11 research outputs found

    Acute Damage to the Posterior Limb of the Internal Capsule on Diffusion Tensor Tractography as an Early Imaging Predictor of Motor Outcome after Stroke

    Get PDF
    Background and Purpose Early prediction of motor outcome is of interest in stroke management. We aimed to determine whether lesion location at DTT is predictive of motor outcome after acute stroke and whether this information improves the predictive accuracy of the clinical scores. Methods We evaluated 60 consecutive patients within 12 hours of MCA stroke onset. We used DTT to evaluate CST involvement in the MC and PMC, CS, CR, and PLIC and in combinations of these regions at admission, at day 3, and at day 30. Severity of limb weakness was assessed using the m-NIHSS (5a, 5b, 6a, 6b). We calculated volumes of infarct and FA values in the CST of the pons. Results Acute damage to the PLIC was the best predictor associated with poor motor outcome, axonal damage, and clinical severity at admission (P .001). There was no significant correlation between acute infarct volume and motor outcome at day 90 (P=.176, r=0.485). The sensitivity, specificity, and positive and negative predictive values of acute CST involvement at the level of the PLIC for 4 motor outcome at day 90 were 73.7%, 100%, 100%, and 89.1%, respectively. In the acute stage, DTT predicted motor outcome at day 90 better than the clinical scores (R2=75.50, F=80.09, P .001). Conclusions In the acute setting, DTT is promising for stroke mapping to predict motor outcome. Acute CST damage at the level of the PLIC is a significant predictor of unfavorable motor outcome

    Influencia del tratamiento previo con antiagregantes en el riesgo de crecimiento del hematoma y el pronóstico en pacientes con Hemorragia Intracerebral Aguda

    Get PDF
    Realizamos un estudio prospectivo sobre la influencia del tratamiento previo con antiagregación plaquetaria en pacientes que sufren una hemorragia intracerebral espontánea. Se realizó un anàlisis de 90 pacientes recogidos consecutivamente y se estudió la influencia del tratamiento previo con antiagregación sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad y el pronóstico funcional a los tres meses en comparación con pacientes sin tratamiento previo con antiagregación. Tras el anàlisis podemos concluir que el tratamiento previo con antiagregación en la hemorragia intracraneal espontánea no influye sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad ni el pronóstico funcional.Realitzem un estudi prospectiu sobre la influència del tractament previ amb antiagregació plaquetària en pacients que pateixen una hemorràgia intracerebral espontània. Es va realitzar una anàlisi de 90 pacients recollits consecutivament i es va estudiar la influència del tractament previ amb antiagregació sobre el creixement de l'hematoma, l'evolució clínica, la mortalitat i el pronòstic funcional als tres mesos en comparació amb pacients sense tractament previ amb antiagregació. Després del anàlisi podem concloure que el tractament previ amb antiagregació en l'hemorràgia intracranial espontània no influeix sobre el creixement de l'hematoma, l'evolució clínica, la mortalitat ni el pronòstic funcional

    Acute Damage to the Posterior Limb of the Internal Capsule on Diffusion Tensor Tractography as an Early Imaging Predictor of Motor Outcome after Stroke

    No full text
    Background and Purpose Early prediction of motor outcome is of interest in stroke management. We aimed to determine whether lesion location at DTT is predictive of motor outcome after acute stroke and whether this information improves the predictive accuracy of the clinical scores. Methods We evaluated 60 consecutive patients within 12 hours of MCA stroke onset. We used DTT to evaluate CST involvement in the MC and PMC, CS, CR, and PLIC and in combinations of these regions at admission, at day 3, and at day 30. Severity of limb weakness was assessed using the m-NIHSS (5a, 5b, 6a, 6b). We calculated volumes of infarct and FA values in the CST of the pons. Results Acute damage to the PLIC was the best predictor associated with poor motor outcome, axonal damage, and clinical severity at admission (P .001). There was no significant correlation between acute infarct volume and motor outcome at day 90 (P=.176, r=0.485). The sensitivity, specificity, and positive and negative predictive values of acute CST involvement at the level of the PLIC for 4 motor outcome at day 90 were 73.7%, 100%, 100%, and 89.1%, respectively. In the acute stage, DTT predicted motor outcome at day 90 better than the clinical scores (R2=75.50, F=80.09, P .001). Conclusions In the acute setting, DTT is promising for stroke mapping to predict motor outcome. Acute CST damage at the level of the PLIC is a significant predictor of unfavorable motor outcome

    Hemorragias cerebrales por anticoagulantes, ¿qué hacemos después?

