25 research outputs found
Prendre cinc racions al dia entre fruites i hortalisses, un repte accessible per a tothom
Els canvis en l'estil de vida de les últimes dècades han fet que alguns sectors de la població s'hagin allunyat d'un patró alimentari saludable, i s'ha
detectat la pèrdua de protagonisme de grups d'aliments de consum tradicional
en el nostre medi, com són les fruites i hortalisses.
Es defineixen en primer lloc els aliments que integren aquests grups,
s'analitza el seu valor nutritiu i protector, les recomanacions de consum que fan
diferents organismes i països, el concepte que els diferents grups d'experts
defineixen com a «ració» de fruita i hortalisses. Aixà mateix es descriuen les
dades oficials sobre el consum global a Espanya.
Seguidament es justifica la necessitat de promocionar el consum d'aquests
aliments fonamentals en la prevenció de trastorns i malalties prevalents en la
societat actual (sobrepès i obesitat, hipertensió, malalties cardiovasculars,
diabetis tipus II i alguns tipus de cà ncer).
Per acabar s'analitzen les barreres existents per al seu consum i s'apunten
estratègies i consells per incrementar i facilitar el consum diari de «cinc racions
entre fruites i hortalisses» en el marc de la promoció de la salut.Lifestyle changes over the past decades have led some sectors of the
population to diverge from healthy dietary patterns. As a result, some food
groups, such as fruit and vegetables, have gradually lost ground despite
traditionally being staples in this region.
Firstly, the foods that make up these groups are defined and their
nutritional and protective values are analysed,with allowance recommendations being outlined by different countries and institutions.
Moreover, the concept of a fruit and vegetable “portion” is defined by different
expert groups. Likewise, a description is given of the official data on global consumption in Spain
L'atenció sociosanità ria a Mallorca
És conegut l’envelliment de la població en els països desenvolupats i Espanya és, amb un 17% de persones més grans de seixanta-cinc anys, un dels països més envellits del món. A aquesta realitat no és aliena la comunitat autònoma de les Illes Balears. Això ocasiona un augment de la prevalença de malalties cròniques, comorbiditat, dependència i augment del consum de recursos socials i sanitaris. En el present capÃtol, analitzam l’atenció sociosanità ria a Mallorca, que essencialment és duta a terme per l’Hospital General i i l’Hospital Joan March (GESMA), amb les seves diferents lÃnies d’actuació. Es veu que els grans hospitals d’aguts de Mallorca (Hospital Universitari de Son Dureta i Fundació Hospital Son Llà tzer) són els principals proveïdors de pacients i que el domicili és la destinació més freqüent a l’alta. Igualment, si bé els hospitals de carà cter sociosanitari estan oberts a pacients de totes les edats, el 72,1 % són persones grans, amb un lleuger predomini de dones. Crida l’atenció el baix nombre de pacients que des de l’à mbit sociosanitari són donats d’alta a una residència, fet que demostra una greu interrupció del circuit de transferència de pacients i la poca coordinació entre els serveis sociosanitaris i els serveis socials.Es conocido el envejecimiento de la población en los paÃses desarrollados, siendo España, con un 17% de mayores de 65 años, uno de los paÃses más envejecidos del mundo. La comunidad autónoma de les Illes Balears no es ajena a esta realidad. Ello ocasiona un aumento de la prevalencia de enfermedades crónicas, de la comorbilidad y la dependencia y un aumento del consumo de recursos sociales y sanitarios. En el presente capÃtulo analizamos la Atención Sociosanitaria en Mallorca, que esencialmente es llevada a cabo por el Hospital General y el Hospital Joan March, gestionados por GESMA (Gestió Sanità ria de Mallorca), con sus diferentes lineas de actuación. Los datos muestran que son los grandes Hospitales de Agudos de Mallorca (Hospital Universitario de Son Dureta y Fundación Hospital Son Llà tzer) los principales proveedores de pacientes, y el domicilio el destino más frecuente al alta. Se ve asimismo como, a pesar de que los hospitales sociosanitarios están abiertos a pacientes de todas las edades, el 72,1 % son personas mayores, con un ligero predominio de mujeres. Llama la atención el escaso número de pacientes que desde el ámbito sociosanitario son dados de alta a una residencia, lo que denota una grave interrupción del circuito de transferencia de pacientes y la escasa coordinación entre los servicios sociosanitarios y los servicios sociales
Proteïna C-Reactiva com a marcador biològic de Dehiscència d'Anastomosi en Cirurgia Colo-rectal electiva
Estudi prospectiu de 208 pacients intervinguts de Cirurgia Colo-Rectal electiva amb anastomosi. L'objectiu és avaluar el valor de la monitorització de la Proteïna C-Reactiva (PCR) com a marcador biològic precoç de Dehiscència d'Anastomosi. La disminució de la PCR entre el segon i el cinquè dia del postoperatori de més del 39% té un valor predictiu negatiu del 97%, pel què pensem que hauria de ser una eina a tenir en compte en un protocol de fast-track. La PCR ha demostrat ser un parà metre més fiable que els parà metres de resposta inflamatòria sistèmica (recompte leucocitari, freqüència cardÃaca, freqüència respiratòria i temperatura)
Infermeria Medicoquirúrgica II. Temari corresponent al Professor Francisco Pérez Dolz. Curs 2017-2018
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de PolÃtica LingüÃstica de la Universitat de València.Temari corresponent al professor Francisco Pérez Dol
Linaclotida: Tractament simptomà tic de la sÃndrome de l'intestà irritable amb restrenyiment entre moderat i greu en adults.
SÃndrome de l'intestà irritable (SII); Restrenyiment; Dolor visceralIrritable bowel syndrome (IBS); Constipation; Visceral painSÃndrome del intestino irritable (SII); Estreñimiento; Dolor visceralPer tal de garantir la utilització efectiva i eficient dels medicaments amb recepta mèdica oficial del CatSalut, la qualitat i seguretat en la seva prescripció i la optimització de recursos s’ha creat el Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica de medicaments en l’à mbit de l’atenció primà ria i comunità ria (PHF-APC). Aquest document ha estat elaborat en el marc d’aquest Programa, amb el suport tècnic de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanità ries de Catalunya.Para garantizar la utilización efectiva y eficiente de los medicamentos con receta médica oficial del CatSalut, la calidad y seguridad en su prescripción y la optimización de recursos se ha creado el Programa de Armonización Farmacoterapéutica de medicamentos en el ámbito de la atención primaria y comunitaria (PHF-APC). Este documento ha sido elaborado en el marco de este Programa, con el apoyo técnico de la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña
Linaclotida per al tractament de la sÃndrome de l’intestà irritable amb restrenyiment
SÃndrome de l'intestà irritable (SII); Restrenyiment; Dolor visceralIrritable bowel syndrome (IBS); Constipation; Visceral painSÃndrome del intestino irritable (SII); Estreñimiento; Dolor visceralAquest document conté l’informe d’avaluació comparada amb el dictamen del Programa
d’harmonització publicat al març de 2015 i una esmena a aquest informe (lloc en la
terapèutica, conclusió i dictamen) realitzada durant el procediment de recategorització dels
medicaments inclosos en la llista fixa del MATMA 2018 en el context de la publicació de les
noves categories de l'avaluació dels medicaments amb recepta mèdica
Informe de l'activitat notificada al registre del conjunt mÃnim bà sic de dades d’urgències (CMBD-UR) - 2013
CMBD; Registre del conjunt mÃnim bà sic de dades; Serveis d’urgènciaMinimum Basic Data Set; MBDS; EmergenciesCMBD; Conjunto MÃnimo Básico de Datos; Servicios de urgenciasL’objectiu del CMBD-UR és disposar d’informació sobre la morbiditat de la población atesa als serveis d’urgència hospitalaris, als dispositius d’urgències d’atenció primà ria d’alta resolució (centres d’urgències d’atenció primà ria -CUAP- i similars) i al Sistema d’Emergències
Mèdiques (SEM). Aquesta informació, basada en criteris homogenis que permeten la seva integració i comparació, ha de servir per millorar la qualitat dels processos de planificació, gestió i avaluació dels serveis d’urgències, tan especÃficament pel que fa a aquests serveis com a la
relació amb el conjunt del sistema de salut de Cataluny