Robotització d'una cèl·lula productiva mantenint la responsabilitat social de l'empresa

El present projecte desenvolupa el disseny i muntatge d’un sistema d’introducció automàtica d’ampolletes de medicament, anomenades vials, tant en caixes individuals com en dobles. Aquest és capaç de manipular 4 tamanys diferents de vials: 100 ml, 50 ml, 20 ml i 10 ml. Cadascun dels vials es pot introduir en dos tipus de caixa diferent: format simple (amb unes dimensions adequades al tamany del vial que s’introdueix) i format doble (amb unes dimensions suficients per contenir el tamany de vial que s’introdueix + un vial de tamany fix de 10 ml). Aquest és un sistema d’encaixament que s’afegeix a un sistema existent que conforma les caixes de cartró on s’introduiran els vials, introdueix el prospecte corresponent al medicament, s’introdueix manualment el vial que correspongui a la caixa, i es tanca la caixa i s’expulsa de la màquina. Per poder complir amb les necessitats de producció, la introducció dels vials a les caixes, que és realitzada per un robot, es fa de quatre en quatre. Això fa que acompanyant al robot, s’instal·li paral·lelament una cinta que té la missió d’alimentar els vials al robot: situant 4 vials per cada operació del robot, cadascun a la seva posició per tal que la pinça del robot els pugui agafar sense problemes. Actualment, s’està fent funcionar la màquina a una velocitat de 45 caixes per minut. La present actuació pretén mantenir aquesta velocitat en una primera fase, i augmentar-la a una xifra encara indeterminada d’entre 52 i 60 caixes per minut en una segona fase. El present projecte desenvolupa les feines necessàries per a la consecució de la primera fase. Es pretén, per tant, augmentar la productivitat i la velocitat d’expedició de producte d’aquest sector de la fàbrica, cosa que s’aconsegueix ja en la primera fase d’implantació. Les tasques de l’operari que fa anar la màquina en la seva versió prèvia al present projecte, són: mantenir l’alimentació correcta de caixes, mantenir l’alimentació correcta de prospectes, mantenir l’alimentació correcta de vials, introduir els vials a les caixes, i recollir els paquets de caixes que surten de la màquina; això significa que cada vegada que cal afegir prospectes o caixes o vials, o bé recollir els paquets de sortida, la màquina HA de parar perquè la persona no pot estar introduint vials. D’aquesta manera, s’aconsegueix augmentar la productivitat a base de reduir el temps total de parada de la màquina i d’augmentar la velocitat de producció, i reduir el temps d’expedició de les comandes urgents en aquest cas degut bàsicament a l’increment de la velocitat de producció. Evidentment, per poder afirmar que tot plegat resulta en un increment de productivitat (i també per simplement fer el projecte viable) els increments de costos derivats de la intervenció són inferiors als increments de facturació (també derivats de la intervenció)

Robotització d'una cèl·lula productiva mantenint la responsabilitat social de l'empresa

