La conservació del revers Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artístic

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Cada quadre conté diferents tipus d’informació. El missatge estètic, materialitzat en la seva capa pictòrica, és el que acostuma a ser objecte de valoració, crítica o simplement gaudi, però no és l’únic. Existeixen altres elements que poden donar-nos coneixement i que se situen al darrera d’aquest estrat pictòric. El suport de la pintura n’és un d’ells, i el revers, és la superfície d’aquesta matèria..

Collections care scenario appraisal for painting canvases at Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Spain

31 lienzos de la Colección del Museo Nacional de Arte de Catalunya fueron estudiados utilizando espectroscopia de infrarrojo cercano no destructivo para determinar el PH y el grado de polimerización (GP) de los soportes de lienzo. Los datos mostraron que los lienzos, todos los de 1890 a 1910 són ácidos (pH promedio de 5.1 +- 0.4) y bastante degradados (DP 710 +-260). Uso de la función dosis-respuesta para materiales celulósicos con PH, DP, T y la humedad relativa (RH) como entradas, la velocidad de degradación puede calcularse, así como el período de tiempo hasta el punto en que las telas se vuelven frágiles que su manejo podría conducir a daños mecánicos y por lo tanto en riesgo la integridad de las capas de pintura. Sobre la base de los datos del estudio, se calcularon las parcelas isócronas, así como curvas demográficas para la colección. Usando éstas, hemos explorado una serie de escenarios de gestión y conservación y los comparamos con la tasa esperada de degradación en condiciones ambientales medias actuales (21 OC, 58% de humedad relativa). En estas condiciones, se prevé que el promedio del lienzo alcanzará el estado frágil en 140 años. Sin embargo, si se reduce temperatura de almacenamiento, o sí los lienzos se desacidifican, el período de tiempo hasta la pérdida de aptitud se puede aumentar considerablemente. Como caso de estudio separado también presentamos un estudio sobre el lienzo de La Mujer en el sombrero y cuello de piel (Marie-Thérèse Walter) de Pablo Picasso. El ph y el DP de este lienzo se determinó en 15 puntos de muestreo, siendo los promedios de PH 5,6 +-0,2 y DP 1700 +- 320

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador

Setmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina. Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic

La conservació del revers. Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artístic

[cat] Cada quadre conté diferents tipus d'informació. El missatge estètic és el que acostuma a centrar l'atenció dels analistes, però no és l'únic. Existeix tot un altre cúmul de dades que poden donar-nos coneixement. El suport de l'obra pictòrica n'és un, i el revers és la superfície d'aquesta matèria. Les diverses capes de preparació que fan de coixí a la pintura, les diferents tipologies de bastidor i de tela de suport, les inscripcions de l'artista al dors, el marc o els segells distintius que ha anat reunint l'obra d'art, constitueixen una font de coneixement essencial, una autèntica cara oculta de la pintura. Però de la mateixa manera que no hi ha cap revers idèntic, hi ha un fenomen d'envelliment col·lectiu que els iguala. També existeix una xarxa interna que relaciona les obres entre si quan es troben agrupades en una mateixa col·lecció i el temps hi va deixant la seva empremta. L'objectiu d'aquesta tesi és justament indagar sobre els indicis històrics, teòrics i físics d'aquestes traces en els reversos dels quadres, defensant la necessitat de preservar-les i també mostrar les tècniques que poden fer possible la seva conservació. La investigació d'aquesta tesi se centra en pintura catalana sobre tela cronològicament situada entre els inicis del segle XIX i la dècada dels anys trenta del segle XX a través de la col·lecció permanentment exposada del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És especialment important resseguir la repercussió que té, des del punt de vista dels materials, l'evolució industrial catalana amb els consegüents efectes comercials. De la utilització del lli o el cànem es passa a la incorporació del cotó com a element innovador per l'abaratiment que comportava. Apareixerà una estandardització dels formats que trencara amb la tradició artesana dels pintors que havien emprat uns suports més rígids, tendint cap a materials més lleugers. Aquests i altres elements característics de la morfologia dels suports de les pintures mereixeran l'atenció de la primera part de la tesi. En el segon capítol procedirem a l'anàlisi detallada dels reversos d'obres concretes i de pintors representatius de l'època estudiada, a partir de la selecció establerta pel projecte museogràfic del MNAC. La informació bibliogràfica específica sobre reversos de pintures sobre tela i els materials artístics a Catalunya, així com sobre els procediments pictòrics, és relativament escassa, cosa que obliga a recollir la majoria de dades de primera ma directament del material analitzat. El treball de camp esdevé així una fase necessària, que sorprèn i satisfà pel que té d'inexplorat i per la voluntat que aquesta recerca documental esdevingui un marc de coneixement per a futures investigacions. La progressiva consciència dels conservadors-restauradors per trobar solucions idònies a la degradació de les obres, està creant un interessant camp d'investigació practica en el qual professionals de passos diversos experimenten noves tècniques que puguin harmonitzar una continuïtat física dels materials de suport tèxtils. És per això que aquesta part dedicada als criteris d'intervenció desenvolupara mètodes actuals com la sutura de fils amb adhesius termofusibles i la documentació sistemàtica dels reversos que enceten una via imprescindible per a resguardar íntegrament el patrimoni artístic sobre tela. L'última part d'aquesta tesi consisteix en el Catàleg de reversos de la col·lecció permanent d'art modern del MNAC. És un inventari visual i indexat dels objectius i l'abast d'aquesta tesi i resulta, en si mateix, una obra inèdita. Juntament amb la Galeria de reversos - que selecciona i mostra en detall els reversos més significatius, i més bells, de la col·lecció - fa visualitzar tot allò que, en ser documentat, proposa la necessitat ineludible de conservar-ho

Inicis de la fabricació i el comerç dels suports de tela

A partir de la pintura moderna de la col·lecció permanent i de les reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya, s’han pogut resseguir indicis i proves dels orígens del comerç dels materials artístics, tant dels que pertanyen a la circumscripció catalana com d’altres relacionats amb els territoris veïns. La identificació de materials com la tela, el bastidor i la preparació és útil per caracteritzar, datar, atribuir i, en definitiva, conèixer a fons les obres que formen part del nostre patrimoni cultural per tal de conservar-les.  

Collections care scenario appraisal for painting canvases at Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Spain

31 lienzos de la Colección del Museo Nacional de Arte de Catalunya fueron estudiados utilizando espectroscopia de infrarrojo cercano no destructivo para determinar el PH y el grado de polimerización (GP) de los soportes de lienzo. Los datos mostraron que los lienzos, todos los de 1890 a 1910 són ácidos (pH promedio de 5.1 +- 0.4) y bastante degradados (DP 710 +-260). Uso de la función dosis-respuesta para materiales celulósicos con PH, DP, T y la humedad relativa (RH) como entradas, la velocidad de degradación puede calcularse, así como el período de tiempo hasta el punto en que las telas se vuelven frágiles que su manejo podría conducir a daños mecánicos y por lo tanto en riesgo la integridad de las capas de pintura. Sobre la base de los datos del estudio, se calcularon las parcelas isócronas, así como curvas demográficas para la colección. Usando éstas, hemos explorado una serie de escenarios de gestión y conservación y los comparamos con la tasa esperada de degradación en condiciones ambientales medias actuales (21 OC, 58% de humedad relativa). En estas condiciones, se prevé que el promedio del lienzo alcanzará el estado frágil en 140 años. Sin embargo, si se reduce temperatura de almacenamiento, o sí los lienzos se desacidifican, el período de tiempo hasta la pérdida de aptitud se puede aumentar considerablemente. Como caso de estudio separado también presentamos un estudio sobre el lienzo de La Mujer en el sombrero y cuello de piel (Marie-Thérèse Walter) de Pablo Picasso. El ph y el DP de este lienzo se determinó en 15 puntos de muestreo, siendo los promedios de PH 5,6 +-0,2 y DP 1700 +- 320

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador

Setmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina. Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador

Setmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina. Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic