular mesurat per la fòrmula de Framingham ha estat superior als pacients amb SM (19.6±11.4) que als exempts d'ella (9.4±8.5) (pLes complicacions cardiovasculars també difereixen segons el grup considerat, així, la població amb SM va tenir una prevalença del 33.1% de complicacions en els 5 anys, mentres que el grup sense SM va patir només un 7.8% de complicacions (pAnalitzant la evolució dels grups mitjançant taules de supervivència, s'observa que el grup d'alt risc té un risc relatiu 16.6 vegades superior al grup de baix risc de patir complicacions. Així com un risc relatiu 29.7 vegades superior de desenvolupar diabetis, en els 5 anys de seguiment, del grup d'alt risc en front del de baix risc. La regressió logística múltipla dels components de la SM mostra que el factor principal és la hipertensió arterial (OR=8.9), seguit de la obesitat (OR=7.3), la dislipidèmia (OR=6.6) i finalment la diabetis (OR=1.5). Conclusions: aquestes prevalences obtingudes són similars als països del nostre entorn, però la incidència de malaltia cardiovascular a Catalunya és de les més baixes del món. Probablement aquesta diferència vingui donada per patrons dietètics, d'exercici físic tant com per factors genètics. La SM constitueix un problema de primer ordre donada la seva elevada prevalença i el seu pronòstic cardiovascular. El criteri NCEP-ATP III sembla més idoni per l'aplicació a l'atenció primària donada la major senzillesa i emprar paràmetres més clínics. El risc cardiovascular mesurat amb les taules del REGICOR és més proper a la veritable incidència de malaltia cardiovascular observada en aquest estudi.Un punt de gran importància és la incorporació de la SM con a factor de risc a la llista de condicionants i problemes de les històries clíniques d'atenció primària.Introducción: el síndrome metabólico (SM) constituye una patología extremadamente prevalente, que condiciona un alto riesgo cardiovascular y por tanto, es una causa de muerte potencialmente evitable. Hipótesis y objetivos: probablemente la incidencia de enfermedad cardiovascular sea superior en aquellos sujetos que cumplan criterios de SM. Cada componente del SM tendrá un impacto determinado sobre la probabilidad de presentar enfermedad cardiovascular activa. Como objetivos se señalaron: determinar la prevalencia del SM y la concordancia entre los criterios diagnósticos más aceptados universalmente (OMS y NCEP-ATP III); el riesgo cardiovascular de los individuos según el diagnóstico de SM; la aparición de eventos cardiovasculares según el SM; el impacteo de los rasgos del SM sobre la aparición de complicaciones cardiovasculares y el tiempo en que éstas se presentan; y comparar diversos sistemas de cálculo del riesgo cardiovascular. Material y métodos: se realiza un estudio transversal para conocer la prevalencia de SM; y un estudio prospectivo para analizar los eventos cardiovasculares. Se seleccionaron pacientes mayores de 14 años de edad, pertenecientes a dos áreas básicas de salud, representativos de la población general de Reus. El período de estudio abarca desde el 01/01/1998 hasta el 31/12/2002. Se contó con la aprobación ética institucional y el consentimiento informado de los sujetos. Resultados: Se analizan 1500 sujetos (871 mujeres), entre los cuales se produjeron 59 pérdidas de seguimiento durante los 5 años de duración. La prevalencia de hipertensión arterial fue del 37.4%, la diabetes mellitus del 15.7%, las alteraciones intermedias del metabolismo glucídico del 24%, obesidad del 32.4%, dislipidemias del 22.9% y tabaquismo activo del 18.7%. Considerando los criterios OMS la prevalencia de SM fue del 17.4%; y según los criterios NCEP-ATP III del 20.3%. La concordancia entre estos dos criterios diagnósticos ha sido elevada, con un índice kappa ponderado de 0.693. El riesgo cardiovascular medido por la fórmula de Framingham ha sido superior en los pacientes con SM (19.6±11.4) que en los exentos del mismo (9.4±8.5) (pLas complicaciones cardiovasculares también difieren según el grupo considerado, así, la población con SM tuvo una prevalencia del 33.1% de complicaciones durante los 5 años, mientras que el grupo sin SM sufrió sólo un 7.8% de complicaciones (pAnalizando la evolución de los grupos mediante curvas de supervivencia, se observa que el grupo de alto riesgo tiene un riesgo relativo 16.6 veces superior al grupo de bajo riesgo de sufrir complicaciones. Así como un riesgo relativo 29.7 veces superior de desarrollar diabetes, en los 5 años de seguimiento, del grupo de alto riesgo frente al de bajo riesgo. La regresión logística múltiple de los componentes del SM muestra que el factor principal es la hipertensión arterial (OR=8.9), seguido de la obesidad (OR=7.3), la dislipidemia (OR=6.6) y finalmente la diabetes (OR=1.5). Conclusiones: estas prevalencias obtenidas son similares a las de los paises de nuestro entorno, pero la incidencia de enfermedad cardiovascular en Cataluña es de las más bajas del mundo. Probablemente esta diferencia venga dada por patrones dietéticos, de ejercicio físico así como por factores genéticos. El SM constituye un problema de primer orden habida cuenta su elevada prevalencia y su pronóstico cardiovascular. El criterio NCEP-ATP III parece más idóneo para su aplicación en atención primaria dada su mayor sencillez y utilización de parámetros más clínicos. El riesgo cardiovascular medido por las tablas del REGICOR es más próximo a la verdadera incidencia de enfermedad cardiovascular observada en este estudio.Un punto de gran importancia es la incorporación del SM como un factor de riesgo en la lista de condicionantes y problemas de las historias clínicas de atención primaria

