Les variants al·lomòrfiques de la preposició 'a' en algunes varietats del català : descripció i anàlisi

Aquest treball ofereix, en primer lloc, una descripció lingüística de les formes que presenta la preposició a en quatre varietats del català (barceloní, varietats occidentals del català central, balear i tortosí). En segon lloc, presenta una anàlisi de les dades en què es demostra que la llengua resol els contactes vocàlics on intervé la preposició a mitjançant mecanismes que s'escapen del comportament fonològic general, és a dir processos d'elisió o fusió, això és mitjançant les formes /an/ o /am(b)/. En aquest sentit, es tracten aquestes formes com un cas d'al·lomorfia externa amb ordenació lèxica dels al·lomorfs, en el qual tenen un paper rellevant els conceptes d'especificitat i de pressió paradigmàtica. Finalment, es fa un tractament del fenomen en termes de la teoria de l'optimita

La forma proverbi en l'obra de Ramon Llull : una aproximació

Aquest treball ofereix una anàlisi de la producció proverbial de Llull (Arbre exemplifical, Proverbis de Ramon, Proverbis de la Retòrica Nova, Mil proverbis, Proverbis d'ensenyament) tot posant-la en relació amb altres tipus de formulacions aforístiques que hi ha repartides en un ampli ventall de textos lul·lians, i proposa el sintagma "formes sentencioses" per definir aquesta família textua

Materials per a un edició anotada del Desconhort de Ramon Llull

Amb aquest treball volem presentar una proposta de guia de lectura del Desconhort de Ramon Llull en format d'edició divulgativa dirigida a un lector culte no especialitzat. Amb aquesta voluntat d'acompanyar el lector contemporani en la comprensió d'aquesta obra, hem organitzat el treball de la manera següent: una introducció que ressegueix els fils principals de l'obra, seguida de la versió original del text regularitzada segons la normativa actual encarada amb una versió moderna en prosa que té el suport de notes aclaridores i del text i d'un glossari que recull els mots antics que avui han caigut en desú

Materials per a una edició crítica i comentada del París e Viana català

Edició crítica del París e Viana català que té com a testimoni de base l'incunable de Girona de 1495, que es conserva a la Biblioteca Reial de Copenhaguen. El treball conté una anàlisi comparativa de les variants de l'edició de Girona i de les de l'edició de Barcelona. Es desmenteix la hipòtesi de Cátedra (1986: 37-38), segons la qual el Curial e Güelfa podria dependre del París e Viana i s'argumenta la inconveniència de classificar aquesta novel·la cavalleresca com a ficció sentimental. Les notes permeten resseguir els motius literaris comuns que constitueixen el rela

Envers. Lectura de poetes de la UB. Edició de 2013 i de 2015

Recull de poemes llegits en les dues edicions Envers de lectura de poemes de la UB (alumnat, professorat i PAS)

Aspectes fonològics del català de la comarca de la Selva

En aquest treball es presenten alguns dels aspectes més destacats de la fonologia del català parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja també una anàlisi de la variació observada entre els diferents municipis i entre les dues franges d'edat enquestadesThis paper presents some of the most salient features found in the phonology of Catalan spoken in the region of La Selva, in North-Eastern Catalonia. Using data from 34 interviews carried out with speakers from two age groups in 17 municipalities in La Selva, we describe the phonological features and we analyse the variation observed between the speakers of the two generations and between the different municipalitie

Els singulars anecdòtics de Plàcid Vidal : plurals i categòrics

El treball té el propòsit de revalorar l'obra de Plàcid Vidal, per tal de situar-la en el lloc adient dins el gènere de la literatura memorialística, atès que Vidal escriu Els singulars anecdòtics (1920 i, en edició ampliada, 1925) amb la voluntat de deixar un testimoni d'un període cultural -que situa entre 1898 i 1909-, i conscient que recorre a un gènere poc valorat aleshores a Catalunya: el de la literatura del jo. L'estudi analitza la tècnica emprada per Plàcid Vidal per fer les siluetes, la recepció de què és objecte el llibre, i les referències que se n'han fet posteriormen

Primers resultats de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de Julià-Bernat Alart (1824-1880)

Julià-Bernat Alart (1824 - 1880, Vinçà) fou un arxiver, historiador i filòleg rossellonès de primer ordre. Entre molts treballs que va dur a terme, hem volgut treure a la llum uns primers resultats sobre l'inèdit Essai de dictionnaire historique de la langue catalane. Es tracta d'un recull de 14.639 cèdules lexicogràfiques que consten d'una paraula catalana amb una o més documentacions antigues. Gràcies a aquest material, hem pogut demostrar que l'Essai aporta nova informació lingüística i històrica que no recullen cap dels dos diccionaris històrics de referència del català ―el DCVB i el DECat―, com ara nous lemes o atestacions primerenque

La negació en pallarès : sintaxi de l'adverbi cap

L'objectiu d'aquest treball és donar compte d'un fenomen de microvariació sintàctica pel que fa a l'expressió de la negació emfàtica en el dialecte pallarès. L'objectiu general de la recerca és caracteritzar morfosintàcticament la partícula de negació pallaresa cap. Així se n'intenta determinar l'origen i l'evolució i, addicionalment, s'observen les restriccions semàntiques i pragmàtiques del seu ús, així com també es comparen les dades obtingudes amb el comportament de partícules de la mateixa naturalesa d'altres parlars catalans i d'altres llengües romànique

Anàlisi lingüística d'un procés judicial de Mallorca del començament del segle XV

Aquest treball és l'anàlisi lingüística diacrònica d'un procés judicial sobre proxenetisme celebrat entre el mes de desembre de 1403 i el mes d'abril de 1404 a Binissalem (Mallorca). L'interès per la llengua no literària dels textos catalans medievals n'és el seu l'origen. L'estudi que presentam s'ha dividit en diferents seccions en què analitzam els nivells lingüístics (grafies i fonètica, morfosintaxi i lèxic). Els resultats aconseguits ens han permès confirmar i aportar més informació sobre l'estat de la llengua a la Mallorca medieval, entre els quals destacam alguns trets innovadors que detallam a l'anàlis