State Nurseries are Not for Us: The Limitations of Early Childhood Policies Beyond Price Barriers in Barcelona

Access to early child education services has been proven to be an efficient tool in fighting educational inequalities. However, while wealthier families are likely to use childcare services, disadvantaged children tend to be left out. Research has explained this effect, known as Mathew Effect, and has studied both the constraints in the availability and affordability of childcare services, and the cultural norms surrounding motherhood. This paper aims to highlight other factors that also explain the Mathew Effect from a public policy perspective, beyond the economic barriers that limit access to formal childcare services. Through 34 interviews with mothers who have children between one and three years of age who attend both state and private nurseries in the city of Barcelona, we examine the characteristics of regulated childcare services and the objective factors of those mothers' everyday lives in order to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding-scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract the middle and upper classes. However, early childhood care services have not been adapted to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot afford private nurseries because of their high costs

L'olimpisme : una institució

Aquest treball es va realitzar per a l'assignatura Campus "Olimpisme, Esport i Societat" durant el curs 1996-97 amb l'objectiu de plantejar un possible marc teòric a partir del qual pot contemplar-se el fenomen de l'Olimpisme com a institució amb uns mites fundadors que el legitimen i uns mecanismes de preservació.Este trabajo se realizó para la asignatura Campus "Olimpismo, Deporte y Sociedad" durante el curso 1996-97 con el objetivo de plantear un posible marco teórico a partir del que puede contemplarse el fenómeno del Olimpismo como institución con unos mitos fundadores que le legitiman y unos mecanismos de preservación.This paper was made for the Campus subject "Olimpisme, Esport i Societat" during the year 1996-97 with the aim to propose a possible theoretical frame in order to contemplate the phenomenon of Olympism as an institution with myths founders legitimizing it and mechanisms of preservation

Justificacions i condicionants de la tria de cura de 0-3 : és la pública una opció per a mi?