Afecta la llum al metabolisme?

Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona, 2016. Tutora: Trinitat Cambras[ca]Les cèl·lules ganglionars fotosensibles de la retina transmeten la informació de la intensitat lumínica cap als nuclis supraquiasmàtics, que sincronitzats per la llum, marcaran un ritme de 24 hores al nostre cos. Així, diferents òrgans metabòlics i la secreció de diferents hormones implicades en el metabolisme mostren un ritme circadiari en la seva funció i secreció. Per exemple, com a anticipació al període d’activitat, el fetge fa un pic en la secreció de cortisol i la síntesi de glucosa. A més, s’han relacionat elements del rellotge molecular amb el metabolisme. És per això que en casos de cronodisrupció (que pot ser causada per presència de llum a la nit, una restricció de les hores de son o una alteració dels horaris) el metabolisme es veurà afectat, i s’afavoreix l’aparició d’alteracions metabòliques. També s’ha relacionat el saltar-se àpats o fer-los a hores no adequades amb un major risc de patir obesitat, diabetis i síndrome metabòlica. El coneixement de la relació entre els ritmes circadiaris i el metabolisme ens permet fer recomanacions a la població i destacar la importància de dormir sense llum a la nit, seguir horaris regulars, i no saltar-se l’esmorzar, el dinar ni el sopar. En aquest treball s’estudia el sistema circadiari, les implicacions que té aquest sobre el metabolisme, la relació entre la cronodisrupció i les alteracions metabòliques, i es proposen una sèrie de recomanacions per millorar la salut en base als resultats obtinguts.[en]The level of environmental illumination is projected through the photosensitive retinal ganglion cells to the suprachiasmatic nucleus, which synchronized by the light, orchestrates the 24 hours rhythms by regulating different variables such as those related with metabolim. Interactions between the molecular circadian clock and the metabolism have been demostrated. Furthermore, the organs and hormones involved in metabolism show a circadian rhythm in their function and secretion. An example is the increase of the hepatic glucose production and cortisol and insulin secretion as anticipation to the activity phase. Therefore, chronodisruption -as it occurs due to light at night, sleep restriction or irregular schedules-, can lead to metabolic dysfunctions. Furthermore, the feeding schedule is also important. For example, there is a relationship between skipping breakfast, lunch or dinner, or eating them in wrong hours and an increased risk of developing obesity, diabetes and metabolic syndrome. The study of the relationship between circadian system and metabolism allows us to suggest some recommendations to the population and to highlight the importance of having regular schedules, sleeping without light at night and not skipping breakfast, lunch or dinner. The present work studies the circadian system and its effects on metabolism homeostasis as well as the relationship between chronodisruption and metabolic alterations. Finally, based on the results obtained, some recommendations are proposed to improve the health

Sedentarisme i salut: efectes beneficiosos de l’activitat física

En els últims anys, nombrosos estudis epidemiològics i experimentals han confirmat que la inactivitat és causa de malaltia i que hi ha una relació dosi/resposta entre activitat física i/o forma física i mortalitat global. Les persones que mantenen uns nivells raonables d’activitat, especialment en l’edat adulta i en la vellesa, tenen menys probabilitats de patir malalties cròniques o una mort prematura. D’altra banda, cal considerar els costos econòmics en termes de malaltia, absentisme laboral o sistemes de salut. Es calcula que els costos mèdics de les persones actives són un trenta per cent inferiors als que ocasionen les inactives. Podem afirmar que l’activitat física contribueix a la prolongació de la vida i a millorar-ne la qualitat a través de beneficis fisiològics, psicològics i socials. En aquest article revisarem breument quins són els efectes terapèutics i preventius de l’activitat física en diverses malalties i condicions