Marcadores de pronóstico neurológico en pacientes tratados con hipotermia moderada terapéutica después de una parada cardíaca extrahospitalaria

El trabajo actual describe las características demográficas y clínicas de una cohorte de 91 pacientes ingresados por parada cardíaca extrahospitalaria con un primer ritmo desfibrilable, y en situación de coma a su llegada al hospital. Se han identificado como principales predictores de mala evolución neurológica la elevación de enolasa y la aparición de actividad epileptiforme. Mediante análisis estadístico se ha conseguido estratificar el riesgo de mala evolución neurológica, lo que podría ser de utilidad clínica en el manejo de estos pacientes.”El treball actual descriu les característiques demogràfiques i clíniques d’una cohort de 91 pacients ingressats per una aturada cardíaca extrahospitalària amb ritme inicial desfibril•lable, i en situació de coma a la seva arribada a l’hospital. S’han identificat com a principals predictors de mala evolució neurològica l’elevació d’enolasa i l’aparició d’activitat epileptiforme. Mitjançant anàlisi estadística s’ha aconseguit estratificar el risc de mala evolució neurològica, el que pot ser d’utilitat clínica en el maneig d’aquests pacients

Marcadores de pronóstico neurológico en pacientes tratados con hipotermia moderada terapéutica después de una parada cardíaca extrahospitalaria

El trabajo actual describe las características demográficas y clínicas de una cohorte de 91 pacientes ingresados por parada cardíaca extrahospitalaria con un primer ritmo desfibrilable, y en situación de coma a su llegada al hospital. Se han identificado como principales predictores de mala evolución neurológica la elevación de enolasa y la aparición de actividad epileptiforme. Mediante análisis estadístico se ha conseguido estratificar el riesgo de mala evolución neurológica, lo que podría ser de utilidad clínica en el manejo de estos pacientes."El treball actual descriu les característiques demogràfiques i clíniques d'una cohort de 91 pacients ingressats per una aturada cardíaca extrahospitalària amb ritme inicial desfibril·lable, i en situació de coma a la seva arribada a l'hospital. S'han identificat com a principals predictors de mala evolució neurològica l'elevació d'enolasa i l'aparició d'activitat epileptiforme. Mitjançant anàlisi estadística s'ha aconseguit estratificar el risc de mala evolució neurològica, el que pot ser d'utilitat clínica en el maneig d'aquests pacients

Marcadores de pronóstico neurológico en pacientes tratados con hipotermia moderada terapéutica después de una parada cardíaca extrahospitalaria

El trabajo actual describe las características demográficas y clínicas de una cohorte de 91 pacientes ingresados por parada cardíaca extrahospitalaria con un primer ritmo desfibrilable, y en situación de coma a su llegada al hospital. Se han identificado como principales predictores de mala evolución neurológica la elevación de enolasa y la aparición de actividad epileptiforme. Mediante análisis estadístico se ha conseguido estratificar el riesgo de mala evolución neurológica, lo que podría ser de utilidad clínica en el manejo de estos pacientes."El treball actual descriu les característiques demogràfiques i clíniques d'una cohort de 91 pacients ingressats per una aturada cardíaca extrahospitalària amb ritme inicial desfibril·lable, i en situació de coma a la seva arribada a l'hospital. S'han identificat com a principals predictors de mala evolució neurològica l'elevació d'enolasa i l'aparició d'activitat epileptiforme. Mitjançant anàlisi estadística s'ha aconseguit estratificar el risc de mala evolució neurològica, el que pot ser d'utilitat clínica en el maneig d'aquests pacients

Management of heart failure with reduced ejection fraction after ESC 2016 heart failure guidelines: the Linx Registry

