Serra, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER 
Planta depuradora de Roses. 
Les depuradores de la Costa Brava, 
un cas insólit 
MANUEL SERRA I PARDAS 
L a Costa Brava és un cas bastant insólit peí que fa referen-cia al funcionament d'instal.tacions de depuració. I ho és 
per diverses raons: 1) Una voluntat 
manifesta de construir i fer funcio-
nar depuradores a tots els munici-
pis. 2) Una encertadaacció manco-
munada a l'hora de executar els 
plans de depuració. 
Una mica d'história 
El maig de 1971 es constituía, a 
Sant Feliu de Gufxols, el Consorci 
de la Costa Brava. Aquest orga-
nisme, amb personalitat jurídica 
propia, quedava format per la Dipu-
tado de Girona, la Confederació 
Hidrográfica deis Pirlneus Orien-
táis i els 27 municipis del litoral 
gironí, des de Portbou fins a Bla-
nes. L'objectiu principal del Con-
sorci era el de dotar tots els muni-
cipis costaners d'una infrastructura 
sanitaria —abastament i saneja-
ment— adequada a les necessitats 
generados peí fenomen turístic 
deis darrers anys. El funcionament 
administratiu del Consorci era equi-
valent al d'una Corporació Local. 
La novetat consistía a preveure 
com a necessitats d'infrastructura 
la construcció d'estacions depura-
dores d'aigua residual, sense obl i -
dar les xarxes d'abastament, així 
com les de clavegueram. Aquesta 
previsió, encoratjada pels mateixos 
municipis, s'avengava en el temps i, 
en aquest país, a les exigéncies 
posteriors reivindicant una major i 
efectiva protecció de l'entorn. 
Així, en els anys 1975, 1976 i 
1977 es posen en funcionament un 
bon grup d'estacions depuradores: 
Portbou, Colera, Llangá, el Port de 
la Selva, Cadaqués, Roses, í'Estar-
tit i Begur. Anterior a aqüestes da-
tes era la depuradora de Blanes, 
construida, per iniciativa municipal, 
abans de la constitució del Con-
sorci i actualment gestionada per 
aquest, conjuntament amb la resta 
de depuradores. Posteriorment, 
l'any 1980 s'acaba la depuradora 
de Tossa de fylar; l'any 1983 és l'any 
de restado depuradora conjunta 
de Castell-Platja d'Aro, Sant Feliu 
de Guíxols i Santa Cristina d'Aro; 
l'any 1985 es posa en funcionament 
DEPURADORES 
la depuradora de Palafrugell, Mont-
ras, Vall-llóbrega, Palamós i Calon-
ge, i está previst acabar al comen-
pament de 1987 les instal.lacions 
de pre-tractament i emissarl sub-
marí de l'Escala. La taula 1 recull 
aqüestes dades i el mapa 1 repre-
senta la si tuado deis municipis. 
Desdel 'any 1975finsavui, i pre-
via ratificació anual, s'ha reafirmat 
la conveniencia d'una explotació 
conjunta de totes aqüestes instal-
lacions I s'ha encomanat la gestió al 
Consorci, sota el principi de solida-
ritat de tots eis municipis per la 
depuració de les aigües de la Cos-
ta Brava. 
Una mica de geografía 
La Costa Brava presenta una 
orografía variada i peculiar. Si ex-
ceptuem la badia de Roses —de-
sembocadura del Muga i del Plu-
via— i la platja de País —desem-
bocadura del Ter—, ambdues zo-
nas de característiques al.luvials i 
amb microclima propi d'aigua-
molls, la resta de la costa, amb 
totes les matisacions que es vul-
guin, está formada per petites con-
ques, de recorreguts curts, molt 
marcadas i de pendents pronun-
ciats. Aqüestes conques queden 
retallades per la mar formant les 
cales i les platges, característiques 
d'aquest litoral, d'un encant i d'inte-
rés paisatgístic especialíssim, i per 
tant de preferent localització d'as-
sentaments turístics. 
Aquesta orografía ha configurat 
un disseny característic en el sane-
jament de la zona. 
