Vintè aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa

CEA de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa; Jornada de bioèticaCEA University Hospital Mutua de Terrassa; Bioethics ConferenceCEA del Hospital Universitario Mutua de Terrassa; Jornada de bioéticaEl passat mes de desembre de 2014, el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) Mútua Terrassa va celebrar el seu 20è aniversari i per commemorar-lo va organitzar una jornada de bioètica amb l’objectiu de compartir el camí fet en aquestes dues dècades de treball multidisciplinari

Reflexions sobre l'atenció a les gestants que rebutgen transfussions de sang: aspectes ètics i legals

Gestants; Testimonis de Jehovà; TransfusióPregnant women; Jehovah's Witnesses; TransfusionsGestantes; Testimonios de Jehová; TransfusiónLa negativa a rebre transfusions de sang és una de les situacions clíniques que genera més conflictes entre pacients i professionals sanitaris i que sovint va acompanyada d’una gran inseguretat jurídica. És una situació que neguiteja la consciència dels professionals i pot provocar importants escrúpols personals i col·lectius; més encara si la pacient és gestant i s’ha de protegir el nasciturus, bé jurídic d’especial protecció que no és subjecte, però, de drets jurídics clars. En aquest sentit, no hi ha una igualtat de protecció legal entre tots dos subjectes en relació amb el dret a la vida.The refusal to receive blood transfusions is one of the clinical situations that generates more conflicts between patients and health professionals and often accompanied by considerable legal uncertainty. It is a situation that troubles the conscience of professionals and can cause significant personal and collective scruples; even if the patient is pregnant and the unborn child should be protected from special protection which is not subject, legally, however, it has clear legal rights. In this sense, there is no equal legal protection between the two subjects in relation to the right to life.La negativa a recibir transfusiones de sangre es una de las situaciones clínicas que genera más conflictos entre pacientes y profesionales sanitarios y que a menudo va acompañada de una gran inseguridad jurídica. Es una situación que inquieta la conciencia de los profesionales y puede provocar importantes escrúpulos personales y colectivos; más aún si la paciente es gestante y se debe proteger el nasciturus, bien jurídico de especial protección que no es sujeto, sin embargo, de derechos jurídicos claros. En este sentido, no hay una igualdad de protección legal entre ambos sujetos en relación con el derecho a la vida

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques

L'anèmia postpart : implicacions clíniques i de tractament de l'anèmia en dos períodes postpart