L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància. A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'oferta de serveis privats d'atenció a la petita infància.L'accés als serveis d'educació infantil s'ha demostrat que és una eina eficient de lluita contra la desigualtat educativa. No obstant això, les famílies més avantatjades són més proclius a l'ús d'aquests serveis, mentre que els infants d'entorns més vulnerables se'n queden al marge. La recerca ha explicat aquest fenomen, conegut com l'efecte Mateu, i s'ha centrat principalment en l'estudi de les constriccions derivades de la disponibilitat de serveis, la capacitat econòmica de les famílies per fer-ne ús i les pautes culturals sobre la maternitat. Aquest article vol posar llum, des d'una perspectiva de política pública, a altres factors explicatius de l'efecte Mateu, més enllà de les barreres econòmiques que limiten l'accés a serveis formals d'atenció a la petita infància.A partir de les entrevistes a 34 mares d'infants menors de 3 anys, amb diferents formes de participació en el mercat laboral i diferents models de criança (escoles bressol municipals i escoles bressol privades), analitzem les característiques dels serveis regulats d'atenció a la petita infància i els factors objectius de les condicions familiars i laborals de les mares per entendre l'elecció d'un servei públic o privat de cura durant el període de 0-3 anys. Els resultats apunten que l'existència de la tarifació social ha permès a les mares amb menys recursos econòmics accedir a l'oferta de l'escola bressol pública, mentre que la qualitat dels serveis públics ha estat un factor d'atracció per a les classes mitjanes i altes. No obstant això, no hi ha hagut una adaptació dels serveis públics a les necessitats de les mares de classe treballadora que, tot i no trobar-se en una situació de vulnerabilitat, no poden optar per l'ofertade serveis privats d'atenció a la petita infància.Access to early childhood education services has proved to be an effective way of combating educational inequality. However, the most advantaged families are more likely to use these services, while children from more vulnerable backgrounds remain at the margins. Research has explained this effect, known as the Mathew Effect, mainly by studying the constraints arising from the availability of services, the economic capacity of families to use them and cultural patterns of motherhood. This article aims to identify, from a public policy perspective, other factors that explain the Mathew Effect, beyond the economic barriers that limit access to formal care services for young children. Based on interviews with 34 mothers of children under 3 years old, we analyse the characteristics of formal early childhood care services and the objective factors of those mothers' everyday lives to understand the decision-making processes involved in choosing childcare for the under-threes. The results indicate that sliding scale pricing has allowed mothers with low incomes to access state nursery schools, while the quality of the services offered has served to attract middle and upper classes. However, there has been no adaptation of early childhood care services to the needs of working-class mothers who, although not being in a situation of social vulnerability, cannot opt for a private nursery.El acceso a los servicios de educación infantil se ha demostrado que es una eficiente herramienta de lucha contra la desigualdad educativa. Sin embargo, las familias más aventajadas son más proclives al uso de estos servicios, mientras que los niños de entornos más vulnerables se quedan al margen. La investigación ha explicado este fenómeno, conocido como el efecto Mateo, y se ha centrado principalmente en el estudio de las constricciones derivadas de la disponibilidad de servicios, la capacidad económica de las familias para hacer uso de ellos y las pautas culturales sobre la maternidad. Este artículo quiere arrojar luz, desde una perspectiva de política pública, a otros factores explicativos del efecto Mateo, más allá de las barreras económicas que limitan el acceso a servicios formales de atención a la pequeña infancia. A partir de las entrevistas a 34 madres de niños y niñas menores de 3 años, con diferentes formas de participación en el mercado laboral y diferentes modelos de crianza (guarderías municipales y guarderías privadas), analizamos las características de los servicios regulados de atención a la pequeña infancia y los factores objetivos de las condiciones familiares y laborales de las madres para entender la elección de un servicio público o privado de atención durante el período de 0-3 años. Los resultados apuntan que la existencia de la tarificación social ha permitido a las madres con menos recursos económicos acceder a la oferta de la guardería pública, mientras que la calidad de los servicios públicos ha sido un factor de atracción para las clases medianas y altas. Sin embargo, no ha habido una adaptación de los servicios públicos a las necesidades de las madres de clase trabajadora que, a pesar de no encontrarse en una situación de vulnerabilidad, no pueden optar por la oferta de servicios privados de atención a la pequeña infancia

Joves adolescents i escolaritat obligatòria : sis contraarguments i una coda

En els temps que corren topem massa sovint amb interpretacions múltiples del fracàs escolar. L'extensió de l'escolarització obligatòria fins als setze anys, l'arribada constant d'immigrants a les escoles i els instituts de Catalunya, la creixent violència juvenil a les aules, la desaparició dels valors tradicionals de la "família", són, a tall d'exemple, alguns dels factors que són assenyalats des de fonts diverses (i sovint de validesa qüestionable) com a causes principals de la disrupció i el fracàs dels joves adolescents. Aquestes interpretacions, facilitades en bona mesura per algunes tendències mediàtiques obsessionades amb la demonització de la joventut, proporcionen lectures simples i simplistes de les posicions escolars dels joves. Redueixen els matisos i la complexitat de les relacions socials a interpretacions de "blanc o negre" alhora que cerquen causes úniques per explicar els problemes socials. Són interpretacions, però, que acompleixen una clara funció social: la d'oferir respostes a interrogants que inquieten socialment, no només els 'experts' de les ciències de l'educació, sinó la ciutadania en general, dins la qual s'inclouen evidentment pares i mares d'adolescents i el professorat mateix. Presentem en les pàgines següents un conjunt de reflexions que s'extreuen d'una recerca realitzada a dos instituts d'ensenyament secundari d'una ciutat mitjana de l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001

Avaluació del Programa patis escolars oberts al barri : eines per un seguiment i avaluació : informe

