Les expressions demostratives no situacionals i l'estat cognitiu dels seus referents

Aquest treball s’ocupa dels demostratius no situacionals com a unitats díctiques textuals i s’hi discuteix el grau d’activació o estat cognitiu dels seus referents des del marc teòric de la jerarquia de topicalitat de Gundel, Hedberg & Zacharski (1993) i de la teoria del centrat. Per determinar l’estat cognitiu dels referents dels demostratius, es parteix d’un corpus constituït per la narració Peter Pan de J. M. Barrie i dues traduccions deltext, al català i a l’espanyol. En primer lloc, es determina la naturalesa situacional o no situacional dels demostratius this/these/thus i that/those, i dels seus equivalents en les dues llengües meta. En segon lloc, es discuteix l’estat cognitiu dels referents dels demostratius no situacionals. Les anàlisis demostren que els demostratius referits a entitats «in focus» són freqüents i que no hi ha una correspondència biunívoca entre els demostratius del text anglès i de les traduccions. Ambdós resultats fan preveure canvis de l’estat cognitiu d’alguns referents en el procés de traducció. A més, permeten concloure que en l’anàlisi dels demostratius s’han de tenir en compte factors discursius no estrictament vinculats a la identificació dels referents

Ressenya a Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs, Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, 2015

Review to Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs, Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, UOC, 2015, 274 p. ISBN: 978-84-9064-443-

Anna López Samaniego, «Las etiquetas discursivas: cohesión anafórica y categorización de entidades del discurso», EUNSA, 2014, 379 pp.

Ressenya del llibre Las etiquetas discursivas: cohesión anafórica y categorización de entidades del discurso, d'Anna López Samaniego, EUNSA, 2014, 379 pp

La cohesió léxica en seqüències narratives

RESUM Aquesta tesi doctoral socupa de les operacions discursivocognitives destabliment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escrits destudiants de secundària. Partim dun corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, duna banda, per alumnes de quart curs dE.S.O (aprenents) i, daltra banda, per periodistes cinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base de comparació de les produccions dels aprenents. En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus destructures nominals i predicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, ens hem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipus de reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals). Lobjectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de lestabliment i del manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents, considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual es basteix la coherència textual i, doncs, lèxit o el fracàs de la comunicació. El treball sestructura en set capítols. En el capítol dintroducció exposem el tema, el corpus dinvestigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marc teòric de la recerca, que, des duna perspectiva eclèctica, assumeix els diversos models interpretatius de lanàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i la lingüística cognitiva. En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de lòptica de la filosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencials de la dixi i de lanàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüística textual i de la gramàtica cognitiva. En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectives interpretatives de lanàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretació neogriceana daquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en la teoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de laccessibilitat dAriel. En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday i Hasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a la reiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents. Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de lestudi. En el cinquè analitzem lestabliment de la referència i lanàfora lèxica didentitat referencial en les seqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè sestructura de manera paral·lela al capítol cinquè i analitza lestabliment i la represa lèxica de la referència en les produccions escrites dels aprenents. Lanàlisi sefectua a partir de la comparació dels resultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat lanàlisi dels experts, tant des de la perspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant lanàlisi qualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial en les produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen els textos dels experts. Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca i les possibles extensions daquest treball. Comptat i debatut, a través de lanàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesi doctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen lestabliment dels referents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions descriptors aprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels experts permeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenents i constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resolució dels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita dels estudiants. __________________________________________________________________________________________________This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction of discourse referents and their lexical retrieval in learners written texts. Our research is based on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of film reviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similar texts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts corpus provides a ground to examine critically the learners texts. The main aim of the research is to delimit those problems related to the introduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners written narrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essential to assure textual coherence and thus communicative success or failure. Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possible the introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexical retrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinction between repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and general nouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetition constitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents, whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as a device to avoid repetition makes the discourse more fluent. The results of the research are submitted to a qualitative and quantitative analysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students texts so that further applied research on how to improve their writing communicative abilities can be conducted in the future

Lexical encapsulation and evaluation in parliamentary debate.