El present projecte desenvolupa el disseny i muntatge d’un sistema d’introducció automàtica d’ampolletes de medicament, anomenades vials, tant en caixes individuals com en dobles. Aquest és capaç de manipular 4 tamanys diferents de vials: 100 ml, 50 ml, 20 ml i 10 ml. Cadascun dels vials es pot introduir en dos tipus de caixa diferent: format simple (amb unes dimensions adequades al tamany del vial que s’introdueix) i format doble (amb unes dimensions suficients per contenir el tamany de vial que s’introdueix + un vial de tamany fix de 10 ml). Aquest és un sistema d’encaixament que s’afegeix a un sistema existent que conforma les caixes de cartró on s’introduiran els vials, introdueix el prospecte corresponent al medicament, s’introdueix manualment el vial que correspongui a la caixa, i es tanca la caixa i s’expulsa de la màquina. Per poder complir amb les necessitats de producció, la introducció dels vials a les caixes, que és realitzada per un robot, es fa de quatre en quatre. Això fa que acompanyant al robot, s’instal·li paral·lelament una cinta que té la missió d’alimentar els vials al robot: situant 4 vials per cada operació del robot, cadascun a la seva posició per tal que la pinça del robot els pugui agafar sense problemes. Actualment, s’està fent funcionar la màquina a una velocitat de 45 caixes per minut. La present actuació pretén mantenir aquesta velocitat en una primera fase, i augmentar-la a una xifra encara indeterminada d’entre 52 i 60 caixes per minut en una segona fase. El present projecte desenvolupa les feines necessàries per a la consecució de la primera fase. Es pretén, per tant, augmentar la productivitat i la velocitat d’expedició de producte d’aquest sector de la fàbrica, cosa que s’aconsegueix ja en la primera fase d’implantació. Les tasques de l’operari que fa anar la màquina en la seva versió prèvia al present projecte, són: mantenir l’alimentació correcta de caixes, mantenir l’alimentació correcta de prospectes, mantenir l’alimentació correcta de vials, introduir els vials a les caixes, i recollir els paquets de caixes que surten de la màquina; això significa que cada vegada que cal afegir prospectes o caixes o vials, o bé recollir els paquets de sortida, la màquina HA de parar perquè la persona no pot estar introduint vials. D’aquesta manera, s’aconsegueix augmentar la productivitat a base de reduir el temps total de parada de la màquina i d’augmentar la velocitat de producció, i reduir el temps d’expedició de les comandes urgents en aquest cas degut bàsicament a l’increment de la velocitat de producció. Evidentment, per poder afirmar que tot plegat resulta en un increment de productivitat (i també per simplement fer el projecte viable) els increments de costos derivats de la intervenció són inferiors als increments de facturació (també derivats de la intervenció)

Estudi i elaboració d'una base de dades actualitzable que doni compte de com les empreses catalanes de diferents sectors i dimensions compleixen amb determinats requisits de resposabilitat social i sostenibilitat

L’objectiu d’aquest treball és analitzar i donar compte de com les empreses catalanes del sector hoteler compleixen amb determinats requisits de responsabilitat social i sostenibilitat, elaborant també una base de dades actualitzable que permeti dur a terme una organització de les memòries de Responsabilitat Social que presenten cadascuna de les empreses estudiades. A la primera part del treball es fa una introducció al contingut d’aquest, explicant els fonaments de la RSC. S’analitza l’entorn econòmic a Catalunya i es fa una situació de la RSC al sector turístic. A partir d’aquí, amb una selecció d’indicadors de RSC es fa un estudi de com les empreses seleccionades es comporten en vers a l’entorn de la Responsabilitat Social Corporativa. Finalment es genera un model explicatiu pel sector hoteler per tal de promocionar les avantatges de les bones pràctiques de RSC

Corporate Social Responsibility: from Construct to Praxis.