Les xarxes de clavegueram re-
cullen les aigües residuals de la 
població i les van concentrant en 
els punts baixos propers a la línia 
de costa i de desguás natural al 
mar. Aquests han estat els punts 
d'intercepció de les aigües resi-
duals que mltjancant estacione 
d'impulsió transporten raiguafins a 
Testado depuradora o fins a una 
altra estació de bombeig. Les esta-
cions de depuració de l'aigua resi-
dual es localitzen habitualment en 
zones ailunyades de la població i 
aigües amunt de les rieres. I atxó 
per un doble motiu: per la propia 
activitat de la planta i peí fet de 
necessitar terrenys de dimensions 
considerables que no son disponi-
bles a primera línia de mar. L'aigua 
depurada segueix el camí oposat a 
l'aigua impulsada, i habitualment 
en conducció paral.lela a la d' im-
pulsió. 
Revista de Giiona 
TAULA 1 
Instal.lacions que depenen deis servéis de depuració d'aigües residuals ges-
tionades peí Consorci de la Costa Brava. 
Estacions Depuradores .. 13 
Emissaris Submarins 14 
Estacions de Bombeig 55 
Edificis d'Explotació 56 
Observado: El personal operar! I técnic consta de 60 persones. 
Estat actual de la infraestructura sanitaria 
Municipi 
Depurador de 
llots actius Emissaris m3/any 
PORTBOU 
COLERA 
LLANCA 
EL PORT DE LA SELVA 
SELVA DE MAR 
CADAQUÉS 
ROSES 
BEGUR 
E S C L A N Y A (Begur) 
PALAFRUGELL, MONT-RAS 
PALAMÓS, VALL-LLOBREGA 
CALONGE 
CASTELL-PLATJA D'ARO, 
SANT FELIU DE GUÍXOLS, 
STA. CRISTINA D'ARO 
TOSSA DE MAR 
BLANES 
CASTELLÓ DEMPÜRIES 
(EMPURIA-BRAVA) 
1 
1 
1 
1 
2 
No 
No 
No 
No 
1 
1 
4 
No 
5 
1 
Mo 
No 
No 
125.000 
65.000 
630.000 
115.000 
310.000 
1.750.000 
90.000 
130.000 
4.000.000 
3.900.000 
650.000 
2.900.000 
^^  
Zona 1 
1. Portbou 
a. Colera 
3. Llanca 
A. El Port de la Selva 
5. La Selva de Mar 
6. Palau Saverdera 
7. Cadaqués 
8. Roses 
9. CastetIÓ d'Empúries 
10. Sant Pere Pescador 
11. L'Armentera 
12. L'Escala 
Zona 3 
13. Torroella de Montgrl 
14. País 
15. Begur 
16. Regencós 
17. Palafrugell 
18. Mont-ras 
19. ValUllobrega 
20. Palamós 
21. Calonge 
22. Castell-Platja d'Aro 
23. S. Feliu de Guíxots 
24. Sta. Cristina d'Aro 
25. Tosaa de Mar 
26. Llorel de Mar 
27. Blanes 
MAPA1 
Ambit terr 
X v -
^ ¿ ^ 
/ 
• 
itorial de 1 
"i-., 
• 
^^ 1 
''""^^ y y 26 
Vr^ 
'^ 
a Costa Brawa. 
é 
_ \ r 
v^ ^ 
g 
\ ^ A 
^ v ^ \ - ^ 8 ^ 
J 9 1 / " ^ 
13 j * 
{ V 
* V ( < ^ 1 
r \ i u 8 i i i / 
'T Z1 \¿-t' 
4 7 3 / 
V ^ 
J^  
DOSSIER 
Aquesta configuració de la in-
frastructura de sanejament ha or i-
ginat una lógica díferent a la de la 
depuració d'aigües residuals urba-
nes amb abocament a rius. En 
aquest cas, la pressió social per la 
depuració de les aígües residuals 
és promoguda pels usuaris d'ai-
gües avall del riu, i resquema de 
solució consisteix a interceptar les 
aígües residuals, que baixen per 
gravetat, depurar-les i abocar-les 
altra vegada al seu medi receptor. 
A la costa resquema és diferent. 
Els perjudicats en cas de no depu-
rado son els mateixos veVns-usua-
ris de la platja o cala habitual, i no 
un tercer situat aigües avall. L'es-
quema consta d'una estació d' im-
pulsió que bombeja les aigües de 
forma perpendicular a la línia de 
costa i, en determinats casos, con-
duccions en paral.leí a la línia de 
costa que rebombegen les aigües 
residuals fíns a una estació central 
d'impulsió, que al seu torn la im-
pulsa fins a la planta depuradora. 
