Emergency aware congestion control for smart grid neighborhood area networks

© . This manuscript version is made available under the CC-BY-NC-ND 4.0 license http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/The evolution of traditional electricity distribution infrastructures towards Smart Grid networks has generated the need to carry out new research. There are many fields that have attracted the attention of researchers, among which is the improvement of the performance of the so-called Neighborhood Area Networks (NAN). In this sense, and given the critical nature of some of the data transmitted by these networks, maintaining an adequate quality of service (QoS) is absolutely necessary. In emergency situations, this need becomes even more evident. This article presents a congestion control mechanism, whose parameters are modified according to the network state of emergency. The mechanism also applies a multi-channel allocation technique, together with a differentiation in the QoS offered to the different data flows according to their relevance. These proposals have been evaluated in the context of a wireless mesh networks (WMN) made up by a set of smart meter devices, where various smart grids (SG) applications are sending their data traffics. Each SG application must meet its unique quality of service (QoS) requirements, such as reliability and delay. To evaluate the proposals, some NAN scenarios have been built by using the ns-3 simulator and its 802.11s basic model, which was modified to implement the proposed techniques. Compared with the basic Hybrid Wireless Mesh Protocol (HWMP), Emergency Aware Congestion Control proposal (EA-HWMP), shows significant improvements in terms of packet delivery ratio, network throughput and transit time.Peer ReviewedPostprint (published version