Aquesta tesi és organitzada en un compendi de tres articles, cada uns dels quals avança en el nostre coneixement sobre la responsabilitat social corporativa (RSC), des del constructe fins a la pràctica professional. Primerament, l'article 1, titulat "Construint La Torre de Babel: Una Aproximació Mitjançant Lògica Difusa" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano i F. Di Lorenzo), proposa i prova una aproximació epistemològica difusa per contestar a la pregunta: " Pot i hauria d'existir una definició de responsabilitat social? ". Emprant la teoria sobre conjunts difusos per a l'anàlisi sistemàtica de definicions en el camp de l'empresa i societat, demostra com aquestes definicions estan vinculades a les 3 metàfores més citades en el camp de l'empresa i societat (responsabilitat social de l'empresa (RSC), sostenibilitat corporativa (SC) i ciutadania corporativa (CC)). A continuació, l'article 2, titulat "Tipologia En Quatre Cel.les De Les Barreres i Oportunitats Clau Per a La Acció Social en les PYMEs" (escrit conjuntament amb el Dr. Josep Mª Lozano), és una revisió de literatura sobre " Quines són les barreres i oportunitats per a les PYMEs en el seu compromís amb l'acció socialment responsable (ASR)?". Aquest article proposa, partint de l'heteronimia de la notabilitat dels seus stakeholders, una tipologia de 4 classes de PYMEs en base el seu ASR. Finalment, l'article 3, titulat "Safari de Casos de Millors Pràctiques en ASR: utilitzant els prismàtics de l'orientació social de l'empresa (OSR) per identificar la RSC", és un estudi de casos multimètode, sobre la qüestió de " Com es veu la RSC a nivell empresarial? ". Les conclusions d'aquest estudi suggereixen que els dominis de la RSC són jeràrquics en la seva relació, amb l'econòmic com a base. A més, l'àmbit dels principis empresarials en matèria de RSC varia segons la seva àrea d'influència i el sentit del deure moral. En particular, l'estudi crida l'atenció sobre el domini discrecional com a factor diferencial entre les millors pràctiques en ASR i els casos de pràctiques habituals. Per acabar, aquest article construeix en la teoria sobre ASR mitjançant la integració de l'OSR i la seva reorientació per incloure el context de les PYMEs. D'aquesta forma, aquesta tesi doctoral obre diverses oportunitats per a noves línies d'investigació amb la teoria de lògica de conjunts difusos, la de RSC, CC. CS i PYMEs, i la teoria de OSR i ASR.Esta tesis está organizada en un compendio de tres artículos, cada uno de los cuales avanza en nuestro conocimiento sobre la responsabilidad social corporativa (RSC), desde el constructo hasta la práctica profesional. Primeramente, el artículo 1, titulado "Construyendo La Torre de Babel: Una Aproximación Mediante Lógica Difusa" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano y F. Di Lorenzo), propone y prueba una aproximación epistemológica difusa para contestar a la pregunta: "¿Puede y debería existir una definición de responsabilidad social?". Mediante la utilización de la teoría sobre conjuntos difusos para el análisis sistemático de definiciones en el campo de la empresa y sociedad, demuestra como estas definiciones están vinculadas a las 3 metáforas más citadas en el campo de la empresa y sociedad (responsabilidad social de la empresa (RSC), sostenibilidad corporativa (SC) y ciudadanía corporativa (CC)). A continuación, el artículo 2, titulado "Tipología En Cuatro Celdas De Las Barreras y Oportunidades Clave Para La Acción Social en las PYMEs" (escrito conjuntamente con el Dr. Josep Mª Lozano), es una revisión de literatura sobre "¿Cuales son las barreras y oportunidades para las PYMEs en su compromiso con la acción socialmente responsable (ASR)?". Este artículo propone, en base a la heteronimía de la notabilidad de sus stakeholders, una tipología de 4 clases de PYMEs en base su ASR. Finalmente, el artículo 3, titulado "Safari de Casos de Mejores Prácticas en ASR: utilizando los prismáticos de la orientación social de la empresa (OSE) para identificar la RSC", es un estudio de casos multi-método, sobre la cuestión de "¿Cómo se ve la RSC a nivel empresarial?". Las conclusiones de este estudio sugieren que los dominios de la RSC son jerárquicos en su relación, con el económico como base. Además, el ámbito de los principios empresariales en materia de RSC varía según su área de influencia y el sentido del deber moral. En particular, el estudio llama la atención sobre el dominio discrecional como factor diferencial entre las mejores prácticas en ASR y los casos de prácticas habituales. Para terminar, este artículo construye en la teoría sobre ASR mediante la integración de la OSR y su reorientación para incluir el contexto de las PYMEs. De esta forma, esta tesis doctoral abre varias oportunidades para nuevas líneas de investigación con la teoría de lógica de conjuntos difusos, la de RSC, CC. CS y PYMEs, y la teoría de OSE y ASR.This thesis is organized in a compendium of three articles, each of which furthers our knowledge of the corporate social responsibility (CSR) from construct to practice. Firstly, article 1, entitled Constructing The Tower Of Babel: Towards A Fuzzy Logic Approach (co-authored with Dr. J.M. Lozano and F. Di Lorenzo) proposes and tests a fuzzy epistemological approach to answering the question "Does and can a definition for social accountability exist?". By employing fuzzy set theory for a systematic analysis of definitions within the business and society field demonstrates how they are linked to the 3 most cited metaphors (CSR, corporate sustainability (CS) and corporate citizenship (CC)) in the business and society field. Secondly, article 2, A Four-Cell Typology of Key Social Issue Drivers and Barriers of SME Social Performance (co-authored with Dr. J.M. Lozano) is a literature review of "What are the drivers and barriers to enterprise engagement in socially responsible action?". This article develops a small and medium sized enterprises (SME) four-cell ideal type of social issues management (SIM) response typology based on a proposed heteronomy of stakeholder salience. Thirdly, article 3, called A CSP Best Practice Case Safari: Using CSO Binoculars To Identify CSR, is an explanatory multi-method embedded multiple-case study design addressing the question of "What does corporate social responsibility at enterprise level look like?". The findings of this study suggest that the CSR domains are hierarchical in their relationship with the economic domain as a basis. Moreover that the scope of enterprise principles varies depending on their particular CSR domain influence and moral duty affiliation. In particular, the study calls attention to the discretionary domain as the differentiating factor between corporate social performance (CSP) best-practice and normal practice cases. Finally, this article builds CSP theory by integrating corporate social orientation (CSO) and reorienting it for the SME context. Therefore this thesis opens up several new lines of research opportunities for fuzzy set theory, CSR, CC, CS and SME theory, CSO and CSP theory

Estratègies formatives en la prevenció d'accidents

El problema que aborda aquesta investigació és el de la sinistralitat laboral o, dit d'una altra manera, la pèrdua de salut o qualitat de vida que es produeix en l'àmbit laboral. Tal com es reconeix unànimement, malgrat el considerable progrés realitzat, el nombre d'accidents de treball i el de malalties professionals segueix sent excessivament elevat. Aquesta constatació implica una revisió crítica de les polítiques i estratègies utilitzades en la prevenció. Aquesta ineficàcia relativa de les intervencions en prevenció fa qüestionar l'actual model de causació del dany i, correlativament, les estratègies de prevenció que es basen en aquests models.The problem that this work is concerned with is accidents and occupational risk prevention. We focus on the lose of health and quality of life in work environments due to unsafe behaviour.It is assumed that in spite of evident improvement in management and health promotion, the rate of occupational accidents and professional diseases is still high. We consider that this fact demands a critical review of policies and strategies implemented in occupational risk prevention. This lack of effectiveness of occupational risk prevention measures leads to a critical revision of the current models of risk and accident causation and in the same sense of the interventions based on these models

Factors organitzacionals que afavoreixen la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual en la modalitat de treball amb suport

Introducció: En les darreres dècades, el treball amb suport s’ha revelat com una metodologia eficaç en la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) en entorns de treball normalitzats. Malgrat això, els índexs d’inserció laboral a través del treball amb suport segueixen sent molt baixos en comparació amb la inserció en llocs de treball protegit i en comparació amb la resta de la població. Objectiu: El propòsit d’aquesta tesi és conèixer quins factors organitzacionals es perceben com a facilitadors i quins com a obstacle en el procés d’inserció laboral de persones amb DID en entorns normalitzats a través del treball amb suport, des de la perspectiva dels principals agents que hi intervenen, i contribuir així a una millor comprensió de les estratègies, actituds i suports organitzatius que poden ajudar a la promoció de plans d’inserció d’aquestes persones en centres de treball a la comunitat. Mètode: La investigació s’ha dut a terme a partir d’una estratègia d’estudi de cas múltiple en què han participat sis persones amb DID que compten amb més d’un any d’antiguitat treballant en empreses del mercat ordinari de treball a través d’un programa de treball amb suport de la Fundació Aura. També ha participat en la investigació el preparador laboral de la Fundació Aura que actua com a suport en cada cas i un o dos companys de treball de la persona amb DID que fan la funció de referent laboral. Els sis participants van ser triats a partir d‘un mostreig intencional. Per a la recollida de dades es van realitzar entrevistes semiestructurades amb els participants. Les dades han estat sotmeses a una anàlisi temàtica amb l’ajut del programa Atlas.ti. Resultats: Aquesta investigació ha permès identificar 15 factors clau per a la inserció laboral de les persones amb DID que han estat agrupats en tres categories: (a) factors facilitadors o obstacle en funció de com es gestionin, (b) factors que actuen principalment com a facilitadors, i (c) factors que actuen principalment com a obstacle. Conclusions: L’estudi aporta una mirada més qualitativa i personal del procés d’inserció laboral de persones amb DID en entorns de treball normalitzats a través del treball amb suport, donant veu als usuaris finals i a les persones que els acompanyen en aquest procés. Els resultats obtinguts obren la porta a plantejar alguns canvis en els nivells del macro, meso i microsistema. Pel que fa al macrosistema, promovent canvis legislatius i en el finançament públic que prioritzin l’opció a favor del treball amb suport en lloc del treball protegit. Quant al mesosistema, promovent una millor comprensió de la comunitat en general, i del món empresarial en particular, respecte a les persones amb DID, posant el focus d’atenció en les seves capacitats i els seus drets més que en les seves limitacions. Finalment, en el microsistema, promovent que les empreses s’obrin a la contractació de treballadors amb DID a través del treball amb suport, en la direcció dels factors que apunta la nostra recerca, i a l’elaboració de polítiques d’empresa més inclusives.  