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2019-2020L'anèmia postpart és un problema freqüent que s'ha associat a múltiples efectes deleteris tant per la mare com pel nadó (clínica anèmica, lactància materna, infeccions, alteracions del vincle mare-nadó, efectes sobre la qualitat de vida i l'activitat física...) i conseqüències per a la salut pública. En general, és una qüestió a la qual se li ha parat poca atenció tant per part dels professionals com de les pròpies dones. Sovint el problema ha estat infraestimat i infratractat i la literatura publicada mostra resultats sovint contradictoris. Objectiu: Objectiu principal: Determinar l'evolució de l'anèmia lleu i moderada (hemoglobina entre 8 i 11 g/dl) en el període que va del post part immediat (24-72 hores post part) al postpart tardà (6-8 setmanes post part) amb i sense tractament amb ferro oral. Objectius secundaris: Determinar relació de l'anèmia lleu-moderada en aquest període amb variables clíniques i escales de qualitat de vida, vincle mare-nadó, activitat física i depressió postpart. Material i mètodes: Assaig clínic aleatoritzat que va incloure 240 dones en dues branques, 116 en el grup tractament i 124 en el grup control. Es van recollir dades analítiques i variables epidemiològiques i clíniques en els dos períodes de l'estudi en ambdós grups. La font de les dades van ser análisis sanguínies, entrevistes i escales de mesura validades. Resultats: L'estudi va evidenciar que l'anèmia en el postpart immediat era un problema prevalent que va afectar al 58.2% de les puèrperes. La immensa majoria de les anèmies però, eren lleu-moderades (97.5%). La prevalença de l'anèmia en el postpart tardà (Hb <11 g/dl), independentment d'haver rebut tractament, va ser del 3.8%. El tractament amb ferro no va modificar els paràmetres analítics (hemoglobina, ferritina i saturació de la transferrina), les variables clíniques (clínica materna, lactància, infeccions, visites a urgències), ni el resultat de les escales mesurades (vincle mare nadó, depressió postpart, activitat física i qualitat de vida) de forma estadísticament significativa. El tractament amb ferro va associar-se a un augment del restrenyiment de forma significativa, sense efecte en altres efectes secundaris. L'anèmia del tercer trimestre i del postpart immediat són variables independents relacionades amb l'anèmia del postpart tardà. Conclusions: Segons els resultats de l'estudi, l'anèmia lleu-moderada en el postpart immediat no té relació directe amb les complicacions maternes estudiades ni el tractament amb ferro oral millora cap de les variables avaluades. Aquests resultats podrien indicar que l'anèmia lleu-moderada, en aquest període del postpart, podria ser un estat fisiològic.La anemia posparto es un problema frecuente que se ha asociado a múltiples efectos deletéreos tanto para la madre como para su hijo (clínica anémica, lactancia materna, infecciones, alteraciones del vínculo madre-hijo, efectos sobre la calidad de vida y la actividad física ...) y consecuencias para la salud pública. En general, es una cuestión a la que se le ha prestado poca atención tanto por parte de los profesionales como de las propias mujeres. A menudo el problema ha sido infraestimado y infratratado y la literatura publicada muestra resultados contradictorios. Objetivo: Objetivo principal: Determinar la evolución de la anemia leve y moderada (hemoglobina entre 8 y 11 g / dl) en el periodo que va del posparto inmediato (24-72 horas postparto) al posparto tardío (6-8 semanas postparto) con y sin tratamiento con hierro oral. Objetivos secundarios: Determinar relación de la anemia leve-moderada en este periodo con variables clínicas y escalas de calidad de vida, vínculo madre-hijo, actividad física y depresión posparto. Material y métodos: Ensayo clínico aleatorizado que incluyó 240 mujeres en dos ramas, 116 en el grupo tratamiento y 124 en el grupo control. Se recogieron datos analíticos y variables epidemiológicas y clínicas en los dos periodos del estudio en ambos grupos. La fuente de los datos fueron análisis sanguíneas, entrevistas y escalas de medida validadas. Resultados: El estudio evidenció que la anemia en el postparto inmediato era un problema prevalente que afectó al 58.2% de las puérperas. La inmensa mayoría de las anemias sinembargo, fueron leve-moderadas (97.5%). La prevalencia de la anemia en el posparto tardío (Hb <11 g / dl), independientemente de haber recibido tratamiento, fue del 3.8%. El tratamiento con hierro no modificó los parámetros analíticos (hemoglobina, ferritina y saturación de la transferrina), las variables clínicas (clínica materna, lactancia, infecciones, visitas a urgencias), ni el resultado de las escalas de medidas (vínculo madre-hijo, depresión posparto, actividad física y calidad de vida) de forma estadísticamente significativa. El tratamiento con hierro se asoció a un aumento del estreñimiento de forma significativa, sin efecto en otros efectos secundarios. La anemia del tercer trimestre y del posparto inmediato son variables independientes relacionadas con la anemia del posparto tardío. Conclusiones: Según los resultados del estudio, la anemia leve-moderada en el postparto inmediato no tiene relación directa con las complicaciones maternas estudiadas ni el tratamiento con hierro oral mejora ninguna de las variables evaluadas. Estos resultados podrían indicar que la anemia leve-moderada, en este periodo del postparto, podría ser un estado fisiológico.Postpartum anemia is a clinical condition commonly associated with adverse consequences for both the mother and the baby (such as symptoms of anemia, breastfeeding disorders, infections, mother-baby bonding, impact on quality of life and physical activity...). Therefore, it is considered a mayor public health concern. However, for a long time it has received little attention not only by professionals, but also by patients. Contsequently, it has been underestimated and poorly treated. Even today, published literature shows contradictory results about its impact in patients. Objective: Main objective: Compare the clinical and analitical evolution of mild and moderate anemia (hemoglobin 8-11 g/dl) during the immediate postpartum (24-72 hours postpartum) and the late postpartum (6-8 weeks after delivery), depending on the prescription of oral iron. Secondary objectives: Establish the impact of mild-moderate anemia during this period in clinical symptoms, life quality, mother-baby bonding, physical activity and postpartum depression. Material and methods: Randomized clinical trial included 240 women, 116 in the treatment group and 124 in the control group. Analytical, epidemiological and clinical variables were collected for both groups of patients and periods of time, by means of blood tests, clinical interviews and validated measurement scales. Results: The study revealed that anemia in the immediate postpartum is a prominent condition that affected 58.2% of women. However, the vast majority of patients suffered from mild-moderate anemia (97.5%). The prevalence of late postpartum anemia (Hb <11 g/dl) regardless of having received treatment was 3.8%. Iron treatment didn't statiscally modify analytical parameters (hemoglobin, ferritin and transferrin saturation), clinical variables (maternal symptoms, breastfeeding, infections, emergency room visits), or the result of measured scales (mother-to-baby bonding, depression postpartum, physical activity and quality of life). Regarding to side efffects, iron treatment was only significantly associated with an increase in constipation rate. Besides, not only the anemia diagnosed during the third trimester of pregnancy, but also during the immediate postpartum period are independent variables for late postpartum anemia. Conclusions: According to the results of the study, mild-moderate anemia in the immediate postpartum wasn't related with the maternal complications studied. Besides, oral iron treatment didn't improve any of the evaluated variables. These results might imply that mild-moderate anemia during postpartum period could be considered as a physiological state