És base per l'elaboració del resum executiu [http://hdl.handle.net/11703/108125]Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal d'Educació (Barcelona

Avaluació del programa Camí escolar, espai amic : eines per un seguiment i avaluació : informe

És base per l'elaboració del resum executiu de l'Informe [http://hdl.handle.net/11703/108121]Sol·licitant de l’informe: Institut Municipal d'Educació (Barcelona

Rendibilitat social dels serveis públics educatius. Una proposta d'anàlisi per a Sant Feliu de Llobregat

La rendibilitat social és un concepte que pretén identificar el nivell de representativitat social existent entre els usuaris o beneficiaris d'un servei públic. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va decidir dur a terme un estudi sobre la rendibilitat social dels serveis municipals d'educació (escoles bressol i música). L'objectiu de l'estudi era conèixer la cobertura social que ofereixen aquests serveis i per tant conèixer el grau de correcció que produeixen respecte de les desigualtats socials. En aquest article es presenten els resultats de l'estudi realitzat, que permeten observar el perfil socioeconòmic dels usuaris d'aquest tipus de serveis. Així mateix, es planteja una reflexió sobre la relació entre oferta pública de serveis i la reacció dels ciutadans en termes de demanda. És a dir, quin són els perfils predominants d'usuaris dels serveis públics i quines conseqüències té això en termes de redistribució dels recursos. Els resultats d'aquest estudi s'han utilitzat per a aplicar un nou sistema de tarifació social dels serveis públics municipals a Sant Feliu de Llobregat

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Incorporacions lingüístiques. Una aproximació a les apropiacions lingüístiques dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta i dels seus fills i filles