Contribution to the traffc engineering in wireless mesh networks

Nowadays, we live in a modern society in which people and devices are interconnected anywhere and anytime. Under this premise, both the infrastructure and the services offered have evolved and diversified in a drastic way. In fact, many of these services are transported in decentralized networks. Among them, Wireless mesh networks are decentralized networks that have been widely studied in different research areas such as community networks, public safety and surveillance. Wireless mesh networks have been also studied and evaluated in the Smart Grid scenario. Smart Grids are a new paradigm in which the electricity network is no longer focused only on the generation, distribution and transport of electricity to subscribers. Now, it is a robust network that includes a data communication network. The associated data network is divided in different subnetworks. This thesis is mainly focused on the improvement of the performance of one of those subnetworks, the so-called Smart Grid Neighborhood Area Network. Several applications are transmitted between the users and the control center. In general, upstream communication involves tasks such as meter reading, billing data or electricity consumption, while downstream communication allows the smart grid to take actions in different network situations such as power peaks or emergency situations. In the first part, the work is focused on improving the routing mechanism. To do this, a multipath routing mechanism is proposed, where the traffics that are most important are transmitted over the best communication links. In order to improve even more the benefits obtained, a multichannel scheme is proposed to separate both control traffic and data traffic, and use the less congested channels to transmit the most priority traffic types.Smart Grids offer many services and some of them are very demanding in terms of QoS. Besides, infrastructure failures, attacks and high congestion situations can greatly reduce the network performance. Therefore, the network must be able to offer a minimum QoS to the most priority applications handling some traffic control techniques. With this goal in mind, in this thesis some congestion control mechanisms are also proposed. In the first of these mechanisms, the decision of whether a packet should be retransmitted or not is made in a distributed and independent way by each one of the network nodes, depending on the network conditions that the node itself is observing. This mechanism considers again the existence of traffics with different priorities, so that, less priority traffic has a higher probability of being discarded. Furthermore, an emergency system is coupled to the congestion control mechanism. With this strategy, the NAN is able to take global actions (in a short time) to face anomalous situations.In a Smart grid scenario, the nodes are static and each of them transmits upstream data flows to the data concentrator. Therefore, depending on their geographical location, some nodes may be more favored than others. Besides, some nodes can monopolize the network resources if they are not regulated. For this reason, in this thesis another distributed solution is proposed that runs in each node. The objective here is to provide a fair distribution of network resources regardless of the geographical position and the transmission rate. The last contribution is focused on the application of machine learning techniques to obtain again a better performance of the data networks under study. In this sense, a new congestion control mechanism is proposed, which, like the previous ones, provides different quality of service to data flows with different priorities. For this, a complete framework is proposed, including the generation, preprocessing and evaluation of the data necessary for the training of the machine learning algorithms that will be used. The proposal is also implemented and evaluated in the Smart Grid NANs environmentAvui dia, vivim en una societat en què les persones i els dispositius estan interconnectats en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquesta premissa, la infraestructura com els serveis oferts han evolucionat i diversificat de manera dràstica. De fet, molts d'aquests serveis s'envien en xarxes descentralitzades. Entre elles, les xarxes de malla sense fils són xarxes descentralitzades que han estat àmpliament estudiades en diferents àrees com xarxes comunitàries, seguretat pública i vigilància. Les xarxes de malla sense fils també s'han estudiat i avaluat en les xarxes elèctriques intel·ligents. Aquestes xarxes són un nou paradigma on la xarxa elèctrica ja no es centra només en la generació, distribució i transport d'electricitat als subscriptors. Ara, és una xarxa robusta que inclou una xarxa de comunicació de dades. La xarxa de dades associada es divideix en diferents subxarxes. Aquesta tesi