    No full text
    El tractament antitrombòtic després d'una hemorragia intracerebral secundaria a tractament anticoagulant no està ben definit. Realitzem un estudi restropectiu per analitzar els riscos i beneficis de l'antiagregació vs anticoagulació. Evaluem 39 pacients, es va reiniciar l'anticoagulació en 25 i es va canviar a antiagregants a 14 pacients. Després d'un seguiment promig de 54 +/- 31 mesos, trobem que el tractament anticoagulant sembla augmentar el risc de nous events hemorràgics i la mortalitat, sense significació estadística. Son necessaris estudis prospectius per definir el millor tractament després de patir una hemorràgia cerebral per anticoagulants.El tratamiento antitrombótico tras una hemorragia intracerebral secundaria a tratamiento anticoagulante no está bien definido. Realizamos un estudio retrospectivo para analizar los riesgos y beneficios de la antiagregación frente a la anticoagulación. Evaluamos 39 pacientes, se reinició la anticoagulación en 25 y se cambió a antiagregantes en 14. Tras un seguimiento promedio de 54 +/- 31 meses, encontramos que el tratamiento anticoagulante parece aumentar el riesgo de nuevos eventos hemorrágicos y la mortalidad, sin significación estadística. Son necesarios estudios prospectivos para definir mejor el tratamiento idóneo tras una hemorragia intracerebral por anticoagulantes

    Hemorragias cerebrales por anticoagulantes, ¿qué hacemos después?

    No full text
    El tractament antitrombòtic després d'una hemorragia intracerebral secundaria a tractament anticoagulant no està ben definit. Realitzem un estudi restropectiu per analitzar els riscos i beneficis de l'antiagregació vs anticoagulació. Evaluem 39 pacients, es va reiniciar l'anticoagulació en 25 i es va canviar a antiagregants a 14 pacients. Després d'un seguiment promig de 54 +/- 31 mesos, trobem que el tractament anticoagulant sembla augmentar el risc de nous events hemorràgics i la mortalitat, sense significació estadística. Son necessaris estudis prospectius per definir el millor tractament després de patir una hemorràgia cerebral per anticoagulants.El tratamiento antitrombótico tras una hemorragia intracerebral secundaria a tratamiento anticoagulante no está bien definido. Realizamos un estudio retrospectivo para analizar los riesgos y beneficios de la antiagregación frente a la anticoagulación. Evaluamos 39 pacientes, se reinició la anticoagulación en 25 y se cambió a antiagregantes en 14. Tras un seguimiento promedio de 54 +/- 31 meses, encontramos que el tratamiento anticoagulante parece aumentar el riesgo de nuevos eventos hemorrágicos y la mortalidad, sin significación estadística. Son necesarios estudios prospectivos para definir mejor el tratamiento idóneo tras una hemorragia intracerebral por anticoagulantes

    Influencia del tratamiento previo con antiagregantes en el riesgo de crecimiento del hematoma y el pronóstico en pacientes con Hemorragia Intracerebral Aguda

    No full text
    Realizamos un estudio prospectivo sobre la influencia del tratamiento previo con antiagregación plaquetaria en pacientes que sufren una hemorragia intracerebral espontánea. Se realizó un anàlisis de 90 pacientes recogidos consecutivamente y se estudió la influencia del tratamiento previo con antiagregación sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad y el pronóstico funcional a los tres meses en comparación con pacientes sin tratamiento previo con antiagregación. Tras el anàlisis podemos concluir que el tratamiento previo con antiagregación en la hemorragia intracraneal espontánea no influye sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad ni el pronóstico funcional.Realitzem un estudi prospectiu sobre la influència del tractament previ amb antiagregació plaquetària en pacients que pateixen una hemorràgia intracerebral espontània. Es va realitzar una anàlisi de 90 pacients recollits consecutivament i es va estudiar la influència del tractament previ amb antiagregació sobre el creixement de l'hematoma, l'evolució clínica, la mortalitat i el pronòstic funcional als tres mesos en comparació amb pacients sense tractament previ amb antiagregació. Després del anàlisi podem concloure que el tractament previ amb antiagregació en l'hemorràgia intracranial espontània no influeix sobre el creixement de l'hematoma, l'evolució clínica, la mortalitat ni el pronòstic funcional

    Changes in lifestyle resulting from confinement due to COVID-19 and depressive symptomatology: A cross-sectional a population-based study

    Get PDF
    Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Depressió; Aïllament social; QuarantenaCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Depression; Social isolation; QuarantineCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Depresión; Aislamiento social; CuarentenaThe measures adopted to control the spread of the COVID-19 pandemic in several countries included mobility and social restrictions that produced an immediate impact on the lifestyle of their inhabitants. Methods: We assessed the association between the consequences of these measures and depressive symptomatology using a population-based sample of 692 individuals aged 18 or over from an ongoing study in the province of Girona (Catalonia, Spain). Participants responded to a telephone-based survey that included questionsrelated to the consequences of confinement and the Patient Health Questionnaire-9 (PHQ-9) was used to assess depressive symptomatology. Multivariate logistic and linear regressions were used to identify which changes in lifestyle resulting from confinement were independently associated with a possible depression episode and depressive symptomatologyThe Girona Healthy Region Study is funded by the Girona, Health LivingLab operation, which is granted by the Projectes d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) of the RIS3Cat and the Operative Programme of the European Regional Development Fund of Catalonia 2014–2020
    corecore