Towards a Theory of the Credit-Risk Balance Sheet (II). The Evolution of its Structure

This article has an immediate predecessor, upon which it is based and with which readers must necessarily be familiar: Towards a Theory of the Credit-Risk Balance Sheet (Vallverdu, Somoza and Moya, 2006). The Balance Sheet is conceptualised on the basis of the duality of a credit-based transaction; it deals with its theoretical foundations, providing evidence of a causal credit-risk duality, that is, a true causal relationship; its characteristics, properties and its static and dynamic characteristics are analyzed. This article, which provides a logical continuation to the previous one, studies the evolution of the structure of the Credit-Risk Balance Sheet as a consequence of a businesss dynamics in the credit area. Given the Credit-Risk Balance Sheet of a company at any given time, it attempts to estimate, by means of sequential analysis, its structural evolution, showing its usefulness in the management and control of credit and risk. To do this, it bases itself, with the necessary adaptations, on the by-now classic works of Palomba and Cutolo. The establishment of the corresponding transformation matrices allows one to move from an initial balance sheet structure to a final, future one, to understand its credit-risk situation trends, as well as to make possible its monitoring and control, basic elements in providing support for risk management.credit-risk balance sheet, bad debts, risk, insolvency, commercial credit, transformation matrix, probabilities matrix, credit information, business risk, credit risk, credit management

Towards a Theory of the Credit-Risk Balance Sheet

This article designs what it calls a Credit-Risk Balance Sheet (the risk being that of default by customers), a tool which, in principle, can contribute to revealing, controlling and managing the bad debt risk arising from a companys commercial credit, whose amount can represent a significant proportion of both its current and total assets. To construct it, we start from the duality observed in any credit transaction of this nature, whose basic identity can be summed up as Credit = Risk. Credit is granted by a company to its customer, and can be ranked by quality (we suggest the credit scoring system) and risk can either be assumed (interiorised) by the company itself or transferred to third parties (exteriorised). What provides the approach that leads to us being able to talk with confidence of a real Credit-Risk Balance Sheet with its methodological robustness is that the dual vision of the credit transaction is not, as we demonstrate, merely a classificatory duality (a double risk-credit classification of reality) but rather a true causal relationship, that is, a risk-credit causal duality. Once said Credit-Risk Balance Sheet (which bears a certain structural similarity with the classic net asset balance sheet) has been built, and its methodological coherence demonstrated, its properties static and dynamic are studied. Analysis of the temporal evolution of the Credit-Risk Balance Sheet and of its applications will be the object of subsequent works.credit-risk balance sheet, bad debts, risk, insolvency, commercial credit, credit, credit information, business risk, credit risk, credit management

Consolidació dels estats financers, febrer 2012

Material docent de la Universitat Oberta de Catalunya.Material docente de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"

Consolidació dels estats financers, febrer 2012

Material docent de la Universitat Oberta de Catalunya.Material docente de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"

The effectiveness of instructor personalised and formative feedback in an online setting: some unresolved issues

