Els primers telescopis de Galileu. Consideracions sobre els seus origens i trets caracteristics

Com sol passar amb la major part dels invents de l'antiguitat, no se sap amb exactitud qui va inventar el telescopi perquè hi ha diferents personatges que, segons els seus escrits, podrien ser els primers a parlar-ne. El primer és l'italià Giambattista Della Porta (1535-1615), que en el seu llibre Magia Naturalis, segurament el primer tractat sobre lents, escrit l'any és poc clara i molts autors no hi donen valor. El segon cas és semblant: l'holandès Zacharias Jansen (c. 1580-1632), que cap al 1590 va inventar el microscopi, sembla que també podia haver estat l'inventor del telescopi, segons es desprèn dels seus escrits, però té poca credibilitat en la historiografia. El cas més reconegut és el de Hans Lippershey (15701619), també holandès, fabricant i comerciant de lents, que l'any 1608 va construir o, almenys posseïa, un telescopi. Segons una imaginativa història, van ser els seus fills els que, jugant amb les lents, van comprovar que ajuntant-ne una de convergent i una de divergent s'augmentava la mida dels objectes llunyans

Representacions de personatges amb lents a l'art dels Països Catalans del segles XIV i XV.

Encara que les lents eren conegudes des de l'inici de la civilització s'han trobat lents fabricades a Creta o a Assíria a partir de cristalls naturals sembla que la seva aplicació era només ritual. Segurament servien per encendre foc, fonamentalment en els sacrificis religiosos, tot i que hi ha autors que defensen altres aplicacions més científiques (Graydon, 1999; Temple, 2000). Una situació diferent es planteja quan es parla de les lents com a elements òptics utilitzats per corregir la visió. Sembla clar que les primeres aplicacions són les ulleres formades per lents convergents, aplicades a millorar la pèrdua de visió que es produeix amb l'edat, és a dir per corregir la presbícia