1,343 research outputs found

    El temps viscut

    Get PDF
    Què és el temps? Pascal diu que tots ens entenem quan parlem del temps, però que no ens posem d'acord sobre la noció de temps. És cert. El concepte de temps no es correspon amb un sol significat. El concepte de temps ens remet a una realitat complexa on hi trobem canvis, és a dir, successions i també durades. Com vivim el temps?: El patim i el construïm. Patir el temps és quelcom que es posa clarament de manifest mitjançant el condicionament clàssic. Un estímul que precedeix el senyal d'una acció, es converteix ell mateix en senyal. Aquí hi ha un efecte de successió, però també hi intervé la durada. Per exemple, si donem menjar a un gos cada trenta minuts, l'animal comença a salivar cap el final de cada període de trenta minuts. Aquesta interiorització del ritme dels canvis és particularment important en la nostra vida quotidiana, on patim el ritme nictameral; en un període de 24 hores, el dia succeeixi la nit. Aquest ritme s'ens imposa als primers anys de la nostra vida i s'interioritza. Es diu que esdevé endogen. De manera que si travessem ràpidament diversos fusos horaris, en avió per exemple, ens trobem desfassats amb els canvis exteriors i ens calen alguns dies per readaptar-nos al nou ritme. Els cronobiòlegs ens ensenyen, d'altra banda, que el nostre ritme endogen fa successions de vetlles i de somnis; que es tradueix a nombrosos canvis hormonals esdevinguts també periòdics i particularment a la temperatura del nostre cos que passa per un mínim cap allà les tres del matí i per un màxim a la tarda. Aquest ritme endogen persisteix fins i tot si es posa un individu fora del temps, o sigui si viu alguns mesos sense cap referència astronòmica. La nostra eficàcia depèn, per altra banda, del ritme circadià, com es pot demostrar, per exemple, per la rapidesa del temps de reacció

    Odisseas Elitis (1911-1996)

    Get PDF

    Sorley MacLean\u27s Other Clearance Poems

    Get PDF
    Discusses the treatment of the Highland Clearances, specifically the clearances from his home-island of Raasay, in the work of the Gaelic poet Sorley MacLean (Somhairle MacGill-Eain, 1911-1996), not only in his best-known Clearance poem Hallaig, but in his prose writings, his major early sequence An Cuilithionn (1939, but not fully published till 2011), and several important shorter poems, “Am Putan Airgid” (“The Silver Button”), “‘Tha na beanntan gun bhruidhinn,’” and (more fully) “Sgreapadal.

    MSS0424. George M. Jones collection finding aid

    Get PDF
    The collection consists primarily of photocopies of articles from various newspapers recounting the part played by the U.S. Army’s George M. Jones (1911-1996) and his troops in the retaking of Corregidor, The Philippines, in 1945, and on Jones after his retirement. The collection includes a map of the Pacific Ocean used during Operation Crossroads, the atomic bomb tests in 1946, which has numerous signatures by participants, and a certificate of appreciation of Jones’ service in South Korea from the Republic of Korea army

    Het Bouchery gebouw (1911-1996)

    Get PDF

    Michel Mollat du Jourdin (1911-1996)

    Get PDF

    « Les structures existent. Par exemple une bicyclette, c’est une structure. » André Georges Haudricourt et la linguistique panchronique

    Get PDF
    André Georges Haudricourt (1911-1996) est l’un des phonologues les plus influents de la seconde moitié du XXe siècle. Adepte d’une phonologie « diachronique », il tenta de transformer les habitudes « synchroniques » de la discipline dans le but d’expliquer les changements qui affectent une langue, un patois ou un dialecte

    HAUDRICOURT, André-Georges. Des gestes aux techniques : Essai sur les techniques dans les sociétés pré-machinistes

    Get PDF
    Autor ainda pouco conhecido do público brasileiro, a julgar pela ausência de traduções acessíveis no país, André-Georges Haudricourt (1911-1996) foi um pesquisador francês de obra vasta, que atravessou campos diversos como a etnobotânica, a linguística, a história, a zoologia, a agronomia e a etnologia. Suas contribuições para os estudos da técnica são decisivas, tendo publicado dois livros fundamentais sobre o tema (L’homme et les plantes cultivées, em colaboração com Louis Hédin, 1943; e L’..
    corecore