Anàlisi i disseny d'estratègies de millora de la motivació dels alumnes de 4t d'ESO per a l'assignatura de Tecnologia

El present Treball Fi de Màster neix arran de la inquietud i preocupació d'alguns professors del centre de pràctiques per l'elevat nombre d'alumnes que, any rere any, mostren una manca de motivació per als continguts de la matèria optativa de Tecnologia al 4t curs d'ESO. La recerca del treball se centra en esbrinar el grau de motivació d'aquests alumnes per a l'aprenentatge i per a les classes de Tecnologia, seguint una metodologia de recerca tant quantitativa com qualitativa. Per a la recollida de dades quantitatives s'ha dissenyat un qüestionari d'avaluació basat en dos instruments prèviament estandarditzats i validats en estudis anteriors. L'anàlisi estadística de les dades recollides confirma que hi ha un nombre important d'alumnes al darrer curs de l'ESO en aquest centre amb una baixa motivació per a l'aprenentatge, especialment pel que fa a la motivació intrínseca. Finalment, s'ha confeccionat un recull d'estratègies docents que poden ser aplicables en aquesta situació per tal de millorar la motivació d'aquests alumnes

Alguns elements per a la motivació. Aspectes que desperten l’interès per les matemàtiques a l'aula

La motivació dels estudiants a les aules és un tema que preocupa a tots els professors de l’ensenyament. L’ideal seria que es pogués respondre a la pregunta “com es pot fer perquè els alumnes estiguin interessats a les aules?” Aquesta resposta encara no s’ha trobat, i tot apunta a que no sigui una resposta fàcil. En aquest treball es defineix un concepte clau dins el que és la motivació: la motivació intrínseca. Aquest tipus de motivació és la que fa que la gent faci activitats “perquè vol” i no perquè hi ha algun element extern que la força a fer-ho. A la definició es tracta de descriure, segons diferents autors, els components en que es pot dividir aquesta motivació. Al treball també es destaquen dos aspectes que controlen la motivació dels alumnes: el valor que donen als seus objectius i les atribucions causals que realitzen d’allò que perceben. Es proposen algunes actuacions a l’aula encarades a aprofitar aquests aspectes. S’ha fet també un breu estudi sobre dos tipus d’activitats de tipus no estàndard per a realitzar a l’aula. Per una banda, els problemes contextualitzats en les quals es basa la teoria de l’Educació Matemàtica Realista de l’escola Freudenthal, dels quals a la secció final del treball es porta una activitat concreta a l’aula, i d’altra banda, l’aprenentatge per projectes. A més, s’analitzen dues classes de matemàtiques a aules reals, identificant els elements de motivació utilitzats per professors diferents. Per últim, es descriu una activitat concreta que s’ha portat a l’aula: “L’aritmètica del rellotge”. És, com s’ha dit, del tipus “problema contextualitzat”. S’ha fet un petit anàlisi de l’actuació i de la valoració de l’activitat per part dels alumnes mitjançant una enquesta que han respost a l’aula

El conjunt instrumental Orff com a dinamitzador de la motivació en els alumnes de música de 1r d'ESO

Resum: partint del problema inicial de la manca de motivació dels meus alumnes de 1r d'ESO per la matèria de música, l'objectiu principal d'aquesta recerca és analitzar l'efecte de la intervenció amb el conjunt instrumental Orff en la motivació d'aquests nois i noies. Els diferents instruments de recollida de dades utilitzats -el qüestionari, el diari i el grup de discussió- juntament amb la metodologia emprada -la investigació-acció-, han permès detectar les opinions dels alumnes sobre l'assignatura i comprovar la influència decisiva que exerceix el conjunt instrumental Orff en la motivació d'aquests nois i noies per la matèria de música

La motivació dels estudiants

¿Motivar els estudiants? ¿Per què motivar els estudiants? Alguns professors diuen que ells no tenen, perquè fer-ho, que ells han d'ensenyar, que ja tenen prou feina. Potser no entenen que a un estudiant sense motivació és molt més difícil fer-lo entrar en el procés d'aprenentatge. El primer factor que s'exposa és la necessitat de posar-se en el lloc de l'estudiant, per poder comprendre'l i saber per on es pot aconseguir la seva participació en l'aprenentatge.El segon factor tracta de l'estructura de la sessió. Cal comptar que la manera en què estigui estructurat el discurs i la mesura en què l'estudiant vagi "descobrint" i no només escoltant, la seva disposició envers l'aprenentatge, serà molt més positiva i motivada. Un tercer factor a l'aula és l'activitat. L'estudiant ocupat en fer, treballa millor i treballa més. A la vida real i professional es produeix el mateix. Les diferents estratègies didàctiques convenientment aplicades, contribueixen a que l'efecte avorriment no emboti l'aprenentatge i converteixen en actitud positiva, la disposició de l'estudiant. Caldria finalment poder ensenyar als estudiants a automotivar-se. No sempre hi haurà el professor experimentat que el conduirà per viaranys motivadors

