Re-making urban segregation: processes of income sorting and neighbourhood change

Segregation studies have mainly focused on urban structures as a whole or have discussed specific (gentrifying or renewing) neighbourhoods. The literature suggests that changes in segregation occur primarily through selective migration. In this paper, we follow up on recent work that has questioned these orthodoxies, suggesting that in situ social mobility, and entries to and exits from the city population should be taken into account as well, and that dynamics in all neighbourhoods should be considered. The paper traces the processes by which segregation changes for the cities of Amsterdam and The Hague for 1999–2006, using a longitudinal individual-level database covering the entire population. It extends previous work by looking at income rather than socio-economic status and by drilling down to the neighbourhood level. Applying an existing measure of segregation (Delta) in a novel way, the analysis focuses on changes in the spatial distribution of household income, measuring the relative contribution of a range of processes to changes in segregation. Results show that segregation rises in both cities but that different processes drive changes in each case. Furthermore, the aggregate change in segregation for each city masks a diversity of changes at the neighbourhood level, some of which tend to increase segregation while others tend to reduce it. Mapping these changes and the individual processes contributing to them shows that they have a distinct geography, which seems to be structured by historically specific trends in state and housing market context.

El impacto de la segregación y la concentración de los inmigrantes sobre su integración en algunos contextos europeos

En el món occidental, l’impacte de certes composicions de la població en determinats barris d’algunes ciutats, com també la segregació i la integració dels immigrants i les oportunitats socials d’aquests, és motiu de debat públic i polític. Aquest article analitza les ideologies, les percepcions, les suposicions i les respostes polítiques predominants, referides als efectes potencials de la segregació i de la integració en els barris, per confrontar-les després amb les teories de segregació, concentració i efectes de barri (neighbourhood effect), així com amb altres recerques empíriques. Els resultats ens mostren que els termes segregació i concentració són conceptes complexos i que, per tant, han d’ésser tractats amb precaució. Així possiblement es reduirien les reaccions xenòfobes. De totes maneres, existeixen indicis que, fins i tot en estats del benestar redistributius, la concentració d’immigrants té alguns efectes (negatius) sobre les expectatives dels individus. Malgrat tot, fan falta anàlisis molt específiques per aclarir quan i qui serà afectat per aquesta qüestió i quins en seran els efectes més probables que provocarà.In large sections of the western world there are lively public and policy debates about segregation and integration and in particular about the potential impact of specific population compositions in certain neighbourhoods in cities on integration and social opportunities. There clearly are some prevailing ideologies, perceptions, assumptions and policy responses regarding segregation and potential (neighbourhood) integration effects. In this contribution these prevailing ideas will be addressed and subsequently confronted with theory on segregation, concentration, and neighbourhood effects, and finally confronted with empirical research and evidence. What we learned is that segregation and concentration are no straightforward concepts and thus require cautious treatment. This may help to reduce xenophobic reactions. There are indications, though, that even in so-called redistributing welfare states some (negative) impacts of immigrant concentrations on individual’s prospects can be discerned. However, here too, careful analyses are required to be able to clarify when, for whom, what effects will likely have to be expected.El impacto de ciertas composiciones de la población en determinados barrios de algunas ciudades, asi como la segregación e integración de los inmigrantes y las oportunidades sociales de éstos, es motivo de debate público y político en el mundo occidental. El presente artículo analiza las ideologías, las percepciones, las suposiciones y las respuestas políticas predominantes referidas a los efectos potenciales de segregación e integración de los barrios, para confrontarlas después con las teorías sobre segregación, concentración y efectos de barrio (neighbourhood effect), así como con los indicios existentes a partir de otras investigaciones. Los resultados nos muestran que los términos segregación y concentración son conceptos complejos y, por lo tanto, deben ser tratados con cautela. Así posiblemente se reducirían las reacciones xenófobas. De todas formas, existen indicios de que, incluso en estados del bienestar redistributivos, la concentración de inmigrantes tiene algunos efectos (negativos) sobre las expectativas de los individuos. Sin embargo, se requieren análisis muy específicos para clarificar cuándo y quién será afectado por dicha cuestión y cuáles serán los efectos más probables que provocará

The impact of immigrants' segregation and concentration on social integration in selected European contexts

In large sections of the western world there are lively public and policy debates about segregation and integration and in particular about the potential impact of specific population compositions in certain neighbourhoods in cities on integration and social opportunities. There clearly are some prevailing ideologies, perceptions, assumptions and policy responses regarding segregation and potential (neighbourhood) integration effects. In this contribution these prevailing ideas will be addressed and subsequently confronted with theory on segregation, concentration, and neighbourhood effects, and finally confronted with empirical research and evidence. What we learned is that segregation and concentration are no straightforward concepts and thus require cautious treatment. This may help to reduce xenophobic reactions. There are indications, though, that even in so-called redistributing welfare states some (negative) impacts of immigrant concentrations on individual's prospects can be discerned. However, here too, careful analyses are required to be able to clarify when, for whom, what effects will likely have to be expected.En el món occidental, l'impacte de certes composicions de la població en determinats barris d'algunes ciutats, com també la segregació i la integració dels immigrants i les oportunitats socials d'aquests, és motiu de debat públic i polític. Aquest article analitza les ideologies, les percepcions, les suposicions i les respostes polítiques predominants, referides als efectes potencials de la segregació i de la integració en els barris, per confrontar-les després amb les teories de segregació, concentració i efectes de barri (neighbourhood effect), així com amb altres recerques empíriques. Els resultats ens mostren que els termes segregació i concentració són conceptes complexos i que, per tant, han d'ésser tractats amb precaució. Així possiblement es reduirien les reaccions xenòfobes. De totes maneres, existeixen indicis que, fins i tot en estats del benestar redistributius, la concentració d'immigrants té alguns efectes (negatius) sobre les expectatives dels individus. Malgrat tot, fan falta anàlisis molt específiques per aclarir quan i qui serà afectat per aquesta qüestió i quins en seran els efectes més probables que provocarà.El impacto de ciertas composiciones de la población en determinados barrios de algunas ciudades, asi como la segregación e integración de los inmigrantes y las oportunidades sociales de éstos, es motivo de debate público y político en el mundo occidental. El presente artículo analiza las ideologías, las percepciones, las suposiciones y las respuestas políticas predominantes referidas a los efectos potenciales de segregación e integración de los barrios, para confrontarlas después con las teorías sobre segregación, concentración y efectos de barrio (neighbourhood effect), así como con los indicios existentes a partir de otras investigaciones. Los resultados nos muestran que los términos segregación y concentración son conceptos complejos y, por lo tanto, deben ser tratados con cautela. Así posiblemente se reducirían las reacciones xenófobas. De todas formas, existen indicios de que, incluso en estados del bienestar redistributivos, la concentración de inmigrantes tiene algunos efectos (negativos) sobre las expectativas de los individuos. Sin embargo, se requieren análisis muy específicos para clarificar cuándo y quién será afectado por dicha cuestión y cuáles serán los efectos más probables que provocará.Dans de nombreux endroits du monde occidental, la question de la ségrégation et de l'intégration anime de nombreux débats publics et politiques, et traitent plus spécifiquement de l'impact potentiel de certaines composantes de la population dans les quartiers, de la capacité d'intégration et des opportunités sociales qui se présentent. Il existe clairement des idéologies, des hypothèses et des réponses politiques dominantes qui encadrent la ségrégation et ses conséquences éventuelles sur l'intégration. Cet article questionne ces idées dominantes en les confrontant dans un premier temps aux théories de la ségrégation, de la concentration, et des effets de quartiers (neighbourhood effect), puis finalement à la recherche empirique et à ses résultats. L'étude nous enseigne que les concepts de ségrégation et de concentration ne sont pas évidents et qu'ils doivent être employés avec prudence. Cela pourrait aider à réduire les réactions xénophobes. Il apparait cependant que, même dans les soi-disant États-providence, la concentration des immigrants ait des conséquences (négatives) sur les perspectives individuelles. Cependant, ici aussi, des analyses minutieuses sont indispensables pour en identifier la portée : quels en sont les effets, à quel moment se font-ils ressentir et sur quelles populations

Droplets on Inclined Plates: Local and Global Hysteresis of Pinned Capillary Surfaces

Local contact line pinning prevents droplets from rearranging to minimal global energy, and models for droplets without pinning cannot predict their shape. We show that experiments are much better described by a theory, developed herein, that does account for the constrained contact line motion, using as example droplets on tilted plates. We map out their shapes in suitable phase spaces. For 2D droplets, the critical point of maximum tilt depends on the hysteresis range and Bond number. In 3D, it also depends on the initial width, highlighting the importance of the deposition history.Comment: 5 pages, 5 figures, accepted for publication in Phys. Rev. Let

Gentrification and the suburbanization of poverty: changing urban geographies through boom and bust periods

Many postindustrial cities across Europe and other contexts are marked by growing social–spatial inequalities, housing liberalization, and gentrification, which limit the housing options of low-income households. We investigated changes in the residential moves of different low-income households (working poor, low-to-middle income, and unemployed) in the Amsterdam and Rotterdam urban regions for the time period 2004–2013. We found an overarching trend for the suburbanization of poverty toward the urban peripheries and surrounding regions. While this trend appears to be relatively crisis resistant in the tight Amsterdam housing context, it is more cyclical in Rotterdam and has slowed following the global financial crisis. Low-to-middle income and unemployed households are increasingly moving to the urban regions surrounding cities, particularly to higher density satellite towns. Nevertheless, a growing number of working poor households remain highly urbanized, employing various coping strategies to acquire housing. This paper reveals how the suburbanization of poverty is both a direct process of poor households moving from city to suburb, and a broader indirect process caused by exclusionary mechanisms such as the decreasing accessibility and affordability of inner-urban neighborhoods, which reflect broader changes in the geography and socioeconomic patterning of urban regions