Medicalitzar i mercantilitzar l’obesitat

A la nostra societat cos i salut han esdevingut una preocupació fonamental.El valor atorgat a la primesa i la consideració de l’obesitat com a patologia constitueixenuna poderosa motivació contra l’excés de pes. La insistència des de la biomedicinaen la necessitat de controlar el pes corporal per motius de salut legitima la ideade salut en relació amb la pèrdua de pes. Un ampli sector econòmic s’estructura alvoltant del binomi bellesa-salut i, sota l’aparença de vida saludable, promou el culteal cos per raons d’estètica. Aquest article planteja el paper que la medicalització i lamercantilització de l’obesitat tenen en la problematització del pes corporal

Relació del pes màxim amb la força aplicada i la potència produïda en un test creixent, en l’exercici de press de banca pla amb barra lliure, en aixecadors

Es van avaluar 9 aixecadors que van realitzar 2 tests, en l’exercici de press de banca pla amb barra lliure. Un test progressiu amb pesos lleugers a màxims (TPR), i el test d’una màxima repetició (1 MRD). Es va mesurar la força (f), la velocitat (v) i la potència (p) amb cada pes mobilitzat, es va determinar el pes màxim desplaçat en una única repetició (1 MR). Es van observar correlacions significatives entre el valor de la   1 MR obtinguda en el test d’1 MRPr i el d’1 MRD, entre la potència màxima (absoluta i relativa al pes corporal) i la  1 MR absoluta i relativa al pes corporal. No es van observar diferències significatives (p < 0,05) entre el valor de la 1 MR obtinguda en el test progressiu (1 MRPr) i l’assolit al test d’1 MRD. S’accepta l’aplicació del test progressiu (TPR) per determinar els nivells d’f, v, p, el valor de la 1 MR en kg, igual com per localitzar els percentatges de pes, respecte al nivell de la 1 MR, on s’aconsegueixen els valors més alts de potència mecànica, i estimar les adaptacions funcionals induïdes pels entrenaments de força

Efecte d’un programa HIIT versus entrenament continu extensiu en individus inexperts

L’objectiu del present estudi va ser analitzar l’efecte d’un entrenament intervàlic intensiu (HIIT) i comparar-lo amb l’efecte d’un entrenament continu extensiu (cursa contínua) en les variables de pes corporal, % de greix corporal i ­VO2màx. 32 participants sense experiència prèvia (mitjana ± DE: 22.37 ± 1.8 anys d’edat; 65.52 ± 11.98 kg de pes; 170.66 ± 9.95 cm d’altura) van ser assignats de forma alea­tòria a un grup d’entrenament HIIT o de cursa contínua de tres sessions setmanals durant 10 setmanes. Les sessions d’HIIT van tenir una durada de 20-25 min, basant-se en exercicis funcionals d’autocàrrega amb una relació treball/descans de 20/10 s. Les sessions de cursa contínua van tenir una durada de 60 min sense sobrepassar el 70% del ­VO2màx. personal. Tots dos grups van obtenir millores significatives (p < .05) en les variables d’estudi: pes corporal, % de greix corporal i ­VO2màx. No obstant això, les millores en el grup HIIT van ser superiors en les tres variables, per la qual cosa es mostra com un entrenament més eficaç i eficient, en termes de volum/temps total de pràctica setmanal, que el mètode continu extensiu basat en la cursa contínua

Dades preliminars de la taxa respiratòria per a algunes espècies de tenebriònids endèmics (Coleoptera: Tenebrionidae)

Abstract not availabl

El rol de la intervenció de la maduració biològica i els factors antropomètrics en l’índex de la reserva cardíaca en nens adolescents iranians

