132 research outputs found

    La actividad de la mujer en la explotación agraria familiar : una primera aproximación en las comarcas de Osona i del Gironès

    Get PDF
    Compte tenu de la faible information donnée par les statistiques officielles en ce qui concerne le travail des femmes dans l'agriculture, il nous a paru nécessaire de la compléter par un travail de terrain. La recherche présentée se fonde sur dix-sept entretiens en profondeur auprès de femmes qui travaillent dans une exploitation familiale de petite ou moyenne taille, dans les zones d'0sona et de Girona ou prédomine l'association de l'élévage et de l'agriculture. L'échantillon n'est pas représentatif, il a cependant le mérite de mettre en évidence un travail invisible et peu reconnu par les femmes elles-mêmes. Le travail des femmes intérrogées fournit entre 25% et 50% du total des revenus de l'exploitation. La contribution de la femme a la formation du revenu familial est inversement proportionnelle a la taille de l'exploitation. Ainsi, c'est dans les plus petites exploitations, celles qui ne sont pas en faire-valoir direct et qui sont les moins spécialisées que le travail de la femme apparait essentiel pour la survie de l'exploitation.Given the scarcity of information on female employment in agriculture available in official statistics, it is necessary to complement research through field work. This study is based on 17 comprehensive interview/questionnaires carried out on women actively occupied on medium to small family farms in the Osona and Girona areas, where mixed arable and pastoral farming predominate. The saple is not statistically representative, but serves to demonstrate the invisible work carried out and scarcely recognized, even by the women themselves. The contribution of the women interviewed represents between 25% and 50 % of the total income of each farm, whilst participation levels and contribution to income are inversely proportioned to farm size.Dada la escasa información que se desprende de las estadisticas oficiales en torno al trabajo que realizan las mujeres en la agricultura, se hace necesario completar las investigaciones con un trabajo de campo. Este estudio se basa en la realización de 17 entrevistas encuestas amplias a mujeres que participan de forma activa en el trabajo de la explotación familiar, de tamaño mediano-pequeño, en las zonas de Osona y Gerona donde predomina la coexistencia entre ganaderia y agricultura. La muestra, que no es representativa, tiene el valor de evidenciar un trabajo invisible y escasamente reconocido inclusa por las propias mujeres. La aportación de las mujeres entrevistadas representa entre un 25-50% de los ingresos totales de la explotación, siendo la participación y la aportación de la mujer a la renta familiar inversamente proporcional al tamaño de la explotación. Asi, es en las explotaciones mas pequeñas y menos especilizadas donde el trabajo de la mujer resulta básico para la pervivencia de la explotación.Davant de l'escassetat d'informació sobre el treball de les dones i l'agricultura que hi ha a les estadístiques oficials, es fa necessari completar les investigacions amb un treball de camp. Aquest estudi es basa en la realització de disset entrevistes-enquestes àmplies a dones que participen de forma activa en el treball de l'explotació familiar, petita i mitjana, a les zones d'Osona i de Girona, on predomina la coexistència de ramaderia i agricultura. La mostra, que no és representativa, té el valor de fer avinent un treball invisible i escassament reconegut, fins i tot per les dones mateixes. L'aportació de les dones entrevistades representa entre un 25% i un 50% dels ingressos totals de l'explotació. La participació i l'aportació de la dona a la renda familiar són inversament proporcionals a la grandària de l'explotació. Per això, és a les explotacions més petites, de propietat no directa i menys especialitzades, on el treball de la dona resulta bàsic per a la pervivència de l'explotació

    Estancia en Barcelona de Sophie Bowlby (University of Reading)