se centra a millorar el rendiment d'una d'aquestes subxarxes, l'anomenada xarxa d'àrea de veïnatge de les xarxes elèctriques intel·ligents. Diverses aplicacions s'envien entre els usuaris i el centre de control. En general, la comunicació de pujada implica la lectura de mesuradors, dades de facturació o consum elèctric, mentre que la comunicació de baixada permet que la xarxa intel·ligent prengui mesures davant diferents situacions, com pics d'energia o d'emergència. La primera part de la feina es centra a millorar el mecanisme d'enrutament. Per això, es proposa un mecanisme de múltiples rutes, on els tràfics més prioritaris s'envien a través dels millors enllaços de comunicació. A més, es proposa un esquema multicanal per separar el tràfic de control del de dades, i utilitzar els canals menys congestionats per enviar les dades més prioritàries.Les xarxes elèctriques intel·ligents ofereixen molts serveis i alguns són exigents en termes de qualitat de servei (QoS). A més, les falles d'infraestructura, els atacs i les situacions d'alta congestió poden reduir el seu rendiment. Per tant, la xarxa ha d'oferir una QoS mínima a les aplicacions més prioritàries mitjançant algunes tècniques de control de tràfic. Amb aquest objectiu, en aquesta tesi també es proposen alguns mecanismes de control de congestió. En el primer d'aquests mecanismes, cada node de forma distribuïda i independent, decideix si un paquet s¿ha de retransmetre o no depenent de les condicions de la xarxa que el mateix node està observant. Aquest mecanisme considera novament tràfics amb diferents prioritats, de manera que, el tràfic menys prioritari té una major probabilitat de ser descartat. A més, un sistema d'emergència està acoblat amb el mecanisme de control de congestió. Amb això, la xarxa pot prendre accions globals (en poc temps) per enfrontar situacions anòmales.A les xarxes elèctriques intel·ligents, els nodes són fixos i cadascun envia dades a un concentrador de dades. Per tant, depenent de la seva ubicació geogràfica, alguns nodes poden ser més afavorits que altres. A més, alguns nodes poden monopolitzar els recursos de xarxa si no són regulats. A causa d'això, en aquesta tesi es proposa una altra solució distribuïda que s'executa en cada node. L'objectiu és proveir una distribució justa dels recursos de la xarxa, independent de la posició geogràfica i la velocitat de transmissió. L'última contribució es centra en l'aplicació de tècniques d'aprenentatge automàtic per obtenir de nou un millor rendiment de les xarxes de dades en estudi. En aquest sentit, es proposa un nou mecanisme de control de congestió que, a l'igual que els anteriors, proveeix diferent qualitat de servei d'acord amb la prioritat de les dades. Per això, es proposa un sistema, que inclou la generació, el processament i l'avaluació de les dades necessàries per a l'entrenament dels algoritmes d'aprenentatge que s'utilitzaran. La proposta també s'implementa i avalua a l'entorn de les xarxes elèctriques intel·ligents en l'entorn de Smart Grid NANsHoy en día, vivimos en una sociedad moderna en la que las personas y los dispositivos están interconectados en cualquier lugar y en cualquier momento. Bajo esta premisa, tanto la infraestructura como los servicios ofrecidos han evolucionado y diversificado de manera drástica. De hecho, muchos de estos servicios se transportan en diferentes tipos de redes. Las redes descentralizadas (o sin infraestructura) se están utilizando ampliamente para soportar estos servicios. Permiten una mayor accesibilidad para los usuarios debido a una gran cantidad de ventajas. Por ejemplo, la creación automática, la configuración automática, la instalación fácil en áreas de difícil acceso, mantenimiento y escalabilidad hacen que este tipo de redes sean atractivas para los proveedores de servicios. Entre ellas, las redes de malla inalámbricas son redes descentralizadas que han sido ampliamente estudiadas en diferentes áreas de investigación, como redes comunitarias, escenarios de desastres, seguridad pública y vigilancia. Además, estos tipos de red son más estructurados que las redes ad hoc inalámbricas tradicionales y, por lo tanto, pueden admitir protocolos más complejos. Las redes de malla inalámbricas también se han estudiado y evaluado en el escenario de redes eléctricas inteligentes. Las redes eléctricas inteligentes son un nuevo paradigma en el que se abordan las infraestructuras tradicionales de transporte de electricidad. En este contexto, la red eléctrica ya no se centra solo en la generación, distribución y transporte de electricidad a los suscriptores. Ahora, es una red robusta que incluye una red de comunicación de datos. El objetivo de tener una red de comunicación de datos junto con la eléctrica es proporcionar un servicio eficiente desde el centro de control al usuario, así como dar retroalimentación sobre el correcto funcionamiento de las redes de electricidad y datos al centro de