Lexical encapsulation consists of a series of abstract unspecific nouns (fact, plan...) referring to predicative antecedents. This study is based on a corpus of parliamentary debate in English, Catalan and Spanish (PD) and deals with encapsulation as a complex lexical cohesion device which allows the addressor to evaluate the information of the debates in various ways. Our work tries to highlight the role of lexical encapsulation to reflect the addressor's positioning with respect to the topic discussed, and to establish whether there are outstanding cross-linguistic differences. In order to delimit the diverse evaluative strategies, an approach from the perspective of prototype theory is adopted, since there are fuzzy boundaries among the different evaluative operations observed. Firstly, the distinction between implicit and explicit evaluation is established. As for explicit evaluation, two different operations are described: objectivizing and subjectivizing encapsulation. The objectivizing one works as a subtle strategy of persuasion addressed mostly to the opponents, whereas the subjectivizing encapsulating structures point to rally the unconditional allies. The results show similar trends in the three languages due to the homogenizing potential of PD as a distinct genre of political discourse

'Açò és veritat, y·n fas memòria per a l'esdevenidor'. Una introducció a la sintaxi del pronom adverbial 'en' en valencià modern (1601-1832).

Aquest treball ofereix una introducció a la sintaxi del pronom clític adverbial 'en' en valencià durant el període modern (1601-1832). A partir de les dades que proporciona el Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCMod), es planteja una anàlisi quantitativa i qualitativa de l'estat d'ús d'aquest pronom en valencià modern. L'objectiu del treball és contribuir a delimitar el punt d'inflexió entre la productivitat funcional del pronom en català antic i la reducció als usos partitius i inherents en el valencià del segle XX

Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari

L?encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l?estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d?un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l?emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L?anàlisi d?aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions

“Déu lo í perdó tot ý·l tinga en la sua santa glòria”. Al·lomorfia i reanàlisi en el pronom de datiu singular li i en el neutre ho en català antic

En aquest treball abordem l’al·lomorfia del datiu singular li i del pronom neutre ho en les combinacions d’acusatiu de tercera persona o neutre i datiu en català antic. Tradicionalment, s’ha assumit que el datiu li adoptà l’al·lomorf /i/ per motius eufònics quan es combinava amb l’acusatiu de tercera persona. Així mateix, per analogia amb la combinació de l’acusatiu masculí de tercera persona amb l’al·lomorf /i/ de datiu singular, es considera que el pronom neutre ho (< HŌC) adoptà l’al·lomorf lo en les combinacions /loj/ i /li/. A partir de l’anàlisi qualitativa i quantitativa de les dades que proporciona el Corpus Informatitzat de Català Antic (CICA) de les diverses combinacions flexives de “lo + li”, “lo + hi” i “li + ho”, aquest treball permet comprovar que la hipòtesi eufònica tradicional no es pot admetre sense discussió. En el cas del datiu, junt amb el condicionament eufònic, cal tenir en compte el reforç que representava la productivitat funcional del pronom adverbial hi (< ĬBI). Quant al pronom neutre, les dades permeten postular l’existència des dels orígens d’un al·lomorf lo (< ĬLLUD) al costat de h

L'ensenyament-aprenentatge de la competència comunicativa escrita com a competència transversal en els currículums TIC de la UOC

