Desarraigo y encuentro. Las arquitecturas del exilio

Desarraigo y encuentro. Las arquitecturas del exili

Ciència i exili

La diàspora dels científics republican

Literatura i exili

Introducció al monogràfi

La Guerra de 1936-1939, la medicina i l'exili

Anàlisi de les diverses fases de l’exili mèdic català provocat per la guerra civil. Primera fase de 1936, amb dos grups: passats als «nacionals» i restats neutres amb exili llarg. El gran exili de 1939. Diversos grups: el majoritari a França, amb centre posterior a Tolosa. L’exili anglès, més selectiu. Exiliats a Rússia, més ideològic. El desplaçament americà, amb la massa més important a Mèxic; més desenvolupament científic als USA; el focus de Veneçuela amb un nou Institut de Fisiologia; aspectes més puntuals: Argentina, Colombia, Bolivia, Panamà, altres. Valoració d’alguns aspectes positius i negatius. Referència a algunes de les personalitats més destacade

Apunts sobre exili, llengua i traducció

A l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes «Full Català», «Quaderns de l’Exili» i «Lletres», publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció

Reseñas

Josep L. BARONA ed., El exilio científico republicano ; Alfons ZARZOSO ; Àlvar MARTÍNEZ VIDAL eds., Medicina, guerra i exili. Una generació destruïda per la guerr

Apunts sobre exile, llengua i traducció

A l’exili del 1939, la traducció hi va tenir un paper més aviat subsidiari. L’obra original hi era prioritària, perquè salvar els mots es va convertir en una urgència. Els traductors «professionals» van haver de servir-se d’altres llengües (del castellà, sobretot), mentre que els traductors «vocacionals» traduïen al català per a ells mateixos, per a l’esdevenidor. La premsa exiliada tan sols podia acollir algunes versions literàries testimonials o bé trasllats anònims de textos informatius. Les revistes Full Català, Quaderns de l’Exili i Lletres, publicades a Mèxic els anys quaranta, il·lustren concepcions confrontades de la llengua i la traducció

Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d’un exili

Comunicació «Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d’un exili», presentada en el «Congreso Interdisciplinario Discurso sobre fronteras – Fronteras del discurso: Literatura, pensamiento y cultura del ámbito ibérico e iberoamericano»; organitzat per l’Institut Cervantes de Varsòvia/Cracòvia i el Dept. de Filologia Romànica de la Uniwersytet Im. Adama Mickiewicza; celebrat els dies 22, 23 i 24 de novembre de 2007 al Collegium Jowita de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia)