Evaluation of a parenting training program, "limits", in a juvenile justice service : Results and challenges

This study was supported by a grant from CEJFE and Àrea de Medi Obert i de la Unitat de Programes d'Innovació de la Direcció General d'Execusió Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Department of Justice, Autonomous Government of Catalonia.The aim of the study is to evaluate the results of "Limits", a parenting training program which was implemented in a juvenile justice service by professionals from the Department of Justice. A controlled before and after design was undertaken to measure the effects of the program on the use of parental practices and parents' perception of self-efficacy. Fifty-nine families with adolescents involved in the juvenile justice system participated either in an intervention group (n = 42 families) or in a waiting list group (n = 17 families). In order to triangulate the information, professionals and the target adolescents were also asked about the improvement of the parents in their parenting practices. A generalized linear model was used to compare the intervention and comparison groups. The findings demonstrate that the program had a positive impact on the intervention group with regards to the transfer of practices to their real life, especially those related to communication and family relationships. However, no significant changes were observed in parents' perception of self-efficacy. The results are geared towards the improvement of future research evaluations using longitudinal designs

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

Aquest projecte és fruit d'un conveni de colaboració del grup de recerca IARS amb la DGAIA. El projecte pretén analitzar quina incidencia té la intervenció que es realitza als Centres Residencials d'Educació Intensiva de Catalunya (CREI) en l'evolució que els joves fan durant la seva estada en aquests centre