    Get PDF
    La professeur Sophie Bowlby a été invitée a Barcelone par le British Council et le Departament de Geografia (Universitat Autonoma de Barcelona) en Mai 1987, et elle a donné deux conférences sur les nouvelles perspectives dans la géographie du «genre». Elle a souligné, en particulier, la changeante division spatiale et sexuelle du travail dans les villes du Royaume Uni et dans les Etats Unis.Dr. Sophie Bowlby was invited to Barcelona by the British Council and the Departament de Geografia (Universitat Autònoma de Barcelona) in May 1987. She gave two lectures on the new developments of gender geography in Britain, and analyzed the changing gender and spatial division of labour in British and American cities.La profesora Sophie Bowlby fue invitada a Barcelona por el British Council y el Departament de Geografia (Universitat Autonoma de Barcelona) en mayo de 1987 e impartio dos conferencias sobre nuevas perspectivas en la geografia del género. En particular, analizó la cambiante división espacial y sexual de la fuerza de trabajo en las ciudades de Gran Bretaña y los Estados Unidos.La professora Sophie Bowlby va ser convidada pel British Council i el Departament de Geografia (Universitat Autonoma de Barcelona) per tal d'impartir dos seminaris al mes de maig de 1987, sobre les noves perspectives en la geografia del gènere. Va fer referencia especial a la divisió espacial i sexual canviant de la força de treball a les ciutats de Gran Bretanya i dels Estats Units

    Estructura familiar i treball de la dona a l'agricultura : el cas d'Osona i el Baix Empordà

    Get PDF
    Aquest article està basat en la tesi doctoral "Mujer, trabajo y explotación agraria familiar: un análisis desde la geografía del género. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 1990L'objectiu d'aquest article se centra a analitzar l'activitat laboral que desenvolupen les dones agricultores en l'explotació agrària familiar. L'estudi s'ha realitzat en dues comarques catalanes, Osona i el Baix Empordà, caracteritzades per un sector primari orientat a la ramaderia bovina i porcina. La investigació destaca que l'explotació agrària familiar s'estructura i reflecteix les divisions socialment creades entre homes i dones i que existeix una divisió del treball clarament determinada pel gènere. En base a la realització de 152 enquestes elaborem una tipologia de famílies amb l'objectiu d'establir les relacions que existeixen entre la composició de la familia i la dinàmica agriria de l'explotació. Una de les hipòtesis de partida d'aquest treball ha estat analitzar si l'estructura de la família i les relacions de gènere que s'hi donen són un factor clau per entendre la dinàmica i supervivència de I'explotació agrària familiar. Els resultats constaten que la dinàmica de l'explotació agrària familiar ha d'analitzar-se tant des del punt de vista econòmic com des de la composició familiar que forma el grup de treball d'aquesta particular estructura agrària. Per entendre aquesta dinàmica és necessària una anàlisi profunda de les relacions de gènere i de la divisió patriarcal en què es basa la familia.El objetivo de este articulo es analizar la actividad laboral que desarrollan las mujeres agricultoras en la explotación agraria familiar. El estudio se ha realizado en dos comarcas catalanas, Osona y Baix Empordà, caracterizadas por un sector primario orientado a la ganadería. La investigación destaca que la explotación agraria familiar se estructura y refleja las divisiones socialmente creadas entre hombres y mujeres, existiendo una división del trabajo claramente determinada por el genero. En base a la realización de 152 encuestas elaboramos una tipologia de familias con el objetivo de establecer las relaciones que existen entre la composición de la familia y la dinámica agraria de la explotación. Una de las hipótesis de partida de este trabajo ha sido analizar si la estructura de la familia y las relaciones de género que en ella se dan son un factor clave para entender la dinámica y supervivencia de la explotación agraria familiar. Los resultados constatan que la dinámica de la explotación agraria familiar ha de analizarse tanto desde el punto de vista económico como desde la composición familiar que forma el grupo de trabajo de esta particular estructura agraria. Para entender esta dinámica es necesario un análisis profundo de las relaciones de género y de la división patriarcal en la que se basa la familia.Le but de cet article est d'analyser le travail des femmes dans l'exploitation agraire familiale. L'étude a été faite dans deux départements de la Catalogne, Osona et Baix Emporda, dont le secteur primaire se caractérise par l'importance de l'élevage. La recherche met en relief que l'exploitation familiale reflète les divisions socialement créées entre hommes et femmes et montre que la division du travail est nettement détérminée par les rapports sociaux de sexe. En partant de 152 enquêtes on a fait une typologie des familles afin de déterminer les rapports entre composition du ménage et dynamique agraire de l'exploitation. Une des hypothêses de départ est que la composition du ménage et les rapports de genre sont un facteur clé pour l'explication de la dynamique et de la survie de l'exploitation agraire familiale. Les résultats montrent que cette dynamique doit être comprise en tenant compte des conditions économiques mais aussi de la composition de la famille qui constitue la force de travail de cette structure particulière. Les rapports de patriarcat qui fondent la famille sont fondamentales dans l'explication de cette dynamique.The aim of this article is to analyze labour activities undertaken by women farmers on their family farms. The study encompassed two Catalan comarques (counties), Osona and Baix Empordà, characterized by an agricultural sector oriented towards livestock production. The study stresses that family farms are organized according to and reflect the socially created divisions between men and women, with a clear division ofwork tasks which are gender-determined. From 152 interviews a typology of families was established in an attempt to determine the relation between family composition and the agrarian dynamics of each production unit. At the onset one of the initial objectives was to ascertain whether family structure and gender relations within this structure constituted a key factor in understanding the dynamics and survival of family farms. Results demostrate that the dynamics of such units must be analyzed both from an economic perspective and on the basis of the composition of the family that constitutes the labour force of this particular type of agrarian structure. In order to understand this process an in-depth analysis of gender relations and the patriarchal structure upon which the family is based is necessary

