5 research outputs found

    Frecuencia delirium y subsindrome de delirium en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda

    Get PDF
    Fonament: El delirium és un síndrome d'alta prevalença en ancians. S'associa a una elevada morbimortalitat. Objectiu: determinar la freqüència de delirium en pacients amb insuficiència cardíaca aguda,característiques clíniques i l'evolució a l' any. Mètodes: Estudi prospectiu i observacional en pacients majors de 18 anys d'edat que van acudir a urgències per insuficiència cardíaca aguda. Se va avaluar delirium i subsindrome de delirium. Per al diagnòstic es va utilitzar confusional Assessment Method i els criteris de Framingham per insuficiència cardíaca. Seguiment telefònic als 12 mesos. Conclusió: La presència de delirium en pacients amb ICA atesos a Urgències sembla relacionar-se més amb l'edat avançada i la situació basal de dependència funcional i deteriorament cognitiu dels pacients que amb la gravetat o estadi de la insuficiència cardíaca.Fundamento: El delirium es un síndrome de alta prevalencia en ancianos. Se asocia a una elevada morbimortalidad. Objetivo: determinar la frecuencia de delirium en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda, características clínicas y la evolución al año. Métodos: Estudio prospectivo y observacional en pacientes mayores de 18 años de edad que acudieron a urgencias por insuficiencia cardiaca aguda (ICA). Se evaluó delirium y subsíndrome de delirium. Para el diagnostico se utilizó Confusional Assessment Method y los criterios de Framingham para insuficiencia cardiaca. Seguimiento telefónico a los 12 meses. Conclusión: La presencia de delirium en pacientes con ICA atendidos en Urgencias parece relacionarse más con la edad avanzada y la situación basal de dependencia funcional y deterioro cognitivo de los pacientes que con la gravedad o estadío de la insuficiencia cardíaca

    Thirty-day outcomes in frail older patients discharged home from the emergency department with acute heart failure: effects of high-risk criteria identified by the DEED FRAIL-AHF trial

    Full text link
    Objectives: To study the effect of high-risk criteria on 30-day outcomes in frail older patients with acute heart failure (AHF) discharged from an emergency department (ED) or an ED's observation and short-stay areas. Material and methods: Secondary analysis of discharge records in the Older AHF Key Data registry. We selected frail patients (aged > 70 years) discharged with AHF from EDs. Risk factors were categorized as modifiable or nonmodifiable. The outcomes were a composite endpoint for a cardiovascular event (revisits for AHF, hospitalization for AHF, or cardiovascular death) and the number of days alive out-of-hospital (DAOH) within 30 days of discharge. Results: We included 380 patients with a mean (SD) age of 86 (5.5) years (61.2% women). Modifiable risk factors were identified in 65.1%, nonmodifiable ones in 47.8%, and both types in 81.6%. The 30-day cardiovascular composite endpoint occurred in 83 patients (21.8%). The mean 30-day DAOH observed was 27.6 (6.1) days. Highrisk factors were present more often in patients who developed the cardiovascular event composite endpoint: the rates for patients with modifiable, nonmodifiable, or both types of risk were, respectively, as follows in comparison with patients not at high risk: 25.0% vs 17.2%, P = .092; 27.6% vs 16.7%, P = .010; and 24.7% vs 15.2%, P = .098). The 30-day DAOH outcome was also lower for at-risk patients, according to type of risk factor present: modifiable, 26.9 (7.0) vs 28.4 (4.4) days, P = .011; nonmodifiable, 27.1 (7.0) vs 28.0 (5.0) days, P = .127; and both, 27.1 (6.7) vs 28.8 (3.4) days, P = .005). After multivariate analysis, modifiable risk remained independently associated with fewer days alive (adjusted absolute difference in 30-day DAOH, -1.3 days (95% CI, -2.7 to -0.1 days). Nonmodifiable factors were associated with increased risk for the 30-day cardiovascular composite endpoint (adjusted absolute difference, 10.4%; 95% CI, -2.1% to 18.7%). Conclusion: Risk factors are common in frail elderly patients with AHF discharged home from hospital ED areas. Their presence is associated with a worse 30-day prognosis

    Delirium en pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada en Urgencias: Características clínicas y evolución

    No full text
    Hipótesis: La detección de delirium en los pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada (ICD) en Urgencias nos permite identificar a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a los 30 días. Los objetivos concretos son: investigar la frecuencia, los factores de riesgo y el valor pronóstico del delirium en pacientes con ICD. Metodología: Se realizaron dos estudios prospectivos, observacionales, analizando la presencia de delirium prevalente en pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada atendidos en el servicio de urgencias hospitalario. La insuficiencia cardíaca se diagnosticó de acuerdo a los criterios de Framingham. El primer estudio fue unicéntrico y el segundo se realizó en 2 hospitales españoles en el contexto del registro “Epidemiology Acute Heart Failure Emergency”. Se evaluó la presencia de delirium en las primeras 24 horas de la consulta en urgencias (delirium prevalente) mediante la versión breve del Confusion Assessment Method. Se realizó un seguimiento a los 30 días. Las variables independientes estudiadas fueron: edad, sexo, comorbilidad, estado funcional, demencia, ratio BUN/Creatinina, NT-pro-BNP. Se realizaron estudios de regresión logística múltiple. Resultados: En los trabajos realizados se observó que los pacientes que consultan al servicio de urgencias por un episodio de insuficiencia cardíaca descompensada presentan delirium prevalente en un 11-14 %. Los pacientes con delirium se caracterizaron por presentar una edad muy avanzada, severa dependencia funcional, elevada comorbilidad, elevada frecuencia de demencia (51-57 %) y a menudo vivían en residencias (20-28 %). Los estudios mostraron que los factores de riesgo para desarrollar delirium prevalente fueron la edad avanzada, la demencia y la dependencia funcional previa. Los pacientes con delirium presentaron una mortalidad intrahospitalaria del 28,6 % y a los 30 días del 42,5 %, respecto al 11,3 % y 9 % en los pacientes sin delirium (p=0,001). El delirium prevalente demostró ser factor predictor independiente de mortalidad a los 30 días, mientras que la autonomía de las actividades básicas de la vida diaria fue un factor protector. Conclusiones: La detección rutinaria del delirium, en particular en pacientes en situación de riesgo como los que tienen edad avanzada, una mayor dependencia funcional y demencia, identifica a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a 30 días. Esta información puede ayudar a los médicos de urgencias en la toma de decisiones y mejorar la atención de los pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada.Hypothesis: Identification of delirium in patients with heart failure seen at the emergency department identifies a group of patients with greater 30-day mortality. The aims of this thesis are to investigate the frequency, the risk factors and the prognostic value of delirium in emergency department patients with decompensated heart failure. Methods: We performed two prospective, observational studies, analyzing the presence of delirium in decompensated heart failure patients attended at the emergency department. Heart failure was defined according to Framingham criteria. The first study was conducted at a single-center and the second one was conducted in two hospitals in Spain in the context of the Epidemiology Acute Heart Failure Emergency project. Delirium was assessed within the first 24 hours of admission in the emergency department (prevalent delirium) by the brief Confusion Assessment Method. Patients were followed for one month after. Variables analysed were: age, sex, comorbidity, functional status, dementia, ratio BUN/creatinine, NT-pro-BNP. Multiple logistic regression analyses were done. Results: Both studies showed that decompensated heart failure patients seen at the emergency department have prevalent delirium at about 11-14 %. Patients with prevalent delirium were very older, showed greater functional dependency, had higher comorbidity, rates of dementia (51-57 %) and lived more frequently in nursing homes (20-28%). Risk factors of prevalent delirium were: advanced age, dementia and previous functional dependence. Delirium patients had a in-hospital mortality of 28,6 % and 30-day mortality of 42,5% versus 11,3 % and 9 % in patients without delirium (p=0,001). Prevalent delirium was an independent risk factor of death within 30 days whereas autonomy in basic activities of daily living was a protective factor. Conclusions: Routine identification of delirium in patients at risk, particularly those with advance age, greater functional dependence and dementia, identifies a group of patients with greater 30-day mortality. This information can help emergency physicians in decision-making and enhance care in patients with decompensated heart failure

    Delirium en pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada en Urgencias: Características clínicas y evolución