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

Els Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s’ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d’endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l’evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d’aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l’observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d’ells es van identificar similitud i diferències referents a l’organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l’estudi, la mitjana d’edat d’ingrés era de 15.4 anys (SD=1.4) i normalment procedien de CRAE, de centre d’acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d’estada era de 14.4 mesos (SD=10.10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47.8% van fer una millora progressiva; un 44.9% no va presentar cap millora significativa; i un 7.3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d’edat de sortida va ser de 16.6 anys (SD=1.10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l’autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d’edat i el trasllat a un altre centre que s’adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s’havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se’ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D’altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s’escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d’aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d’intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.Los Centros Residenciales de Educación Intensiva (CREI) son una tipología de recurso residencial especializado existente en Catalunya para jóvenes con problemas graves de comportamiento, sobre los que no se ha realizado ninguna investigación específica hasta el momento. Es por ello que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organismo dependiente del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya encargó la realización del presente estudio con la finalidad de adentrarse en los CREI y así entender cómo funcionan, qué perfil de jóvenes acogen y cuál es la evolución que dichos jóvenes protagonizan durante su estancia. Además, se profundizó en las trayectorias de aquellos jóvenes que evolucionaron positivamente analizando los factores que podrían haber tenido una incidencia significativa. En este estudio exploratorio hemos utilizado un diseño transeccional mixto, que combina la metodología cualitativa y cuantitativa. La recogida de datos se hizo a través de los equipos directivos y profesionales de los centros mediante la observación, un cuestionario y entrevistas semiestructuradas. Los datos obtenidos se organizaron en tres bloques. En el primero de ellos se identificaron similitudes y diferencias referentes a la organización y el funcionamiento de los centros. En el segundo bloque, se identificó que, durante los tres años previos a la realización del estudio, la mediana de edad de ingreso era de 15.4 años (SD=1.4) y solían proceder de CRAE, centro de acogida o domicilio familiar. El tiempo medio de estancia era de 14.4 meses (SD=10.10) y más de la mitad de los jóvenes se fugó en alguna ocasión durante su internamiento, consumía algún tóxico y se conocía que había cometido algún delito. Ya en el centro un 47.8% realizaron una mejora progresiva; un 44.9% no presentó mejora significativa; y un 7.3% inició su proceso con una mejora pero acabó truncado su proceso. La mediana de edad de salida fue de 16.6 años (SD=1.10) y de los que se conocía el destino de salida, solían retornar al domicilio familiar o a CRAE, u otros recursos residenciales de transición a la autonomía, o acababan internados en un Centro educativo del Departament de Justícia. Los principales motivos por los que estos jóvenes fueron desinternados fueron la pérdida de plaza por fuga de larga duración, la finalización de proceso, la mayoría de edad y el traslado a otro centro que se adaptara mejor a sus características. En el tercer bloque se profundizó en aquellos casos que residieron en los CREI durante un año o más. Los análisis mostraron que los jóvenes que habían evolucionado positivamente eran aquellos que mayoritariamente se habían adaptado al funcionamiento del centro de forma muy temprana, crearon un vínculo positivo con los profesionales, tenían buena relación con personas de fuera del centro y tenían amigos dentro del CREI, asistían a recursos externos, residieron más tiempo en los centros, desinternándose por haber finalizado su proceso y el destino más frecuente fue el retorno a domicilio o a CRAE. En pocos casos consumían estupefacientes, se les conocían delitos o se fugaron del centro. Por otro lado los jóvenes que no mejoraron significativamente eran aquellos que mayoritariamente consumían drogas, habían cometido algún delito, se fugaban, no tenían ninguna persona disponible fuera del centro y si la tenían la relación con ellas era desorganizada/negligente, y al salir del centro ingresaban en un centro educativo del Departament de Justícia o volvían al domicilio familiar. Los resultados de nuestra investigación pueden aportar información relevante que facilite a los profesionales vinculados a estos centros reflexionar sobre su práctica y evolucionar hacia el diseño y la implementación de intervenciones y estrategias que incrementen su impacto positivo.Residential Centers for Intensive Education (CREI) are a type of specialized residential resource in Catalonia for young people with serious behavioral problems, over which no specific research has been carried out so far. For this reason, the Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), a body dependent on the Departament de Treball, Afers Socials i Famílies of the Generalitat of Catalonia, commissioned the realization of this study with the aim of getting in the CREIs and understand how they work, what is the profile of the attended youth and the evolution these young people make during their stay. Besides, the trajectories of those young people who evolved positively, analyzing the factors that could have had a significant impact were studied in depth. In this exploratory study we have used a mixed transactional design, which combines qualitative and quantitative methodology. The collection of data was made through the management teams and the professionals of the centers using semi-structured interviews, a questionnaire and the observation. The obtained data was organized in three phases. In the first one, we identified similarities and differences among centers regarding the organization and functioning. In the second phase, the three years prior to the study were considered and we identified that the main age of admission was 15.4 years (SD = 1.4) and the youngsters usually came from CRAE, care center or family home. The average time of stay was 14.4 months (SD = 10.10) and more than half of the young people escaped during their stay, had substance abuse and it was known that they had committed a crime. When in the center, 47.8% made a progressive improvement; 44.9% did not show any significant improvement; and 7.3% initiated the process with an improvement but ended up breaking its process. The main age of departure was 16.6 years (SD = 1.10) and those whose departure destination was known normally returned to their family home or to the CRAE, or went to other residential resources of transition to autonomy, or ended up in an educational center depending of the Department of Justice. The main reasons for leaving of these young people were the loss of placement due to a long-term scape, the end of their process, the majority of age and the transfer to another center that suited its characteristics best. In the third phase, those cases that resided in the CREI for one year or more were studied in depth.denThe analysis showed that young people who had evolved positively were those that had mostly adapted to the functioning of the center very quickly, created a positive bond with professionals, had a good relationship with people from the inside and the outside of the CREI, they assisted to external activities, they lived more time in the centers and they left the centers because they had finished their process, and the most frequent destiny was returning to the family home or CRAE. Only a few cases had substance abuse, committed crimes or escaped from the center. On the other hand, young people who did not improve significantly were those who mostly had substance abuse, had committed a crime, escaped from the center, had no available person outside the center and, when they had it, their relationship was disorganized or neglected. When leaving the center, these young people entered an educational center of the Department of Justice or returned to the family home. Our findings can provide relevant information that facilitates professionals linked to these centers to think about their practice and to evolve towards the design and implementation of interventions and strategies that increase their positive impact