    Ressenyes

    Get PDF
    Index de les obres ressenyades: Alice BARTHEZ, Famille, travail et agricultur

    Turismo sostenible y proyectos hidroeléctricos: contradicciones en la Patagonia chilena

    Get PDF
    The article analyzes the prospects of sustainable tourism in Chilean Patagonia in relation to the likely implementation of hydroelectric plants in its territory. We study the impact of a large hydroelectric project in the region of Aysén (Chile) and its impact on tourism. It is concluded that the construction and operation of large reservoirs and dams with corresponding electrical transmission lines would affect the main competitive advantage of tourism in Patagonia: a nature that is still preserved and that has been projected in the social imaginary.El artículo analiza las perspectivas del turismo sostenible en la Patagonia chilena en relación a la probable implantación de centrales hidroeléctricas en su territorio. Se estudia el impacto de un gran proyecto hidroeléctrico en la región de Aysén (Chile) y su repercusión en el turismo. Se concluye que la construcción y operación de grandes embalses y presas con sus correspondientes líneas de trasmisión eléctrica atentarían contra la principal ventaja competitiva del sector turístico de la Patagonia: una naturaleza que aún se conserva y que se ha proyectado en el imaginario social

    El turismo chino en Barcelona. Elementos clave de un fenómeno reciente

    Get PDF
    En los últimos años el turismo chino se ha introducido en Europa. Este turismo destaca por su continuo crecimiento, por la capacidad de gasto de sus turistas y por su interés en el patrimonio cultural y en visitar destinos europeos ya consolidados. Aunque se trata de un turismo minoritario en cuanto a número de turistas, la entidad municipal de gestión del turismo de Barcelona y los medios de comunicación ya se han hecho eco de la importancia del turismo chino en esta ciudad. Por ello, en el presente trabajo, a partir de los datosextraídos del trabajo de investigación sobre el estudio de las ofertas de los turoperadores chinos y el análisis de la blogosfera china, se persigue comprender este turismo y cómo percibe a la ciudad de Barcelona como destino turístico.Chinese tourism has been introduced in Europe in recent years. Chinese tourism stands out for its sustained growth capacity, the spending capacity of the tourists and their interest in cultural heritage as well as in visiting established European destinations. Although Chinese tourism is a kind of minority tourism in terms of number of tourists, the municipal tourism administration of Barcelona and the press have already announced the importance of Chinese tourism in the city. Using data drawn from our research on Chinese tour operator offerings and an analysis of the Chinese blogosphere, this paper attempts to provide further insight on Chinese tourism and how Barcelona is perceived as a tourism destination.En los últimos años el turismo chino se ha introducido en Europa. Este turismo destaca por su continuo crecimiento, por la capacidad de gasto de sus turistas y por su interés en el patrimonio cultural y en visitar destinos europeos ya consolidados. Aunque se trata de un turismo minoritario en cuanto a número de turistas, la entidad municipal de gestión del turismo de Barcelona y los medios de comunicación ya se han hecho eco de la importancia del turismo chino en esta ciudad. Por ello, en el presente trabajo, a partir de los datos extraídos del trabajo de investigación sobre el estudio de las ofertas de los turoperadores chinos y el análisis de la blogosfera china, se persigue comprender este turismo y cómo percibe a la ciudad de Barcelona como destino turístico.Au cours des dernières années, le tourisme chinois a été introduit en Europe. Le tourisme chinois se distingue par sa croissance soutenue, la capacité de dépenses de ses touristes, son intérêt pour le patrimoine culturel et la visite de destinations établies. Bien qu’il constitue une sorte de tourisme minoritaire en nombre, les institutions de gestion du tourisme de la ville de Barcelone et du journalisme se sont déjà fait l’écho de l’importance du tourisme chinois dans cette ville. Pour ces raisons, à partir des données extraites dans notre recherche, consistant en l’étude de l’offre des tour-opérateurs et l’analyse de la blogosphère chinoise, nous nous donnons comme objectif de comprendre le tourisme chinois et la manière dont Barcelone est perçue en tant que destination

