El català a les empreses: context, pràctiques i discursos

L'article analitza l'ús del català que es fa en les empreses en un context de multilingüisme creixent, tant en l'àmbit internacional com dins del nostre país. Malgrat que en les comunicacions internes les empreses tendeixen a minimitzar la diversitat lingüística, en les comunicacions externes cada vegada han de fer front a més mercats i a més diversitat entre les llengües dels consumidors. El català és la llengua d'uns quants milions de consumidors, en canvi el seu ús és molt deficient en l'àmbit empresarial. Tanmateix, podríem pensar que, en un context en què les empreses han d'afrontar un creixent plurilingüisme en el conjunt dels seus consumidors o clients, ha de ser més fàcil incorporar-hi el català

Seqüència didàctica: Microrelats de prínceps i princeses

Es tracta d'una proposta didàctica per a primàra basada en dos microrelats. es treballen estratègies lectores per arribar a comprendre el text i identificar els trets que componen aquest tipus de text

Símbols banals? De la insostenible lleugeresa a l'anàlisi pràctica de la identitat

Cada vegada són més les persones que resten importància a la identitat nacional en l'era de la globalització. Una idea cada vegada més estesa però poc ajustada a la realitat. Tots i totes tenim la nostra identitat nacional, la nostra targeta de presentació al món. Una identitat col·lectiva configurada a través dels símbols nacionals: allò que ens fa sentir part d'un grup, allò que ens permet saber qui som «nosaltres» i qui són «ells». Però, qui són, nacionalment parlant, els joves catalans

Agressivitat i adolescència : un problema social?

La preocupació per l'agressivitat a les escoles de secundària ha augmentat considerablement durant els darrers anys. En aquest article, fonamentat en una recerca empírica duta a terme en instituts de secundària, intentem proporcionar eines per comprendre el fenomen de l'agressivitat com a element intrínsec en les relacions socials quotidianes a l'adolescència. Analitzem com l'agressivitat s'estructura socialment d'una manera concreta segons la localització social i cultural, especialment a partir del gènere i la classe social. També aprofundim en l'agressivitat a partir de tres dimensions: 1) les jerarquies establertes a l'escola entre els joves; 2) la segregació entre nois i noies i els seus mons de vida, i 3) la importància del control i l'autocontrol.La preocupación por la agresividad en los centros de secundaria ha aumentado considerablemente durante los últimos años. En este artículo, fomentado en base a una investigación empírica llevada a cabo en institutos de secundaria, intentamos proporcionar herramientas para comprender el fenómeno de la agresividad como elemento intrínseco en las relaciones sociales cotidianas de la adolescencia. Analizamos como la agresividad se estructura socialmente de una forma concreta según la localización social y cultural, especialmente a partir del género y la clase social. También profundizamos en la agresividad a partir de tres dimensiones: 1) las jerarquías establecidas en la escuela entre los jóvenes; 2) la segregación entre chicos y chicas y sus mundos de vida, y 3) la importancia del control y autocontrol.In Catalonia (Spain) there is a growing concern about agressiveness in secondary schools. In this article, based on an empirical research carried out in secondary schools, we try to provide tools to understand agressiveness as an inherent element of everyday social relations in adolescence. We analyze how agressiveness is socially structured depending on social and cultural position, particularly in relation to gender and social class. We also analyze agressiveness from three different dimensions: 1) school hierarchical pecking-order; 2) segregation between boys and girls and their life worlds; 3) the importance of control and self-control

