Monolithic integration of Giant Magnetoresistance (GMR) devices onto standard processed CMOS dies

Giant Magnetoresistance (GMR) based technology is nowadays the preferred option for low magnetic fields sensing in disciplines such as biotechnology or microelectronics. Their compatibility with standard CMOS processes is currently investigated as a key point for the development of novel applications, requiring compact electronic readout. In this paper, such compatibility has been experimentally studied with two particular non-dedicated CMOS standards: 0.35 μm from AMS (Austria MicroSystems) and 2.5 μm from CNM (Centre Nacional de Microelectrònica, Barcelona) as representative examples. GMR test devices have been designed and fabricated onto processed chips from both technologies. In order to evaluate so obtained devices, an extended characterization has been carried out including DC magnetic measurements and noise analysis. Moreover, a 2D-FEM (Finite Element Method) model, including the dependence of the GMR device resistance with the magnetic field, has been also developed and simulated. Its potential use as electric current sensors at the integrated circuit level has also been demonstrated

Fonts de llum basades en nanocristalls de silici

La tecnologia microelectrònica actual permet dissenyar i fabricar dispositius capaços de manipular la llum i convertir-la en senyals elèctriques, però es troba limitada en l'ús del silici, un material poc adequat per fabricar emissors de llum miniaturitzats. Investigadors del Centre Nacional de Microelectrònica han aconseguit millorar aquest tipus d'emissors utilitzant nanocristalls de silici.La tecnología microelectrónica actual permite diseñar y fabricar dispositivos capaces de manipular la luz y convertirla en señales eléctricas, pero se encuentra limitada en el uso del silicio, un material nada adecuado para fabricar emisores de luz miniaturizados. Investigadores del Centro Nacional de Microelectrónica han conseguido mejorar este tipo de emisores utilizando nanocristales de silicio.The microelectronics technology allows to design devices able to manipulate the light and to turn it in electrical signals. But it is limited because the use of silicon, a material unsuitable to make miniaturized light emitting devices. Researchers of the Microelectronics National Center have improved this type of emitters using silicon nanocrystals

MOSFET dynamic thermal sensor for IC testing applications

This paper analyses how a single metal-oxide-semiconductor field-effect transistor (MOSFET) can be employed as a thermal sensor to measure on-chip dynamic thermal signals caused by a power-dissipating circuit under test (CUT). The measurement is subjected to two low-pass filters (LPF). The first LPF depends on the thermal properties of the heat-conduction medium (i.e. silicon) and the CUT-sensor distance, whereas the second depends on the electrical properties of the sensing circuit such as the bias current and the dimensions of the MOSFET sensor. This is evaluated along the paper through theoretical models, simulations, and experimental data resulting from a chip fabricated in 0.35 mu m CMOS technology. Finally, the proposed thermal sensor and the knowledge extracted from this paper are applied to estimate the linearity of a radio-frequency (RF) amplifier. (C) 2016 Elsevier B.V. All rights reserved.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Construeixen una nanobàscula amb aplicacions en microelectrònica

Un equip d'investigadors del Departament d'Enginyeria Electrònica de la UAB, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (CNM-IMB, CSIC), al Parc de Recerca UAB, i del Laboratori de Microsistemes de l'EPFL, de Laussane (Suïssa), ha creat una bàscula capaç de detectar quantitats ínfimes de matèria. La bàscula, una palanca nanoscòpica, està dissenyada per mesurar fluxos de matèria en els processos de litografia que s'estan desenvolupant per fabricar nous microcircuits electrònics, i permet detectar fluxos de tan sols 10 picòmetres per segon. Facilitarà la construcció de circuits electrònics integrats encara més petits que els actuals.Un equipo de investigadores del Departamento de Ingeniería Electrónica de la UAB, del Instituto de Microelectrónica de Barcelona (CNM-IMB, CSIC), en el Parc de Recerca UAB, y del Laboratorio de Microsistemas del EPFL de Laussane (Suiza), ha creado una báscula capaz de detectar cantidades ínfimas de materia. La báscula, una palanca nanoscópica, está diseñada para medir flujos de materia en los procesos de litografía que se están desarrollando para fabricar nuevos microcircuítos electrónicos, y permite detectar flujos de tan sólo 10 picómetros por segundo. Facilitará la construcción de circuitos electrónicos integrados todavía más pequeños que los actuales.A microelectronics of Barcelona (CNM-IMB, CSIC), the UAB Research Park, and the EPFL Microsystems Laboratory of Lausanne, Switzerland, has created a nanobalance capable of detecting infimum amounts of matter. The sensor, a nanoscopic balance, is designed to measure fluxes of material in new lithography processes being developed to be used in the manufacturing of electronic microcircuits, and is capable of detecting fluxes measuring as low as 10 picometres per second. This will help build integrated electronic circuits which are even smaller than those existing now

L'agenda virtual d'activitats d'aprenentatge com a eina educativa

La metodologia docent impulsada per la creació d'un espai europeu d'educació superior comú implica tenir en compte el treball de l'estudiant. En aquest sentit, i per donar suport al procés d'aprenentatge dels alumnes, s'ha desenvolupat un procediment d'elaboració d'agendes d'activitats a partir de guies docents d'assignatures ja expressades en ECTS, és a dir, en les que es dóna informació de la dedicació dels estudiants tant a les tasques presencials com a les no presencials. En aquest article es presenta aquest procés de transformació i les primeres experiències d'ús de les agendes d'activitats d'aprenentatge com a eines per facilitar l'adaptació dels alumnes a les noves metodologies docents, fomentar el desenvolupament de competències transversals, com la de la gestió del temps i de l'assumpció de responsabilitats, millorar aspectes de les competències específiques i, en definitiva, per fer-los part activa del seu aprenentatge.La metodología docente impulsada por la creación de un Espacio Europeo de Educación Superior común implica tener en cuenta el trabajo del estudiante. En este sentido, y para dar apoyo al proceso de aprendizaje de los alumnos, se ha desarrollado un procedimiento de elaboración de agendas de actividades a partir de guías docentes de asignaturas ya expresadas en ECTS, es decir, en las que se ofrece información sobre la dedicación de los estudiantes tanto a las tareas presenciales como a las no presenciales. En este artículo se presenta este proceso de transformación y las primeras experiencias de uso de las agendas de actividades de aprendizaje como herramienta para facilitar la adaptación de los alumnos a las nuevas metodologías docentes, fomentar el desarrollo de competencias transversales -como la gestión del tiempo y la asunción de responsabilidades-, mejorar aspectos de las competencias específicas y, en definitiva, convertirlos en parte activa de su propio aprendizaje.The teaching methodology being promoted via the creation of a common European Higher Education Area means taking the student's work into account. In this sense, and in order to support students' learning process, a procedure was developed that involved drawing up calendars of activities based on teaching guides for courses that are already expressed in ECTS, that is, in which information is provided on how much time students should spend on both classroom and independent learning tasks. This article presents this process of transformation and the first experiences in using the learning activities calendars as a tool to help students adapt to the new teaching methodologies, foster the development of transversal skills such as time management and taking responsibility, improving aspects of specific competences, and, in short, make students active agents in their learning

Ressonadors nanomecànics

Fa vàries dècades, els avenços de la indústria microelectrònica van permetre l'aparició d'una nova branca de ciència i tecnologia: les microtecnologies. La tendència actual és anar cap a una miniaturització cada cop major, i per això ja es desenvolupen nanosistemes. Entre els principals tipus de nanodispositius destaquen els ressonadors nanomecànics. En aquest treball, els investigadors proposen i validen experimentalment (amb mostres fabricades al CNM) un mètode elèctric de detecció de les oscil·lacions mecàniques de nanoressonadors de silici.Hace varias décadas, los avances de la industria microelectrónica permitieron la aparición de una nueva rama de ciencia y tecnología: las microtecnologías. La tendencia actual es ir hacia una miniaturización cada vez mayor, y por eso ya se desarrollan nanosistemas. Entre los principales tipos de nanodispositivos, destacan los resonadores nanomecánicos. En este trabajo, los investigadores proponen y validan experimentalmente (con muestras fabricadas en el CNM) un método eléctrico de detección de las oscilaciones mecánicas de nanoresonadores de silicio

Manuel Lozano, fundador d'ALIBAVA Systems SL

Doctor en Física i expert en tecnologia microelectrònica i en detectors de radiació, Manuel Lozano és un investigador que ha fet el pas cap a l'emprenedoria. Juntament amb vuit investigadors més, s'ha llançat a crear l'empresa ALIBAVA Systems SL, que comercialitza un sistema compacte i econòmic per mesurar la radiació

Presentació oficial del PEC4, el primer clúster en electrònica impresa d'Espanya

Hi participen centres de la UAB, el Parc de Recerca UAB i el CSIC, que treballaran en xarxa per impulsar un dels sectors més innovadors en l'actualitat. Gràcies a les seves múltiples aplicacions i als baixos costos de producció, l'electrònica impresa podria arribar a tenir, al 2020, un volum de vendes al món de 60 bilions de dòlars

Nou dispositiu per a la transferència de llum en sistemes òptics

Investigadors de la UAB, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM), i de la École Polytechnique Fédérale de Lausanne han dissenyat i fabricat un dispositiu de tres guies d'ona d'òxid de silici, que serveixen per guiar la llum per un camí determinat, amb el qual han demostrat experimentalment que és possible transferir llum entre les guies laterals de manera eficient i robusta. És la primera vegada que un dispositiu d'aquest tipus es fabrica utilitzant una tecnologia de baix cost, que permet la seva implementació massiva en circuits fotònics integrats conjuntament amb altres elements òptics i electrònics. Aquest dispositiu és un pas endavant cap al desenvolupament de circuits fotònics integrats, amb els quals es podria assolir un augment de la velocitat i la qualitat de la transferència d'informació.Científicos de la UAB, del Instituto de Microelectrónica de Barcelona (IMB-CNM), y de la École Polytechnique Fédérale de Lausanne han diseñado y fabricado un dispositivo de tres guías de onda de óxido de silicio, que sirven para guiar la luz por un camino determinado, con el que han demostrado experimentalmente que es posible transferir luz entre las guías laterales de manera eficiente y robusta. Es la primera vez que un dispositivo de este tipo se fabrica utilizando una tecnología de bajo coste, que permite su implementación masiva en circuitos fotónicos integrados conjuntamente con otros elementos ópticos y electrónicos. Este dispositivo es un paso adelante hacia el desarrollo de circuitos fotónicos integrados, con los cuales se podría lograr un aumento de la velocidad y la calidad de la transferencia de información