Cincuenta años del 20N de 1975

Abstract

Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco. No cal que ens esplaiem en condemnar el que va ser un règim cruel i sanguinari. Cal tenir present, en qualsevol cas, que el sistema polític que es va definir en la Segona Restauració Borbònica, molt similar a la primera, tot i les esporàdiques i formals lleis de memòria, ha maldat per crear dinàmiques d’ingravidesa històrica per tal de fomentar una cultura de l’oblit i l’equidistància. Encara, ara com ara, es vol mantenir l’imaginari de què allò del 36-39, va ser una desavinença entre ciutadans espanyols, una disputa entre germans, que tots van tenir la seva part de culpa, que cal propiciar dinàmiques de punt final, i perdonar els excessos d’uns i altres sense demanar responsabilitats. Altrament, una mirada crítica i objectiva cap al passat evidencia que la II República va ser, simplement, un intent per generar una moderna cultura democràtica. Al capdavall, la República no va fer res de l’altre món: va abolir “de facto” la degenerada monarquia borbònica, va universalitzar el dret a l’ensenyament i la instrucció pública, va separar l’església de l’Estat, va limitar el poder dels militars, va instaurar el vot de la dona i va promocionar la igualtat entre homes i dones, va promoure mesures d’equitat i de justícia social, va encarar la reforma agrària, va començar a reconèixer els drets de les nacions històriques... Tanmateix, aquesta nova i bàsica cultura democràtica va ser indigerible per les castes dirigents de l’estat que, per tal de frenar el progrés, van promoure la matança del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 i encara les herències que s’han mantingut en els cinquanta anys que han seguit. Franco, el referent, va morir fa cinquanta anys, però cal continuar enterrant cada dia el que va significar i el seu llegat. Al respecte, els científics que treballem sobre el passat tenim responsabilitats. Amplis sectors dels entorns dominants treballen cada dia per enterrar les mirades crítiques i objectives sobre el passat, i encara invisibilitzar el propi passat. Tanmateix, nosaltres sabem que no es pot construir res sobre la base de l’oblit i la ignorància, i avui, com sempre, cal perseverar en el combat per la ciència i la democràcia, els pilars d’una cultura crítica. En aquest sentit, benvolguts autors, volem agrair les vostres col·laboracions i animar-vos a continuar. No solament sou importants, sou imprescindibles.Fifty years have passed since the death of the dictator Francisco Franco. There is no need to dwell on the condemnation of what was a cruel and bloodthirsty regime. It must be borne in mind, in any case, that the political system defined in the Second Bourbon Restoration—highly similar to the first—has, despite sporadic and largely symbolic memory laws, endeavoured to foster dynamics of historical weightlessness in order to promote a culture of forgetfulness and false equivalence. Even today, the notion is maintained that what happened between 1936 and 1939 was merely a quarrel among Spanish citizens, a dispute between brothers, in which all parties supposedly shared the blame; that we should now embrace dynamics of closure, forgiving the excesses of both sides without demanding accountability. A critical and objective view of the past, however, makes clear that the Second Republic was simply an attempt to generate a modern democratic culture. Ultimately, the Republic did nothing extraordinary: it de facto abolished the degenerate Bourbon monarchy, universalised the right to education and public instruction, separated Church and State, curtailed military power, instituted women’s suffrage and promoted equality between men and women, advanced agrarian reform, and began to recognise the rights of the historic nations. Yet this new and basic democratic culture proved indigestible for the state’s ruling elites who, in order to halt progress, instigated the slaughter of 1936–1939, the brutal dictatorship of 1939–1975, and the legacies that have persisted throughout the fifty years since. Franco—the point of reference—died fifty years ago, but what he represented and the legacy he left must still be buried anew each day. In this respect, those of us who study the past bear responsibilities. Broad sectors of the dominant spheres work daily to suppress critical and objective perspectives on the past and to render the past itself invisible. Yet we know that nothing can be built on the foundations of forgetfulness and ignorance; and today, as ever, we must persist in the struggle for science and democracy, the pillars of a critical culture. In this spirit, dear authors, we wish to thank you for your contributions and to encourage you to continue. You are not only important—you are indispensable.Hace cincuenta años de la muerte del dictador Francisco Franco. No es preciso que nos extendamos en la condena de lo que fue un régimen cruel y sanguinario. Hay que tener presente, en cualquier caso, que el sistema político que se definió en la Segunda Restauración Borbónica, muy similar a la primera, a pesar de las esporádicas y formales leyes de memoria, se ha esforzado por crear dinámicas de ingravidez histórica para fomentar una cultura del olvido y la equidistancia. Aún hoy por hoy, se quiere mantener el imaginario de que, aquello del 36-39, fue una desavenencia entre ciudadanos españoles, una disputa entre hermanos, que todos tuvieron su parte de culpa, que hay que propiciar dinámicas de punto final, y perdonar los excesos de unos y otros sin pedir responsabilidades. Por otra parte, una mirada crítica y objetiva hacia el pasado evidencia que la Segunda República fue, simplemente, un intento por generar una moderna cultura democrática. Al fin y al cabo, la República no hizo nada del otro mundo: abolió “de facto” la degenerada monarquía borbónica, universalizó el derecho a la enseñanza y la instrucción pública, separó la iglesia del Estado, limitó el poder de los militares, instauró el voto de la mujer y promocionó la igualdad entre hombres y mujeres, promocionó la igualdad entre hombres y mujeres reforma agraria, empezó a reconocer los derechos de las naciones históricas... Sin embargo, esta nueva y básica cultura democrática fue indigerible para las castas dirigentes del estado que, a fin de frenar el progreso, promovieron la matanza del 36-39; la cruel dictadura del 39-75 y todavía las herencias que se han mantenido en los cincuenta años que han seguido. Franco, el referente, murió hace cincuenta años, pero hay que seguir enterrando a diario lo que significó y su legado. Al respecto, los científicos que trabajamos sobre el pasado tenemos responsabilidades. Amplios sectores de los entornos dominantes trabajan a diario para enterrar las miradas críticas y objetivas sobre el pasado, e invisibilizar el propio pasado. Sin embargo, nosotros sabemos que nada se puede construir sobre la base del olvido y la ignorancia, y hoy, como siempre, hay que perseverar en el combate por la ciencia y la democracia, los pilares de una cultura crítica. En este sentido, queridos autores, queremos agradecer sus colaboraciones y animaros a continuar. No sólo sois importantes, sois imprescindibles

Similar works

Full text

thumbnail-image

Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona

redirect
Last time updated on 15/12/2025

Having an issue?

Is data on this page outdated, violates copyrights or anything else? Report the problem now and we will take corresponding actions after reviewing your request.