Els CREI de Catalunya. Intervenció, perfil i evolució dels joves atesos

Els Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s’ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d’endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l’evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d’aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l’observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d’ells es van identificar similitud i diferències referents a l’organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l’estudi, la mitjana d’edat d’ingrés era de 15.4 anys (SD=1.4) i normalment procedien de CRAE, de centre d’acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d’estada era de 14.4 mesos (SD=10.10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47.8% van fer una millora progressiva; un 44.9% no va presentar cap millora significativa; i un 7.3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d’edat de sortida va ser de 16.6 anys (SD=1.10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l’autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d’edat i el trasllat a un altre centre que s’adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s’havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se’ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D’altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s’escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d’aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d’intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.Los Centros Residenciales de Educación Intensiva (CREI) son una tipología de recurso residencial especializado existente en Catalunya para jóvenes con problemas graves de comportamiento, sobre los que no se ha realizado ninguna investigación específica hasta el momento. Es por ello que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), organismo dependiente del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya encargó la realización del presente estudio con la finalidad de adentrarse en los CREI y así entender cómo funcionan, qué perfil de jóvenes acogen y cuál es la evolución que dichos jóvenes protagonizan durante su estancia. Además, se profundizó en las trayectorias de aquellos jóvenes que evolucionaron positivamente analizando los factores que podrían haber tenido una incidencia significativa. En este estudio exploratorio hemos utilizado un diseño transeccional mixto, que combina la metodología cualitativa y cuantitativa. La recogida de datos se hizo a través de los equipos directivos y profesionales de los centros mediante la observación, un cuestionario y entrevistas semiestructuradas. Los datos obtenidos se organizaron en tres bloques. En el primero de ellos se identificaron similitudes y diferencias referentes a la organización y el funcionamiento de los centros. En el segundo bloque, se identificó que, durante los tres años previos a la realización del estudio, la mediana de edad de ingreso era de 15.4 años (SD=1.4) y solían proceder de CRAE, centro de acogida o domicilio familiar. El tiempo medio de estancia era de 14.4 meses (SD=10.10) y más de la mitad de los jóvenes se fugó en alguna ocasión durante su internamiento, consumía algún tóxico y se conocía que había cometido algún delito. Ya en el centro un 47.8% realizaron una mejora progresiva; un 44.9% no presentó mejora significativa; y un 7.3% inició su proceso con una mejora pero acabó truncado su proceso. La mediana de edad de salida fue de 16.6 años (SD=1.10) y de los que se conocía el destino de salida, solían retornar al domicilio familiar o a CRAE, u otros recursos residenciales de transición a la autonomía, o acababan internados en un Centro educativo del Departament de Justícia. Los principales motivos por los que estos jóvenes fueron desinternados fueron la pérdida de plaza por fuga de larga duración, la finalización de proceso, la mayoría de edad y el traslado a otro centro que se adaptara mejor a sus características. En el tercer bloque se profundizó en aquellos casos que residieron en los CREI durante un año o más. Los análisis mostraron que los jóvenes que habían evolucionado positivamente eran aquellos que mayoritariamente se habían adaptado al funcionamiento del centro de forma muy temprana, crearon un vínculo positivo con los profesionales, tenían buena relación con personas de fuera del centro y tenían amigos dentro del CREI, asistían a recursos externos, residieron más tiempo en los centros, desinternándose por haber finalizado su proceso y el destino más frecuente fue el retorno a domicilio o a CRAE. En pocos casos consumían estupefacientes, se les conocían delitos o se fugaron del centro. Por otro lado los jóvenes que no mejoraron significativamente eran aquellos que mayoritariamente consumían drogas, habían cometido algún delito, se fugaban, no tenían ninguna persona disponible fuera del centro y si la tenían la relación con ellas era desorganizada/negligente, y al salir del centro ingresaban en un centro educativo del Departament de Justícia o volvían al domicilio familiar. Los resultados de nuestra investigación pueden aportar información relevante que facilite a los profesionales vinculados a estos centros reflexionar sobre su práctica y evolucionar hacia el diseño y la implementación de intervenciones y estrategias que incrementen su impacto positivo.Residential Centers for Intensive Education (CREI) are a type of specialized residential resource in Catalonia for young people with serious behavioral problems, over which no specific research has been carried out so far. For this reason, the Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), a body dependent on the Departament de Treball, Afers Socials i Famílies of the Generalitat of Catalonia, commissioned the realization of this study with the aim of getting in the CREIs and understand how they work, what is the profile of the attended youth and the evolution these young people make during their stay. Besides, the trajectories of those young people who evolved positively, analyzing the factors that could have had a significant impact were studied in depth. In this exploratory study we have used a mixed transactional design, which combines qualitative and quantitative methodology. The collection of data was made through the management teams and the professionals of the centers using semi-structured interviews, a questionnaire and the observation. The obtained data was organized in three phases. In the first one, we identified similarities and differences among centers regarding the organization and functioning. In the second phase, the three years prior to the study were considered and we identified that the main age of admission was 15.4 years (SD = 1.4) and the youngsters usually came from CRAE, care center or family home. The average time of stay was 14.4 months (SD = 10.10) and more than half of the young people escaped during their stay, had substance abuse and it was known that they had committed a crime. When in the center, 47.8% made a progressive improvement; 44.9% did not show any significant improvement; and 7.3% initiated the process with an improvement but ended up breaking its process. The main age of departure was 16.6 years (SD = 1.10) and those whose departure destination was known normally returned to their family home or to the CRAE, or went to other residential resources of transition to autonomy, or ended up in an educational center depending of the Department of Justice. The main reasons for leaving of these young people were the loss of placement due to a long-term scape, the end of their process, the majority of age and the transfer to another center that suited its characteristics best. In the third phase, those cases that resided in the CREI for one year or more were studied in depth.denThe analysis showed that young people who had evolved positively were those that had mostly adapted to the functioning of the center very quickly, created a positive bond with professionals, had a good relationship with people from the inside and the outside of the CREI, they assisted to external activities, they lived more time in the centers and they left the centers because they had finished their process, and the most frequent destiny was returning to the family home or CRAE. Only a few cases had substance abuse, committed crimes or escaped from the center. On the other hand, young people who did not improve significantly were those who mostly had substance abuse, had committed a crime, escaped from the center, had no available person outside the center and, when they had it, their relationship was disorganized or neglected. When leaving the center, these young people entered an educational center of the Department of Justice or returned to the family home. Our findings can provide relevant information that facilitates professionals linked to these centers to think about their practice and to evolve towards the design and implementation of interventions and strategies that increase their positive impact

