La doble vida dels agents K9

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

La Música de Cambra com a vertebradora de les Ensenyances Elementals de Música. La seua actual situació a la Comunitat Valenciana

Treball de Final de Màster Universitari en Didàctica de la Música. Codi: SBN012. Curs acadèmic 2015-2016En l’actualitat, la pràctica de la música de cambra dins del marc legal educatiu es troba situada a partir del segon cicle de les Ensenyances Professionals de Música, en les quals s’inclou l’assignatura d’Orquestra/Banda/Conjunt des del primer curs. Tenint en compte aquesta realitat, als alumnes d’aquestes ensenyances se’ls ofereixen 4 cursos de pràctica amb un conjunt de grans dimensions abans de poder experimentar una pràctica en un grup reduït de música de cambra, degut a que l’assignatura de Conjunt s’inicia al segon cicle de les Ensenyances Elementals de Música. En el present estudi s’ha portat a terme una recollida d’informació de l’experiència docent viscuda pel col·lectiu de músics professionals docents o amb antecedents docents en l’àmbit musical, dins del marc geogràfic de la Comunitat Valenciana, per a esbrinar si actualment s’està dotant a l’alumnat d’unes habilitats que els possibiliten formar part d’un grup de música de cambra. Per a portar a terme aquesta investigació, s’ha dissenyat una ferramenta en forma de qüestionari dirigida a aquest col·lectiu, la qual ha comptat amb 81 participants. A través de l’anàlisi dels resultats obtinguts, s’ha mostrat un descontent general per part d’aquest col·lectiu referent a l’actual docència rebuda de l’assignatura de Música de Cambra, indicant també una formació insuficient del professorat i considerant que seria molt interessant la inclusió d’aquesta dins l’etapa de les Ensenyances Elementals de Música. D’aquesta manera es dotaria als alumnes d’una autonomia que els permetria portar a terme una correcta interpretació grupal sense la necessitat de la figura d’un director.Nowadays, the practice of Chamber Music in the educational system is introduced in the first course of the second cycle of the professional music degree, nevertheless the Orchestra/Band/Instrumental Ensemble subject is introduced in the elementary cycle of these studies. Considering this fact, the students have the opportunity to attend to four courses practicing with a large dimensions group before they are introduced to a reduced group of chamber music. The present study carries out a research of information of a group of professional music teachers or people with musical educational experience, in the framework of the Valencian Community, in order to find out if the current music education system is providing the students with skills for preparing them to be part of a chamber music group. To carry out this investigation, a tool has been designed, in a survey form, addressed to the group of interest, which resulted in the participation of 81 subjects. Through the analysis of the results, a general dissatisfaction is shown regarding to the way of teaching chamber music, also indicating insufficient teacher training. A uniform agreement in considering as an interesting improvement to include this field in the elementary years of the music education has been also detected. In this way, the system would provide the students with the autonomy needed to accomplish a correct group performance without the support of a director

Construcció d’un connector, per tal d’afavorir tant la cohesió de l’equip docent com de l’alumnat de 1r d’ESO.

Aquest TFM explica com s’ha proposat un projecte interdisciplinari a un equip docent de 1r d’ESO d’un institut que no està avesat a fer aquest tipus de projectes. L’objectiu principal del projecte és la construcció d’un connector de fusta amb làmines de preguntes i respostes de cadascuna de les matèries del nivell. A 1r d’ESO, com a contingut curricular de la matèria, està la “construcció d’un objecte senzill”. L’objecte proposat és un connector, joc de preguntes típic de nens petits en el que s’encén una bombeta quan la pregunta i la resposta connectades són correctes. El projecte en sí ha d’estar construït de fusta, metall i plàstic, els tres materials estudiats a primer d’ESO i ha de tenir unes làmines amb preguntes per poder “jugar”. Per tal de fer que aquest projecte sigui interdisciplinari es proposa a l’equip docent de 1r d’ESO que dins de la seva matèria s’hagi de fer com a mínim una làmina de preguntes del tema que ells proposin a l’alumnat, aquestes làmines han d’estar avaluades i dirigides per cada un dels professors de les matèries A més de la realització del projecte en sí, es pretén cohesionar el professorat del nivell. La realització d’aquest projecte interdisciplinari ha implicat afavorir les relacions interpersonals dels docents que han intervingut en la realització del projecte, a la vegada que ha potenciat el treball en equip dels alumnes de 1r d’ESO. El projecte s’ha desenvolupat correctament tot i que la intenció inicial de que tot el professorat del nivell s’impliqués no s’ha aconseguit. El motiu principal ha esta que la proposta s’ha fet a mitjans de curs quan tots els professors ja tenien les programacions del curs tancades. De totes maneres un bon grup de professors ha seguit la iniciativa, i el projecte ha creat un precedent per altres anys

