Performance analysis and optimal selection of large mean-variance portfolios under estimation risk

We study the consistency of sample mean-variance portfolios of arbitrarily high dimension that are based on Bayesian or shrinkage estimation of the input parameters as well as weighted sampling. In an asymptotic setting where the number of assets remains comparable in magnitude to the sample size, we provide a characterization of the estimation risk by providing deterministic equivalents of the portfolio out-of-sample performance in terms of the underlying investment scenario. The previous estimates represent a means of quantifying the amount of risk underestimation and return overestimation of improved portfolio constructions beyond standard ones. Well-known for the latter, if not corrected, these deviations lead to inaccurate and overly optimistic Sharpe-based investment decisions. Our results are based on recent contributions in the field of random matrix theory. Along with the asymptotic analysis, the analytical framework allows us to find bias corrections improving on the achieved out-of-sample performance of typical portfolio constructions. Some numerical simulations validate our theoretical findings

Noves tècniques d'investigació en camps de batalla de l'edat moderna: el cas de Talamanca 1714

La recerca científica d'una batalla de l'edat moderna presenta unes dificultats molt particulars en quant a la diversitat de la informació a la que pot accedir l'investigador. Els estudis clàssics, basats totalment en fonts primàries textuals, han demostrat sovint ser inexactes per deixar de banda altres fonts útils en la missió d'entendre un fet tant complex com és un enfrontament armat. El camp de batalla és a dir, el lloc a on es lliurà un esdeveniment d'aquestes característiques, ens pot revelar informació igualment important, doncs la recerca sobre una batalla està íntimament lligada a la zona en la qual es va lliurar, que és un patrimoni tangible i real. Aquests problemes arriben a l'extrem quan es desconeix la zona exacta a on es va produir una batalla o, encara pitjor, els historiadors determinen una àrea equivocada

POLEMOS: Patrimoni bèl·lic i arqueologia de camps de batalla. Un portal de difusió del patrimoni bèl·lic.

La història de la humanitat es pot contemplar des de molt diferents eixos i components, el conjunt dels quals ens dóna una visió global dels diversos períodes. El confl icte entre éssers humans ha estat una constant al llarg de la història. En algunes ocasions, les discrepàncies s'han gestionat a partir del diàleg i d'actituds racionals. En d'altres, però, aquests confl ictes s'han vehiculat a través de la violència. La guerra ha estat, al llarg de la història, l'expressió extrema de l'ús de la violència organitzada, fi ns i tot a nivell institucional. Els instruments de previsió i resolució de guerres han generat forces d'exèrcits permanents, que han fet ús de les més diverses indústries i desenvolupaments tecnològics

Teoria de jocs aplicada a la historia de la guerra moderna. De Balaguer a Almenar, 1710

El present treball posa de manifest el potencial que la teoria matemàtica de jocs pot tenir en les investigacions sobre història de la guerra. Partint de la base que l'estudi de les fonts textuals sovint és insuficient per entendre la casuística generada a l'entorn d'un conflicte armat, es proposa l'ús de la teoria de jocs com a sistema d'estudi de les variables rellevants a nivell operacional, a fi de formular hipòtesis. Tot fent servit aquest model matemàtic és possible integrar dades provinents de diferents fonts textuals, així com del procés de presa de decisions de l'ésser humà i l'impacte dels accidents geogràfics en les mateixes. Es presenta, com a cas d'estudi, l'anàlisi de les maniobres operacionals realitzades durant la fase inicial de la campanya del 1710 emmarcada dins la Guerra de Successió al front de guerra català, que finalitzà amb la batalla d'Almenar.El presente trabajo pone de manifiesto el potencial que la teoría matemática de juegos puede tener en relación a las investigaciones sobre la historia de la guerra. Partiendo de la base que el estudio de las fuentes textuales puede ser insuficiente para entender la casuística generada por un conflicto armado, se propone el uso de la teoría de juegos como sistema de análisis de las variables relevantes a nivel operacional, con la finalidad de generar nuevas hipótesis. Mediante la aplicación de este modelo matemático es posible integrar datos procedentes de diferentes fuentes textuales, ya sea del proceso de toma de decisiones del ser humano, ya sea del impacto de los accidentes geográficos en el mismo. Se presenta, como caso de estudio, el análisis de las maniobras operacionales realizadas durante la fase inicial de la campaña de 1710, enmarcada dentro del frente de guerra catalán durante la Guerra de Sucesión, que finalizó con la batalla de Almenar.This paper tries to show the potential that the application of mathematical game theory can provide to military history research. Discussing the fact that the use of primary sources is often insufficient to understand the complexity generated by a violent conflict, this work proposes the use of game theory as a tool to analyze important variables at an operational level, thus allowing the researcher to formulate new hypothesis about the causes of a given situation. The use of this mathematical model is useful to integrate data coming from different primary textual sources, as well as the human processes of decision making and the impact that geographical features could had on them. A case study is presented, analyzing the operational maneuvers in the Catalan theatre of war that led to the battle of Almenar in 1710, inside the War of the Spanish Succession

La batalla de l'Ebre. Complexitat i co-evolució

Sovint la batalla de l'Ebre s'ha presentat com la darrera batalla de la Primera Guerra Mundial i, a la vegada, com la primera batalla de la Segona Guerra Mundial, hom a considerat que quelcom va evolucionar entre l'inici i el final de la batalla. Sense dubte en la confrontació de l'Ebre es van experimentar les més diverses variables: tècniques, tecnològiques, organitzatives, culturals... per tal d'assolir condicions de victòria. L'article analitza, des d'una òptica evolutiva, com en la dinàmica generada en el mateix camp de batalla, i en un context de complexitat, determinades opcions es van seleccionar i es van imposar a altres possibles. La batalla esdevingué el gran assaig del què seria la nova i gran confrontació europea, un conflicte en el qual armes com l'aviació i els blindats assolirien un nou protagonisme tot generant noves línies de cultura militar