Barcelona, a Society and its Law: 11th-13th Centuries

The legal system in Barcelona in the Lower Middle Ages - which we regard as a synthesis of rights (usages, customs, privileges, laws, and so on) and organization (municipality, universitat de prohoms, consulates, etc.)- had already attained maturity in the 13th century. It was first and foremost the outcome of the self-interested wishes of its leaders, the prohoms, or patricians, who directed the growth of Barcelona society, a development which was of clear benefit to them and enabled them to consolidate and perpetuate themselves as a social group by means of legal forms and formulas, relating to the individual, family and society, which were suitable for and orientated towards their aim of assuming the political and financial leadership of the city. The considerable degree of autonomy achieved by Barcelona society in the 13th century thanks to its public and private legal institutions endured until the 18th century, when the new Bourbon dynasty abolished the municipal self-governing institutions

La Societat de Barcelona i el seu dret : segles XI-XIII

L'ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d'organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d'unes formes i d'unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona. L'elevat grau d'autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d'autogovern municipal

La Societat de Barcelona i el seu dret : segles XI-XIII

L'ordenament jurídic de la Barcelona baixmedieval, que trobem ja ben madur en el segle xiii i que entenem com una síntesi de drets (usos, costums, privilegis, lleis, etc.) i d'organització (municipi, universitat de prohoms, consolats, etc.) és fruit primordial de la voluntat interessada dels seus dirigents: uns prohoms o patricis que dirigiran una expansió urbana de la societat barcelonina que clarament els beneficia i que els permetrà la consolidació i perpetuació com a grup social, a través d'unes formes i d'unes figures jurídiques individuals, familiars i socials adequades i orientades als seus propòsits de lideratge polític i econòmic de Barcelona. L'elevat grau d'autonomia que la societat barcelonina aconseguirà en el segle xiii a través de les seves institucions de dret públic i privat és mantindrà estable fins al segle xviii, quan la nova dinastia borbònica derogarà les institucions pròpies d'autogovern municipal

La «constitution politique» de la Couronne d’Aragon (XIIe-XVe siècles)

From the formal point of view, any Constitution consists of a dogmatic part, which regulates the rights, duties and fundamental freedoms of the citizens, and of an organic part, which establishes the structures, the functions and the reports of the legislative powers, executive and judicial branch of the state and thus the structure of its territorial organization. The Crown of Aragon did not have a formal Constitution. From a material point of view, the word constitution defines the organic and normative structure of the political system of each society. Nowadays, the material constitution defines the historical foundations legitimizing the supremacy of the formal democratic constitution. The material constitution of the Crown of Aragon originates as a matrimonial union (by the marriage of the count of Barcelona Raymond Bérengier with the princess and heiress of Aragon Péronnelle 1137). Later will become a personal union (1162), formed of two distinct political subjects (Kingdom of Aragón and County of Barcelona) who have no institutional elements in common except the king. In the end, will become a territorial union (1289). This article analyzes the historical processes of formation and evolution of the Crown of Aragon during the medieval period

Entrevista al Dr. Josep Maria Font i Rius

Entrevista que recull alguns testimonis de la trajectòria acadèmica del Dr. Josep M. Font i Rius, jurista i historiador del dret català, en motiu del seu 95è aniversar

Entrevista al Dr. Josep Maria Font i Rius

Entrevista que recull alguns testimonis de la trajectòria acadèmica del Dr. Josep M. Font i Rius, jurista i historiador del dret català, en motiu del seu 95è aniversar