L'establiment de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) emfasitza la necessitat d'un aprenentatge basat en competències. Així, atès que els estudiants han d'elaborar textos escrits de gèneres diversos de l'àmbit acadèmic, l'aprenentatge de la competència comunicativa escrita hauria de ser una fita essencial en el currículum universitari de qualsevol disciplina. D'altra banda, la creixent intervenció de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació (TIC) en els processos d'ensenyament-aprenentatge i la irrupció de l'espai virtual com a espai de discussió obliga a redefinir els límits cada vegada més difusos entre la comunicació oral i la comunicació escrita. De fet, les TIC produeixen gèneres discursius molt propers a l'oralitat pel que fa al recurs a mecanismes lingüístics com la dixi, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició. Aquesta situació comporta la necessitat d'establir les fronteres de l'adequació del discurs escrit a l'àmbit acadèmic, que, malgrat les característiques idiosincràtiques de cada especialitat, han de ser essencialment comunes a totes les disciplines. L'estudi que presentem es basa en l'experiència que ens proporciona la nostra tasca com a consultors o coordinadors de l'assignatura "Competències comunicatives per a professionals de les TIC" en els currículums d'Enginyeria Informàtica i Enginyeria en Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest context, el caràcter transversal dels continguts lingüístics stricto sensu, aliens als interessos acadèmics dels estudiants a qui va dirigida l'assignatura, ens obliga a adoptar una metodologia rigorosament escrupolosa amb els pressupòsits de l'enfocament comunicatiu. Així, partint del marc teòric que ens proporciona la lingüística textual, i mitjançant l'anàlisi estadística de la incidència del recurs a la dixi de persona, la impersonalització i la cohesió lèxica per repetició o per reiteració, mostrem l'efectivitat d'un model d'ensenyament de la producció de textos acadèmics que va de l'adequació pragmàtica i la coherència estructural i semàntica a la microestructura lingüística, és a dir, a la cohesió. L'efectivitat de la nostra experiència docent de la competència comunicativa com a competència transversal és corroborada estadísticament per un nivell d'èxit que se situa al voltant del 80% i pels resultats de l'anàlisi d'una sèrie de variables categòriques sobre el grau de satisfacció dels estudiants.El establecimiento del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) enfatizala necesidad de un aprendizaje basado en competencias. Así, dado que los estudiantes tienen que elaborar textos escritos de géneros diversos del ámbito académico, el aprendizaje de la competencia comunicativa escrita tendría que ser un hito esencial en el currículum universitario de cualquier disciplina. Por otro lado, la creciente intervención de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en los procesos de enseñanza-aprendizaje y la irrupción del espacio virtual como espacio de discusión obliga a redefinir los límites cada vez más difusos entre la comunicación oral y la comunicación escrita. De hecho, las TIC producen géneros discursivos muy cercanos a la oralidad en cuanto al recurso a mecanismos lingüísticos como la deixis, la impersonalización y la cohesión léxica por repetición. Esta situación comporta la necesidad de establecer las fronteras de la adecuación del discurso escrito al ámbito académico, que, a pesar de las características idiosincrásicas de cada especialidad, tienen que ser esencialmente comunes a todas las disciplinas. El estudio que presentamos se basa en la experiencia que nos proporciona nuestra tarea como consultores o coordinadores de la asignatura "Competencias comunicativas para profesionales de las TIC" en los currículums de Ingeniería Informática e Ingeniería en Telecomunicaciones de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En este contexto, el carácter transversal de los contenidos lingüísticos stricto sensu, ajenos a los intereses académicos de los estudiantes a quién va dirigida la asignatura, nos obliga a adoptar una metodología rigurosamente escrupulosa con los presupuestos del enfoque comunicativo. Así, partiendo del marco teórico que nos proporciona la lingüística textual, y mediante el análisis estadístico de la incidencia del recurso a la deixis de persona, la impersonalización y la cohesión léxica por repetición o por reiteración, muestramos la efectividad de un modelo de enseñanza de la producción de textos académicos que va de la adecuación pragmática y la coherencia estructural y semántica a la microestructura lingüística, es decir, a la cohesión. La efectividad de nuestra experiencia docente de la competencia comunicativa como competencia transversal es corroborada estadísticamente por un nivel de éxito que se sitúa alrededor del 80% y por los resultados del análisis de una serie de variables categóricas sobre el grado de satisfacción de los estudiantes