control. Como la infraestructura de transporte eléctrico, la red de datos asociada se divide en diferentes subredes. Esta tesis se centra principalmente en la mejora del rendimiento de una de esas subredes, la llamada red de área de vecindad de las redes electrices inteligentes. Las contribuciones se centran en mejorar el enrutamiento de datos, proporcionando una diferenciación del tráfico con la provisión de calidad de servicio (QoS), mecanismos de control de congestión, un sistema de emergencia que trata situaciones anómalas de la red y una distribución justa de los recursos de la red. Varias aplicaciones se transmiten desde los usuarios al centro de control, así como desde el centro de control hacia los usuarios. En general, la comunicación hacia el centro de control implica tareas como la lectura de medidores, los datos de facturación o el consumo de electricidad, mientras que la comunicación hacia los suscriptores permite que la red eléctrica inteligente tome medidas en diferentes situaciones de la red, como picos de energía o situaciones de emergencia. En la primera parte de la tesis, el trabajo se centra en mejorar el mecanismo de enrutamiento. Para hacer esto, se propone un mecanismo de enrutamiento de múltiples rutas, donde los tráficos que son más importantes se transmite a través de los mejores enlaces de comunicación, mientras que los tráficos de menor prioridad se transmiten a través de las rutas con menos reputación (menos métrica de enrutamiento). Para mejorar aun más los beneficios obtenidos, se propone un esquema multicanal para separar tanto el tráfico de control como el tráfico de datos, y utilizar los canales menos congestionados para transmitir los tipos de tráfico más prioritarios. Las redes eléctricas inteligentes ofrecen muchos servicios y algunos de ellos son muy exigentes en términos de QoS. Por lo tanto, las fallas de infraestructura, los ataques y las situaciones de alta congestión pueden reducir en gran medida el rendimiento de la red. Para enfrentar estos problemas, la red debe poder ofrecer una calidad de servicio mínima a las aplicaciones más prioritarias mediante algunas técnicas de control de tráfico. Con este objetivo en mente, en esta tesis también se proponen algunos mecanismos de control de congestión. En el primero de estos mecanismos, cada uno de los nodos de la red decide de manera distribuida e independiente si un paquete debe o no ser retransmitido, dependiendo de las condiciones de la red (principalmente la utilización promedio del canal y la ocupación de los buffers) que el nodo mismo está observando. Es decir, un nodo intermedio puede descartar directamente un paquete de datos si observa que el canal de transmisión se está utilizando por encima de un cierto umbral. Este mecanismo considera nuevamente la existencia de tráficos con diferentes prioridades, de modo que, el tráfico menos prioritario tiene una mayor probabilidad de ser descartado. Además, un sistema de emergencia está acoplado al mecanismo de control de congestión. Con esta estrategia, la NAN puede tomar acciones globales (en poco tiempo) para enfrentar situaciones anómalas, lo que proporciona aún más probabilidad de transmisión para tráficos con mayores requisitos de QoS. Con este fin, también se propone una señalización de emergencia que puede activarse automática o manualmente. Una distribución justa de los recursos de la red también es un campo de investigación importante en las redes eléctricas inteligentes. Tenga en cuenta que, en este escenario, los nodos son estáticos y cada uno de ellos transmite flujos de datos hacia al concentrador de datos. Por lo tanto, dependiendo de su ubicación geográfica, algunos nodos pueden ser más favorecidos que otros. Además, algunos nodos pueden monopolizar los recursos de la red si no están regulados. Por esta razón, en esta tesis se propone otro algoritmo de control de congestión distribuido que se ejecuta en cada nodo. El objetivo aquí es proporcionar una distribución justa de los recursos de la red, independientemente de la posición geográfica y la velocidad de transmisión. Es decir, todos los nodos tendrán las mismas oportunidades para transmitir sus datos al centro de control. La solución propuesta es independiente de la red, mac y capas físicas. La última contribución realizada con esta tesis se centra en la aplicación de técnicas de aprendizaje automático para obtener nuevamente un mejor rendimiento de las redes de datos en estudio. En este sentido, se propone un nuevo mecanismo de control de congestión que, al igual que los anteriores, proporciona diferente calidad de servicio a los flujos de datos con diferentes prioridades. Para esto, se propone un marco completo, que incluye la generación, el preprocesamiento y la evaluación de los datos necesarios para la capacitación de los algoritmos de aprendizaje automático que se utilizarán. La propuesta también se implementa y evalúa en el entorno de Smart Grid NANs