    Get PDF
    Hipótesis: La detección de delirium en los pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada (ICD) en Urgencias nos permite identificar a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a los 30 días. Los objetivos concretos son: investigar la frecuencia, los factores de riesgo y el valor pronóstico del delirium en pacientes con ICD. Metodología: Se realizaron dos estudios prospectivos, observacionales, analizando la presencia de delirium prevalente en pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada atendidos en el servicio de urgencias hospitalario. La insuficiencia cardíaca se diagnosticó de acuerdo a los criterios de Framingham. El primer estudio fue unicéntrico y el segundo se realizó en 2 hospitales españoles en el contexto del registro “Epidemiology Acute Heart Failure Emergency”. Se evaluó la presencia de delirium en las primeras 24 horas de la consulta en urgencias (delirium prevalente) mediante la versión breve del Confusion Assessment Method. Se realizó un seguimiento a los 30 días. Las variables independientes estudiadas fueron: edad, sexo, comorbilidad, estado funcional, demencia, ratio BUN/Creatinina, NT-pro-BNP. Se realizaron estudios de regresión logística múltiple. Resultados: En los trabajos realizados se observó que los pacientes que consultan al servicio de urgencias por un episodio de insuficiencia cardíaca descompensada presentan delirium prevalente en un 11-14 %. Los pacientes con delirium se caracterizaron por presentar una edad muy avanzada, severa dependencia funcional, elevada comorbilidad, elevada frecuencia de demencia (51-57 %) y a menudo vivían en residencias (20-28 %). Los estudios mostraron que los factores de riesgo para desarrollar delirium prevalente fueron la edad avanzada, la demencia y la dependencia funcional previa. Los pacientes con delirium presentaron una mortalidad intrahospitalaria del 28,6 % y a los 30 días del 42,5 %, respecto al 11,3 % y 9 % en los pacientes sin delirium (p=0,001). El delirium prevalente demostró ser factor predictor independiente de mortalidad a los 30 días, mientras que la autonomía de las actividades básicas de la vida diaria fue un factor protector. Conclusiones: La detección rutinaria del delirium, en particular en pacientes en situación de riesgo como los que tienen edad avanzada, una mayor dependencia funcional y demencia, identifica a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a 30 días. Esta información puede ayudar a los médicos de urgencias en la toma de decisiones y mejorar la atención de los pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada.Hypothesis: Identification of delirium in patients with heart failure seen at the emergency department identifies a group of patients with greater 30-day mortality. The aims of this thesis are to investigate the frequency, the risk factors and the prognostic value of delirium in emergency department patients with decompensated heart failure. Methods: We performed two prospective, observational studies, analyzing the presence of delirium in decompensated heart failure patients attended at the emergency department. Heart failure was defined according to Framingham criteria. The first study was conducted at a single-center and the second one was conducted in two hospitals in Spain in the context of the Epidemiology Acute Heart Failure Emergency project. Delirium was assessed within the first 24 hours of admission in the emergency department (prevalent delirium) by the brief Confusion Assessment Method. Patients were followed for one month after. Variables analysed were: age, sex, comorbidity, functional status, dementia, ratio BUN/creatinine, NT-pro-BNP. Multiple logistic regression analyses were done. Results: Both studies showed that decompensated heart failure patients seen at the emergency department have prevalent delirium at about 11-14 %. Patients with prevalent delirium were very older, showed greater functional dependency, had higher comorbidity, rates of dementia (51-57 %) and lived more frequently in nursing homes (20-28%). Risk factors of prevalent delirium were: advanced age, dementia and previous functional dependence. Delirium patients had a in-hospital mortality of 28,6 % and 30-day mortality of 42,5% versus 11,3 % and 9 % in patients without delirium (p=0,001). Prevalent delirium was an independent risk factor of death within 30 days whereas autonomy in basic activities of daily living was a protective factor. Conclusions: Routine identification of delirium in patients at risk, particularly those with advance age, greater functional dependence and dementia, identifies a group of patients with greater 30-day mortality. This information can help emergency physicians in decision-making and enhance care in patients with decompensated heart failure

    Delirium en pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada en Urgencias : características clínicas y evolución /

    Get PDF
    Hipótesis: La detección de delirium en los pacientes atendidos por insuficiencia cardíaca descompensada (ICD) en Urgencias nos permite identificar a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a los 30 días. Los objetivos concretos son: investigar la frecuencia, los factores de riesgo y el valor pronóstico del delirium en pacientes con ICD. Metodología: Se realizaron dos estudios prospectivos, observacionales, analizando la presencia de delirium prevalente en pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada atendidos en el servicio de urgencias hospitalario. La insuficiencia cardíaca se diagnosticó de acuerdo a los criterios de Framingham. El primer estudio fue unicéntrico y el segundo se realizó en 2 hospitales españoles en el contexto del registro "Epidemiology Acute Heart Failure Emergency". Se evaluó la presencia de delirium en las primeras 24 horas de la consulta en urgencias (delirium prevalente) mediante la versión breve del Confusion Assessment Method. Se realizó un seguimiento a los 30 días. Las variables independientes estudiadas fueron: edad, sexo, comorbilidad, estado funcional, demencia, ratio BUN/Creatinina, NT-pro-BNP. Se realizaron estudios de regresión logística múltiple. Resultados: En los trabajos realizados se observó que los pacientes que consultan al servicio de urgencias por un episodio de insuficiencia cardíaca descompensada presentan delirium prevalente en un 11-14 %. Los pacientes con delirium se caracterizaron por presentar una edad muy avanzada, severa dependencia funcional, elevada comorbilidad, elevada frecuencia de demencia (51-57 %) y a menudo vivían en residencias (20-28 %). Los estudios mostraron que los factores de riesgo para desarrollar delirium prevalente fueron la edad avanzada, la demencia y la dependencia funcional previa. Los pacientes con delirium presentaron una mortalidad intrahospitalaria del 28,6 % y a los 30 días del 42,5 %, respecto al 11,3 % y 9 % en los pacientes sin delirium (p=0,001). El delirium prevalente demostró ser factor predictor independiente de mortalidad a los 30 días, mientras que la autonomía de las actividades básicas de la vida diaria fue un factor protector. Conclusiones: La detección rutinaria del delirium, en particular en pacientes en situación de riesgo como los que tienen edad avanzada, una mayor dependencia funcional y demencia, identifica a un grupo de pacientes con mayor mortalidad a 30 días. Esta información puede ayudar a los médicos de urgencias en la toma de decisiones y mejorar la atención de los pacientes con insuficiencia cardíaca descompensada.Hypothesis: Identification of delirium in patients with heart failure seen at the emergency department identifies a group of patients with greater 30-day mortality. The aims of this thesis are to investigate the frequency, the risk factors and the prognostic value of delirium in emergency department patients with decompensated heart failure. Methods: We performed two prospective, observational studies, analyzing the presence of delirium in decompensated heart failure patients attended at the emergency department. Heart failure was defined according to Framingham criteria. The first study was conducted at a single-center and the second one was conducted in two hospitals in Spain in the context of the Epidemiology Acute Heart Failure Emergency project. Delirium was assessed within the first 24 hours of admission in the emergency department (prevalent delirium) by the brief Confusion Assessment Method. Patients were followed for one month after. Variables analysed were: age, sex, comorbidity, functional status, dementia, ratio BUN/creatinine, NT-pro-BNP. Multiple logistic regression analyses were done. Results: Both studies showed that decompensated heart failure patients seen at the emergency department have prevalent delirium at about 11-14 %. Patients with prevalent delirium were very older, showed greater functional dependency, had higher comorbidity, rates of dementia (51-57 %) and lived more frequently in nursing homes (20-28%). Risk factors of prevalent delirium were: advanced age, dementia and previous functional dependence. Delirium patients had a in-hospital mortality of 28,6 % and 30-day mortality of 42,5% versus 11,3 % and 9 % in patients without delirium (p=0,001). Prevalent delirium was an independent risk factor of death within 30 days whereas autonomy in basic activities of daily living was a protective factor. Conclusions: Routine identification of delirium in patients at risk, particularly those with advance age, greater functional dependence and dementia, identifies a group of patients with greater 30-day mortality. This information can help emergency physicians in decision-making and enhance care in patients with decompensated heart failure
    corecore