El plurilingüismo familiar

L’article aborda una temàtica fins ara poc estudiada com és el fet que cada vegada hi ha més infants que tenen més d’una llengua familiar. No parlem dels que són bilingües català-castellà, sinó d’aquells que en el nostre context aprenen a més a més una altra llengua des de petits. Combinades amb les llengües apreses fora de la família, a l’escola i al carrer, els parlants al·loglots constitueixen un nou perfil de persones plurilingües. Des de fa un segle existeixen estudis sobre l’aprenentatge simultani de més d’una llengua, però encara hi ha alguns falsos tòpics que cal desfer per tal d’abordar el plurilingüisme amb tots els seus reptes, avantatges i inconvenients. Fins i tot a Catalunya, on l’aprenentatge del català i del castellà per part dels infants és assumit com un fet normal, i s’admet el plurilingüisme com un valor social, la complexitat associada a l’aprenentatge de llengües familiars al·loglotes és un fet força poc tractat.This article focuses on a subject that has been little studied so far: the fact that ever increasing numbers of children have more than one family language. We are not talking about Catalan/Spanish bilingual families, but about families in Catalonia in which children also learn a third language from an early age. Combined with the languages learned outside the family – at school and in the street – speakers of other languages constitute a new profile, that of plurilingual people. Studies of people who learn more than one language simultaneously have existed for more than a century, but there still remain certain false clichés that need to be disproven in order to discuss plurilingualism and all its challenges, advantages and disadvantages. Even in Catalonia, where the fact that children learn Catalan and Spanish is accepted as something normal, and plurilingualism is considered a social value, little consideration is given to the complexities that surround language learning in families where other languages are spoken.El artículo aborda una temática hasta ahora poco estudiada como es el hecho de que cada vez haya más niños que tienen más de una lengua familiar. No estamos hablando de los que son bilingües catalán-castellano, sino de aquellos que en nuestro contexto aprenden además otra lengua desde pequeños. Combinadas con las lenguas aprendidas fuera de la familia, en el colegio y en la calle, los hablantes aloglotos constituyen un nuevo perfil de personas plurilingües. Desde hace un siglo existen estudios sobre el aprendizaje simultáneo de más de una lengua, pero aún abundan algunos falsos tópicos que es necesario desterrar a fin de abordar el plurilingüismo con todos sus retos, ventajas e inconvenientes. Incluso en Cataluña, donde el aprendizaje del catalán y del castellano por parte de los niños es asumido como algo normal, y se admite el plurilingüismo como un valor social, la complejidad asociada al aprendizaje de lenguas familiares aloglotas es un hecho muy poco tratado

Una anàlisi sociològica de l'atenció a la diversitat

El artículo presenta los resultados de un estudio realizado en cuatro escuelas secundarias de una localidad catalana durante el periodo 1996-1998. El estudio ha aplicado la teoría del dispositivo pedagógico de Basil Bernstein al análisis del tratamiento de la diversidad en la Educación Secundaria Obligatoria. Para elfo ha investigado los procesos de recontextualización oficial y pedagógica de este principio educativo, así como su influencia sobre las prácticas docentes en el aula. Las hipótesis sugieren que este proceso de recontextualización ha inducido a las escuelas a individualizar, normalizar y reprofesionalizar la noción de diversidad. Los discursos oficial, pedagógico y docente reflejan los dos primeros efectos, pero el profesorado se ha desentendido bastante de las propuestas oficiales y pedagógicas dirigidas a la reprofesionalización.Cet article présente les résultats d'une étude réalisée auprés de quatre écoles secondaires d'une loca lité catalane pendant la période alfant de 1996 á 1998. Cette étude a appliqué la théorie du dispositif pédagogique de Basil Bernstein á f'analyse du traitement de la diversité au niveau de f'Éducation Secondaire Obligatoire. A cette fin, on a étudié les processus de recontextualisation officielfe et pédagogique de ce éloigné principe éducatif ainsi que son influence sur les pratiques d'enseignement dans la salfe de c/asse. Les hypothéses suggérent que ce processus de recontextualisation a mené les écoles á individualiser, normaliser et «reprofessionnaliser » la notion de diversité. Les discours officiel, pédagogique et d'enseignement reflétent les deux premiers effets mais le professorat s'estassez des propositions officielfes et pédagogiques dirigées á la «reprofessionnalisation».The article reports the findings from a study carried out in four secondary schools in a Catalan town between 1996 and 1998. Basi/Bernstein's «pedagogic device » pro vides the framework for an analysis of the way in which educational diversity has been included among the principies of the new system of compulsory secondary education in Spain. The research focuses on how «diversity» underwent both an official and a pedagogic recontextualisation, as welf as how these processes impinged upon classroom practices. The analysis tests the hypothesis that schoo/s have eventually individualised and normalised «educational diversity» in line with both official and pedagogic discourses. However, although these discourses proposed that teachers should also redefine their profession by incorporating diversity-related skilfs, it is apparent that they have failed to do so