Vintè aniversari del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa

CEA de l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa; Jornada de bioèticaCEA University Hospital Mutua de Terrassa; Bioethics ConferenceCEA del Hospital Universitario Mutua de Terrassa; Jornada de bioéticaEl passat mes de desembre de 2014, el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) Mútua Terrassa va celebrar el seu 20è aniversari i per commemorar-lo va organitzar una jornada de bioètica amb l’objectiu de compartir el camí fet en aquestes dues dècades de treball multidisciplinari

Reflexions sobre l'atenció a les gestants que rebutgen transfussions de sang: aspectes ètics i legals

Gestants; Testimonis de Jehovà; TransfusióPregnant women; Jehovah's Witnesses; TransfusionsGestantes; Testimonios de Jehová; TransfusiónLa negativa a rebre transfusions de sang és una de les situacions clíniques que genera més conflictes entre pacients i professionals sanitaris i que sovint va acompanyada d’una gran inseguretat jurídica. És una situació que neguiteja la consciència dels professionals i pot provocar importants escrúpols personals i col·lectius; més encara si la pacient és gestant i s’ha de protegir el nasciturus, bé jurídic d’especial protecció que no és subjecte, però, de drets jurídics clars. En aquest sentit, no hi ha una igualtat de protecció legal entre tots dos subjectes en relació amb el dret a la vida.The refusal to receive blood transfusions is one of the clinical situations that generates more conflicts between patients and health professionals and often accompanied by considerable legal uncertainty. It is a situation that troubles the conscience of professionals and can cause significant personal and collective scruples; even if the patient is pregnant and the unborn child should be protected from special protection which is not subject, legally, however, it has clear legal rights. In this sense, there is no equal legal protection between the two subjects in relation to the right to life.La negativa a recibir transfusiones de sangre es una de las situaciones clínicas que genera más conflictos entre pacientes y profesionales sanitarios y que a menudo va acompañada de una gran inseguridad jurídica. Es una situación que inquieta la conciencia de los profesionales y puede provocar importantes escrúpulos personales y colectivos; más aún si la paciente es gestante y se debe proteger el nasciturus, bien jurídico de especial protección que no es sujeto, sin embargo, de derechos jurídicos claros. En este sentido, no hay una igualdad de protección legal entre ambos sujetos en relación con el derecho a la vida

Protocol d'atenció i acompanyament al naixement a Catalunya

Acompanyament al naixement; Voluntats de la dona; Atenció al nadóBirth support; Women's wills; Newborn careAcompañamiento en el nacimiento; Voluntades de la mujer; Atención al recién nacidoL’Organització Mundial de la Salut, l’any 2018 va proposar una sèrie d’actuacions per a l’atenció al moment del part, que tenen per lema ‘Atenció per a una experiència positiva en el naixement’. En aquest document s’actualitza el ‘Protocol del part, puerperi i atenció al nadó’, document elaborat pel Departament de Salut, publicat l’any 2003 i actualitzat l’any 2019 com a ‘Protocol d’atenció i acompanyament al naixement’, seguint les recomanacions de l’OMS, així com totes aquelles basades en l’evidència científica, amb el màxim respecte a les opinions i voluntats de les dones gestants i amb l’objectiu d’ajudar-les a elles i a les seves famílies a tenir una experiència positiva en el part. Les activitats de promoció de la salut i prevenció de la malaltia són l’eix vertebrador d’aquest protocol i de tots els que es coordinen des del Servei de Salut Maternoinfantil de la Sub-direcció de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut. En aquest sentit, cal ressaltar la seva relació amb el Protocol del seguiment de l’embaràs a Catalunya (3a. edició) que es va presentar el 2018, amb el qual comparteix principis i enfocament. El protocol s’estructura en tres capítols en relació a les etapes (prepart, part i puerperi), recollint en el tercer, l’atenció la nadó. Cada capítol té diversos apartats en les activitats a realitzar, la informació a donar i el registre, entre d’altres. Es recull, després, la bibliografia i una sèrie de annexos amb eines pràctiques