Aims: In May 2016, a new version of the European Society of Cardiology (ESC) Guidelines for the management of heart failure (HF) was released. The aim of this study was to describe the management of HF with reduced ejection fraction after the publication of ESC Guidelines. Methods and results: The Linx registry is a multicentre, observational, cross-sectional study from 14 Catalan hospitals that enrolled 1056 patients with HF and reduced left ventricular ejection fraction (≤40%) from 1 February to 30 April 2017 in outpatient cardiology clinics. Results were compared between hospitals according to their level of complexity in our own registry and compared with previously published registries similar to ours. Sacubitril/valsartan was prescribed to 23.9% of patients in our population, as a consequence, use of angiotensin-converting enzyme inhibitor and angiotensin receptor blockers in monotherapy decreased to 48.1% and 16.9%, respectively, and prescription of beta-blockers (91.8%), mineralocorticoid receptor antagonists (72.7%), and ivabradine (21.4%) remained similar to previous registries. Target doses of beta-blockers (25.4%), angiotensin-converting enzyme inhibitors (24.9%), angiotensin receptor blockers (7.7%), sacubitril/valsartan (8.1%), and mineralocorticoid receptor antagonists (19.7%) were accomplished in a low proportion of patients. Our results also suggest that prescription and up-titration of class I HF drugs were greater in hospitals with higher level of complexity. Conclusions: The Linx registry shows an appropriate adherence to pharmacological recommendations from ESC HF Guidelines despite a low proportion of patients reached target doses. Almost one-quarter of patients were under treatment with sacubitril/valsartan a few months after ESC HF Guidelines recommendations

Management of Heart Failure with Reduced Ejection Fraction after ESC 2016 Heart Failure Guidelines : The Linx Registry

In May 2016, a new version of the European Society of Cardiology (ESC) Guidelines for the management of heart failure (HF) was released. The aim of this study was to describe the management of HF with reduced ejection fraction after the publication of ESC Guidelines. The Linx registry is a multicentre, observational, cross-sectional study from 14 Catalan hospitals that enrolled 1056 patients with HF and reduced left ventricular ejection fraction (≤40%) from 1 February to 30 April 2017 in outpatient cardiology clinics. Results were compared between hospitals according to their level of complexity in our own registry and compared with previously published registries similar to ours. Sacubitril/valsartan was prescribed to 23.9% of patients in our population, as a consequence, use of angiotensin-converting enzyme inhibitor and angiotensin receptor blockers in monotherapy decreased to 48.1% and 16.9%, respectively, and prescription of beta-blockers (91.8%), mineralocorticoid receptor antagonists (72.7%), and ivabradine (21.4%) remained similar to previous registries. Target doses of beta-blockers (25.4%), angiotensin-converting enzyme inhibitors (24.9%), angiotensin receptor blockers (7.7%), sacubitril/valsartan (8.1%), and mineralocorticoid receptor antagonists (19.7%) were accomplished in a low proportion of patients. Our results also suggest that prescription and up-titration of class I HF drugs were greater in hospitals with higher level of complexity. The Linx registry shows an appropriate adherence to pharmacological recommendations from ESC HF Guidelines despite a low proportion of patients reached target doses. Almost one-quarter of patients were under treatment with sacubitril/valsartan a few months after ESC HF Guidelines recommendations

Implications of Iron Deficiency in STEMI Patients and in a Murine Model of Myocardial Infarction

In patients with a first anterior ST-segment elevation myocardial infarction treated with primary percutaneous coronary intervention, iron deficiency (ID) was associated with larger infarcts, more extensive microvascular obstruction, and higher frequency of adverse left ventricular remodeling as assessed by cardiac magnetic resonance imaging. In mice, an ID diet reduced the activity of the endothelial nitric oxide synthase/soluble guanylate cyclase/protein kinase G pathway in association with oxidative/nitrosative stress and increased infarct size after transient coronary occlusion. Iron supplementation or administration of an sGC activator before ischemia prevented the effects of the ID diet in mice. Not only iron excess, but also ID, may have deleterious effects in the setting of ischemia and reperfusion