Dalmau i Ribalta, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

48 DOSSIER L'EROL 
NORMALS, NORMALS, 
NO HO SOM ENCARA: QUE CONSTI 
S ortÍem d ' un punt de partida difícil, cer-ta ment. Per() a poc a poc, amb lil ini-
C i~ti Vil del teixit soci<11 del p<1Ís i I' aj ut de les 
administrilcil1ns pübliques, lil cultura ca ta-
l<1n<1 Vil eixl1rivint-se i va traient prnfit de la 
singladura democra ti Gl en q ué so rtos il ment 
ens tmbem emb<1l"Cil tS. Dc fet, ca l reconeixer 
q ue, en tota '" nostril his t(')ri a recent, mai no 
hilv Íem viscut un perÍod e tiln lIarg en un 
reg im de lIibertilts pübliques i privades. 1 és 
ev ident que lil nostril culturil S'hil sentit i se 
sent e<')modil en ilques til situació, en aq uest 
clim il imprescindibl e pe r il unil mínima 
norm il l i ta t. 
Normalitilt, heus ilqUÍ 1<1 p¡uilula magica 
quc ens tri1 <;a un auténti c progrilma i ens 
lll ¡lI'ca un horitz(') Algu ns creuen que, fet i 
fet' , 1<1 I'hem <1c<)nseg uid<1 i que els nostres 
1ll<11s Jil s'assemb len ills deis a ltres . No fil pas 
ga irc, e l mateix consell er de Culturil de lil 
Generalitat considera va que, efectivament, 
després de tots aquests anys de vida 
democratica, la situació de la nostra cultura 
estava plenament normalitzada. Volia dir, 
suposo, que jil era una cultura normal 
«ateses les circumstancies». 
Les «circumstancies», certament, enca ra 
són moltes, i molt decisives. Potser ja ens 
podem permetre el luxe de tenir els mateixos 
problemes que les altres cultures del món 
occidental, pero es evident també que som 
víctimes de problemes específics. Per dir-ne 
un de ben ciar, encara hi ha molta gent que 
ni tan sois sap que existim, que ignora que 
posselm una Ilengua propia, que la nostra 
cultura té antigues i solides arrels i un 
present actiu i dinamic. 
Ho veiem, fa ben poc, amb motiu de 
I'apa rició d 'un Ilibre que ha fet fon;:a forrolla 
en el món cultural: El canon occidental, de 
- --- ¡ -. 
'.:¡. -' 1" _ 
SI/I/t !onli 1982: 111[,1'1''; , ro,;c; 1 L ' EROL J. La IIlbrerla d'aquesla IlIIalxe va tall ca r ItllS al/y; després; alxo va 
; UI '{!:'I lI' [ol'{\nlutl ¡{ 'UI/ eq ulpo/I/e/II culluml. lUIGI 
Antoní Dalmau 
Harold Bloom. Es tracta d 'una obra que 
estableix l'inventari deis autors i les obres 
que han deixat petja en la historia de la 
humanitat. Doncs bé, alguns deis nostres 
autors mereixen únicament de ser citats en 
I'apendix final d'aquest llibre, pero en canvi 
se n'ignoren molts altres que hi haurien de 
ser i fins i tot hi ha absencies tan sagnants i 
tan incomprensibles com Ramon Llull o el 
Tirant lo Blanch. 1 és que, per més «normals» 
que ens anem trobant, per més que la pluja 
democratica assaoni cada dia el nostre solar 
cultural, sempre serem un país de petites 
dimensions i una cultura d'un ambit 
restringit, de manera que ens costara molt 
de treure el cap i de fer-nos coneixer arreu 
del món. 
Uns cultura descompensada 
En aquesta via de normalització creixent, no 
és difícil de veure de seguida els nostres 
desequilibris específics, Prescindim ara de 
les nombroses capes de població que viuen 
Iluny de la cultura, car aquest seria un pro-
blema recurrent, comú a molts altres pa·isos. 
Pero és que, fins i tot en els sectors cultes i 
educats, hi ha molts ciutadans de Catalunya 
que encara no coneixen la llengua propia del 
país, que ignoren els nos tres escriptors, que 
viuen al marge de la cultura catalana. 1, per 
raó del panorama lingüístic, continuem 
essent una bona colla aquells qui, a costa de 
mantenir les orelles atentes a tot el que ens 
envolta, voldríem viure plenament en catala 
a casa nostra i no podem pas fer-ho, perque 
practicament no tenim premsa, ni vídeos, ni 
pel·lícules, ni gaire televisió , 
Els desequilibris també són evidents en 
les nos tres ind ústries de la cultura, i aixo més 
enlla de la qüestió de la llengua. Al costat 
d'alguns sectors clarament nomalitzats, n'hi 
ha d 'altres que s'han estancat o fins i tot han 
fet passos enrere. Dos exemples seran 
suficients per explicar-ho: primer, el cas de 
de Crnlles 
ti . F. s I II (1 i ~ LI l' 
Il ar l'1 ( ;11<11 ;111;1 
GRUP D'ESTUDlS lOCALS 
Ul S/\ ~ r e JI e; A T Oll VA II I!> 
WDESTUDISlJO 
~ _ _ O~ 
z __ -::Or 
W .... _.--i U (j)Ul 
La CIIlturn de comarques forma part d'lIn cos esquifit que té per cap gros Barcelona. Costa trobar, en ciutats de 
J'il/t erior del país, una política Cl/lturn/ que rlO sigui només vo/untarista ARXIU 
les companyies discografiques catalanes, 
qu e nom és ocupen un 5'% del mercat 
espanyol ; segon, el fet que I'aportació del 
cinema catala a la producció espanyola 
represen ti actualment només un 8%, quan 
tan sois deu anys enrere significava el 32% ... 