Evaluation of a parenting training program, "limits", in a juvenile justice service : Results and challenges

This study was supported by a grant from CEJFE and Àrea de Medi Obert i de la Unitat de Programes d'Innovació de la Direcció General d'Execusió Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Department of Justice, Autonomous Government of Catalonia.The aim of the study is to evaluate the results of "Limits", a parenting training program which was implemented in a juvenile justice service by professionals from the Department of Justice. A controlled before and after design was undertaken to measure the effects of the program on the use of parental practices and parents' perception of self-efficacy. Fifty-nine families with adolescents involved in the juvenile justice system participated either in an intervention group (n = 42 families) or in a waiting list group (n = 17 families). In order to triangulate the information, professionals and the target adolescents were also asked about the improvement of the parents in their parenting practices. A generalized linear model was used to compare the intervention and comparison groups. The findings demonstrate that the program had a positive impact on the intervention group with regards to the transfer of practices to their real life, especially those related to communication and family relationships. However, no significant changes were observed in parents' perception of self-efficacy. The results are geared towards the improvement of future research evaluations using longitudinal designs

Els CREI de Catalunya : intervenció, perfil i evolució dels joves atesos /

Departament responsable de la tesi: Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social.Els Centres Residencials d'Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s'ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d'endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l'evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d'aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l'observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d'ells es van identificar similitud i diferències referents a l'organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l'estudi, la mitjana d'edat d'ingrés era de 15.4 anys (SD=1.4) i normalment procedien de CRAE, de centre d'acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d'estada era de 14.4 mesos (SD=10.10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47.8% van fer una millora progressiva; un 44.9% no va presentar cap millora significativa; i un 7.3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d'edat de sortida va ser de 16.6 anys (SD=1.10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l'autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d'edat i el trasllat a un altre centre que s'adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s'havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se'ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D'altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s'escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d'aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d'intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.Els Centres Residencials d'Educació Intensiva (CREI) són una tipologia de recurs residencial especialitzat existent a Catalunya per a joves amb problemes greus de comportament, sobre els que no s'ha realitzat cap investigació específica fins el moment. És per això que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organisme dependent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va encarregar la realització del present estudi amb la finalitat d'endinsar-se en els CREI i, així, entendre com funcionen, quin perfil de joves acullen i quina és l'evolució que aquests joves fan durant la seva estada. A més, es va aprofundir en les trajectòries d'aquells joves que van evolucionar positivament analitzant els factors que podrien haver tingut una incidència significativa. En aquest estudi exploratori hem utilitzat un disseny transaccional mixt, que combina la metodologia qualitativa i quantitativa. La recollida de dades es va fer a través dels equips directius i els professionals dels centres mitjançant l'observació, un qüestionari i entrevistes semiestructurades. Les dades obtingudes es van organitzar en tres blocs. En el primer d'ells es van identificar similitud i diferències referents a l'organització i el funcionament dels centres. En el segon bloc, es va identificar que, durant els tres anys previs a la realització de l'estudi, la mitjana d'edat d'ingrés era de 15.4 anys (SD=1.4) i normalment procedien de CRAE, de centre d'acollida o de domicili familiar. El temps mitjà d'estada era de 14.4 mesos (SD=10.10) i més de la meitat dels joves es escapolir alguna vegada durant