Les connexions de nous sectors 
a l'estació depuradora segueixen 
aquest esquema: primerament en 
paral.leí a la línia de costa i, poste-
riorment, en perpendicular fins a 
l'estació de tractament (casos de 
Llanpá, Cadaqués, Roses, l'Estartit, 
Begur, Palamós, Palafrugell, Calon-
ge, Sant Feliu de Guíxoís). 
Així, a les 13 estacions de depu-
ració i 14 emissaris submarins d'ai-
gües residuals, cal afegir 55 esta-
cions d'impulsió. 
Una mica de técnica 
La tecnología aplicada al tracta-
ment de les aigües residuals ha 
experimentat en els darrers anys 
una evolució considerable, sobre-
tot peí que fa a la introducció de 
l'electrónica ais mecanismes auto-
mátics i a la Incorporació de nous 
materials. El disseny d'emissarls 
submarins i estacions d'impulsió 
també s'han vist marcats per aques-
ta evolució. La visita detallada de 
les instal.laclons que depenen del 
Consorci va registrant aquesta evo-
lució, pero fonamentalment res-
quema básic de depuració continua 
essent el mateix. 
El tipus de depuració emprat és 
el denomlnat «tractament biológic 
complot», que básicament consta 
deis següents processos en la línia 
d'aigua: Un PRE-TRACTAMENT, on 
es sitúa un debastador de sólids, un 
desarenador i un desgreixador; un 
DEPURADORES 
TRACTAMENTPRIMARIperdecan-
tació que elimina part deis sólids 
suspesos i disminueix la DBO; un 
TRACTAMENT SECUNDARI BIO-
LÓGIC, que consta d'una aireado 
prolongada i una decantació se-
cundaria; i finalment DESINFEC-
CIÓ per cloració de l'aigua. Peí que 
ta a la línia de fangs, els fangs son 
recirculats de la decantació secun-
daria cap ais tañes d'aireació, on 
per purgues periodiquee son sot-
nnesos a una DIGESTIÓ AERÓ-
BICA, posteriorment son ESPES-
SITS, i finalment DESSECATS, o bé 
per filtres mecánics o bé per eres 
de dessecació. La figura 1 repre-
senta resquema básic d'una planta 
de depurado del tipus descrit. 
S'ha de destacar que tot aquest 
procés és aplicat a unes aigües 
residuals urbanes de contaminado 
doméstica i sense incidéncies nota-
bles de contaminado industrial, 
que solen ser de tractament forga 
mes complex. 
La dificultat mes característica 
d'aquestes instal.laclons, tant peí 
que fa al disseny del projecte com a 
la seva explotado, es deriva del 
régim marcadament estacional del 
turisme. Hem de recordar que la 
població de dret deis municipis de 
la Costa Brava es multiplica per 10 
(de mitjana) durant els mesos d'es-
tiu (vegeu taula 2). Per tant, les 
plantes i instal.laclons de depura-
d o han d'estar dissenyades per a 
respondre amb una certa flexibilitat 
a la var iado estacional deis cabals. 
Habitualment, aixó s'ha fet disse-
TAULA 2 
PORTBOU 
COLERA 
LLANpA 
EL PORT DE LA 
SELVA 
SELVA DE MAR 
PALAU-SAVERDERA 
CADAQUÉS 
ROSES 
CASTELLÓ 
D'EMPÜRIES 
SANT PERE 
PESCADOR 
L'ARMENTERA 
L'ESCALA 
TORROELLA 
DE MONTGRÍ 
PALS 
BEGUR 
REGENCÓS 
PALAFRUGELL 
MONT-RAS 
VALL-LLOBREGA 
PALAMÓS 
CALONGE 
CASTELL-
PLATJA D'ARO 
SANT FELIU 
DE GUÍXOLS 
STA. CRISTINA 
D'ARO 
TOSSA DE MAR 
LLORET DE MAR 
BLANES 
TOTAL 
Població 
Fixa 
2280 
491 
2996 
729 
158 
670 
1548 
8004 
2657 
1058 
759 
4077 
5651 
1726 
2292 
283 
15156 
898 
209 
12376 
4370 
3778 
15500 
1281 
2979 
10463 
20353 
122742 
Població 
Estacional 
1859 
7088 
27670 
13859 
490 
860 
13922 
93454 
51699 
17109 
594 
57470 
38284 
10146 
17327 
135 
49655 
1045 
3985 
28604 
45909 
82708 
27566 
10870 
34181 
90310 
65593 
792392 
Total 
Pobtacions 
4139 
7579 
30666 
14588 
648 
1530 
15470 
101458 
54356 
18167 
1353 
61547 
43935 
11872 
19619 
418 
64811 
1943 
4194 
40980 
50279 
86486 
43066 
12151 
37160 
100773 
85946 
915134 
Instal.lacions 
depuradores de 
Portbou. 