Mobility-aware mechanisms for fog node discovery and selection

The recent development of delay-sensitive applications has led to the emergence of the fog computing paradigm. Within this paradigm, computation nodes present at the edge of the network can act as fog nodes (FNs) capable of processing users' tasks, thus resulting in latency reductions compared to the existing cloud-based execution model. In order to realize the full potential of fog computing, new research questions have arised, mainly due to the dynamic and heterogeneous fog computing context. This thesis focuses on the following questions in particular: How can a user detect the presence of a nearby FN? How should a user on the move adapt its FN discovery strategy, according to its changing context? How should an FN be selected , in the case of user mobility and FN mobility? These questions will be addressed throughout the different contributions of this thesis. The first contribution consists in proposing a discovery solution allowing a user to become aware of the existence of a nearby FN. Using our solution, the FN advertizes its presence using custom WiFi beacons, which will be detected by the user via a scan process. An implementation of this approach has been developed and its evaluation results have shown that it results in a non-negligible energy consumption given its use of WiFi. This has led to our second contribution, which aims at improving the WiFi scan performed in our discovery approach, especially in the case of user mobility. At a first stage, this improvement consisted in embedding information about the topology of the FNs in the beacons the user receives from previous FNs. We have shown that by adapting the scan behavior based on this information, considerable energy savings can be achieved, while guaranteeing a high discovery rate. However, as this approach is associated with a restrictive FN topology structure, we proposed a different alternative, at a second stage. This alternative leverages the history of cellular context information as an indicator allowing the user to infer whether an FN may be present in its current location. If so, the scan will be enabled. Otherwise, it is disabled. The simulation results comparing different classification algorithms have shown that a sequence-based model, such as a hidden-Markov model is able to effectively predict the FN presence in the current user location. While the previous approaches have focused on a sparse FN deployment, our third contribution considers a high density of FNs. Consequently, as there are multiple nearby FNs that can process the user's tasks, it is important to derive a suitable FN selection strategy. This strategy should consider the time-varying set of FNs caused by the user's mobility. Besides, it should minimize the number of switches from one FN to another, in order to maintain a good quality of service. With these considerations in mind, we have shown that an adaptive greedy approach, that selects an FN having a good-enough delay estimate, achieves the best results. Finally, unlike the previous contribution, where the focus has been on FN selection when the user is mobile, our final contribution deals with mobile vehicular FNs (VFNs). Given the mobility of such VFNs, it is important to make the most of their resources, since they are only available for a short time at a given area. So, we propose that, in order to select an appropriate VFN for a given task, a reference roadside unit (RSU) responsible for task assignment can use advice from a neighbor RSU. This advice consists in the VFN that will result in the lowest delay for the current task, based on the experience of the neighbor RSU. The results have shown that, using the provided advice, the reference RSU can observe significant delay reductions. All in all, the proposed contributions have addressed various problems that may arise in a fog computing context and the obtained results can be used to guide the development of the building blocks of future fog computing solutions.El recent desenvolupament d'aplicacions IoT ha comportat l'aparició del paradigma de fog computing. Dins d'aquest paradigma, els nodes de càlcul presents a la vora de la xarxa poden actuar com a “fog nodes'' (FN) capaços de processar les tasques dels usuaris, produint així reduccions de latència en comparació amb el model d'execució basat en núvol. Per assolir tot el potencial del fog computing, han sorgit noves qüestions de recerca, principalment a causa del context dinàmic i heterogeni de fog computing. Aquesta tesi se centra especialment en les qüestions següents: Com pot un usuari detectar la presència d'un FN? Com hauria d’adaptar un usuari en moviment la seva estratègia de descobriment de FN, segons el seu context? Com s’ha de seleccionar un FN, en el cas de la mobilitat dels usuaris i la mobilitat FN? Aquestes preguntes s’abordaran al llarg de les diferents aportacions d’aquesta tesi. La primera contribució consisteix a proposar una solució de descobriment que permeti a l'usuari detectar l’existència d’un FN proper. Mitjançant la nostra solució, un FN anuncia la seva presència mitjançant beacons Wi-Fi personalitzats, que seran detectats per l'usuari mitjançant un procés d’exploració. S'ha desenvolupat una implementació d'aquest enfocament i els seus resultats d’avaluació han demostrat que resulta en un consum d'energia menyspreable donat el seu ús del Wi-Fi. Això ha suposat la nostra segona contribució, que té com a objectiu millorar l’exploració Wi-Fi, especialment en el cas de la mobilitat dels usuaris. En una primera fase, aquesta millora va consistir a incorporar informació sobre la topologia dels FN en les beacons que rep l'usuari dels FN anteriors. Hem demostrat que mitjançant l'adaptació del comportament d'escaneig basat en aquesta informació es pot aconseguir un estalvi considerable d’energia, alhora que es garanteix un índex elevat de descobriment. Tanmateix, com aquest enfocament s'associa a una estructura de topologia FN restrictiva, vam proposar una alternativa diferent, en una segona etapa. Aquesta alternativa aprofita la història de la informació del context cel·lular com a indicador que permet a l'usuari deduir si un FN pot estar present en la seva ubicació. En cas afirmatiu, l'exploració estarà habilitada. Els resultats de la simulació comparant diferents algoritmes de classificació han demostrat que un model basat en seqüències, com un model HMM, és capaç de predir eficaçment la presència de FNs a la ubicació actual de l'usuari. Si bé els enfocaments anteriors s’han centrat en un desplegament escàs de FNs, la nostra tercera contribució considera una alta densitat d'FNs. En conseqüència, com que hi ha múltiples FNs propers que poden processar les tasques de l'usuari, és important derivar una estratègia de selecció de FN adequada. Aquesta estratègia hauria de tenir en compte el conjunt variable de temps causat per la mobilitat de l'usuari. A més, hauria de minimitzar el nombre de canvis d'un FN a un altre, per mantenir una bona qualitat del servei. Tenint en compte aquestes consideracions, hem demostrat que un enfocament codiciós adaptatiu, que selecciona un FN amb una estimació de retard suficient, aconsegueix els millors resultats. Finalment, a diferència de l'aportació anterior, on l'atenció s'ha fixat en la selecció d'FN quan l'usuari és mòbil, la nostra contribució final tracta sobre les FNs per a vehicles mòbils (VFNs). Tenint en compte la mobilitat d’aquests VFNs, és important aprofitar al màxim els seus recursos, ja que només estan disponibles per a un temps curt. Així doncs, proposem que, per seleccionar un VFN adequat per a una tasca, una unitat RSU responsable de l'assignació de tasques pot utilitzar consells d'un RSU veí. Aquest consell consisteix en escollir el VFN que suposarà el menor retard de la tasca actual, en funció de l’experiència del RSU veí. Els resultats han demostrat que ..

INTER-ENG 2020

These proceedings contain research papers that were accepted for presentation at the 14th International Conference Inter-Eng 2020 ,Interdisciplinarity in Engineering, which was held on 8–9 October 2020, in Târgu Mureș, Romania. It is a leading international professional and scientific forum for engineers and scientists to present research works, contributions, and recent developments, as well as current practices in engineering, which is falling into a tradition of important scientific events occurring at Faculty of Engineering and Information Technology in the George Emil Palade University of Medicine, Pharmacy Science, and Technology of Târgu Mures, Romania. The Inter-Eng conference started from the observation that in the 21st century, the era of high technology, without new approaches in research, we cannot speak of a harmonious society. The theme of the conference, proposing a new approach related to Industry 4.0, was the development of a new generation of smart factories based on the manufacturing and assembly process digitalization, related to advanced manufacturing technology, lean manufacturing, sustainable manufacturing, additive manufacturing, and manufacturing tools and equipment. The conference slogan was “Europe’s future is digital: a broad vision of the Industry 4.0 concept beyond direct manufacturing in the company”

Cyber-Human Systems, Space Technologies, and Threats

CYBER-HUMAN SYSTEMS, SPACE TECHNOLOGIES, AND THREATS is our eighth textbook in a series covering the world of UASs / CUAS/ UUVs / SPACE. Other textbooks in our series are Space Systems Emerging Technologies and Operations; Drone Delivery of CBNRECy – DEW Weapons: Emerging Threats of Mini-Weapons of Mass Destruction and Disruption (WMDD); Disruptive Technologies with applications in Airline, Marine, Defense Industries; Unmanned Vehicle Systems & Operations On Air, Sea, Land; Counter Unmanned Aircraft Systems Technologies and Operations; Unmanned Aircraft Systems in the Cyber Domain: Protecting USA’s Advanced Air Assets, 2nd edition; and Unmanned Aircraft Systems (UAS) in the Cyber Domain Protecting USA’s Advanced Air Assets, 1st edition. Our previous seven titles have received considerable global recognition in the field. (Nichols & Carter, 2022) (Nichols, et al., 2021) (Nichols R. K., et al., 2020) (Nichols R. , et al., 2020) (Nichols R. , et al., 2019) (Nichols R. K., 2018) (Nichols R. K., et al., 2022)https://newprairiepress.org/ebooks/1052/thumbnail.jp

DRONE DELIVERY OF CBNRECy – DEW WEAPONS Emerging Threats of Mini-Weapons of Mass Destruction and Disruption (WMDD)

Drone Delivery of CBNRECy – DEW Weapons: Emerging Threats of Mini-Weapons of Mass Destruction and Disruption (WMDD) is our sixth textbook in a series covering the world of UASs and UUVs. Our textbook takes on a whole new purview for UAS / CUAS/ UUV (drones) – how they can be used to deploy Weapons of Mass Destruction and Deception against CBRNE and civilian targets of opportunity. We are concerned with the future use of these inexpensive devices and their availability to maleficent actors. Our work suggests that UASs in air and underwater UUVs will be the future of military and civilian terrorist operations. UAS / UUVs can deliver a huge punch for a low investment and minimize human casualties.https://newprairiepress.org/ebooks/1046/thumbnail.jp

Recent Advances in Indoor Localization Systems and Technologies

Despite the enormous technical progress seen in the past few years, the maturity of indoor localization technologies has not yet reached the level of GNSS solutions. The 23 selected papers in this book present the recent advances and new developments in indoor localization systems and technologies, propose novel or improved methods with increased performance, provide insight into various aspects of quality control, and also introduce some unorthodox positioning methods

Graduate School of Engineering and Management Catalog 2018-2019

The Graduate Catalog represents the offerings, programs, and requirements in effect at the time of publication

Crab and cockle shells as heterogeneous catalysts in the production of biodiesel

In the present study, the waste crab and cockle shells were utilized as source of calcium oxide to transesterify palm olein into methyl esters (biodiesel). Characterization results revealed that the main component of the shells are calcium carbonate which transformed into calcium oxide upon activated above 700 °C for 2 h. Parametric studies have been investigated and optimal conditions were found to be catalyst amount, 5 wt.% and methanol/oil mass ratio, 0.5:1. The waste catalysts perform equally well as laboratory CaO, thus creating another low-cost catalyst source for producing biodiesel. Reusability results confirmed that the prepared catalyst is able to be reemployed up to five times. Statistical analysis has been performed using a Central Composite Design to evaluate the contribution and performance of the parameters on biodiesel purity

Molecular phylogeny of horseshoe crab using mitochondrial Cox1 gene as a benchmark sequence

An effort to assess the utility of 650 bp Cytochrome C oxidase subunit I (DNA barcode) gene in delineating the members horseshoe crabs (Family: xiphosura) with closely related sister taxa was made. A total of 33 sequences were extracted from National Center for Biotechnological Information (NCBI) which include horseshoe crabs, beetles, common crabs and scorpion sequences. Constructed phylogram showed beetles are closely related with horseshoe crabs than common crabs. Scorpion spp were distantly related to xiphosurans. Phylogram and observed genetic distance (GD) date were also revealed that Limulus polyphemus was closely related with Tachypleus tridentatus than with T.gigas. Carcinoscorpius rotundicauda was distantly related with L.polyphemus. The observed mean Genetic Distance (GD) value was higher in 3rd codon position in all the selected group of organisms. Among the horseshoe crabs high GC content was observed in L.polyphemus (38.32%) and lowest was observed in T.tridentatus (32.35%). We conclude that COI sequencing (barcoding) could be used in identifying and delineating evolutionary relatedness with closely related specie