56 research outputs found
Carme Riera, 'Dins el darrer blau'
Obra ressenyada: Carme RIERA, Dins el darrer blau. Barcelona: Edicions Destino, 1994
Una Educació pròpia : el compromís de les escriptores amb el públic femení
Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporànies de contribuir a l'educació de les dones. S'hi expliquen tant la seva consciència del potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en què compaginen la producció literària amb l'acció cultural per proporcionar al públic femení mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant els anys vint i trenta, la conjuntura política afavoreix especialment una dinàmica les traces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupció al llarg del segle xx; fins i tot durant el franquisme. D'aquí, que se'n faci un repàs general, per bé que focalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany i Maria Àngels Anglada) i, sobretot, en l'etapa republicana, amb les novellistes Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer terme, al costat d'altres casos igualment significatius, com els de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Tanca les consideracions un apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la gènesi del text.Este artículo se centra en la indudable voluntad de las escritoras catalanas contemporáneas de contribuir a la educación de las mujeres. En él se exponen tanto su consciencia del potencial de la literatura y de la cultura en este sentido como las maneras en que compaginan la producción literaria con la acción cultural para proporcionar al público femenino medios y espacios formativos variados en las formas y los contenidos. Durante los años veinte y treinta, la coyuntura política favorece especialmente una dinámica cuyas huellas se pueden rastrear sin interrupción a lo largo del siglo xx; incluso durante el franquismo. De ahí el repaso general que se lleva a cabo, aunque focalizado en algunos nombres de relieve (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany y Maria Àngels Anglada) y, sobre todo, en la etapa republicana, con las novelistas Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer término, al lado de otros casos igualmente significativos, como los de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Cierra las consideraciones un apunte final relativo a Olot, sede de las jornadas que se hallan en el origen del texto.This article focuses on Catalan contemporary women writers' undeniable wish to contribute to female education. It points out their awareness of literature's and culture's potential in this sense and the several ways in which these writers combined literary writing and cultural action to provide women with different formative means and spaces (from the psychological novel to the sports club, without forgetting journalism, teaching, public talks, etc.). During the 1920s and the 1930s, politics specially helped to develop a dynamics the tracks of which can be followed all along the xxth century, even under Franco. Hence the overview provided, although some relevant names and the Republican period are considered in further detail. Thus, the article specifically deals, on the one hand, with the well-known cases of Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany and Maria Àngels Anglada; on the other hand, with fiction writers of the 1930s such as Maria Teresa Vernet or Anna Murià, plus other significant personalities of their time (Maria Perpinyà and Llucieta Canyà). The correlative situation of the city of Olot (the place with this paper was originally given) offers a specific framework to close all previous considerations with a final conclusion
Una Educació pròpia: el compromís de les escriptores amb el públic femení = An education of one's own: women wirters' commitment with female public
Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporànies
de contribuir a l'educació de les dones. S'hi expliquen tant la seva consciència
del potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en
què compaginen la producció literària amb l'acció cultural per proporcionar al públic
femení mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant
els anys vint i trenta, la conjuntura política afavoreix especialment una dinàmica les
traces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupció al llarg del segle xx;
fins i tot durant el franquisme. D'aquí, que se'n faci un repàs general, per bé que
focalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia
Capmany i Maria Àngels Anglada) i, sobretot, en l'etapa republicana, amb les novellistes
Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer terme, al costat d'altres casos igualment
significatius, com els de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Tanca les consideracions
un apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la gènesi del text.Este artículo se centra en la indudable voluntad de las escritoras catalanas contemporáneas
de contribuir a la educación de las mujeres. En él se exponen tanto su consciencia
del potencial de la literatura y de la cultura en este sentido como las maneras en que compaginan la producción literaria con la acción cultural para proporcionar
al público femenino medios y espacios formativos variados en las formas y los contenidos.
Durante los años veinte y treinta, la coyuntura política favorece especialmente
una dinámica cuyas huellas se pueden rastrear sin interrupción a lo largo del siglo
xx; incluso durante el franquismo. De ahí el repaso general que se lleva a cabo, aunque
focalizado en algunos nombres de relieve (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria
Aurèlia Capmany y Maria Àngels Anglada) y, sobre todo, en la etapa republicana, con
las novelistas Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer término, al lado de otros
casos igualmente significativos, como los de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Cierra
las consideraciones un apunte final relativo a Olot, sede de las jornadas que se hallan
en el origen del texto.This article focuses on Catalan contemporary women writers undeniable wish to
contribute to female education. It points out their awareness of literatures and cultures
potential in this sense and the several ways in which these writers combined literary
writing and cultural action to provide women with different formative means and
spaces (from the psychological novel to the sports club, without forgetting journalism,
teaching, public talks, etc.). During the 1920s and the 1930s, politics specially helped to develop a dynamics the tracks of which can be followed all along the xxth century,
even under Franco. Hence the overview provided, although some relevant names and
the Republican period are considered in further detail. Thus, the article specifically
deals, on the one hand, with the well-known cases of Dolors Monserdà, Carme Karr,
Maria Aurèlia Capmany and Maria Àngels Anglada; on the other hand, with fiction
writers of the 1930s such as Maria Teresa Vernet or Anna Murià, plus other significant
personalities of their time (Maria Perpinyà and Llucieta Canyà). The correlative situation
of the city of Olot (the place with this paper was originally given) offers a specific
framework to close all previous considerations with a final conclusion
Maria-Mercè Marçal, 'La passió segons Renée Vivien'
Obra ressenyada: Maria-Merce MARCAL, La passió segons Renéé Vivien. Barcelona: Columna-Proa, 1994
D’un temps, d’un país: Elvira Augusta Lewi
Neus Real estudia la figura d'Elvira Augusta Lewi i la seva rellevància en la cultura catalana dels anys trenta. L'autora analitza la formació de l'escriptora i la seva implicació en plataformes culturals (diaris, revistes, etc.) així com les seves idees al voltant de la literatura. També es comenten dues obres de l'autora, 'Un poeta i dues dones' i 'Els habitants del pis 200' tenint en compte les opinions de crítics i escriptors de l'època
Catalina Bonnín, Aurora Bertrana. L'aventura d'una vida
Obra ressenyada: Catalina BONNÍN, Aurora Bertrana. L'aventura d'una vida. Girona: Diputació, 2003 ; Maribel GÓMEZ, Aurora Bertrana. Encís pel desconegut. Barcelona: Pòrtic, 2003
Investigació, escriptores i educació literària : a propòsit d'Aurora Bertrana
Aquest text ofereix un estat de la qüestió de les edicions i els estudis relatius a Aurora Bertrana. L'objectiu és, d'una banda, ajudar a orientar possibles nous projectes editorials i derecerca, i de l'altra, contribuir a eradicar-ne dues fal·làcies recurrents: la falta de suport del seupare en la carrera literària de l'autora i l'oblit a què ha estat relegada en qualitat de dona escriptor
Recerca i literatura d'autora : breus notes d'acreditació marginal
Aquest treball forma part dels projectes FFI2011-29440-C03-03 (MEC) i 2009SGR-1079 de la Generalitat de CatalunyaValoració d'investigacions recents sobre tres autores catalanes de preguerra.Assesses the recent literature on three pre-Civil-War Catalan women writers
- …