Modelling and simulation of a thermoelectric structure with pellets of non-standard geometry and materials

The aim of this paper is to develop and manufacture a thermoelectric structure operating in Peltier mode with non-standard materials, using a Finite Element Model. Thus, both the reliability of the Finite Element Model and the correct development and design of the new thermoelectric structure are ascertained, achieving a dual goal of our research group. This work provides a very good correlation between simulated and experimental results, and corroborates that the material’s performance has a decisive influence on the thermoelectric properties of the structure in the temperature range of study considered.Peer ReviewedPostprint (author’s final draft

Design of a thermoelectric generator with fast transient respose

Thermoelectric modules are currently used both in Peltier cooling and in Seebeck mode for electricity generation. The developments experienced in both cases depend essentially on two factors: the thermoelectric properties of the materials that form these elements (mainly semiconductors), and the external structure of the semiconductors. Figure of Merit Z is currently the best way of measuring the efficiency of semiconductors, as it relates to the intrinsic parameters of the semiconductor: Seebeck coefficient, thermal resistance, and thermal conductivity. When it comes to evaluating the complete structure, the Coefficient of Performance (COP) is used, relating the electrical power to the thermal power of the module. This paper develops a Thermoelectric Generator (TEG) structure which allows minimising the response time of the thermoelectric device, obtaining short working cycles and, therefore, a higher working frequency.Preprin

Desarrollo del metaconocimiento en la obtención del diagrama de fuerzas del cuerpo libre

En la disciplina de la física y concretamente en la dinámica existen serias dificultades cuando el alumno debe representar el diagrama del cuerpo libre, es decir, dibujar todas las fuerzas que recibe un determinado cuerpo cuando este interacciona con su entorno. El método convencional consiste en realizar abundantes ejemplos en clase y luego esperar que el alumno sepa desenvolverse ante distintas situaciones. En general, observamos que cuando el alumno se dispone a completar el diagrama del cuerpo libre usa lo que llamamos método comparativo, es decir, intenta ver las máximas semejanzas que existen entre el ejercicio propuesto y el que se le ha realizado en clase. De este modo usando una cierta conducta mimética realiza el diagrama lo más aproximado posible. Este proceder solo garantiza el éxito ante situaciones parecidas a las tratadas en clase. Cuando la situación resulta un poco más compleja se obtienen muy malos resultados. Nuestra propuesta consiste en diseñar una metodología específica que permita obtener éxito ante cualquier situación por más compleja que resulte. El alumno sigue unas pautas que son independientes de la dificultad del ejercicio y que le permiten lograr siempre el éxito buscado. Este proceder incide en el metaconocimiento del alumno y le permite aprender a aprender, de forma que la dificultad de los ejercicios no tiene ningún tipo de límites.Peer Reviewe

Aplicació de noves metodologies docents per millorar l'aprenentatge significatiu i la participació activa del alumne

Es defineix una metodologia per a potenciar en els alumnes d'Enginyeria les seves habilitats metacognitives; de manera que quan se li presenti un problema serà capaç de trobar la millor solució. Per a aconseguir-lo s'ha dissenyat, aplicat i avaluat un pla d'acció a l'aula suportat bàsicament en tres pilars: 1 . El treball en grup (treball cooperatiu), que permet a l'alumne comptar amb l'ajuda directa d'altres companys que integrin el grup. 2 . Aplicació d'ensenyament basat en problemes (PBL), que són treballs assistits on es tracta de fer experimentar a l'alumne el que podria ser un cas real. 3 . Utilització de material multimèdia de disseny propi com a suport de la nostra estratègia docent.Peer Reviewe

Anàlisis, definició, validació i implementació dels mètodes d'avaluació de les competències transversals en els nous graus TIC a l'EPSEVG.