Introducción: En las últimas décadas, el empleo con apoyo se ha revelado como una metodología eficaz en la inserción laboral de personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) en entornos de trabajo normalizados. Sin embargo, los índices de inserción laboral a través del empleo con apoyo siguen siendo muy bajos en comparación con la inserción en puestos de trabajo protegido y en comparación al resto de la población. Objetivo: El propósito de esta tesis es conocer qué factores organizacionales se perciben como facilitadores y cuáles como obstáculo en el proceso de inserción laboral de personas con DID en entornos normalizados a través del empleo con apoyo, desde la perspectiva de los principales agentes que intervienen, y contribuir así a una mejor comprensión de las estrategias, actitudes y soportes organizativos que pueden ayudar a la promoción de planes de inserción de estas personas en centros de trabajo normalizados. Método: La investigación se ha llevado a cabo a partir de una estrategia de estudio de caso múltiple en la que participaron seis personas con DID que cuentan con más de un año de antigüedad trabajando en empresas del mercado ordinario de trabajo a través de un programa de empleo con apoyo de la Fundación Aura. También ha participado en la investigación el preparador laboral de la Fundación Aura que actúa como apoyo en cada caso y uno o dos compañeros de trabajo de la persona con DID que hacen la función de referente laboral. Los seis participantes fueron elegidos a partir de un muestreo intencional. Para la recogida de datos se realizaron entrevistas semiestructuradas con los participantes. Los datos han sido sometidos a un análisis temático con la ayuda del programa Atlas.ti. Resultados: Esta investigación ha permitido identificar 15 factores clave para la inserción laboral de las personas con DID que han sido agrupados en tres categorías: (a) factores facilitadores u obstáculo en función de cómo se gestionen, (b) factores que actúan principalmente como facilitadores, y (c) factores que actúan principalmente como obstáculo. Conclusiones: El estudio aporta una mirada más cualitativa y personal del proceso de inserción laboral de personas con DID en entornos de trabajo normalizados a través del empleo con apoyo, dando voz a los usuarios finales y las personas que los acompañan en este proceso. Los resultados obtenidos abren la puerta a plantear algunos cambios en los niveles del macro, meso y microsistema. En cuanto al macrosistema, promoviendo cambios legislativos y en la financiación pública que prioricen la opción a favor del empleo con apoyo en lugar del empleo protegido. En cuanto al mesosistema, promoviendo una mejor comprensión de la comunidad en general y del mundo empresarial en particular respecto a las personas con DID, poniendo el foco de atención en sus capacidades y sus derechos más que en sus limitaciones. Finalmente, en el microsistema, promoviendo que las empresas se abran a la contratación de trabajadores con DID a través del empleo con apoyo, en la dirección de los factores que apunta nuestra investigación, y la elaboración de políticas de empresa más inclusivas.  Background: In recent decades, supported employment has been revealed as an effective methodology in the job placement of people with intellectual and developmental disabilities (IDD) in standardized work environments. However, job placement rates through supported employment remain very low compared to places in sheltered jobs and compared to the rest of the population. Aim: The purpose of this research is to know which organizational factors are perceived as facilitators and which as obstacles in the process of job placement in community settings of people with IDD through supported employment, from the perspective of the main stakeholders involved, and thus contribute to a better understanding of the strategies, attitudes and organizational supports that can help to promote job placement plans for these people in standardized work centers. Method: The research has been carried out using a multiple case study approach with six participants with DID who have more than one year seniority working in companies in the ordinary labor market through a supported employment program run by Aura Foundation. The study also involved the participation of the job coach at Aura Foundation, who acts as support in each case, and one or two co-worker mentors of the person with DID, who act as referents in the company. The six participants were chosen from an intentional sampling. For data collection, semi-structured interviews were conducted with the participants. Data have been subjected to a thematic analysis with the support of the Atlas.ti program. Findings: This research has identified 15 key factors for the job placement of people with IDD that have been grouped into three categories: (a) facilitators or obstacles depending on how they are managed, (b) factors acting primarily as facilitators, and (c) factors acting primarily as an obstacle. Conclusions: The study provides a more qualitative and personal look at the job placement process of people with DID in standardized work environments through supported employment, giving voice to the main actors and the people who accompany them in this process. The results obtained open the door to propose some changes at the macro, meso and microsystem levels. Regarding the macrosystem, promoting legislative changes and public financing that prioritize the option in favor of supported employment instead of sheltered employment. From the mesosystem standpoint, promoting a better understanding of the community in general and the business world in particular regarding people with IDD, focusing on their capacities and rights rather than their weaknesses. Finally, in the microsystem level, promoting that companies are open to hiring workers with IDD through supported employment, considering the factors pointed out by our research, and the development of more inclusive company policies