La motivació dels mestres

Abstract not availabl

Etwinning project: a way to motivate young EFL learners

Curs 2013-2014L’objectiu d’aquest treball és investigar com influeix un projecte eTwinning a la motivació d’un grup d’alumnes de 5è de primària. Crec que per augmentar la motivació dels alumnes, el mestre hauria de donar-­‐los motius reals per seguir aprenent. Per aquesta raó, sóc de l’opinió que eTwinning pot ser un instrument útil ja que els estudiants tindran comunicació real en anglès amb altres estudiants europeus que també estiguin aprenent l’anglès com a segona llengua. Observaré l’impacte d’aquest progama en la motivació dels alumnes i la compararé amb la motivació que tenien inicialment.The aim of this research is to investigate how an eTwinning project influences on the motivation of a group of 5th grade students. I believe that in order to enhance pupils’ motivation, the teacher should give them real reasons to learn. For this reason, the eTwinning platform can be a useful instrument because the students would have real communication in English with other ESL students from another European country. I will explore the impact of this program on the learners’ motivation and compare it with their initial motivation

Les bases de la neurociència cognitiva aplicades a l'ensenyament de la FP

La neuroeducació és una disciplina transversal que ha guanyat força durant els darrers anys. Basada en evidències científiques, posa de manifest la importància de la motivació com a mecanisme innat en els alumnes per tal que es desenvolupi la seva necessitat de coneixements. En un moment en el qual els estímuls externs són cada cop més elevats i que generen dependència en els adolescents, el model actual d'ensenyament necessita un nou paradigma educatiu. Aquest estudi revisa els components biològics responsables de la motivació, així com les diferents propostes metodològiques que poden interactuar amb aquests nuclis fisiològics. Les funcions executives, els processos cognitius més immadurs en arribar l'adolescència, tenen un paper fonamental durant aquesta etapa. L'anàlisi d'aquest marc teòric, així com la seva aplicació dins l'aula de formació professional, confirmen la relació entre la motivació dels alumnes amb els seus resultats acadèmics i mostren una via pels docents que pot millorar el clima a l'aula. Finalment, es proposa analitzar altres factors que poden influir en la motivació dels alumnes, i per tant, en el seu aprenentatge. L'arquitectura i distribució del mobiliari, la llum, l'alimentació i l'activitat física, les necessitats d'aprenentatge específiques, l'entorn socioeconòmic de l'alumne o el seu gènere són agents a tenir en compte en futurs estudis

Motivació i aprenentatge a psicologia

El nivell de motivació dels estudiants universitaris i el seu model d'aprenentatge estan íntimament relacionats, segons es desprèn de l'estudi realitzat per un grup de psicòlegs de la UAB. Es van repartir uns qüestionaris entre estudiants universitaris de psicologia de la Universitat de Barcelona, per avaluar la seva percepció sobre l'aprenentatge i analitzar el seu nivell de motivació. Quan aquesta motivació era elevada i es devia a interessos personals, els alumnes mostraven un pensament constructivista, el que es tradueix en una actitud de superació davant dels reptes de futur. Aquest treball convida a reflexionar sobre la necessitat de motivar els estudiants i que aquests trobin inclinacions intrínseques per desenvolupar la seva carrera, ja que això generarà una actitud positiva d'aprenentatge al llarg de tota la vida.El nivel de motivación de los estudiantes universitarios y su modelo de aprendizaje están íntimamente relacionados, según se desprende del estudio realizado por un grupo de psicólogos de la UAB. Se repartieron unos cuestionarios entre estudiantes de psicología de la Universitat de Barcelona, evaluando su percepción sobre el aprendizaje y analizando su nivel de motivación. Cuando esta motivación era elevada y se debía a intereses personales, los alumnos mostraban un pensamiento constructivista, lo que se traduce en una actitud de superación frente a los retos de futuro. Este trabajo invita a reflexionar sobre la necesidad de motivar a los estudiantes y que éstos encuentren inclinaciones intrínsecas para desarrollar su carrera, puesto que ello generará una positiva actitud de aprendizaje a lo largo de toda la vida

Manual de prácticas de motivación y emoción

Llicenciatura en Psicologia. I24: Psicologia de la Motivació i Emoci