I podríe m posar d'altres exemples que 
ajudilrien a demostrar allo que ens sembla 
rea lment indiscutible : les indústries de la 
cultura, tan basiques i determinants en 
I'actual internacionalització del mercat cul-
tural i mediatic, són notoriament febles a 
Catalunya i no aconsegueixen d'alc;ar el vol 
i d e col·locar-se a un nive ll simplement 
homnlogable amb els pa'¡sos i les cultures 
vénes. 
Pel que fa a les infrilstructures, és ben cert 
qu e I'a cc ió continuada de les 
RESTAURANT 
"lFJLS 1WUlUS" 
administracions públiques -tan imprescin-
dibles en aquest terreny- ha millorat 
notablement la situació del nostre patrimonio 
S'han obert molts centres culturals, s'han 
restaurat molts monuments, es fan festivals 
i exposicions de tota mena. Pero les 
retallades pressupostaries han arribat abans 
que el panorama es trobés raonablement 
endrec;at, i molts ens teme m que la dinamica 
seguida fins fa ben poc experimentara, a curt 
termini, una interrupció brusca i pernicio-
sa. Per es mentar un sol cas que rebra les 
conseqüencies de les restriccions, mireu som 
lIuny encara de disposar d'una autentica 
xarxa bibliotecaria, ben instal·lada i ben 
nodrida de fons bibliografics, de cap a cap 
del territori i, molt particularment, deIs 
barris populosos de les grans ciutats. 
Carns a la brasa 
Guisats tradicionals 
del Bergueda 
Postres casolans 
Dijous tancat per festa setmanal. 
Novembre tancat per vacances. 
Tels. 821 3561 /821 25 97 
Carretera Rasos de Peguera, Km. 4 
ESPINALBET - CASTELLAR DEL RIU 
l'EROL DOSSIER 49 
Una cultura centralitzada 
Posats afer inventari de problemes, encara 
ens en queda un altre d'important. Malgrat 
els anys d'autogovern i d'ajuntaments 
democratics, la nostra cultura encara té un 
cap gros a Barcelona i un cos esquifit 
Catalunya endins. No ens queixem, 
naturalment, de la sort de tenir una capital 
gran i poderosa, ni pretenem tampoc que les 
grans infrastructures d e l país s'hagin 
d'escamparpertotel territorio Pero el fetcert 
és que la cultura de les nos tres comarques 
tot just va fent la viu-viu i que patim d ' un 
excés de centralització que xoca amb el 
model que coneixem d'alguns pa 'isos 
europeus als quals ens agradaria 
d'assemblar-nos. 
Efectivament, i a desgrat d'una 
progressiva i incipient descentralitzaci ó 
universitaria, ens costa de reconeixer en les 
ciutats mitj anes de ['interior del país una 
dinamica cultural activa i autonoma. Ací i 
alla, grups dispersos d'intel·lectuals i 
lIetraferits, centres culturals i associacions 
meritories, pugnen per anar mantenint una 
flama que, tanmateix, no arriba pas a revifar-
se. Sense tancar els ulls a les millores deis 
darrers anys, sense perdre l'esperanc;a d'una 
descentralització gradual,ara per ara no 
sabem veure encara un aute ntic te ixit 
d' equipaments i infrastructures culturals 
que permetin una iguaiació efectiva i unes 
oportunitats semblants per a tot s e ls 
ciutadans d'aquest país, visquin a la comar-
ca on visquin. 
Quan ens anem allunyant de Barcelona, 
les coses de la cultura depenen enca ra massa 
de la bona voluntat d'un grapat de gent in-
fatigable que, amb dificultats insalvables per 
arribar a esdevenir autentics professionals 
d'allo que els entusiasma, perden nits i caps 
de setmana per alimentar una revista, 
CenITe veterinari 
del bergueda 
Gran Via, 51, Berga 
Tel. 822 0052 
Clínica veterinaria 
Botiga especialitzada 
Perruqueria canina 
50 DOSSIER L'EROL 
orga nitza r un cicle de co ncerts, promoure la 
presentil c ió d 'il lg uns Ilibres, muntar 
ex pos ic ions d e tot il m e na, c rea r unil 
cnmp,lIl y i;1 d e teilt re il mate ur .. 
F;1 ben bé lil impressió que e ls grilons que 
hem il conseguit d 'a na r puj a nt s 'han pogut 
;1scendir a bilse d e lil inic i;1tiv il di spersil d e is 
cnns is tori s, il recer d e lil sens ibilitat d 'un re-
g idor de cultur;1 m és o me nys e ixe rit o a 
re mole de 1;1 Cil pil c it a t de press ió d 'unil 
entil;1t que nn p il r;1 d e donar la Il il una, pujant 
i b;1i xant les esca les de I'a junta m e nt, anan t i 
vc nint de Bilrcelon a. N ing ú no sembla, a les 
;1 I tes ins tilllcies del nos lre govern ilutonomic, 
h;1ve r volgut o h;1ver pogut e ndegar un 
;1 utCntic pl;1 d 'equ ipamenb be n dis tribult que, 
J mb la reg ulMi til t d \111;1 m a rXil d e cre uer i un 
r;1 ig permil nent d e dine r pLlbli c, vilg i com-
p letilnt un te ixit ben ve rtebrat i uniforme. 
Abans h e p a rl a t d e bibliote qu es . En 
il qu est te rre ny, pe r exemple, so m ben Iluny 
enCil ril d 'un il Xilrxa co mpl e til i homogenia i, 
a l Cil p d e tres a nys d e I'aprovació d e lil L1ei 
del Sistem il l3iblinteca ri , e l famós Mapa d e 
Lec tura Púb li cil e n C;1 ril és un plil 
fa ntJ s m ilgo ri c que s'il rrossega p e ls des -
piltXOS ofi ciil ls tot es pe rilnt que il lgú li d o ni 
la v ida necessa riil i, sobre to t, lil prov is ió del 
p ress u pos t indi spe n sa bl e. I e l m a te ix 
Plldríem d ir de les il rts v is uills - de v id a tan 
Illi g r,l d,l for a d e l3arcelona - , d e 
I'e nse nyallle nt de la mLl s icil o d'a ltres sectors 
cul tUI·,11s. 
Eis ciine rs S(1 n bilsics, es ciar, i la culturil 
no h,l es ta t ni d e bo n Iros un il p ri oritat 
pressupostilria deis s uccess ius governs d e la 
Cene l·a litat. Ji) sabe lll que tot és urge nt i que 
1;1 ge nt no sol fe r milnifcstac ions a l Cilrrer 
reclillllilnt un tea tre o un ce ntre cultural, pe ro 
Ull pilb que s' ufilnil d 'un il id e ntitilt n ilcinn il l 
fOIl,lllle ntilda bil s icilment e n la Il e nguil i la 
c u ltur il hiluri il de fe r m e n ys re torica 
p,ltri"lti c.l i, en c;1nvi, posar més dine rs e n 
e ls press upos to s del seu g overn p e r iI 
,lqu estil lllen il de coses. Si a ixí fos, les g ra ns 
infril s tru c tures nil c ion il ls que es va n 
ins t;1I ·la nt il Bilrce lon a no s'a ll il rga ri en tan 
penoSillllent ;1 1 Il ilrg d'ilnys i lll és anys d e 
c lln s lru cc i(1 i, a l lll il te ix te lllp s, e ls 
equipilme l1ts i les e ntit.lts d e Ca ta lunya 
end ins Plldrien di spos ilr d e més rec ursos i 
\' iuri en a mb me nys ilngoixes . 
I-km prog ressil t molt i, ce rtam e nt, la 
s itU ilCió s' ha no rm il litzil t en un grilu apre-
ciabl e. Pe r(l e l ca mí que e nca ra ens qued a 
pe r reCÓ ITe r és molt Il il rg i molt amp le i 
ex ig i r?l d e les nos tres ad Illinistrac ions una 
vo luntil t po líli Gl molt Ill és acti va i d ecid id a 
que Il() pas la que he m conegut fin s a ra. No 
vo ldri a se mbl a r massa pragmiltic ni m assa 
El Mapa de Lectura Pública enca ra és U/l pla fa ntasmagóric que co rre pels despatxos. Falta encara u/la xllrxa 
completa i llOlIIogénia de biblioteques Biblioteca popular Ra/l/O/I Vi/lljes, Berga J RWERA 
mate rialista, pe ro no e m sé estar d' acabar 
aque ts article sense una darrera consideració 
economica: els diners no fan la fe licitat, és 
ciar, pero una cu ltura privada d e recursos 
economics ens allunya mo lt d e la p il tri a feli <;: 
i comple ta que ha víem creilt, legítimament, 
en ei nos tre veil i ma g nífi c so mnl. No ens 
res ignem il re nunciar-hi .. , 
Antoni Dalmau i Ribalta 
Diputa t a l Pa rlament d e Cata lunya i escriptor 
Municipi Turístic 
de Catalunya 1995 
AJUNTAMENT DE 
CASTELLAR DE N'HUG 


Normals, normals, no ho som encara: que consti

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert