Didàctica de la intercomprensió en llengües romàniques

La didàctica de les LE ha sigut objecte de diferents corrents teòrics i metodològics amb la finalitat de millora de la pràctica docent. Amb la globalització i multiplicació de les situacions de comunicació plurilingüe, s'ha enfocat cap a orientacions més pragmàtiques, funcionals i allunyades de conceptes dogmàtics. L'objectiu de la investigació del programa Lingua que vem portar a terme amb 7 universitats europees va ser dotar la pedagogia d''eines i recursos on line que possibilitin un entrenament eficient a la comunicació plurilingüe. La seva base teòrica és la competència que té tot locutor per entendre llengues pròximes a la seva, sempre que disposa del context comunicatiu adient: una immersió en el món lingüístic i cultural "estranger" i l'assessorament en nous hàbits de comunicació plurilingüe. La plataforma que permet aquest nou aprenentatge (www.galanet.eu) esta sent utilitzada a tot el món romanofón des de la fí del 2004, amb un éxit sorprenent. Els aprenents participan a forums plurilingües programats en etapes diferenciades que culminan un dossier de premsa, a chats plurilingües associats a recursos didàctics de suport a la intercomprensió i recursos lingüístics descriptius i constrastius dels sistemas. Els resultats obtinguts pels centres que participan conjuntament cada semestre a la formació han permès evidenciar la pertinència d'una metodologia que fomenta estrategies cognitives pròpies de tot aprenentatge, i.e., assimilació/dissimilació, anticipació/deducción/comprobació, comparació/generalització. Aquests conceptes s'aplican empíricament però no es plantejan mai com una pedagogia: l'aprenentatge dels idiomes és una competència molt avans de ser uns continguts. La metodología és extrapolable a altres families de llengües, com les germàniques o eslaves i constitueix un fer de lance per a l'ensenyament/aprenentatge dels idiomes en general, sovint abordat en termes de continguts i no en termes de competències cognitives

La perception des systèmes vocaliques étrangers: une étude inter-langues

International audienceL'objectif de ce papier est de comprendre si la "densité" du système vocalique d'une langue, en d'autres termes, le nombre de voyelles dans la langue, joue un rôle dans la perception vocalique. Les résultats d'une expérience d'identification dans trois langues (français, anglais et espagnol) tendent à montrer que les sujets espagnols sont capables, sans hésitation, de catégoriser des stimuli absents de leur espace de production. En revanche, les résultats des sujets anglais montrent une très grande difficulté dans la tâche de catégorisation. Les résultats des sujets français sont intermédiaires. Nous concluons qu'un nombre peu élevé de voyelles dans le système vocalique facilite la tâche de catégorisation des sujets. De plus, le système anglais semble être plus complexe en ce qui concerne le type d'indices nécessaires pour identification des voyelles

La perception des systèmes vocaliques étrangers: une étude inter-langues

International audienceL'objectif de ce papier est de comprendre si la "densité" du système vocalique d'une langue, en d'autres termes, le nombre de voyelles dans la langue, joue un rôle dans la perception vocalique. Les résultats d'une expérience d'identification dans trois langues (français, anglais et espagnol) tendent à montrer que les sujets espagnols sont capables, sans hésitation, de catégoriser des stimuli absents de leur espace de production. En revanche, les résultats des sujets anglais montrent une très grande difficulté dans la tâche de catégorisation. Les résultats des sujets français sont intermédiaires. Nous concluons qu'un nombre peu élevé de voyelles dans le système vocalique facilite la tâche de catégorisation des sujets. De plus, le système anglais semble être plus complexe en ce qui concerne le type d'indices nécessaires pour identification des voyelles

Chapitre 1. Chemins de traverse des pratiques intercompréhensives

Una reseña, aunque somera, de los trabajos, los proyectos y las formaciones en intercomprensión, pone de relieve la distinción que opera entre las dos etapas sucesivas de su investigación. La primera etapa corresponde sobre todo a trabajos de índole didáctico y metodológico, plasmados en la creación de un importante número de recursos (esencialmente multimedia) para la formación en intercomprensión, y de un amplio proceso de curricularización en los programas docentes de las universidades. La etapa posterior estriba en la creación de actividades ad hoc concebidas para potenciar las competencias trabajadas en el marco de los distintos escenarios pedagógicos. La ampliación del radio de acción de estas prácticas para obtener el mayor provecho de los materiales disponibles en la red constituye, hoy en día, un auténtico crisol para la generalización de la integración curricular de la intercomprensión, convertida en una de las prioridades de investigadores y formadores. Se pueden caracterizar los primeros años como una etapa principalmente didáctica, y la última década como una etapa esencialmente pedagógica. A pesar de haber operado de forma asíncrona, didáctica y pedagogía de la intercomprensión no han dejado de interactuar. Este capítulo pretende, por un lado, ahondar en la búsqueda y el seguimiento de prácticas genuinamente intercomprensivas o bien afines, y, por otro lado vincularlas con actividades plurilingües que ya tienen una larga tradición, y, a través de estas exposiciones, concienciar de su arraigo en las prácticas de los docentes y del papel primordial que ejerce ya, de facto, en la enseñanza de lenguas y en el proceso de curricularización de la intercomprensión

Didàctica de la intercomprensió en llengües romàniques

La didàctica de les LE ha sigut objecte de diferents corrents teòrics i metodològics amb la finalitat de millora de la pràctica docent. Amb la globalització i multiplicació de les situacions de comunicació plurilingüe, s'ha enfocat cap a orientacions més pragmàtiques, funcionals i allunyades de conceptes dogmàtics. L'objectiu de la investigació del programa Lingua que vem portar a terme amb 7 universitats europees va ser dotar la pedagogia d''eines i recursos on line que possibilitin un entrenament eficient a la comunicació plurilingüe. La seva base teòrica és la competència que té tot locutor per entendre llengues pròximes a la seva, sempre que disposa del context comunicatiu adient: una immersió en el món lingüístic i cultural "estranger" i l'assessorament en nous hàbits de comunicació plurilingüe. La plataforma que permet aquest nou aprenentatge (www.galanet.eu) esta sent utilitzada a tot el món romanofón des de la fí del 2004, amb un éxit sorprenent. Els aprenents participan a forums plurilingües programats en etapes diferenciades que culminan un dossier de premsa, a chats plurilingües associats a recursos didàctics de suport a la intercomprensió i recursos lingüístics descriptius i constrastius dels sistemas. Els resultats obtinguts pels centres que participan conjuntament cada semestre a la formació han permès evidenciar la pertinència d'una metodologia que fomenta estrategies cognitives pròpies de tot aprenentatge, i.e., assimilació/dissimilació, anticipació/deducción/comprobació, comparació/generalització. Aquests conceptes s'aplican empíricament però no es plantejan mai com una pedagogia: l'aprenentatge dels idiomes és una competència molt avans de ser uns continguts. La metodología és extrapolable a altres families de llengües, com les germàniques o eslaves i constitueix un fer de lance per a l'ensenyament/aprenentatge dels idiomes en general, sovint abordat en termes de continguts i no en termes de competències cognitives

Entraînement à la compréhension orale des langues romanes Quelques repères pour faciliter la prise en compte de la matière phonique

International audienc

Entraînement à la compréhension orale des langues romanes Quelques repères pour faciliter la prise en compte de la matière phonique

International audienc

Production and perception of vowels: does the density of the system play a role?

International audienceThe objective of the present paper is to understand whether the "density" of the vowel system of a language, in other words the large or small number of vowels in the language, plays a significant role in the production and perception of vowels. Three languages (French, English and Spanish) are analysed. This work rests upon the comparison between speech production and the cognitive processing of linguistic units. Two different methodologies were employed in this aim : observation of phonetic productions and analyses of behavioural measures. First results lead us to hypothese that perception units can be larger than production units. In other words, the density of a vowel system seems to influence vowel perception but not vowel production