Pedagogia del programari lliure. Una proposta d’aprenentatge transversal des de la Formació Professional

Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi: SAP229. Curs acadèmic 2019/202

Els llenguatges artístics: metodologies socioeducatives de promoció de la resiliència

[cat] El projecte de Tesi Doctoral que es presenta en aquest document aborda la temàtica del treball expressiu i artístic com a eina de promoció de la resiliència en l’àmbit de l’acció socioeducativa. La finalitat de la recerca és comprendre què aporta la metodologia artística en l’acció socioeducativa i avaluar-ne els seus beneficis a través de la creació i aplicació d’un recurs educatiu que sigui útil per infants i joves en risc d’exclusió social així com per les i els educadors que treballen en Centres Oberts atenen a aquest col•lectiu. En aquest projecte, l’art, i les metodologies artístiques, actua com a mediador per impulsar la creativitat com a vehicle de promoció de la resiliència. Abans del disseny del mateix, es considera important fer una aproximació diagnòstica que permeti detectar les necessitats i els beneficis d’aquesta metodologia d’acció, alhora que es confirma el valor de l’art i l’expressió com a eina de transformació social i de promoció de la resiliència. A partir de les necessitats expressades s’elaborarà el recurs socioeducatiu que farà ús de les metodologies artístiques i expressives. Des del nostre punt de vista, a través de l’expressió artística s’ofereix un mitjà d’expressió no verbal el qual permet oferir als infants i joves l’oportunitat de dir allò emocional, més íntim o més dolorós de manera simbòlica i indirecte, multiplicant-se les oportunitats de comunicació i de promoció de la resiliència només pel fet de donar veu.[eng] This research presents an investigation whose purpose is to improve the wellbeing of children aged between 8 and 11 years old who live in a vulnerable social condition. Because of that, they regularly attend to Centres Oberts that are social services in primary care. The research is carried out in Barcelona, Catalonia, and consists of three phases: a diagnosis, a design of an educative proposal based on the preview phase results and a pilot experience of the design. The participants target the research are children who live in a social vulnerable condition due to the poverty and sociofamiliar marginalization, characterized by external factors of risk such as neighborhood social isolation, a poor social environment and family, analphabetism, a poor educational level of the progenitors, the proper absenteeism at school or have experienced neglect at home. The research’s aim is to encourage a resilient character in these children through educational work using artistic methodologies such as an educative tool and to unlock personal expression. The methodologies used are musical expression, artwork, drama and the spoken word. In a vulnerable environment, an artistic tool enables an immediate emotional connection, allowing to speak about difficult and painful matters in a more constructive and swift way. At the same time, it enhances the wellbeing of the childrens focus on working through the personal potentialities and capacities and not by deficits. Pain and adversity expression, together with creativity are two resilience pillars (Suárez, 2001; Cyrulnik, 2001; Barudy & Dantagnan, 2011). In this sense, encouraging resilience means promoting this way to personal expression through the medium of art, because it allows for the interpretation of past experiences, presents challenges and future hopes in a creative and imaginative approach. So, it enables the communication of people who can’t do it. In conclusion, this research is about emotional expression in vulnerable children through the medium of artistic expression. It allows to communicate easily with the personal area of the people and to promote resilience with an educative purpose. In this sense, it is important to emphasize that the educative process is more important than the aesthetic final result. Summing up, the experience confirms that an artistic methodologies approach to education working from a resilience perspective to encourage personal development

Construcció d’un instrument de mesura especialitzat en l’avaluació del llenguatge oral