el seu internament, consumia algun tòxic i es coneixia que havia comès algun delicte. Ja al centre, un 47.8% van fer una millora progressiva; un 44.9% no va presentar cap millora significativa; i un 7.3% va iniciar un procés amb una millora però va acabar trencant el seu procés. La mitjana d'edat de sortida va ser de 16.6 anys (SD=1.10) i dels que es coneixia el destí de sortida normalment retornaven al domicili familiar o a CRAE, o anaven a altres recursos residencials de transició a l'autonomia, o acabaven internats en un Centre educatiu del Departament de Justícia. Els principals motius pels quals aquests joves van ser desinternats van ser la pèrdua de plaça per escapoliment de llarga durada, la finalització del procés, la majoria d'edat i el trasllat a un altre centre que s'adaptés millor a les seves característiques. En el tercer bloc es va aprofundir en aquells casos que van residir als CREI durant un any o més. Els anàlisi van mostrar que els joves que havien evolucionat positivament eren aquells que majoritàriament s'havien adaptat al funcionament del centre molt ràpidament, van crear un vincle positiu amb els professionals, tenien fona relació amb persones de dins i fora del CREI, assistien a recursos externs, van residir més temps als centres desinternant-se per haver finalitzat el seu procés, i el destí més freqüent va ser el retorn a domicili o a CRAE. En pocs casos consumien estupefaents, se'ls coneixien delictes o es van escapolir del centre. D'altra banda, els joves que no van millorar significativament eren aquells que majoritàriament consumien drogues, havien comès algun delicte, s'escapolien, no tenien cap persona disponible fora del centre i, si la tenien, la relació amb ella desorganitzada o negligent. En sortir del centre, aquests joves ingressaven en un Centre educatiu del Departament de Justícia o retornaven al domicili familiar. Les troballes d'aquesta investigació poden aportar informació rellevant que faciliti als professionals vinculats a aquests centres reflexionar sobre la seva pràctica i evolucionar cap al disseny i la implementació d'intervencions i estratègies que incrementin el seu impacte positiu.Los Centros Residenciales de Educación Intensiva (CREI) son una tipología de recurso residencial especializado existente en Catalunya para jóvenes con problemas graves de comportamiento, sobre los que no se ha realizado ninguna investigación específica hasta el momento. Es por ello que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), organismo dependiente del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya encargó la realización del presente estudio con la finalidad de adentrarse en los CREI y así entender cómo funcionan, qué perfil de jóvenes acogen y cuál es la evolución que dichos jóvenes protagonizan durante su estancia. Además, se profundizó en las trayectorias de aquellos jóvenes que evolucionaron positivamente analizando los factores que podrían haber tenido una incidencia significativa. En este estudio exploratorio hemos utilizado un diseño transeccional mixto, que combina la metodología cualitativa y cuantitativa. La recogida de datos se hizo a través de los equipos directivos y profesionales de los centros mediante la observación, un cuestionario y entrevistas semiestructuradas. Los datos obtenidos se organizaron en tres bloques. En el primero de ellos se identificaron similitudes y diferencias referentes a la organización y el funcionamiento de los centros. En el segundo bloque, se identificó que, durante los tres años previos a la realización del estudio, la mediana de edad de ingreso era de 15.4 años (SD=1.4) y solían proceder de CRAE, centro de acogida o domicilio familiar. El tiempo medio de estancia era de 14.4 meses (SD=10.10) y más de la mitad de los jóvenes se fugó en alguna ocasión durante su internamiento, consumía algún tóxico y se conocía que había cometido algún delito. Ya en el centro un 47.8% realizaron una mejora progresiva; un 44.9% no presentó mejora significativa; y un 7.3% inició su proceso con una mejora pero acabó truncado su proceso. La mediana de edad de salida fue de 16.6 años (SD=1.10) y de los que se conocía el destino de salida, solían retornar al domicilio familiar o a CRAE, u otros recursos residenciales de transición a la autonomía, o acababan internados en un Centro educativo del Departament de Justícia. Los principales motivos por los que estos jóvenes fueron desinternados fueron la pérdida de plaza por fuga de larga duración, la finalización de proceso, la mayoría de edad y el traslado a otro centro que se adaptara mejor a sus características. En el tercer bloque se profundizó en aquellos casos que residieron en los CREI durante un año o más. Los análisis mostraron que los jóvenes que habían evolucionado positivamente eran aquellos que mayoritariamente se habían