Análisis de la educación física escolar desde la perspectiva de una educación para el tiempo libre

El artículo presentado recoge, parcialmente, las conclusiones de una investigación que aborda un tema de gran actualidad con dimensión educativa, cultural, social, consumista y política y uno de los principales problemas objeto de preocupación de padres, educadores y sociedad en general, las actividades de ocio y tiempo libre y el rendimiento escolar. Sabemos que hoy en día la educación no puede circunscribirse, únicamente, al ámbito escolar, sino que existe un tiempo libre en nuestros alumnos, que es necesario encauzar desde la institución formal para convertirlo en un tiempo de ocio, un tiempo formativo donde el desarrollo, la diversión y el descanso se conjuguen al unísono en favor de un desarrollo de la persona. La educación personalizada propugnada por el actual sistema educativo pretende preparar al alumno en todas sus facetas para llegar a ser persona. La dimensión del tiempo libre y del ocio tiene una fuerte implicación en el currículo escolar y muy especialmente en el área de Educación Física, por cuanto se espera que ésta ofrezca el bagaje necesario para que este tiempo de ocio contribuya a un mayor desarrollo personal

El campeón deportivo y la cuestión de la identificación en la sociedad postmoderna española

A lo largo de la historia la masa social ha extraído las personalidades más aptas para servirle de arquetipos, de guías ejemplares, incitando esta ejemplaridad a la uniformización conductual. El presente artículo aborda el papel manifiesto del campeón deportivo en lo relativo a la conformación de la conciencia colectiva en la sociedad postmoderna española

Claves en la aplicación del algoritmo Chaid : un estudio del ocio físico deportivo universitario

The purpose of this article is to explain the usefulness of and the procedure involved in hierarchical segmentation based on the CHAID algorithm as a multivariate analysis technique. A study carried out on leisure physicalsport behaviour of a university population served to facilitate an understanding of this method, the exhibition of its use and the interpretation of this technique. The study aimed to define the profiles of university students according to different degree of satisfaction with their physical-sport practices, as well as verify the existence of predictors of that satisfaction when all of them are related to one other. The article demonstrates the valuable capacity of this hierarchical segmentation technique in predicting and explaining certain behaviours, as well as determining the cause-effect relationship of these behaviours

El campió esportiu i la qüestió de la identificació en la societat postmoderna espanyola

AI llarg de la història la massa social ha extret les personalitats més aptes per què li serveixin d'arquetips, de guies exemplars, incitant aquesta exemplaritat a la uniformització conductual. El present article aborda el paper manifest del campió esportiu en allò relatiu a la conformació de la consciència col·lectiva en la societat postmoderna espanyola

Desplaçament actiu dels adolescents al centre d’estudis i funcionament familiar

El present estudi analitza el desplaçament actiu al centre d’estudis de l’alumnat de secundària postobligatòria i la seva possible relació amb el funcionament intern familiar atenent de forma conjunta a dos constructes fonamentals: la cohesió i la flexibilitat entre pares i fills. 1764 joves (15 a 18 anys) emplenen un qüestionari ad hoc i el FACES IV. Es detecten diferències significatives a través del coeficient V de Cramer i s’efectuen Anova d’un factor i anàlisi de contrastos, per a una p < 0.05. Menys de la meitat dels adolescents espanyols (el 45.7%) es desplacen activament al seu centre d’estudis, sent significativament i lleugerament superior el percentatge d’homes enfront del de dones. El 91.2% dels estudiants de secundària postobligatòria a Espanya perceben que el funcio­nament intern de la seva família és sa. El 89.6% indiquen una bona cohesió entre els membres de la seva família i un 88.3% assenyalen que gaudeixen d’una flexibilitat familiar saludable. Els estudiants que acudeixen al centre d’estudis caminant perceben un funcionament familiar menys sa que els qui es desplacen en qualsevol mitjà de transport motoritzat. Es reforça la necessitat de promoure el transport actiu entre els escolars en general, i en aquestes edats especialment, a través de programes d’intervenció dirigits a estudiants i els seus familiars, conscienciant sobre els beneficis saludables del desplaçament actiu, tant en la seva dimensió física com en la psicològica i social

Anàlisi de les tendències a les tesis doctorals d'educació física Cursos 1980-1981 a 1995-1996