En aquest estudi, el principal objectiu és l’elaboració d’un test de llenguatge oral estandarditzat i baremat, del qual la principal motivació és l’avaluació del llenguatge oral en etapes importants en l’adquisició del llenguatge, amb la intenció de poder detectar i intervenir al més aviat possible. El curs de desenvolupament del llenguatge i el processament del llenguatge oral s’han tingut en compte com a fonamentació principal del treball. La capacitat de llenguatge és una de les conquestes més importants dels éssers humans i per assolir-la és necessària la concurrència de diversos factors, alguns d’interns i del subjecte (fisiològics i cognitius), i d’altres d’externs o ambientals. La interacció constant entre aquests factors dona com a fruit l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge. Aquest aprenentatge cognitiu complex, es pot comprendre gràcies al model cognitiu definit per Chevrie-Muller i Narbona (1996) d’organització de la recepció i la producció del llenguatge oral, que el degrada pels nivells de processament cortical, a partir del qual s’han identificat les diferents unitats de processament de llenguatge susceptibles d’avaluació. En l’àmbit de la logopèdia, l’avaluació del llenguatge, procediment principal per a la detecció, és una eina que facilita poder determinar si l’infant presenta dificultats en els diferents aspectes del llenguatge oral, sobretot en etapes primerenques que possibilitin la detecció i el treball específic. Ara bé, actualment no disposem de suficients instruments d’avaluació del llenguatge oral en català que avaluïn tots els aspectes del llenguatge oral, i d’aquí ve la necessitat d’elaborar aquest instrument que avalua totes les dimensions del llenguatge (forma, ús i contingut). Com a resultat del treball, s’ha dissenyat un test original i en català, anomenat ALLO, instrument normalitzat que ha passat per un procés d’estandardització. L’instrument presenta bons índexs de fiabilitat i validesa i una precisió global del 91,9%, la qual ens mostra que és un bon instrument de cribratge de les dificultats del llenguatge oral.En este estudio el principal objetivo es la elaboración de un test de lenguaje oral estandarizado y baremado, del cual, la principal motivación es la evaluación del lenguaje oral en etapas importantes en la adquisición del lenguaje, con la intención de poder detectar e intervenir lo antes posible. El curso de desarrollo del lenguaje y el procesamiento del lenguaje oral se han tenido en cuenta como fundamentación principal del trabajo. La capacidad de lenguaje es una de las conquistas más importantes de los seres humanos y para alcanzarla es necesaria la concurrencia de diversos factores, algunos internos y del sujeto (fisiológicos y cognitivos), y otros externos o ambientales. La interacción constante entre estos factores da como fruto la adquisición y el desarrollo del lenguaje. Este aprendizaje cognitivo complejo, se puede entender gracias al modelo cognitivo definido por Chevrie-Muller y Narbona (1996) de organización de la recepción y producción del lenguaje oral, que lo degrada por los niveles de procesamiento cortical, a partir del cual se han identificado las diferentes unidades de procesamiento de lenguaje susceptibles de evaluación. En el ámbito de la logopedia, la evaluación del lenguaje, procedimiento principal para la detección, es una herramienta que facilita poder determinar si el niño/a presenta dificultades en los diferentes aspectos del lenguaje oral, sobre todo en etapas tempranas que posibiliten la detección y el trabajo específico. Ahora bien, actualmente no disponemos de suficientes instrumentos de evaluación del lenguaje oral en catalán que evalúen todos los aspectos de lenguaje oral, y de ahí la necesidad en elaborar este instrumento que evalúa todas las dimensiones del lenguaje (forma, uso y contenido). Como ha resultado del trabajo, se ha diseñado un test original y en catalán, llamado ALLO, instrumento normalizado que ha pasado por un proceso de estandarización. El instrumento presenta buenos índices de fiabilidad y validez y una precisión global del 91,9%, la cual nos muestra que es un buen instrumento de cribado de las dificultades del lenguaje oral.In this study the main objective is the elaboration of a test of standardized and scaled oral language, of which, the main motivation is the evaluation of the oral language in important stages in the acquisition of the language, with the intention to be able to detect and intervene as soon as possible. The language development course and oral language processing have been considered as the main foundation of the work. The ability of language is one of the most important conquests of human beings and to achieve it requires the concurrence of various factors, some internal and the subject (physiological and cognitive), and others external or environmental. The constant interaction between these factors results in the acquisition and development of language. This complex cognitive learning can be undestood thanks to the cognitive model defined by Chevrie-Muller and Narbona (1996) of organizing the reception and production of spoken language, which degrades it by levels of cortical processing, from witch they have been identified the different units of language processing susceptible to assessment. In the field of speech therapy, language assessment, the main procedure for detection, is a tool that makes it easier to determine if the child has difficulties in the different aspects of oral language, especially in early stages that allow the detection and specific work. However, we currently do not have enough tools for assessing oral language in Catalan that assess all aspects of oral language, hence the need to elaborate this tool assessing all dimensions of language (form, use and content). As a result of the work, an original test has been designed in Catalan, called ALLO, a standardized instrument that has gone through a process of standardization. The instrument has good reliability and validity rates and an overall accuracy of 91.9%, which shows us that it is a good tool for screening the difficulties of oral language