adaptado al funcionamiento del centro de forma muy temprana, crearon un vínculo positivo con los profesionales, tenían buena relación con personas de fuera del centro y tenían amigos dentro del CREI, asistían a recursos externos, residieron más tiempo en los centros, desinternándose por haber finalizado su proceso y el destino más frecuente fue el retorno a domicilio o a CRAE. En pocos casos consumían estupefacientes, se les conocían delitos o se fugaron del centro. Por otro lado los jóvenes que no mejoraron significativamente eran aquellos que mayoritariamente consumían drogas, habían cometido algún delito, se fugaban, no tenían ninguna persona disponible fuera del centro y si la tenían la relación con ellas era desorganizada/negligente, y al salir del centro ingresaban en un centro educativo del Departament de Justícia o volvían al domicilio familiar. Los resultados de nuestra investigación pueden aportar información relevante que facilite a los profesionales vinculados a estos centros reflexionar sobre su práctica y evolucionar hacia el diseño y la implementación de intervenciones y estrategias que incrementen su impacto positivo.Residential Centers for Intensive Education (CREI) are a type of specialized residential resource in Catalonia for young people with serious behavioral problems, over which no specific research has been carried out so far. For this reason, the Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a body dependent on the Departament de Treball, Afers Socials i Famílies of the Generalitat of Catalonia, commissioned the realization of this study with the aim of getting in the CREIs and understand how they work, what is the profile of the attended youth and the evolution these young people make during their stay. Besides, the trajectories of those young people who evolved positively, analyzing the factors that could have had a significant impact were studied in depth. In this exploratory study we have used a mixed transactional design, which combines qualitative and quantitative methodology. The collection of data was made through the management teams and the professionals of the centers using semi-structured interviews, a questionnaire and the observation. The obtained data was organized in three phases. In the first one, we identified similarities and differences among centers regarding the organization and functioning. In the second phase, the three years prior to the study were considered and we identified that the main age of admission was 15.4 years (SD = 1.4) and the youngsters usually came from CRAE, care center or family home. The average time of stay was 14.4 months (SD = 10.10) and more than half of the young people escaped during their stay, had substance abuse and it was known that they had committed a crime. When in the center, 47.8% made a progressive improvement; 44.9% did not show any significant improvement; and 7.3% initiated the process with an improvement but ended up breaking its process. The main age of departure was 16.6 years (SD = 1.10) and those whose departure destination was known normally returned to their family home or to the CRAE, or went to other residential resources of transition to autonomy, or ended up in an educational center depending of the Department of Justice. The main reasons for leaving of these young people were the loss of placement due to a long-term scape, the end of their process, the majority of age and the transfer to another center that suited its characteristics best. In the third phase, those cases that resided in the CREI for one year or more were studied in depth.denThe analysis showed that young people who had evolved positively were those that had mostly adapted to the functioning of the center very quickly, created a positive bond with professionals, had a good relationship with people from the inside and the outside of the CREI, they assisted to external activities, they lived more time in the centers and they left the centers because they had finished their process, and the most frequent destiny was returning to the family home or CRAE. Only a few cases had substance abuse, committed crimes or escaped from the center. On the other hand, young people who did not improve significantly were those who mostly had substance abuse, had committed a crime, escaped from the center, had no available person outside the center and, when they had it, their relationship was disorganized or neglected. When leaving the center, these young people entered an educational center of the Department of Justice or returned to the family home. Our findings can provide relevant information that facilitates professionals linked to these centers to think about their practice and to evolve towards the design and implementation of interventions and strategies that increase their positive impact