Revista de Giiona ¡ 
DOSSIER 
Construcció de 
decantadors i altres 
insta!.lacions de la 
planta conjunta de 
Petamos, Calonge, 
Mont-ras i 
Vall-lldbrega. 
nyant les plantes de forma modular 
i amb dues i tres línies paral.leles de 
depurado, de manera que segons 
els cabals funcionen una, dues o 
tres línies completes de depuració. 
Els rendiments de les instal.la-
cions de depuració son forga equi-
parables des d'un punt de vista 
técnic, de manera que s'aconse-
gueixen rendiments de depuració 
d'entre el 90 i 95% peí que fa a DBO 
i sólids en suspensió, que teñen 
valors propers a 350 a l'entrada i de 
l'ordre de 20-30 a la sortida, tant peí 
que fa a la DB05 com ais sólids en 
suspensió. Els cabals tractats i les 
característiques bioquímiques po-
den veure's a la taula 3. 
Una mica d'economía 
La conseqüéncia immediata de 
l'estacionalitat del turisme i de l'o-
rografia de la zona és l'encariment 
relatiu deis costos d'explotació de 
les plantes depuradores. 
Així, el disseny de les plantes 
per ais períodos de máxima afluen-
cia turística encareix notablement 
la construcció de la planta, que s'ha 
de construir per a uns cabals forga 
superiors al de funcionament tiabi-
tual, i d'altra banda les successives 
impulsions de les aigCies residuals 
comporten una despesa conside-
I 
DEPURADORES 
TAULA 3 
Dades de rendiment de les plantes. 
J|2 
t / i r - i - o s i - - -o t.r- < » c i ~ <;> o - D - ^•-. — i 
_¡ « * • • « * • . « r j t u o > f - J i'-J i r a o - •'•J -.-1 
« í —• c - j f i - - a T —1 «t r r-~ r-- r o —• -<r 
k— ^ • ^ l O l ^ c D 1 a - • c s l o ^ ~ . • o ^ - • 5 l r J • n * -
0 f - • • - r - j c j - —• " 4 - -JJ c u —P OO "NJ j a 
•ES "*• r o - o "»• 
• a - t o w r--- o - r-:p « 3 T cr- « r c u c - j . j a r - j o - - o - o 
rx t^i t j c-J -—' t i - ( - J r-v r - j c o c ^ •=> —• c o -— o - •--• C-J UT - * • 
- : , < ^ r-~ o ^ u j O Í c a r-; 
r~j . a - — I o - ir-3 c r - o . n - l o t - i c-t i — 
-•.- 11-- - o ca -a ui I T ] i r i J 3 1X1 •=•• -£3 t O CLJ e i3 i n 
r-' j c r - r-*j r J 
.— - . . -a- IX-] u j -
r-. r-- >:? r - i 
c~j r - i - o r--? 
Q - U'J I f J ITJ 
o u - t J * 
C J - o « - c i - -w-
c - j i r - j l o t o -a -
f - 1 ••»- I " 
r~ -«s- ir-4 - o 
r-"? • " - t"^ " ^ ^a- r -J 
Lí' ' í3D ^rr 
r ^ f.-> o > r--5 r-- • -
- o ••-• O f - J !•'•> c r - '~: 
1X1 • » • r o t ^ - o t r ' j r--
- i r t c a c r - f j i j " j -a 
t*'1 l > - J H 
U 3 DO 
• -0 13-
•-ij o •::;• e s r--- . _ l 
-.-• 
c j ; ' 
-
. — I 
^O . -J3 -43 - -o 
•i-r- f ' j e n r J • * 
C^l 1-1 
• o i i - j <:> • í í - J 3 '-ei i j - j 
r -1 r-- c i - QJ t - J <=} l>4 
r j c - j c u ••.*-
•a ' r~~ 
i i T f - i i : g t o 
c u o - t o t n 
ü 3 ca- ü a •:::? 