    Ressenyes

    Get PDF
    Obra ressenyada: Derek HALL; Lesley ROBERTS; Morag MITCHELL, New directions in Rural Tourism. Aldershot: Ashgate, 2005

    Industrial heritage as a boost for the country: The case of eco-museum The Farinera, in Castelló d’Empúries (Catalunya)

    Get PDF
    Dins de l’actual entorn postfordista, el turisme industrial és una opció que s.està consolidant en el nostre país. Els ecomuseus en són una de les manifestacions principals, ja que engloben un conjunt d’elements (territori, patrimoni industrial, tasques i costums propis de la vida local), de manera que no només valoritzen el patrimoni, sinó que també difonen una nova cultura del desenvolupament sostenible del territori, on la memòria col·lectiva es converteix en el motor principal d’uns projectes desenvolupats amb la participació activa de la comunitat local com a element vertebrador, encara que amb importants dèficits econòmics. Aquest és el cas de l’ecomuseu La Farinera, de Castelló d’Empúries (Girona), que, situat en una zona amb molta afluència turística, la Costa Brava, actua com una petita oferta educativoturística, complementària, però que ajuda a reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat i a revaloritzar-ne el patrimoni industrial, cultural i social.En el actual marco postfordista, el turismo industrial es una opción turística que se está consolidando en nuestro país. Los ecomuseos son una de sus manifestaciones principales y engloban a un conjunto de elementos (territorio, patrimonio industrial, tareas y costumbres propias de la vida local) que ayudan a recuperar el patrimonio industrial, a veces abandonado y destruido, valorizándolo turísticamente y difundiendo una nueva cultura del desarrollo de la identidad territorial. Así, la memoria colectiva se convierte en el principal motor de los proyectos desarrollados con la participación de la comunidad local, aunque a veces los ecomuseos presentan importantes dificultades económicas. Éste es el caso del ecomuseo La Farinera, de Castelló d’Empúries (Girona), que, situado en una zona de gran afluencia turística, la Costa Brava, actúa como pequeña oferta complementaria turísticoformativa y, además, ayuda a la comunidad, puesto que refuerza su identidad y revaloriza su patrimonio industrial, cultural y social.In the current post-fordist system, the industrial tourism is an option that is being consolidated in our country, sand the ecomuseums are one of its main manifestations, encompassing a set of elements (land, industrial heritage, duties and customs of local life), so that not only value the heritage, often abandoned and destroyed, but also spread a new culture of sustainable development of the territory, where the collective memory becomes the main driver of some projects developed with the active participation of the local community as the backbone. This is the case of eco-museum The Farinera, of Castelló d’Empúries (Girona), which, being located in an important touristic area, la Costa Brava, like as a small education-touristic offer, complementary, but it helps to reinforce the sense of belonging to a community and revitalize its industrial heritage, cultural and social

    Política de usos del agua en los campos de golf en España

    Get PDF
    En este artículo, se exponen las medidas que se adoptan en el diseño del sistema de riego y drenaje en campos de golf, los criterios para la mejora en los consumos de agua, los usos del agua para golf en las políticas autonómicas, las ventajas del agua reutilizada y ejemplos de su uso. También se analizan las actuaciones referentes al consumo de agua recogidas en el Protocolo Q-Plus de Campos de Golf, concebido como una marca de garantía basada en un proceso de certificación objetiva e independienteEn aquest article, s'hi exposen les mesures que s'adopten en el disseny del sistema de reg i drenatge en camps de golf, els criteris per millorar els consums d'aigua, els usos de l'aigua per al golf en les polítiques autonòmiques, els avantatges de l'aigua reutilitzada i exemples d'utilització. També s'hi analitzen les actuacions referents al consum d'aigua recollides en el Protocol Q-Plus de Camps de Golf, concebut como una marca de garantia basada en un procés de certificació objectiu i independentDans cet article, nous essayons d'analyser les mesures qui ont été adoptées dans la conception et la construction des systèmes d'arrosage et de drainage employés sur les terrains de golf en Espagne, ainsi que les critères suivis pour économiser la consommation et l'utilisation de l'eau dans les différentes régions autonomes, les avantages de l'eau réutilisée et quelques exemples à cet égard. En outre, nous ferons une analyse des différentes normes qui règlent la politique d'utilisation de l'eau dans le Protocole Q-plus de terrains de golf, un Protocole qui a été adopté comme marque déposée et qui est fondé sur des données objectives et indépendantesIn this paper, we intend to analyse the management of water resources (irrigation and drainage) in golf courses. In particular, attention will be given to the saving measures adopted to improve water consumption and to the regional policies regulating the use of water in golf courses. Examples showing the advantages of reusing water supplies will be provided. Finally, I will discuss the recent measures and actions to save water developed in the Q-Plus Protocol for Golf Courses: an objective and independent quality assessment benchmar

    La Barcelona de principis del segle XX a partir de les fonts literàries de dones

    Get PDF
    L'article ofereix un exemple de la utilització de la literatura de dones com a document geogràfic per investigar la percepció femenina de l'espai viscut en la ciutat de Barcelona durant el primer terç del segle XX. La interpretació i l'anàlisi de l'espai urbà es basa en dues novel·les (La Fabricanta, de Dolors Monserdà, i Les Algues Roges, de Maria Teresa Vernet), en els escrits d'opinió de Carme Karr (Cultura femenina) i en els dos volums de memòries d'Aurora Bertrana.El artículo ofrece un ejemplo de la utilización de la literatura de mujeres como documento geográfico para investigar la percepción femenina del espacio vivido en la ciudad de Barcelona durante el primer tercio del siglo XX. La interpretación y el análisis del espacio urbano se basa en dos novelas (La Fabricanta, de Dolors Monserdà, y Les algues roges, de Maria Teresa Vernet), en los escritos de opinión de Carmen Karr (Cultura femenina) y en los dos volúmenes de memorias de Aurora Bertrana.L'article offre un exemple de l'utilisation de la litterature de femmes comme document géographique pour faire une recherche sur la perception féminine de l'espace vécu à Barcelone pendant le premier tiers du XX siècle. L'interprétation et l'analyse de l'espace urbain est basée sur deux romans (La fabricanta, de Dolors Monserdà, et Les algues roges, de Maria Te r esa Vernet), sur les écrits d'opinion de Carme Karr (Cultura femenina) et sur les deux volumes de mémoires d'Aurora Bertrana.This article is an example of feminist literature and geographical perspective from a gender point of view in Barcelona during the beginning of XX century. Related to urban gender perception, two novels have been analyzed (La fabricanta, by Dolors Monserdà, and Les algues roges, by Maria Teresa Vernet), the written opinion of Carme Karr in Cultura femenina, and two volumes of memoirs of Aurora Bertrana
    corecore