First and second waves of coronavirus disease-19: A comparative study in hospitalized patients in Reus, Spain.

Many countries have seen a two-wave pattern in reported cases of coronavirus disease-19 during the 2020 pandemic, with a first wave during spring followed by the current second wave in late summer and autumn. Empirical data show that the characteristics of the effects of the virus do vary between the two periods. Differences in age range and severity of the disease have been reported, although the comparative characteristics of the two waves still remain largely unknown. Those characteristics are compared in this study using data from two equal periods of 3 and a half months. The first period, between 15th March and 30th June, corresponding to the entire first wave, and the second, between 1st July and 15th October, corresponding to part of the second wave, still present at the time of writing this article. Two hundred and four patients were hospitalized during the first period, and 264 during the second period. Patients in the second wave were younger and the duration of hospitalization and case fatality rate were lower than those in the first wave. In the second wave, there were more children, and pregnant and post-partum women. The most frequent signs and symptoms in both waves were fever, dyspnea, pneumonia, and cough, and the most relevant comorbidities were cardiovascular diseases, type 2 diabetes mellitus, and chronic neurological diseases. Patients from the second wave more frequently presented renal and gastrointestinal symptoms, were more often treated with non-invasive mechanical ventilation and corticoids, and less often with invasive mechanical ventilation, conventional oxygen therapy and anticoagulants. Several differences in mortality risk factors were also observed. These results might help to understand the characteristics of the second wave and the behaviour and danger of SARS-CoV-2 in the Mediterranean area and in Western Europe. Further studies are needed to confirm our findings

Assessment of two complementary influenza surveillance systems : Sentinel primary care influenza-like illness versus severe hospitalized laboratory-confirmed influenza using the moving epidemic method

Monitoring seasonal influenza epidemics is the corner stone to epidemiological surveillance of acute respiratory virus infections worldwide. This work aims to compare two sentinel surveillance systems within the Daily Acute Respiratory Infection Information System of Catalonia (PIDIRAC), the primary care ILI and Influenza confirmed samples from primary care (PIDIRAC-ILI and PIDIRAC-FLU) and the severe hospitalized laboratory confirmed influenza system (SHLCI), in regard to how they behave in the forecasting of epidemic onset and severity allowing for healthcare preparedness. Epidemiological study carried out during seven influenza seasons (2010-2017) in Catalonia, with data from influenza sentinel surveillance of primary care physicians reporting ILI along with laboratory confirmation of influenza from systematic sampling of ILI cases and 12 hospitals that provided data on severe hospitalized cases with laboratory-confirmed influenza (SHLCI-FLU). Epidemic thresholds for ILI and SHLCI-FLU (overall) as well as influenza A (SHLCI-FLUA) and influenza B (SHLCI-FLUB) incidence rates were assessed by the Moving Epidemics Method. Epidemic thresholds for primary care sentinel surveillance influenza-like illness (PIDIRAC-ILI) incidence rates ranged from 83.65 to 503.92 per 100.000 h. Paired incidence rate curves for SHLCI-FLU/PIDIRAC-ILI and SHLCI-FLUA/PIDIRAC-FLUA showed best correlation index' (0.805 and 0.724 respectively). Assessing delay in reaching epidemic level, PIDIRAC-ILI source forecasts an average of 1.6 weeks before the rest of sources paired. Differences are higher when SHLCI cases are paired to PIDIRAC-ILI and PIDIRAC-FLUB although statistical significance was observed only for SHLCI-FLU/PIDIRAC-ILI (p-value Wilcoxon test = 0.039). The combined ILI and confirmed influenza from primary care along with the severe hospitalized laboratory confirmed influenza data from PIDIRAC sentinel surveillance system provides timely and accurate syndromic and virological surveillance of influenza from the community level to hospitalization of severe cases