Aquest article, després de fer constar la ja tradicional preocupació i dubte en què alguns professionals de l'Educació Física es mouen respecte la cientificitat d'aquesta, recull una anàlisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educació Física. Dins d'aquest, apa reïxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades de major rellevància per a l'esmentada anàlisi, com ara les tesis llegides per curs acadèmic, universitats i facultats en les quals s'han definit les esmentades tesis i els principals descriptors de totes elles. Ens interessa fer especial menció a l'apartat relacionat amb els descriptors, atès que aquest és el que de veritat permet analitzar les tendències de les tesis doctorals en Educació Física. A partir d'aquestes categories, establim dues grans línies temàtiques en les quals s'encamina la investigació: Ciències de la vida i Ciències de l'Educació. Sembla clar que a l'hora de plantejar-nos seriosament si l'Educació Física pot separar-se de les altres ciències i erigir-se com a ciència pròpia, és necessari comprendre i investigar si aquesta serà capaç de mantenir una personalitat, una identitat pròpia que la faci caminar de forma independent, basat tot el seu treball en els seus propis continguts, en la seva pròpia metodologia, en els seus propis coneixements; això, és possible? Com es pot imaginar altres, abans que nosaltres, s'han plantejat el mateix i, de nou, com és natural, les conclusions pel que fa a això, no són plenament coincidents. Cagigal (1968) opina que la formació de l'Educació Física no ha estat harmònica, sinó totalment anàrquica, potser degut a l'"adolescència" d'aquesta possible ciència i en això, ell justifica l'encara debilitat sistema conceptual en el qual l'Educació Física actua. Així mateix, opina que en el sistema i metodologies utilitzats avui en el camp científic de l'Educació Física i l'Esport, apareixen línies cada cop més definides: una, part del camp general de les ciències biològiques, una altre camina inspirada pels mètodes pedagògics. Tot això, unit a les cada cop més nombroses pretensions i investigacions científiques pròpies de l'Educació Física a totes les publicacions que s'han anat donant amb respecte al tema, ens fa preguntar si ja és hora o no de donar vida a la ciència de l'Educació Física. Per donar resposta a aquesta pregunta i recolzar l'asseveració que podria servir com a resposta, tenim el que s'ha considerat l'objecte d'estudi de l'Educació Física i que tantes opinions i debats ha generat. Aquest objecte el podríem explicitar dient que és la persona que es mou i tota la repercussió física, afectiva i social que pot extreure's d'aquesta possibilitat de moviment, però, és obvi, que l'objecte de la ciència de l'Educació Física, l'home en moviment, no és de la seva exclusivitat, ja que alguns dels seus aspectes són estudiats per altres ciències (kinèsica, biomecànica, fisiologia, psicologia, sociologia, etc.); malgrat tot, són diferents els nivells d'assolir l'objectiu i, per això, diferents els objectius. Quins serien aleshores aquests objectes de l'Educació Física? La ciència de l'Educació Física té per objecte el tractament rigorós dels problemes i interrogants que planteja l'activitat motriu lúdica, la reflexió sistemàtica sobre la naturalesa del moviment (des de l'examen analític de la fibra muscular en moviment fins a les relacions psicosocials i polítiques de l'home esportiu) i les causes i els efectes de l'adquisició personal d'aptitud física, d'aptituds cap al moviment, d'habilitats motrius i de noves formes de comportament a través del moviment. Per concloure, ens referirem a Cagigal (1979) quan diu que des de fa anys s'ha conformat una gran ciència del moviment que no procedeix de la suma de les ciències de l'home en l'especial conjuntura del moviment, sinó tot un ampli sistema d'estudis amb objecte científic propi i específic, aquest és "l'home que es mou o és capaç de moure's". Per tot això, sembla ser que l'Educació Física s'acosta a una ciència educativa, en la qual podria tenir la seva màxima expressió científica, però opinions com la de Cechini (1993) manifesten que en l'actualitat es distingeixen dues grans postures diferenciades: una que tendeix a conformar una gran ciència del moviment humà i una altra que proposa integrar l'Educació Física en el context de les Ciències de l'Educació. Som conscients que en els últims anys, diferents facultats i escoles universitàries han acollit en els seus programes de doctorat llicenciats per poder realitzar les seves tesis doctorals en Educació Física. Ara bé, encara que veiem un ampli panorama que es dedica a realitzar investigacionsen aquest terreny, també és veritat que a Espanya el nivell d'investigació en Educació Física és encara molt poc elevat. La consolidació d'un cos de coneixement com a ciència, no només depèn del seu objecte d'estudi, sinó també del mètode pel qual s'accedeix a aquest coneixement. Jean Le Boulch, al 1982, ja acceptava la cooperació i la metodologia de diferents disciplines per aprofundir i aclarir certes dimensions de la conducta motriu. En aquesta línia de pensament, el present estudi pretén comprovar si les diferents investigacions en Educació Física giren al voltant de diferents disciplines. Si atenem els objectius del nostre treball, pretenem, d'una banda, conèixer les línies d'investigació seguides a les tesis realitzades a Espanya i que, d'una forma o una altra estan relacionades amb l'àmbit de l'Educació Física i, d'altra banda, en funció de diferents variables

Cualificación e implicación del profesorado de infantil frente a la educación motriz

The aim of this study was to determine the relationship between the type of teacher training in physical education and the actual active learning time in school physical education. The sample was composed of 349 active kindergarten teachers from 59 Spanish schools. Data were collected through the "Health Education through Physical Education in Kindergarten Questionnaire” of which sixteen variables were analyzed, providing information about the active learning time in physical education, teacher´s perception of time needed a week to implement a physical education program, perceived difficulties in physical education implementation, and the type of physical education teacher training received by the subjects. The results indicate that the higher the teachers' physical education training qualifications, the more time they think is needed to implement physical education and the higher the active learning time in physical education. None of the perceived difficulties was associated with teachers' specific training in physical education. Conclusions: Specific training programs to increase kindergarten teachers' qualification in physical education could increase motor experiences in the kindergarten curriculum, as well as physical activity in the early ages.Este estudio determina si existe una relación entre la formación específica en educación motriz con la que cuenta el profesorado y el tiempo que dedica este en su desempeño profesional al aprendizaje de la educación motriz en la escuela. Participaron un total de 349 profesores de educación infantil en ejercicio de 59 centros educativos españoles. Se empleó el “Cuestionario sobre la educación para la salud a través de la educación motriz en educación infantil”. Se analizan un total de 16 variables que recogen información sobre el tiempo dedicado y la percepción del profesorado sobre el tiempo semanal necesario para implementar un programa de educación motriz, las dificultades percibidas en el desarrollo de la educación motriz y sobre la formación específica recibida en educación motriz por parte del profesorado. Se emplearon los coeficientes d de Somers, V de Cramer y la prueba ANOVA. Se estableció un nivel de significatividad de p< 0,05. Resultados: La mayoría de maestros y maestras de educación infantil han recibido muy poca formación en educación motriz. A mayor cualificación específica en educación motriz del docente, mayor es el tiempo que considera necesario para el desarrollo de la educación motriz en el centro, y mayor es su dedicación semanal. Ninguna de las dificultades percibidas se asocia con la formación específica en educación motriz del profesorado. Conclusión: Programas de formación específica para aumentar la cualificación en educación motriz de los maestros y las maestras de educación infantil podrían incrementar las experiencias motrices en el currículo de educación infantil y la actividad física desde edades tempranas

La percepció del lleure saludable en la pràctica fisicoesportiva juvenil. Una anàlisi qualitativa.

El nostre article presenta una anàlisi de contingut sobre la percepció del lleure saludable en la pràctica fisicoesportiva, que mostren pares, professors i joves de la Rioja. S’integra en una investigació que pretén de conèixer i valorar la demanda real i potencial d’activitats fisicoesportives de lleure dels adolescents i joves estudiants de Secundària, Cicles Formatius i Batxillerat de la Comunitat Autònoma de la Rioja. En els resultats s’observa que la pràctica fisicoesportiva, entesa com a experiència de lleure saludable, és percebuda, entre els col·lectius analitzats, amb un matís més preventiu de la salut dels nostres joves que no pas rehabilitador. El grup de professors d’Educació Física és el que atorga, a les activitats fisicoesportives, un caràcter més orientat a la millora i la prevenció de la salut dels practicants, per damunt de la resta de col·lectius; a aquests els segueixen els professors d’altres àrees i els mateixos joves. Al contrari, són els pares dels alumnes els que perceben, en menor mesura, les pràctiques fisicoesportives com a experiències d’un lleure saludable, i concedeixen a aquestes pràctiques funcions més orientades a la productivitat o a la identificació social

La percepción del ocio saludable en la práctica físico-deportiva juvenil. Un análisis cualitativo.

