L'Anarquisme en el tombant dels segles XIX i XX : l'acció de Tarrida del Mármol

Fernando Tarrida del Mármol, un enginyer cubanocatalà pràcticament desconegut de les generacions actuals, va ser un home fonamental en l'anarquisme del canvi de segle, no sols per les seves aportacions teòriques sinó també pel seu activisme incessant. Escapat per una rara fortuna de la repressió posterior a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona (1896), va ser el responsable principal de la gran campanya que va desplegar-se per tot el món per tal de denunciar els empresonaments indiscriminats, les tortures dels calabossos del castell de Montjuïc i les execucions arbitràries. Publicista infatigable i entregat a tota causa de signe emancipador, va acabar els seus dies a l'exili de Londres, l'any 1915.Fernando Tarrida del Mármol, a Cuban-Catalan engineer who is almost unknown nowadays, was fundamental to the anarchism at the turn of the 19th- 20th century, not only because of his theoretical contributions but also because of his incessant activism. Having escaped, thanks to exceptional luck, the repression after the bomb attack in the street of Canvis Nous (Barcelona, 1896), he became the mainstay of the great campaign waged throughout the world to denounce the indiscriminate imprisonments, tortures in the dungeons of Montjuïc castle and arbitrary executions. A tireless publicist and devoted to all emancipating causes, he ended his days in exile in London in 1915

La Vaga dels estampadors de 1892 al pla de Barcelona

L?any 1892, en un context de crisi aguda del moviment anarquista i en un moment de radicalització dels grups partidaris de l?acció individual i directa, va esclatar, al pla de Barcelona, un llarg conflicte laboral que, havent-se iniciat en el ram de l?aigua, es va convertir en una vaga general. L?aturada es va allargar durant un període excepcional de setze setmanes, però es va saldar amb un fracàs per als treballadors. De fet, aquesta vaga dels estampadors va ser el darrer conflicte obrer important abans de l?etapa de forçosa passivitat que sobrevindria, després, com a conseqüència de la repressió derivada dels atemptats anarquistes del període 1893-1896.In 1892, in a context characterised by the deep crisis that the anarchist movement was undergoing and the spread of radicalism amid the supporters of direct and individual action, Barcelona became the scenario of a long labour conflict which, having begun in the water sector, culminated in a general strike. Despite lasting sixteen weeks, the workers did not succeed in their aims. In fact, the textile printing workers? strike of 1892 was the last and most important labour conflict before the wave of anarchist terrorist attacks between 1893 and 1896 and the repression these attacks produced

L'Anarquisme en el tombant dels segles XIX i XX : l'acció de Tarrida del Mármol

Fernando Tarrida del Mármol, un enginyer cubanocatalà pràcticament desconegut de les generacions actuals, va ser un home fonamental en l'anarquisme del canvi de segle, no sols per les seves aportacions teòriques sinó també pel seu activisme incessant. Escapat per una rara fortuna de la repressió posterior a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona (1896), va ser el responsable principal de la gran campanya que va desplegar-se per tot el món per tal de denunciar els empresonaments indiscriminats, les tortures dels calabossos del castell de Montjuïc i les execucions arbitràries. Publicista infatigable i entregat a tota causa de signe emancipador, va acabar els seus dies a l'exili de Londres, l'any 1915.Fernando Tarrida del Mármol, a Cuban-Catalan engineer who is almost unknown nowadays, was fundamental to the anarchism at the turn of the 19th- 20th century, not only because of his theoretical contributions but also because of his incessant activism. Having escaped, thanks to exceptional luck, the repression after the bomb attack in the street of Canvis Nous (Barcelona, 1896), he became the mainstay of the great campaign waged throughout the world to denounce the indiscriminate imprisonments, tortures in the dungeons of Montjuïc castle and arbitrary executions. A tireless publicist and devoted to all emancipating causes, he ended his days in exile in London in 1915

La Vaga dels estampadors de 1892 al pla de Barcelona

L?any 1892, en un context de crisi aguda del moviment anarquista i en un moment de radicalització dels grups partidaris de l?acció individual i directa, va esclatar, al pla de Barcelona, un llarg conflicte laboral que, havent-se iniciat en el ram de l?aigua, es va convertir en una vaga general. L?aturada es va allargar durant un període excepcional de setze setmanes, però es va saldar amb un fracàs per als treballadors. De fet, aquesta vaga dels estampadors va ser el darrer conflicte obrer important abans de l?etapa de forçosa passivitat que sobrevindria, després, com a conseqüència de la repressió derivada dels atemptats anarquistes del període 1893-1896.In 1892, in a context characterised by the deep crisis that the anarchist movement was undergoing and the spread of radicalism amid the supporters of direct and individual action, Barcelona became the scenario of a long labour conflict which, having begun in the water sector, culminated in a general strike. Despite lasting sixteen weeks, the workers did not succeed in their aims. In fact, the textile printing workers? strike of 1892 was the last and most important labour conflict before the wave of anarchist terrorist attacks between 1893 and 1896 and the repression these attacks produced