Estudi de viabilitat d'una planta de tractament d'aigües

La política actual en matèria d’aigües a la Unió Europea fa clara referència al tractament sostenible de l’ús de l’aigua i el respecte pel medi en tots els àmbits. En l’aplicació de les directives que la regeixen a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, com a màxim exponent en gestió d’aquest recurs, ha impulsat diferents línies d’actuació per complir les normatives de la UE. Un dels punts destacats és el tractament de les aigües residuals per a nuclis de població menors de 2000 habitants. La llei indica que aquests municipis han de depurar les seves aigües amb un tractament adequat. D’entre tots els sistemes de depuració existents, les tecnologies sostenibles i concretament els aiguamolls construïts representen el major exponent en quan a adequació i compliment de les directrius en aquests nuclis urbans. La obligació de depurar fa que s’obri un ampli mercat en relació als sistemes de baix cost, dins els quals es troben els aiguamolls. L’objectiu d’aquest projecte és avaluar el paper que pot tenir el sistema dins el mercat i la competència vers els altres tractaments d’aigües. L’estudi pretén indicar quins són els punts forts, i analitzar la viabilitat econòmica i conceptual

El paper dels sistemes naturals de tractament d'aigües residuals en la protecció dels recursos hídrics

L’aigua és un bé valuós i essencial, indispensable per a totes les formes de vida. Aquest fet, conjuntament amb la seva fragilitat enfront la contaminació, i l’escassetat d’aigua potable en moltes regions del planeta, remarca la necessitat d’una bona gestió de l’aigua, aspecte clau pel desenvolupament humà sostenible. La preservació dels recursos hídrics rau principalment en la prevenció de la seva contaminació. Malgrat tot, la creixent generació d’aigües residuals evidencia la necessitat de sistemes de tractament. El tractament de les aigües residuals és una pràctica àmpliament estesa en la majoria dels països desenvolupats. No obstant, és menys comú en comunitats petites i sobretot en països en vies de desenvolupament on, a més, la potabilització de l’aigua és escassa. Aquest fet es deu bàsicament als elevats costos de construcció i explotació de les plantes de tractament convencionals o intensives. Tècniques de tractament alternatives, com ara els sistemes naturals o extensius, es presenten en aquesta ponència com a sistemes pont per a una gestió sostenible en un futur pròxim. Els avantatges principals d’aquest sistemes són: baix o nul consum energètic, baixa generació de residus, baix impacte sonor, bona integració en el medi, simple operació i fàcil manteniment. Per contra, les principals limitacions són el requeriment de grans superfícies i el cost de construcció (lligat als moviments de terra). Degut a què el control operacional és bastant limitat, les fases de disseny i de construcció són crucials per a assegurar un bon funcionament i una bona qualitat de l’aigua depurada.Peer Reviewe

Disseny d’una EDAR a Sant Julià de Cerdanyola

El present projecte planteja complir la necessitat legal i ambiental d’establir un sistema de depuració d’aigües a totes aquelles poblacions que no en tinguin un de propi ni derivin les aigües residuals a un sistema pròxim, abans de ser abocades al medi. Així, pretén dissenyar una EDAR a la població de Sant Julià de Cerdanyola, comunitat de 239 habitants, i per tant amb la possibilitat d’aplicar-hi sistemes tous, considerats els més adequats per a petites poblacions. En aquest sentit, sabent que els impactes generats en un sistema no convencional front a un de convencional són menors i tenint en compte la població en qüestió, es dissenyarà una EDAR que treballi mitjançant aiguamolls construïts. El projecte inclou una recopilació de mètodes de depuració d’aigües residuals per a valorarlos abans de definir la solució definitiva. Es contemplen doncs, tan els convencionals com els no convencionals. S’explica amb detall el concepte i aspectes més importants dels aiguamolls construïts, doncs finalment és el punt clau en la tria del tractament a realitzar. Per tant, es presenta el dimensionament de les diferents etapes de depuració i es fa una estimació del pressupost i de l’impacte ambiental que generaria la construcció de l’EDAR. Es creu que aquest projecte es pot plantejar com a proposta a l’Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola o a l’empresa a la que se l’hi hagi assignat el projecte. Actualment, la gran majoria de les estacions depuradores estan construïdes per constructores on el dimensionament de les instal·lacions es excessiu, generant així grans costos de construcció i manteniment i comportant un gran impacte visual i medi ambiental. Amb el present projecte, es pretén adoptar una solució que s’adeqüi a les necessitats de la població

