Monografies del Montseny - 35

Des de la primera edició de 1985 comandada per Ramon Bofill Portabella i Antoni Pladevall Font han escrit a les Monografies del Montseny un total de 324 autors diferents, d’arreu del Montseny, molts de Barcelona, però també de la resta del país, inclòs forans. Podeu consultar-los tots a l’índex actualitzat que publiquem cada any. Entre aquest llarg llistat podem trobar escriptors, poetes, científics, polítics, cineastes, esportistes, masovers, propietaris forestals, arquitectes, professors, fotògrafs, llicenciats, advocats, diplomàtics, historiadors, catedràtics, pagesos, filòsofs, guardes forestals, geògrafs, químics, doctors, pintors... Molts dels autors han comandat importants institucions i associacions del nostre país, força són membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Catalans... i també hi ha autors que són posseïdors de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat, i els més variats reconeixements. Tot i això, des d’un bon principi els fundadors de Monografies del Montseny van voler que les col·laboracions no fossin tancades a ningú, mentre els treballs tinguessin un mínim de solvència i aportessin valor a la col·lecció, independentment del curriculum vitae particular. Tots els autors han contribuït de manera desinteressada amb un o més articles a la col·lecció Monografies del Montseny; de fet és normal trobar a l’índex històric autors amb una desena de col·laboracions, però aquí cal destacar que Antoni Pladevall Font ha participat a totes les Monografies amb més de cinquanta escrits. Com a trets curiosos podem trobar tres articles d’autors de finals de segle XIX i principis del XX publicats en versió facsímil. Monografies del Montseny acumula avui 591 articles, cosa que les converteixen en “la Bíblia del Montseny”, el lloc necessari on acudir per completar qualsevol recerca sobre un tema montsenyenc. Cada volum s’ha publicat amb una mitja variable d’entre 250-300 pàgines, però en algun cas extraordinari hem arribat fins les 400. Cal tenir en compte que des de l’any 1995 les Monografies incorporen un apèndix amb els versos guardonats als premis de poesia Montseny, i les obres guanyadores del premis de fotografia Montseny mentre va durar el certamen (avui extingit). Això suposa que el conjunt de pàgines publicades durant aquests 35 anys arriba a les 9.295.Postprint (published version

Les manifestacions del canvi global en àrees de muntanya mediterrània. Un cas d’estudi al Baix Montseny

El canvi global és un procés de caràcter global, amb una complexitat que en fa necessari l’estudi a múltiples escales, incloent-hi la local. La conca mediterrània és una regió especialment apropiada per al seu estudi, on històricament s’ha produït una important interacció entre societat i medi, responsable de la seva actual diversitat de paisatges. A partir del segle XIX, i especialment durant el segle XX, les zones de muntanya de Catalunya i de la Mediterrània en general han experimentat grans canvis socioeconòmics, derivats de la transició des d’una societat rural cap a una societat industrial, que han resultat en l’abandonament del poblament dispers i les activitats primàries associades en favor de les zones urbanes industrialitzades. Aquests canvis es plantegen com a responsables d’importants transformacions socioecològiques, actuant com a forces inductores del canvi d’usos i cobertes del sòl i de les transformacions paisatgístiques. La ubicació biogeogràfica de l’àmbit d’estudi, entre les serralades del Montnegre i del Montseny és molt apropiada per a l’estudi del canvi global a escala local. La dualitat entre el poblament dispers de l’àmbit d’estudi, vinculat a les activitats primàries, i la vila de Sant Celoni, històricament vinculada a les activitats artesanes i comercials, esdevé de gran interès per a estudiar el procés d’industrialització. Per a l’anàlisi d’aquests processos s’ha partit d’una perspectiva històrica holística i interdisciplinària, que permetés integrar el component socioeconòmic i el component biofísic dels sistemes socioecològics en un marc temporal ampli. La quantificació i la representació cartogràfica dels canvis en els usos de cobertes del sòl entre 1956 i el 2010 ha estat un dels eixos centrals d’aquest treball, que s’ha complementat amb les dades procedents de la documentació fiscal (amillaraments) disponible per a l’àmbit d’estudi a mitjans del segle XIX. Els resultats cartogràfics obtinguts per a 1956 i 2010 han permès analitzar els canvis en la configuració paisatgística producte del canvi d’usos i cobertes. El procés més destacat és la important disminució de les cobertes agrícoles, responsable d’una pèrdua d’espais oberts, i associat a la regressió de les activitats primàries. En canvi, les cobertes associades als usos residencials i industrials han crescut de forma destacada resultat del creixement industrial i demogràfic de Sant Celoni i d’un procés de suburbanització a escala de la regió metropolitana de Barcelona. Una de les conseqüències de la regressió de les activitats primàries és la pèrdua del patrimoni socioecològic associat, resultat de la interacció entre els éssers humans i el medi. En aquest treball s’ha estudiat aquest patrimoni, vinculat a un marc espacial i temporal determinat, i inscrit en una determinada cosmovisió, que el procés d’industrialització ha debilitat i transformat. Partint d’aquest context, l’objectiu principal d’aquesta tesi és descriure i analitzar els components del procés de Canvi Global a una escala local, prenent com a cas d’estudi el municipi de Sant Celoni.Global change is a global process whose complexity requires multiple scales of study, including the local one. The Mediterranean region is particularly suitable for it, because historically there has been a significant interaction between society and environment, responsible for its current landscape diversity. Since the nineteenth century, and especially during the twentieth century, the mountain areas of Catalonia and the Mediterranean have experienced major socio-economic changes, related with the transition from an agrarian society to an industrial one, which have caused the abandonment of the dispersed farmhouses and its associated agrarian activities in favor of industrialized urban areas. These changes are considered to be responsible for important socioecological transformations, acting as driving forces of land use and land cover changes as well as landscape transformations. The biogeographical location of the study area, between the Montseny and the Montnegre mountains, is well suited for the study of global change at a local level. The duality between the dispersed farmhouses and the town of San Celoni, historically linked to craftwork and trade, becomes of great interest in order to study this industrialization process. For the analysis of these processes, a holistic and interdisciplinary historical perspective is required, allowing to integrate the socioeconomic and biophysical components of socioecological systems. Quantification and cartographic representation of changes in land use land cover between 1956 and 2010 was one of the central aims of this thesis, which has been compared with data from tax documentation (amillaraments) available for the study area in the mid-nineteenth century. The maps obtained for 1956 and 2010 allowed to analyze changes in land use and land cover, and changes in landscape configuration. The most important process detected is the significant reduction of crops, related with the regression of the primary sector, and responsible for the loss of open spaces. However, land covers associated with residential and industrial uses have grown as a result of the industrialization and the population growth of Sant Celoni, as well as suburbanization processes at a metropolitan region scale. One consequence of the decline of the primary activities is the loss of its associated socio-ecological heritage, which results from the interaction between humans and the environment. In this study, it has been considered that this heritage is linked to a particular spatial and temporal context, and embedded in a particular worldview, weakened and transformed by industrialization. In this context, the main objective of this thesis is to describe and analyze the components of Global Change at a local scale, taking the municipality of Sant Celoni as a case study

Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educació ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l’aptitud de potencials itineraris d’educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoració. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloració dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuació global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoració dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoració excloents i amb una ponderació final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoració més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusió d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) está creando una red de itinerarios de educación ambiental con el objetivo de divulgar los valores del parque y concienciar a sus visitantes sobre la importancia de conservar el medio ambiente. El desarrollo de métodos de valoración de la aptitud de potenciales itinerarios de educación ambiental puede ser útil para crear herramientas de gestión muy útiles a la hora de ampliar esta red de senderos. Por este motivo, un grupo anterior de la licenciatura de Ciencias Ambientales desarrolló el preprotocolo Neret, que permite obtener una puntuación numérica para un itinerario, respondiendo a una serie de preguntas sencillas. En el presente proyecto, se ha aplicado el protocolo anterior a tres itinerarios de montaña con el fin de estudiar su funcionamiento en un tipo de itinerario distinto de los de fondo de valle, donde fue diseñado. El análisis del preprotocolo se ha efectuado mediante una matriz DAFO, a partir de la cual se han propuesto una serie de estrategias de mejora y, a partir de éstas, se ha desarrollado un nuevo método de valoración. Los principales aspectos negativos del preprotocolo son su falta de flexibilidad, la sobrevaloración de los criterios relacionados con la dificultad del recorrido, la falta de detalle en el análisis del potencial interpretativo de los itinerarios además del poco peso que este criterio tiene en la puntuación global y, finalmente, la ausencia de un criterio que valore los potenciales impactos que podrían derivarse de del uso del itinerario. Estas carencias se han intentado corregir en el método de valoración diseñado en el presente proyecto mediante las siguientes aportaciones: una estructura transversal dividida en cuatro factores evaluados por separado, sin criterios de valoración excluyentes y con una ponderación final de los cuatro principales modificable según los objetivos de los gestores; una valoración más detallada de los contenidos del itinerario, y finalmente, la inclusión de un nuevo criterio que considera la vulnerabilidad del medio a cualquier tipo de impacto.The Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) is creating a net of environmental education itineraries with the goal to spread the values of the park and to increase its visitor’s awareness about the importance to preserve the environment. The development of aptitude assessment methods of potential itineraries for environmental education can be useful for creating management tools for broadening this net of paths. For this reason, a former group of the Environmental Sciences Major developed the Neret preprotocol, which allows to obtain a numerical score for an itinerary, by answering a series of simple questions. In the present project, the former protocol has been applied to three mountain itineraries in order to study its functioning in a type of itinerary different from those located in a bottom of valley, where it was designed. The analysis of the preprotocol consisted in a SWOT matrix, from which a series of improvement strategies have been proposed and, from these, a new assessment method has been developed. The main negative aspects of the preprotocol are its lack of flexibility, the overestimate of the criteria related with the difficulty of the itinerary, the lack of detail in the analysis of the interpretative potential of the itineraries as well as the little importance which this criterion has in the global score and, finally, the absence of a criterion that assesses the potential impacts that might derive from the use of the itinerary. In this project, there has been an attempt to correct these lacks through the following contributions: a transversal structure divided in four factors evaluated separately, without excluding assessment criteria and with a modifiable final balance of the four main criteria according to the goals of the management staff; more detailed assessment of the contents of the itinerary, and finally, the inclusion of a new criterion that considers the vulnerability of the environment to any type of impact

Monografies del Montseny - 35

Des de la primera edició de 1985 comandada per Ramon Bofill Portabella i Antoni Pladevall Font han escrit a les Monografies del Montseny un total de 324 autors diferents, d’arreu del Montseny, molts de Barcelona, però també de la resta del país, inclòs forans. Podeu consultar-los tots a l’índex actualitzat que publiquem cada any. Entre aquest llarg llistat podem trobar escriptors, poetes, científics, polítics, cineastes, esportistes, masovers, propietaris forestals, arquitectes, professors, fotògrafs, llicenciats, advocats, diplomàtics, historiadors, catedràtics, pagesos, filòsofs, guardes forestals, geògrafs, químics, doctors, pintors... Molts dels autors han comandat importants institucions i associacions del nostre país, força són membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Catalans... i també hi ha autors que són posseïdors de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat, i els més variats reconeixements. Tot i això, des d’un bon principi els fundadors de Monografies del Montseny van voler que les col·laboracions no fossin tancades a ningú, mentre els treballs tinguessin un mínim de solvència i aportessin valor a la col·lecció, independentment del curriculum vitae particular. Tots els autors han contribuït de manera desinteressada amb un o més articles a la col·lecció Monografies del Montseny; de fet és normal trobar a l’índex històric autors amb una desena de col·laboracions, però aquí cal destacar que Antoni Pladevall Font ha participat a totes les Monografies amb més de cinquanta escrits. Com a trets curiosos podem trobar tres articles d’autors de finals de segle XIX i principis del XX publicats en versió facsímil. Monografies del Montseny acumula avui 591 articles, cosa que les converteixen en “la Bíblia del Montseny”, el lloc necessari on acudir per completar qualsevol recerca sobre un tema montsenyenc. Cada volum s’ha publicat amb una mitja variable d’entre 250-300 pàgines, però en algun cas extraordinari hem arribat fins les 400. Cal tenir en compte que des de l’any 1995 les Monografies incorporen un apèndix amb els versos guardonats als premis de poesia Montseny, i les obres guanyadores del premis de fotografia Montseny mentre va durar el certamen (avui extingit). Això suposa que el conjunt de pàgines publicades durant aquests 35 anys arriba a les 9.295