Hybridisation, semantic markup and enrichment of digital books

En aquest article es planteja la problemàtica associada a la creació de nous objectes culturals en l'ecosistema digital. Es defineix què és i com ha de ser un llibre digital i quines són les característiques indispensables perquè aquest segueixi essent un contenidor vàlid per al coneixement. El marcatge semàntic, indispensable per a la identificació dels elements que formen un llibre, i la seva catalogació, indexació i recuperació en forma de recerques avançades, així com la definició del procés d'enriquiment dels llibres digitals completen una revisió teòrica de com ha de ser el procés de digitalització i enriquiment dels llibres. A més a més, es parla de la necessitat de diferenciar el tractament dels continguts textuals extensos de la creació de nous mitjans i nous objectes culturals.This paper discusses the issues associated with the creation of new cultural objects in the digital ecosystem. It defines what is and what should be a digital book and what are its essential characteristics so that it continues to be a valid container for knowledge. Semantic markup, indispensable for identifying elements in a book, and its cataloguing, indexing and retrieval as advanced searches, as well as defining the enrichment process of digital books complete a theoretical review of how the digitisation and enrichment of books should be done. Furthermore, it also discusses the need to differentiate the treatment of extensive textual content from the creation of new media and new cultural objects

L'aplicació de les TI, peça clau en la recerca humanística i social a la UAB

Dijous, 20 d'abril, és el dia Internacional de les Humanitats Digitals (HD), una diada anual que serveix per compartir experiències, projectes, idees i establir nous contactes. A la UAB l'aplicació de les Tecnologies de la Informació a les disciplines humanístiques i socials han esdevingut una peça clau en la recerca i la transferència que s'hi està duent a terme. En les darreres convocatòries del programa RecerCaixa, han estat finançats fins a set projectes de recerca de la UAB orientats a les HD. En tots aquests projectes la col·laboració entre els grups de recerca dels diferents àmbits de la Universitat ha estat cabdal.El jueves, 20 de abril, es el día Internacional de las Humanidades Digitales (HD), una fiesta anual que sirve para compartir experiencias, proyectos, ideas y establecer nuevos contactos. En la UAB la aplicación de las Tecnologías de la Información a las disciplinas humanísticas y sociales se han convertido en una pieza clave en la investigación y la transferencia que se está llevando a cabo. En las últimas convocatorias del programa RecerCaixa, han sido financiados hasta siete proyectos de investigación de la UAB orientados a las HD. En todos ellos la colaboración entre los grupos de investigación de los diferentes ámbitos de la Universidad ha sido fundamental

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l'àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d'informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut i ha de tenir encara un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d'humanitats, no està exempt d'aquesta evolució. En aquest context s'analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l'ús del Thompson's Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l'ambiciós objectiu perquè l'eina sigui la base d'un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual

Una tercera via... digital : noves tecnologies i creativitat a la Xina contemporània

La reforma econòmica i social de la Xina, iniciada a principi dels anys vuitanta, ha coincidit amb una revolució global en la creació i la difusió de continguts. A més de contribuir a la seva obertura a l'exterior i al seu espectacular creixement econòmic, a la Xina les noves tecnologies han ofert innovadores possibilitats per a negociar un context social i polític altament sensible, caracteritzat per restriccions en els continguts i les plataformes d'expressió. Tant els nous mitjans i formats de comunicació (blogs, xats, fòrums) com les tecnologies digitals de creació d'imatges (3-D, realitat virtual, realitat augmentada) han aportat flexibilitat i han esperonat usuaris, artistes i investigadors a trobar noves i creatives formes d'interacció amb la societat. L'article destaca la incidència d'aquestes noves plataformes i tecnologies amb relació amb dos aspectes: d'una banda, l'adequació de l'horitzontalitat i la flexibilitat de les TIC a la rapidesa dels processos de transformació social i política a la Xina contemporània, i d'altra banda, les condicions i oportunitats per a la negociació social de la història generades pel nacionalisme governamental, ocupat en un intens procés de revisionisme de l'època tardoimperial.The economic and social reform in China, which began at the start of the 1980s, has coincided with a global revolution in the creation and dissemination of content. As well as contributing to its opening to the exterior and its spectacular economic growth, new technologies in China have brought with them innovative possibilities for negotiating a very sensitive social and political context, characterised by restrictions on platforms for expression and content. Both new communication media and formats (blogs, chats, forums) and digital image creation technologies (3D, virtual reality, augmented reality) offer users, artists and researchers flexibility and encourage them to find new and creative ways of interacting with society. This article highlights the impact of these new platforms and technologies in terms of two aspects: on the one hand, the dovetailing of ICTs' horizontality and flexibility with the speed of the processes of social and political change in contemporary China; and, on the other, the conditions and opportunities for social negotiation of history coming from governmental nationalism, which is occupied with an intense process of Late Imperial revisionism

e-Humanitats i el món clàssic : l'entorn digital i la docència de màster online

El sorgiment de la societat 2.0 ha tingut un important impacte en la forma d'entendre l'aprenentatge. Milers de recursos a disposició de l'alumne a tant sols un clic formulen una nova realitat del coneixement. A nivell docent, això comporta un repte, ja que en molts casos el resultat de l'aprenentatge ja no pot estar definit per continguts de caire genèric, que són a l'abast a la web, sinó dels mecanismes de gestió d'aquests continguts, i de les formes d'obtenció, manipulació, gestió i transformació d'aquests coneixements. El problema, que afecta a totes les branques de la docència, és intens en l'àmbit dels estudis sobre l'Antiguitat, que inclouen la Història Antiga, la Filologia Clàssica o la Arqueologia, entre d'altres, i més encara, en un nivell formatiu més especialitzat com és el de Màster. Arran de la experiència en la formulació del nou Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB), volem exposar els paràmetres de base i els mecanismes que es vertebren per gestar les noves realitats docents en l'àmbit de les e-Humanitats, i des de l'e-learning, de la docència en l'entorn digital

Investigant els media a través de les pràctiques: una aproximació etnogràfica als estudis de comunicació.

Anthropological and ethnographic research on media have been largely focused on analyzing reception of media products (television, radio, press and film) and media consumption related to domestic appropriation of technologies (Rothenbuhler et al., 2005). There is also a wide body of research devoted to the study of the political dimension of alternative and indigenous media (Ginsburg, 2002). However, there has been a separation between media and internet studies, and between the analysis of media reception and practices of self-production, such as family photography or home video. Current digital media practices urge reexamination of self-produced content and media flows from a broader perspective that cuts across divisions between public and private, corporative media products and people's releases, home production and cultural industry, political activism and everyday life

Cultures ancestrals en universos moderns

L'article proporciona un acostament inicial a la preservació i la disseminació de trets de la cultura indígena de l'Amèrica del Sud mitjançant espais digitals i xarxes socials. Analitza succintament la presència de les societats originàries sud-americanes en l'univers web i repassa algunes de les eines utilitzades, els continguts presentats, les característiques de les propostes i les seves motivacions