La finalitat del projecte és identificar, avaluar i descriure com incorporar els mètodes d'avaluació de les competències transversals dels nous graus directament relacionats amb el sector TIC que s'impartiran a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú. El sorgiment del nou Espai Europeu d’Educació Superior planteja un nou enfocament i grans interrogants en el disseny dels plans d'estudi dels diferents títols universitaris d'enginyeria, i en concret en aquelles enginyeries orientades al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest projecte pretén crear un marc per al disseny d'aquestes titulacions emparant-nos en el nou paradigma educatiu que representa l'anomenat comunament procés Bologna, considerant com a fonamental la definició del terme competència transversal i extrapolant-la a l'àmbit del sector TIC, i fent especial èmfasi en l'ús de metodologies docents actives, oferint a l'estudiant un paper molt important en la tasca d'aprenentatge. Per a això, estructurem el projecte en 2 fases. En la primera fase es pretén definir el terme competència transversal en l'actualitat i delimitar un llistat de 20 competències transversals associades al sector TIC. Aquest llistat ens ha permès realitzar una enquesta a 43 empreses del sector per a poder determinar quines competències genèriques són les més valorades per tal que els nous llicenciats en enginyeria puguin inserir-se professionalment en el sector TIC, segons la demanda del sector a Espanya. En la segona fase, corresponent a l'article es realitza un anàlisi de les diferents metodologies docents actives presents en l'actualitat, per procedir a fer una selecció, mitjançant un panell d'experts, de les metodologies que ens assegurin l'adquisició de les 10 competències transversals millor valorades per les empreses del sector.Peer Reviewe

Anàlisi, definició, validació i implementació dels mètodes d'avaluació de les competències transversals en els nous graus TIC a l'EPSEVG

La finalitat del projecte és identificar, avaluar i descriure com incorporar els mètodes d'avaluació de les competències transversals dels nous graus directament relacionats amb el sector TIC que s'impartiran a l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú. El sorgiment del nou Espai Europeu d’Educació Superior planteja un nou enfocament i grans interrogants en el disseny dels plans d'estudi dels diferents títols universitaris d'enginyeria, i en concret en aquelles enginyeries orientades al sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest projecte pretén crear un marc per al disseny d'aquestes titulacions emparant-nos en el nou paradigma educatiu que representa l'anomenat comunament procés Bologna, considerant com a fonamental la definició del terme competència transversal i extrapolant-la a l'àmbit del sector TIC, i fent especial èmfasi en l'ús de metodologies docents actives, oferint a l'estudiant un paper molt important en la tasca d'aprenentatge. Per a això, estructurem el projecte en 2 fases. En la primera fase es pretén definir el terme competència transversal en l'actualitat i delimitar un llistat de 20 competències transversals associades al sector TIC. Aquest llistat ens ha permès realitzar una enquesta a 43 empreses del sector per a poder determinar quines competències genèriques són les més valorades per tal que els nous llicenciats en enginyeria puguin inserir-se professionalment en el sector TIC, segons la demanda del sector a Espanya. En la segona fase, es realitza un anàlisi de les diferents metodologies docents actives presents en l'actualitat, per procedir a fer una selecció, mitjançant un panell d'experts, de les metodologies que ens assegurin l'adquisició de les 10 competències transversals millor valorades per les empreses del sector.Postprint (published version

Innovació i investigació docent per millorar l’enginy i la creativitat dels alumnes d’Enginyeria i Arquitectura

El nou marc de l’EEES i l’experiència docent en las àrees de l’Enginyeria i l’Arquitectura, indueix a pensar en la introducció de noves metodologies docents motivades per la necessitat d’adaptar, en la mesura del possible, els coneixements que l’alumne adquireix a la Universidad al món professional de les empreses. L’ensenyament a Enginyeria i Arquitectura, s’ha ha basat, tradicionalment, en l’aplicació de models matemàtics. Així, els exercicis plantejats als alumnes es redueixen, la majoria de vegades, a aplicar aquest models matemàtics. La realitat professional és ben diferent, l’arquitecte i/o enginyer no tindrà sovint temps de fer anàlisis tant detallats com els que realitzava com alumne; és per això que sembla aconsellable variar el model d’ensenyança / aprenentatge.Peer Reviewe

CIRCUITS DIGITALS (Examen 1r quadrimestre)

Segon parcial amb solucionsResolve

CIRCUITS DIGITALS (Examen 1r quadrimestre)

Segon parcial amb solucionsResolve

CIRCUITS DIGITALS (Examen 1r quadrimestre)

Final amb solucionsResolve