El presente artículo presenta un análisis de contenido sobre la percepción del ocio saludable en la práctica físico-deportiva, que muestran padres, profesores y jóvenes riojanos. Se integra en una investigación que pretende conocer y valorar la demanda real y potencial de actividades físico-deportivas de ocio de los adolescentes y jóvenes estudiantes de Secundaria, Ciclos Formativos y Bachillerato de la Comunidad Autónoma de La Rioja. En los resultados se observa cómo la práctica físico-deportiva, entendida como experiencia de ocio saludable, es percibida, entre los colectivos analizados, con un matiz más preventivo de la salud de nuestros jóvenes que rehabilitador. Es el grupo de profesores de Educación Física los que otorgan, a las actividades físico-deportivas, un carácter más orientado a la mejora y prevención de la salud de los practicantes, que el resto de colectivos; a estos les siguen los profesores de otras áreas y los propios jóvenes. Por el contrario, son los padres de los alumnos los que perciben, en menor medida, las prácticas físico-deportivas como experiencias de un ocio saludable, concediendo a estas prácticas funciones más orientadas a la productividad o a la identificación social

Family leisure and physical activity in high school students: alliance, rivalry, or independence?

[ES] N: El ocio se constituye en un espacio y tiempo idóneo para el desarrollo de potencialidades individuales que repercutirán en un crecimiento social. Los estudiantes de bachillerato conforman una población privilegiada para generar oportunidades de ocio que favorezcan su potencial humano y les ayude a decidir y actuar con responsabilidad. Los padres se establecen en agentes sociales con gran capacidad para beneficiar estas situaciones de crecimiento personal entre los adolescentes. Asimismo, se constata un impacto de la actividad física sobre la calidad de vida del individuo en sus dimensiones física, psicológica y social, así como un abandono intensificado de esta práctica durante la adolescencia, alcanzando su pico más elevado al llegar a la edad de Bachillerato. El objetivo del presente artículo es determinar sirealizar o desearrealizar actividades de ocio con la familia se asocia positiva o negativamente con el deseo o la práctica real de actividad física en los estudiantes de bachillerato. Participan en el estudio 812 adolescentes, de entre 16 y 18 años; se emplea el cuestionario de motivaciones, actitudes y comportamientos en el ocio físico-deportivo juvenil - MACOFYD-; el análisis y tratamiento de los datos se lleva a cabo con ayuda del programa estadístico SPSS 19.0 y se realiza un análisis inferencial a partir del coeficiente Phi con el fin de detectar cómo y en qué medida estar con la familia y el deseo de estar con ella se asocian con la práctica de actividad física y el deseo de ejercitarse. Los resultados constatan que el colectivo de estudiantes riojanos de bachillerato es más activo que familiar, siendo las mujeres más familiares que los hombres; asimismo, se verifica que el deseo y la dedicación de tiempo libre compartido con los familiares se alía con la intención de realizar actividad física, así como que entre esta práctica y la realización de actividades en familia se detectan alianzas o independencias, pero en ningún caso rivalidad, lo que subraya la posibilidad de compaginar actividad física y ocio familiar, e incluso fusionar ambas opciones planteando actividades físicas en familia. Dado que se constata la existencia de una estrecha asociación del funcionamiento interno de la familia con el ocio familiar, se plantea como prospectiva indagar sobre cómo la cohesión, la flexibilidad y la comunicación familiar condicionan, en concreto, la actividad física de ocio de los adolescentes. [EN] Leisure constitutes an ideal time and place for the development of individual potentialities that have an impact on social growth. High school students are a privileged population that can create opportunities for leisure, fostering their human potential and helping them to make decisions and act responsibly. Parents are social agentswho have a great capacity to promote these situations of personal growth among adolescents. We observe the impact of physical activity on individuals’ quality of life in their physical, psychological, and social dimensions, as well as the increased dropout of this physical exercise during adolescence,reaching its highest peak at high school age. The goal ofthe present article is to determine the possible association of performing or wishing to perform leisure activities with one’s family with the desire to practice orthe actual practice of physical activity in high school students. In this study, participants were 812 adolescents, aged between 16 and 18 years. We used the Questionnaire of Motivations, Attitudes, and Behaviors in Juvenile Physical-Sport Leisure (MACOFYD). The analysis and treatment ofthe datawere carried out with the statistical program SPSS 19.0. An inferential analysis using the Phi coefficient was conducted to detect how and to what extent being with one’s family and the desire to be with one’s family are associated with the practice of physical activity and the desire to exercise. The results reveal that the collective of Riojan high school students is more active than family-oriented; moreover, girls are more familyoriented than boys. Itwas also verified thatthe desire to share and the actual sharing of free timewith one’s family are associated with the intention to carry out physical activity. Alliances orindependence, but notrivalry, were also detected between physical activity and taking part in family activities, underlining the possibility of combining physical activity and family leisure, and even merging both options by proposing physical activitieswith the family.As the existence of a strong association ofthe internalfunctioning ofthe familywith family leisure was verified, we propose to determine how cohesion, flexibility and family communication specifically condition adolescents’ leisure physical activity