L'Afiliació estrangera a CCOO de Catalunya : la diversitat dins de la diversitat

L'objectiu d'aquest estudi és aprofundir en la relació entre el sindicat i els immigrants. I això té diferents vessants. Conèixer la posició oficial de l'organització n'és una, també les accions i el desplegament orgànic per a acollir nous col·lectius de persones, amb característiques d'origen i culturals diferents. Però, així mateix, és important saber l'opinió dels dirigents a l'entorn de les iniciatives desplegades

El espectáculo futbolístico y la construcción de la realidad social

Esta tesis analiza la construcción mediático-televisiva espectacular del fútbol; para abordar este análisis, se ha considerado al fútbol como un hecho complejo y, como tal, en primer lugar, se ha estudiado teniendo en cuenta las diferentes dimensiones económicas, políticas, sociales, culturales e ideológicas que lo conforman pero también, atendiendo de forma especial a la dimensión comunicativa; todas estas dimensiones definen tanto el fenómeno futbolístico como su construcción mediática. Para estudiarlo, se parte del paradigma complejo o ecléctico como modelo de análisis; dicho modelo pretende, por una parte, representar, analizar e interpretar el objeto de estudio en todas esas dimensiones que lo caracterizan y, por otra, intenta compaginar las aportaciones provenientes de diferentes campos del saber dado que la complejidad citada tiene como exigencia ineludible la interdisciplinariedad o trasdisciplinariedad. El método de análisis elegido en esta tesis es el hipotético-deductivo, por ello, la hipótesis de partida alude a que la construcción espectacular del hecho futbolístico que realizan las cadenas televisivas no responde a la función socio-comunicativa propia de la naturaleza de los medios de comunicación, sino a los intereses, fundamentalmente económicos, de los dueños de las empresas de comunicación, que, a su vez, actúan en consonancia con la estructura y dinámica del sistema comunicativo dominante. Este hecho hace que, una vez transformado el acontecimiento futbolístico en producto de consumo, sea sometido a una lógica empresarial que fomenta su construcción espectacular. El corpus está constituido por las construcciones mediático-televisivas espectaculares de acontecimientos futbolísticos con una trascendencia especial de carácter local, nacional e internacional como son el programa Minut a Minut de RTVV-Canal 9, la Liga de Campeones, la Selección Española de Fútbol y El Clásico de la Liga Española protagonizado por el FC Barcelona y el Real Madrid; dicho corpus incluye también una serie de entrevistas realizadas a diferentes profesionales de ámbitos laborales implicados en la construcción espectacular del fútbol, como por ejemplo, los realizadores de diferentes retransmisiones futbolísticas y los editores de la información deportiva de las principales cadenas autonómicas de nuestro país como TV3, TVGA, EITB, Tele Madrid, Canal Sur y Canal 9. El análisis e interpretación del corpus ha permitido verificar la hipótesis planteada como exigencia previa en esta investigación. Esto es, la construcción espectacular del fútbol, la espectacularización, entendida como la tergiversación interesada de la propia naturaleza (lúdica, integradora y socializante) del fútbol, constituye un instrumento determinante para conseguir los efectos derivados tanto de la lógica económica que caracteriza al sistema de la comunicación actual como de la lógica social imperante en la llamada sociedad global. En otros términos, la televisión económica (Bustamante, 2004), se vale de la construcción espectacular del fútbol para conseguir la audiencia que genera la inversión publicitaria y otra serie de beneficios, así como la conformación de un modelo de pensar y actuar de los consumidores