  El desenvolupament i els canvis de l’organisme, especialment els canvis en el procés de maduració biològica, poden implicar grans diferències en els paràmetres fisiològics de resposta a l’exercici. Per tant, és important el rol d’un altre índex del gradient d’eficiència del consum d’oxigen (oxygen uptake efficiency slope [OUES]), perquè inclou variables d’intervenció de maduració biològica i factors antropomètrics, com el pes corporal, l’àrea de superfície corporal (ASC) i la massa corporal magra (MCM), que poden mesurar la funció cardiorrespiratòria de nens amb nivells de maduració normal o anormal (precoç o tardana) i aportar una informació de gran precisió sobre la seva salut. Setantados homes joves i sans, d’una mitjana d’edat de 13,95 ± 1,8 anys i IMC de 19,91 ± 3,4 kg/m2 van ser classificats en 2 grups: pubertat normal (n = 33) i maduració anormal (n = 39). Després d’obtenir el consentiment, se’ls calculà la capacitat aeròbica màxima amb el test de consum màxim d’oxigen (VO2max), amb un analitzador de gasos (VE, VO2 i VCO2). També es calculà l’índex OUES, segons la relació logarítmica de Baba. S’observà una correlació alta entre el valor VO2max i l’índex fisiològic OUES (R2 = 0,90; SEE = 292). L’índex OUES no presentà diferències significatives entre els grups de maduració normal i anormal, amb i sense inclusió del pes, ASC i MCM (p > 0,05). S’obtingué una correlació significativa entre VO2max i l’índex normalitzat OUES amb les variables antropomètriques (R = 0,83, R = 0,87, R = 0,91, p = 0,00). OUES està influït pel pes i els índexs ASC i MCM, però el rol que representa l’índex ASC, en relació amb l’índex de rendiment cardíac, fou més important que el dels altres 2 paràmetres. Sembla que, degut a la falta d’intervenció de l’efecte de maduració sobre aquest índex, es pot aplicar a l’estudi de la resposta fisiològica del sistema cardiorrespiratori dels nens, independentment de la seva maduresa

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.The aim of our study was to determine if the extracurricular sport and the time spent weekly on information technology and communication (ICT) and electronic games, has an influence in the development of grip strength of the hand and forearm in school boys between 14 and 16 years. We performed an observational study design cross. The population under study were 39 children from second cycle of ESO. The extracurricular physical activity and the weekly time spent on ICT and electronic games were collected through a questionnaire. We used the test handgrip for assessing the maximum force voluntarily by the hand and forearm, the dominant side. The age and strength of the dominant hand are associated are statistically significant, the voluntary maximum force (F = 5.86, p = 0006) and the average value of force sustained above 60% (F = 4.5 , p= 0.02). Analyzing the bodyweight regarding the maximum force (r = 0552, p = 0001) and the sustained strength above 60% (r = 0582, p <0.0001) observed an association moderately positive and statistically significant. When analyzing the degree of physical activity (kcal / week) regarding the voluntary maximum force (r = 0.07, p = 0716) and sustained strength above 60% (r = 0.30, p = 0.09) we see a weak positive association and not statistically significant. Looking hours ICT week regarding the voluntary maximum force observed an association very weak and not statistically significant. The grip strength of the hands of schoolchildren is linked in a positive and statistically significant with age and body weight. Not relates to the level of physical activity and hours devoted to ICT

Per què cinc àpats en les dietes per aprimar-se?

Títol del póster : Why five meals in weight loss diets

Ingesta de líquids i deshidratació en jugadors professionals de futbol sala en funció de la posició ocupada al terreny de joc

Introducció i objectius: La deshidratació és una de les causes principals de la reducció del rendiment dels esportistes, arran d’una ingesta de líquids insuficient durant la pràctica. En esports d’equip, la ingesta de líquid, així com el nivell de deshidratació aconseguit per un jugador, poden estar influenciats per la posició que ocupi al camp. L’objectiu d’aquest estudi ha estat quantificar la quantitat de líquid ingerit i el nivell de deshidratació en porters, defensors i atacants de futbol sala durant la disputa de tres partits oficials. Mètodes: La quantitat de líquid ingerit i el percentatge de pes perdut va ser mesurat en 3 porters, 5 defensors i 6 atacants, pertanyents a la primera plantilla d’Elpozo Murcia Turística Futbol Sala, durant la disputa de tres partits corresponents a la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS). Resultats: Els resultats van mostrar que els porters són els qui menys líquid van ingerir (1.205 ± 333,32 ml) respecte de defensors (1.446 ± 735,88 ml) i atacants (1.747,33 ± 789,28 ml). Porters i atacants van aconseguir un percentatge més elevat de pèrdua de pes (1,27 ± 0,61% i 1,27 ± 1,1%), seguits per defensors (0,55 ± 1,1%). La ingesta de líquid en porters i atacants va ser insuficient per compensar les pèrdues produïdes per sudoració, tot presentant nivells de deshidratació que suposen una reducció del rendiment, mentre que els defensors van mantenir nivells d’euhidratació. Conclusions: Les estratègies de reposició hídrica s’hauran de basar en les característiques individuals de cada jugador, ja que hi ha una gran variació en els resultats en un mateix esport, i fins i tot en un mateix lloc específic

Problemàtica de les micotoxines en el vi

Títol del póster : Mycotoxins in wine, are they a problem