• o t^•^ I— c > r i t - J t-"! o j •:-:• f " 
r - j L D i n r-
u n \n -4;j UT ~ a r-, 
-o 1/1 •-•^  ui u~s 
h-? I - - "3^ 
u" j r-~ .^r? h - , h--
r c i o - o o -
, _ - i [ ^ j c r -
o i-o i^T- •--
•Cí III ca '-
-=f u i CJ-- f o I : J 
"i-r i n . a - ---• a C J •=> o - -a - C J 
• . 1 c'-J " 3 —• f ' j a r - i c j ^ 
fO C13 t r a l i T " - l-'J — 1/1 h-'J 
J 3 t o C-J - III . ~- ít-l UT 
--• t-} -a " T •.:> ' O - H I" " 
•a- c j ( -J i-r i r -1 un 
I» u-> <^ 
-n 0 3 t-J I.I-5 t 4 
- \r> 
; x j ••:::' .—• i--j --j-
c-i o - í f 
—• -a IDO 
i n txa c w 
Ii-a IJT i n 
" i í ' C J Í - - J D ..a- - r l " i r I--. ...3 - t r t>3 I--- •-!• CD 
cj t j " -J- i n ^ •^ i"-J 
-sf- ..Q . & I— t j - .^s UT i n 
OH K a l~-5 -=|- r j n- ui r-~ 
• o cZÍ -'3 -KO IJT LO I"' 
- o =11- ' ^ cc j r"!' iri 
co i r - j t::^ - o -a t-~. 
c j — i - o . i ? t r 
i ^ j -^ Cí3 •.;> r -
-a u~i c-i f--
c - j o - i . r i -^-i h o cJ3 i n t iz i l o - l a r - t i " i i--- LCJ J H - H - " r r i " - J 3 U " I 
<3- ^ '? 0 3 — •a- -o — I c-hi fj •O' 
: - j i — CXI (13 c-i f-j 
i r j ITT i - í u i I---? - o . , - . 
— ' — •— - — .r:- u - i i'Ti 
- í3 r-. r--
UTi I J T CID t i - ••:> r - i i j-> . o f o D-- r-
r o c i - —1 1-1 
r-^ <x i - o -43 r— u- i CJ3 j n T-~i r j - -43 r^ i -JD j 3 i n - e n -ir^ c-4 - - tt- c-i m. ^ ^ •jr "3" - o - o ira - c u •: c u "3- "U" - o 
i,--j f o r ^ ^ Í : :3 
..-
ru <^-. .—^  
C-M 
t -3 LTI 
--. 
—-
..-^  
• i r j - f l 
ui — i - o ( ' j t í - cr- r-- o - r-- c - j r— J 3 t D i n h : ! - o r n r-~ — ' 
. i n t - J -43 - c u c - j J 3 - o —1 Í : Í - - •;=> U T l y i . c u 
.J3 H-.- —p .:;> r - j - C-.4 - l-t •• "sr- '-• r-T - l - i —• 
t--> -n- i~~. 
•~¡7 irj m "n-
>» r-T l o 
c j o l í i r-- h— c u CJ3 113 -a a~ mt '.r- t". - « • 
•^ ^ íí? f:í 
d 
t 4 j L i j — . :>•- US 
< [ r :3 :z3 f— a t cz j 
c a u i t t ! C Í ; < c J E : 
L U " X :Z3 
c a i t __ 
I " u j 2 f : 1 — „ 
<£: ~i 'X a^ crii ¡-jn t— t ñ i - J i 
c i i p , . j t m - a : ra i n L u ü 3 < i t i - C J 1 t i . a:, i j j t iD u j o . , r j 
,11 
t u 
C J I 
h _ 
Ci3 
^at; 
t u 
E 
3) 
o. 
iS 
-S ™ 
^ o 
LiJ U> 
s 
- 1 
l ™ 
t j ~ 
> - OT 
Revista de Giiona I 
DOSSIER 
rabie des del punt de vista energé-
tic, que representa una part quan-
tiosa del cost d'explotació de les 
instal.lacions de depurado. 
Aquests costos d'explotació re-
presenten, l'any 1986 i per a les 
plantes gestionades peí Consorci, 
un total de 385 milions de pessetes, 
i la seva distribució per conceptas 
és la que segueix: 
Personal 111 milions 
E. Eléctrica 110 milions 
Conservació i 
Manteniment 35 milions 
Pts. Químics i 
transports 30 milions 
Desp. Generáis i 
Ben. Ind 20 milions 
I.V.A 19 milions 
Amortitz. préstecs 
B.C.L.E 60 miiions 
TOTAL 385 milions 
El finanpament de totes aqües-
tes instal.lacions de depurado s'ha 
fet fins a 1986, any del traspás de 
competéncies en materia d'obres 
hidráuliques a la Generalitat, amb 
subvenclons del «Ministerio de 
Obras Públicas y Urbanismo» mit-
jangant la Confederado Hidrográ-
fica deis Pirineus Orientáis I amb 
recurs a préstecs a llarg termini del 
"Banco de Crédito Local de Espa-
ña». En els inicis, els ajuntaments 
aportaven també unes quantitats 
de l'ordre del 10% del total de ro-
bra. Les anualitats deis préstecs del 
Baño de Crédit Local d'Espanya 
han format part del cost del servei 
de depurado. Les despeses d'ex-
plotació de les plantes eren finan-
pades a través de «taxes per pres-
tació de servéis» que pagaven tots 
els habitatges, hotels i campings 
que tenien la xarxa de clavegueres 
connectades a l'estació depura-
dora. Aquesta fórmula legal com-
portava la paradoxa que només 
pagaven els que depuraven les se-
ves aigües, i no era possible l'apli-
cació de taxes ais municipis o habi-
tatges que no depuraven per no 
estar «connectats». 
La Llei 5/1981 de 4 de juny del 
Parlament de Catalunya sobre eva-
cuado i tractament de les aigües 
residuals, i el Decret 350/1985, de 
13 de desembre, de delegació al 
Consorci de la Costa Brava deis 
recursos financers previstos a la 
Llei esmentada, fan que totes les 
actuacions inversores i despeses 
d'explotació es nodreixin deis in-
crements de tarifa sobre el preu de 
l'aigua i canon de sanejament so-
bre aprofitaments hidráulics que 
des de l'l de gener de 1986 s'aplt-
quen a tots els consums d'aigua 
efectuats en els municipis de la 
Costa Brava. El valor de l'I.T.S. per 
la Costa Brava és de 18 ptes. per 
metre cúbic d'aigua, l'any 1986. 
Consideracions fináis 
En resum, podem afirmar que la 
Costa Brava dtsposa d'unes instal-
lacions de depuració amb régim de 
funcionament molt corréete que 
permeten un grau de depuració 
notable de les seves aigües resi-
duals, amb uns objectius de quali-
tats de les aigües depurados molt 
elevats. E! conjunt d'instaí.lacions 
de sanejament és forpa modélic 
comparat amb la resta d'instaí.la-
cions a les zonas litorals del país i 
ádhuc da l'estat. Aquesta situació 
és reconeguda arreu i és objecte de 
freqüents visites per part d'organis-
mes i institucions a la recerca de 
solucions per a la depuració d'ám-
bits supramunicipals. I aixó pot ser 
molt bé conseqüéncia de diferents 
factors: 1) Una voluntat decidida 
d'assegurar unes aigües litorals 
dignes d'una zona que ha fonamen-
tat el seu prestigi turístic en base a 
l'atractiu paisatgístic que encara té 
la Costa Brava; 2) Una part icipado 
efectiva deis diferents ajuntaments 
en la gestió del Consorci, participa-
d o necessária —i assegurada for-
tament segons ais seus estatuts— 
de manera que cap ajuntament no 
s'ha considerat discriminat en l'axe-
cució i gestió da les instal.lacions 
de sanejament. 
Operado de sanejament a la platja de Cadaqués. 
Manuel Serra és economista i gerent del Consorci 
de la Costa Brava. 
El material fotografíe que il.lustra els articies 
d'aquest dossier ha estat cedit peí Consorci 
de la Costa Brava. 


Les depuradores de la Costa Brava, un cas insòlit

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert