Redondo, Pablo y Salgado, Sebastián (2017). La isla de la verdad y otras metáforas en filosofía

Obra ressenyada: Pablo REDONDO, Sebastián Salgado, La isla de la verdad y otras metáforas en filosofía. Cantabria: El Desvelo Ediciones, 2017

Al voltant de la naturalesa de l'obra d'art : Gadamer lector de Kant

El pensament estètic de Hans-Georg Gadamer acostuma a ser entès com una problematització de l'estètica kantiana en allò que fa referència a la subjectivització de l'experiència de la bellesa i les conseqüències que aquest procés va tenir, tant en l'estètica com en les ciències humanes, al segle XIX. Malgrat aquesta confrontació, l'objectiu del nostre article és mostrar l'ambivalència de la proposta estètica de Gadamer pel que fa a la Crítica de la facultat de jutjar i, molt especialment, als conceptes kantians de joc, geni, esperit i símbol.Gadamer's thinking on art is usually understood as a questioning of Kantian aesthetics, that is, concerning the process of subjectivization of aesthetic experience and its consequences for aesthetics and the social sciences in the 19th century. Despite this contrast, the main aim of our paper is to show the ambivalence of Gadamer's philosophy of art with respect to the Critique of the Faculty of Judgment, especially in relation to the Kantian concepts of play, genius, spirit and symbol.El pensamiento estético de Hans-Georg Gadamer suele ser entendido como una problematización de la estética kantiana en lo que se refiere a la subjetivización de la experiencia de la belleza y las consecuencias que este proceso tuvo, tanto en la estética como en las ciencias humanas, en el siglo XIX. A pesar de esta confrontación, el objetivo de nuestro artículo es mostrar la ambivalencia de la propuesta estética de Gadamer referente a la Crítica de la facultad de juzgar y, muy especialmente, a los conceptos kantianos de juego, genio, espíritu y símbolo

La especificidad del discurso moral en Kant

The main aim of our paper is to show that the specificity of moral speech forces Kant to introduce an exposition model that does not properly fit into none of the two models presented by Kant in the 59th paragraph of the Critique of Judgment. Halfway through schema and symbol, the notion of typus serves as a mediating element between the moral law and each of its possible realizations.El objetivo del presente artículo es mostrar cómo la especificidad del discurso moral obliga a introducir un modo de exposición de nuestros conceptos que no acaba de ajustarse plenamente a ninguno de los dos modelos presentados por Kant en el parágrafo 59 de la Crítica de la facultad de juzgar. Situándose a medio camino de esquema y símbolo, la noción de «tipo» (Typus) actúa como elemento mediador entre la ley moral y cada una de sus posibles concreciones

Vigilar i castigar: pensar l'experiència de confinament

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB publica, des de principis del confinament pel Covid-19, una sèrie de píndoles en forma de breu article, sota el títol 'Llibres i música en temps de desassossec', on es convida al lector a conèixer diferents suggeriments per a la lectura o l'audició de música, que ajudin a millorar l'estat d'ànim i aportin coneixement en moments difícils i d'incertesa per a tots. A 'Llibres i música en temps de desassossec' es poden llegir textos de professors i professores de la FacultatLa data del document no coincideix amb la de la seva publicacióText publicat com a notícia a la web de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 29/04/202

La muntanya màgica de Thomas Mann

La Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB publica, des de principis del confinament pel Covid-19, una sèrie de píndoles en forma de breu article, sota el títol 'Llibres i música en temps de desassossec', on es convida al lector a conèixer diferents suggeriments per a la lectura o l'audició de música, que ajudin a millorar l'estat d'ànim i aportin coneixement en moments difícils i d'incertesa per a tots. A 'Llibres i música en temps de desassossec' es poden llegir textos de professors i professores de la FacultatText publicat com a notícia a la web de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 08/06/202

La "segunda navegación" de Fichte : una lectura unitaria de su pensamiento

OBRA RESSENYADA: Fichte TURRÓ SALVI, De la consciència a l'absolut, 270 páginas, Barcelona, ed. Òmicron, 2011

Dificultades en la traducción de Kant : el término «Gemüt» y sus variantes en español

El objetivo del presente artículo es analizar las opciones terminológicas utilizadas para verter el término «Gemüt» en las diversas traducciones en lengua española de la obra de Kant. Para ello, justificaremos la importancia sistemática de este concepto en el pensamiento del filósofo de Königsberg, examinaremos su significado en el alemán del siglo XVIII y presentaremos las traducciones posibles en lengua castellana. Por último, consideraremos las principales ediciones en castellano de la obra de Kant -centrándonos especialmente en la Crítica de la razón pura (1781)- en relación al contexto histórico en que se originan y a las influencias que reciben de traducciones realizadas en otras lenguas.The main aim of this paper is to analyze the terminological choices made in the Spanish translation of the German word "Gemüt" in Kant's work. We will briefly consider some core aspects of Kant's thinking in order to justify the systematic relevance of this concept and examine its meaning in the eighteenth century, as well as its possible Spanish translations. Finally, we will consider the main Spanish translations of Kant's work -especially his Critique of Pure Reason (1781)- in relation to the historical context in which they arose and the influences received through translations into other languages