Formative feedback has great potential for teaching and learning in online undergraduate programmes. There is a large number of courses where the main source of feedback is provided by the instructor. This is particularly seen in subjects where assessments are designed based on specific activities which are the same for all students, and where the assessment is performed by the instructor, not by a peer. Additionally, in introductory or basically procedural courses, there is often a need for instructor feedback, as opposed to peer-feedback, as it demands high quality feedback both in the content and in the process in order not to mislead students. Therefore personalized feedback provided by instructor is an academic demand in the current educational models that have positioned the student at the center of the learning process. However in the present context of high student-staff ratio, it is not easy to extend the use of individual comments delivered by instructors among the academic community. This article focuses on the virtual higher education environment given its present and future potential as well as the amount of queries currently surrounding it. Literature on formative feedback in higher education has been reviewed for the period 2000 to 2014, in order to find answers as to which aspects are relevant to efficiently implement personalized feedback prepared by the teacher. Findings show that effective personalized feedback in an virtual environment requires a three-dimensional analysis: from the student perspective, from the instructor one and from the media perspective (written text, video recording or audio recording) , in order to find shared aspects that contribute to the enhancement in the use of personalized feedback performed by faculty.La retroalimentación formativa tiene un gran potencial para la enseñanza y el aprendizaje en programas de pregrado en línea. Hay una gran cantidad de cursos donde el instructor proporciona la fuente principal de comentarios. Esto se ve particularmente en las asignaturas donde las evaluaciones se diseñan en base a actividades específicas que son las mismas para todos los estudiantes, y donde la evaluación es realizada por el instructor, no por un compañero. Además, en cursos introductorios o básicamente de procedimiento, a menudo existe la necesidad de retroalimentación del instructor, en oposición a la retroalimentación entre pares, ya que exige comentarios de alta calidad tanto en el contenido como en el proceso para no inducir a error a los alumnos. Por lo tanto, los comentarios personalizados proporcionados por el instructor son una demanda académica en los modelos educativos actuales que han posicionado al estudiante en el centro del proceso de aprendizaje. Sin embargo, en el contexto actual de alta proporción de estudiantes y personal, no es fácil extender el uso de comentarios individuales entregados por los instructores entre la comunidad académica. Este artículo se centra en el entorno virtual de educación superior dado su potencial presente y futuro, así como la cantidad de consultas que lo rodean actualmente. La literatura sobre la retroalimentación formativa en la educación superior se ha revisado para el período 2000 a 2014, con el fin de encontrar respuestas sobre qué aspectos son relevantes para implementar de manera eficiente los comentarios personalizados preparados por el docente. Los resultados muestran que la retroalimentación personalizada efectiva en un ambiente virtual requiere un análisis tridimensional: desde la perspectiva del estudiante, desde el instructor y desde la perspectiva de los medios (texto escrito, grabación de video o grabación de audio), para encontrar aspectos compartidos que contribuyan a la mejora en el uso de comentarios personalizados realizados por el profesorado.La retroalimentació formativa té un gran potencial per a l'ensenyament i l'aprenentatge en programes de pregrau en línia. Hi ha una gran quantitat de cursos on l'instructor proporciona la font principal de comentaris. Això es veu particularment en les assignatures on les avaluacions es dissenyen segons les activitats específiques que són les mateixes per a tots els estudiants, i on l'avaluació és realitzada per l'instructor, no per un company. A més, en cursos introductoris o bàsicament de procediment, sovint hi ha la necessitat de retroalimentació de l'instructor, en oposició a la retroalimentació entre parells, ja que exigeix ¿¿comentaris d'alta qualitat tant en el contingut com en el procés per no induir a error als alumnes. Per tant, els comentaris personalitzats proporcionats per l'instructor són una demanda acadèmica en els models educatius actuals que han posicionat l'estudiant en el centre del procés d'aprenentatge. No obstant això, en el context actual d'alta proporció d'estudiants i personal, no és fàcil estendre l'ús de comentaris individuals lliurats pels instructors entre la comunitat acadèmica. Aquest article se centra en l'entorn virtual d'educació superior donat el seu potencial present i futur, així com la quantitat de consultes que l'envolten actualment. La literatura sobre la retroalimentació formativa en l'educació superior s'ha revisat per al període 2000 a 2014, amb la finalitat de trobar respostes sobre quins aspectes són rellevants per implementar de manera eficient els comentaris personalitzats preparats pel docent. Els resultats mostren que la retroalimentació personalitzada efectiva en un ambient virtual requereix una anàlisi tridimensional: des de la perspectiva de l'estudiant, des del instructor i des de la perspectiva dels mitjans (text escrit, gravació de vídeo o gravació d'àudio), per trobar aspectes compartits que contribueixin a la millora en l'ús de comentaris personalitzats realitzats pel professorat

The effectiveness of instructor personalised and formative feedback in an online setting: some unresolved issues