La depuradora de Begues : reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors : superfície, consum energètic, integració en el medi

L'objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d'instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l'estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d'instal·lació s'ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l'espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l'altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d'emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d'en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d'instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l'EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d'estudi.El objetivo del presente estudio es comparar los vectores de superficie, consumo energético e integración en el medio entre 2 tipos de instalaciones EDAR en el municipio de Begues; una ya existente con tratamiento secundario y terciario mediante un reactor biológico y una potencial con tratamiento secundario y terciario mediante humedales construidos. La finalidad del proyecto es determinar, gracias al estudio de los principales vectores ambientales de la infraestructura y a otros estudiados por Jordi Gómez Castillo, cuál de las 2 tipologías de instalación se ajusta más al territorio y a las necesidades de tratamiento de las aguas del mismo. Los resultados de la investigación indican que los humedales construidos hacen un uso más productivo del suelo pero ocupan el espacio de reserva disponible con el sistema de reactor biológico. Además, consumen 50kWh/día menos que la otra instalación, hecho que implica un 7% menos de emisiones de CO2 anuales. Finalmente, tienen una mejor integración en el medio y proporcionan unos beneficios auxiliares añadidos. Con el proyecto de Jordi Gómez Castillo, las conclusiones que se pueden establecer en referencia a la decisión de instalar una depuradora u otra indican que la EDAR sin humedales tiene más probabilidad de ser escogida como la más adecuada por las necesidades del territorio de estudio.The aim of this study is to compare the vectors of surface, energy and integration in the environment between two types of wastewater treatment plants in Begues town; one is existing now with a secondary and tertiary treatment by a biological reactor and the other one is a potential plant with a secondary and tertiary treatment with constructed wetlands, reed beds. The finality is to determine, by studying the main environmental vectors of the infrastructure and others' studied by Jordi Gómez Castillo, which of the two types of plant conforms better to the territory and to the needs of water treatment. The research results show that constructed wetlands are more productive in the use of land but they occupy reserve space available with the bioreactor system. In addition, they consume 50kWh/day less than the other installation, which implies a 7% less of CO2 emissions per year. Finally, they have a better integration into the environment and provide added ancillary benefits. With the project done by Jordi Gómez Castillo, the conclusions that can be set about the decision to install a sewage treatment plant or another indicate that the WWTP without wetlands is more likely to be chosen because of the needs of the area of study

Estudi de viabilitat d'una planta de tractament d'aigües

La política actual en matèria d’aigües a la Unió Europea fa clara referència al tractament sostenible de l’ús de l’aigua i el respecte pel medi en tots els àmbits. En l’aplicació de les directives que la regeixen a Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, com a màxim exponent en gestió d’aquest recurs, ha impulsat diferents línies d’actuació per complir les normatives de la UE. Un dels punts destacats és el tractament de les aigües residuals per a nuclis de població menors de 2000 habitants. La llei indica que aquests municipis han de depurar les seves aigües amb un tractament adequat. D’entre tots els sistemes de depuració existents, les tecnologies sostenibles i concretament els aiguamolls construïts representen el major exponent en quan a adequació i compliment de les directrius en aquests nuclis urbans. La obligació de depurar fa que s’obri un ampli mercat en relació als sistemes de baix cost, dins els quals es troben els aiguamolls. L’objectiu d’aquest projecte és avaluar el paper que pot tenir el sistema dins el mercat i la competència vers els altres tractaments d’aigües. L’estudi pretén indicar quins són els punts forts, i analitzar la viabilitat econòmica i conceptual

Canvi d'ús de l'antiga fàbrica de "Can Fernando Soler" a l'Hotel d'Entitats d'Arenys de Munt

El present projecte de final de grau tracta del canvi d’ús de l’edifici que ocupava l’antiga fàbrica de “Can Fernando Soler”, ubicada a Arenys de Munt, a l’hotel d’entitats. Aquest projecte presenta un estudi de les condicions de l’edifici i les seves mancances actuals. La intervenció que es proposa contempla un enderroc parcial de la nau industrial, ja que està afectada pel pla d'ordenació urbanística municipal existent, la redistribució de divisòries interiors, la construcció de noves instal·lacions, l’adequació de l’edifici a les actuals normatives i la substitució de la coberta de fibrociment, deixant intacte l’actual subestructura de la mateixa. El treball presentat consta de cinc parts diferenciades, una memòria descriptiva de l’edifici i el seu entorn, una memòria constructiva dels diferents elements que constitueixen l’edifici, una justificació del compliment del codi tècnic de l’edificació, càlculs i explicacions de diferents instal·lacions de l’edifici i finalment un conjunt de plànols que inclouen des de l’estat actual de l’edifici fins a la nova distribució, passant pels plànols necessaris per a la seva execució com ara els plànols de instal·lacions o de seguretat i salut

Tractament d'aigües residuals mitjançant un sistema híbrid d'aiguamolls artificials : cap a una depuració més verda

Les aigües residuals són aquelles derivades de les activitats humanes, ja sigui involuntàriament o de forma intencionada. Aquest és el punt de partida del present projecte. És inqüestionable que aquestes aigües no es poden tornar a abocar al medi natural d'on s'han extret sense ser tractades prèviament, ja que contenen diferents tipus de contaminants que perjudiquen greument el nostre entorn. Des de que l'ésser humà va adonar-se d'aquesta evidència han aparegut sistemes de depuració d'aquestes aigües. L'objectiu principal d'aquest projecte és la posada en marxa d'un sistema híbrid d'aiguamolls artificials que pugui realitzar aquesta funció tan necessària per a la nostra societat, en aquest cas depurant les aigües residuals provinents d'un centre tecnològic (en què es combinen aigües sanitàries i aigües provinents dels laboratoris de recerca), de forma que compleixin els requisits marcats a la llei per al seu abocament al medi natural. El desenvolupament del present projecte segueix les bases del mètode científic, és a dir unes hipòtesis que hem formulat als objectius. Col·laboració en el disseny i construcció de l'experiment, el sistema híbrid d'aiguamolls. La recollida de mostres i posterior anàlisi de diferents paràmetres d'aquestes aigües abans i després de ser tractades. En aquest cas també s'ha fet un seguiment i evolució, tant del sistema com de la vegetació planta. I finalment l'anàlisi dels resultats i posterior discussió per veure si s'han complert els objectius. De forma general, els resultats han estat bastant positius, tant en la configuració amb l'AFSSV inundat i buit. No obstant això, s'observa que amb l'AFSSV s'observen clar avantatges en l'eliminació de força contaminants. Les aigües compleixen pràcticament tots els límits de contaminats establerts per la llei, menys l'amoni per algun tipus d'error humà o interferències i algun dia la DBO5. Durant la durada de l'experimentació han sorgit alguns problemes amb el sistema, els quals es recomana solucionar per a posteriors projecte. Els més destacats són les característiques del tanc d'homogeneïtzació i l'eutrofització a l'AFS. Per tant, podem concloure que s'ha confirmat el que apuntava la bibliografia, en què aquests sistemes híbrids d'aiguamolls poden ser un substitut als tractaments convencionals de depuració de les aigües residuals. Tanmateix amb algunes limitacions i un llarg recorregut que encara s'ha de seguir en aquest camp de la investigació. Projectes com aquest, que suposen l'inici d'un projecte més gran, poden ajudar a l'objectiu final que ha de ser crear un món més sostenible