El treball té el propòsit de revalorar l'obra de Plàcid Vidal, per tal de situar-la en el lloc adient dins el gènere de la literatura memorialística, atès que Vidal escriu Els singulars anecdòtics (1920 i, en edició ampliada, 1925) amb la voluntat de deixar un testimoni d'un període cultural -que situa entre 1898 i 1909-, i conscient que recorre a un gènere poc valorat aleshores a Catalunya: el de la literatura del jo. L'estudi analitza la tècnica emprada per Plàcid Vidal per fer les siluetes, la recepció de què és objecte el llibre, i les referències que se n'han fet posteriormen