Formative feedback has great potential for teaching and learning in online undergraduate programmes. There is a large number of courses where the main source of feedback is provided by the instructor. This is particularly seen in subjects where assessments are designed based on specific activities which are the same for all students, and where the assessment is performed by the instructor, not by a peer. Additionally, in introductory or basically procedural courses, there is often a need for instructor feedback, as opposed to peer-feedback, as it demands high quality feedback both in the content and in the process in order not to mislead students. Therefore personalized feedback provided by instructor is an academic demand in the current educational models that have positioned the student at the center of the learning process. However in the present context of high student-staff ratio, it is not easy to extend the use of individual comments delivered by instructors among the academic community. This article focuses on the virtual higher education environment given its present and future potential as well as the amount of queries currently surrounding it. Literature on formative feedback in higher education has been reviewed for the period 2000 to 2014, in order to find answers as to which aspects are relevant to efficiently implement personalized feedback prepared by the teacher. Findings show that effective personalized feedback in an virtual environment requires a three-dimensional analysis: from the student perspective, from the instructor one and from the media perspective (written text, video recording or audio recording) , in order to find shared aspects that contribute to the enhancement in the use of personalized feedback performed by faculty.La retroalimentación formativa tiene un gran potencial para la enseñanza y el aprendizaje en programas de pregrado en línea. Hay una gran cantidad de cursos donde el instructor proporciona la fuente principal de comentarios. Esto se ve particularmente en las asignaturas donde las evaluaciones se diseñan en base a actividades específicas que son las mismas para todos los estudiantes, y donde la evaluación es realizada por el instructor, no por un compañero. Además, en cursos introductorios o básicamente de procedimiento, a menudo existe la necesidad de retroalimentación del instructor, en oposición a la retroalimentación entre pares, ya que exige comentarios de alta calidad tanto en el contenido como en el proceso para no inducir a error a los alumnos. Por lo tanto, los comentarios personalizados proporcionados por el instructor son una demanda académica en los modelos educativos actuales que han posicionado al estudiante en el centro del proceso de aprendizaje. Sin embargo, en el contexto actual de alta proporción de estudiantes y personal, no es fácil extender el uso de comentarios individuales entregados por los instructores entre la comunidad académica. Este artículo se centra en el entorno virtual de educación superior dado su potencial presente y futuro, así como la cantidad de consultas que lo rodean actualmente. La literatura sobre la retroalimentación formativa en la educación superior se ha revisado para el período 2000 a 2014, con el fin de encontrar respuestas sobre qué aspectos son relevantes para implementar de manera eficiente los comentarios personalizados preparados por el docente. Los resultados muestran que la retroalimentación personalizada efectiva en un ambiente virtual requiere un análisis tridimensional: desde la perspectiva del estudiante, desde el instructor y desde la perspectiva de los medios (texto escrito, grabación de video o grabación de audio), para encontrar aspectos compartidos que contribuyan a la mejora en el uso de comentarios personalizados realizados por el profesorado.La retroalimentació formativa té un gran potencial per a l'ensenyament i l'aprenentatge en programes de pregrau en línia. Hi ha una gran quantitat de cursos on l'instructor proporciona la font principal de comentaris. Això es veu particularment en les assignatures on les avaluacions es dissenyen segons les activitats específiques que són les mateixes per a tots els estudiants, i on l'avaluació és realitzada per l'instructor, no per un company. A més, en cursos introductoris o bàsicament de procediment, sovint hi ha la necessitat de retroalimentació de l'instructor, en oposició a la retroalimentació entre parells, ja que exigeix ¿¿comentaris d'alta qualitat tant en el contingut com en el procés per no induir a error als alumnes. Per tant, els comentaris personalitzats proporcionats per l'instructor són una demanda acadèmica en els models educatius actuals que han posicionat l'estudiant en el centre del procés d'aprenentatge. No obstant això, en el context actual d'alta proporció d'estudiants i personal, no és fàcil estendre l'ús de comentaris individuals lliurats pels instructors entre la comunitat acadèmica. Aquest article se centra en l'entorn virtual d'educació superior donat el seu potencial present i futur, així com la quantitat de consultes que l'envolten actualment. La literatura sobre la retroalimentació formativa en l'educació superior s'ha revisat per al període 2000 a 2014, amb la finalitat de trobar respostes sobre quins aspectes són rellevants per implementar de manera eficient els comentaris personalitzats preparats pel docent. Els resultats mostren que la retroalimentació personalitzada efectiva en un ambient virtual requereix una anàlisi tridimensional: des de la perspectiva de l'estudiant, des del instructor i des de la perspectiva dels mitjans (text escrit, gravació de vídeo o gravació d'àudio), per trobar aspectes compartits que contribueixin a la millora en l'ús de comentaris personalitzats realitzats pel professorat

Electrocatalytic activity of nanohybrids based on carbon nanomaterials and MFe2O4 (M=Co, Mn) towards the reduction of hydrogen peroxide

We report the advantages of hybrid nanomaterials prepared with electrogenerated ferrites (MFe2O4; M: Co, Mn) and multi-walled carbon nanotubes (MWCNTs) or thermally reduced graphene oxide (TRGO) on the electro-reduction of hydrogen peroxide. Glassy carbon electrodes (GCE) modified with these hybrid nanomaterials dispersed in Nafion/isopropanol demonstrated a clear synergism on the catalytic reduction of reduction of hydrogen peroxide at pH13.00. The intimate interaction between MFe2O4 and carbon nanomaterials allowed a better electronic transfer and a facilitated regeneration of M2+ at the carbon nanomaterials, reducing the charge transfer resistances for hydrogen peroxide reduction and increasing the sensitivities of the amperometric response