La present tesi doctoral planteja una aproximació analítica a la multiplicitat de relacions amb la llengua que han tingut –i tenen– les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori que va tenir lloc la segona meitat del el segle XX i com aquesta relació s’ha transmès de diferents maneres als seus fills i filles nascuts al Principat. Tanmateix, no es tracta d’observar els nivells de competència lingüística de les persones d’origen castellanoparlant, sinó posar de manifest la complexitat de la realitat lingüística de Catalunya i la importància del fet generacional en les diferents aproximacions que aquestes persones van mantenir i mantenen amb la llengua catalana. No es pot perdre de vista que el fet lingüístic s’insereix en un món complex, el de la configuració d’un marc de relacions entre els nouvinguts i el territori d’arribada. Un marc on cal tenir sempre present el context històric i polític on s’esdevenen les migracions, l’espai i el temps dels processos de resocialització i les condicions de possibilitat que envolten les trajectòries vitals. Aquest és el punt de partida d’aquesta tesi, la necessitat d’acostar-se a l’estudi dels usos lingüístics mitjançant la memòria i la història. En la mesura que l’eix principal d’anàlisi és la relació amb la llengua construïda per les persones castellanoparlants d’origen, aquest treball recull les vivències, les presències i les absències tant dels individus arribats a Catalunya fugint de la precarietat i la repressió, com d’aquells integrants de la generació posterior nascuts a Catalunya. És a dir, com les persones que tenen la llengua castellana com a llengua primera se situen en aquest context de coincidència de dues llengües, el català i el castellà. En definitiva, aquesta tesi s’enfoca des d’una lògica longitudinal perquè pren com a punt de partida un dels fenòmens més significatius d’aquest país, la immigració. Una immigració que amb el pas dels anys s’acaba conformant com un dels ingredients essencials de la ‘barreja’ que caracteritza Catalunya. La primera part del recorregut històric proposat és el del viatge dels ‘pioners’. L’anàlisi de la relació amb la llengua per part de la població d’origen castellanoparlant s’inicia amb les persones que van venir a Catalunya durant el procés migratori de la segona part del segle XX. Analitzar el “miracle” de la integració lingüística en plena repressió lingüística del franquisme permet veure la relació entre llengua i immigració sota un altre prisma. Sota una mirada que ajuda a entendre la realitat actual de la situació lingüística a Catalunya. Una mirada que va més enllà de la visió maniquea en què la llengua divideix el país entre immigrants i no immigrants. Es tracta de comprendre com els “altres catalans” van viure aquest procés d’arribada a un país amb una llengua i una cultura pròpies, però que són amagades pel règim dictatorial que governa l’Estat espanyol. En la segona part del recorregut, s’hi afegeixen els fills i filles d’aquests ‘pioners’. Aquests conformen una generació que viu la transició del franquisme a la democràcia. És en aquest nou marc i context que s’aborden les trajectòries lingüístiques d’aquesta generació que ara té entre 35 i 55 anys. Com en el cas dels seus pares, la tesi indaga sobre les condicions que afavoreixen i/o possibiliten unes determinades actituds i disposicions respecte de la llengua i la conseqüent, o no, incorporació del català com a llengua d’ús i de comunicació. Qui o què explica en aquesta generació les diferents trajectòries d’incorporació del català com a llengua d’us? Un seguit de qüestions que aquesta tesi resol mitjançant l’observació, la contrastació empírica i l’anàlisi d’unes generacions protagonistes d’aquesta història.This thesis contemplates an analytical approach to the array of relations with the language that had –and still has– the people who came to Catalonia during the migration that took place the second half of the 20th century, and the way this relation was passed on in different ways to theirs sons and daughters, born in the Principality. Nonetheless, it does not intend to analyse the different levels of linguistic competence of the Spanish speaking persons, it means to show the complexity of the linguistic reality in Catalonia and the signification of the generational fact in the different approaches that these people took and take regarding the Catalan language. It cannot be forgotten that the fact that the linguistic fact is part of a complex world, that of the configuration of a relationships frame among the newcomers and the place of arrival. A frame where one has to always keep in mind the historical an political context in which migrations take place, the time and place of the resocialization processes and the conditions of possibility surrounding the life paths. This is the starting point of this thesis, the need to take an interest to the study of the linguistic use, through memory and history. The main analysis axis is the relation with the Catalan language built by the Spanish speaking descent people, so this work collects the life lessons, the presences and absences both from the individuals that arrived Catalonia fleeing from scarcity and repression, and from those integrated in the next generation, already born in Catalonia. That is, the way in which people with the Spanish language as main language is set in this context of cohabitation of two languages, Catalan and Spanish. In the end, this thesis is focused in a longitudinal point of view because it takes as a starting point one of the most meaningful of this country, immigration. An immigration that, as years passed by, ended up comprising one of the essential ingredient that make up the ‘mixture’ that typifies Catalonia. The first part of the proposed historical tour is that of the voyage of the ‘pioneers’. The analysis of the relation with the Catalan language by the Spanish speaking population begins with all those persons that came to Catalonia during the migratory process in the second half of the 20th century. An analysis the “miracle” of the linguistic integration in the middle of the linguistic repression committed by the Franco regime allows us to see from another perspective the relation between language and immigration. In a way, that helps us to understand the current linguistic reality in Catalonia. In a sense that goes beyond the Manichean way in which language divides the country between immigrants and non-immigrants. To understand how the “other Catalans” lived the arrival process to a country with its own language and culture, hidden by the dictatorial regime that ruled the Spanish state. In the second part of the tour, the sons and daughters of these ‘pioneers’ are included. They make up a generation that saw the transition from the Franco regime to the democracy. It is in this new frame and context in which the linguistic life trajectory of this generation that nowadays is between 35 and 55 years old is presented. As in the case of their parents, the thesis enquires into the conditions that helped and/or enabled certain attitudes and dispositions in relation with the language and the resulting, or not, incorporation of Catalan as use and communication language. Who or what explains the different incorporation trajectories of Catalan as a main language in this generation? An ensemble of questions that this thesis solves through observation, empiric confirmation, and the analysis of protagonist generations of this history