Les visions del bosc a la Catalunya de la Il·lustració

This paper deals with the debate about forest during the Enlightenment time in Catalonia. From several texts wrote by contemporary agronomists and botanists, the different conceptions of the forest in this period are analyze

Josep Pratdesaba i Portabella : un record en quarantè aniversari de la seva mort

Josep Pratdesaba i Portabella (Vic, 1870 -1967) is a paradigmatic example of the amateur astronomer, who without too many links with the academic world, is capable of developing an important scientific activity. From his own astronomical observatory, he made significant contributions to the study of the planets and the Moon. He was a disciplined weather observer, studying the weather singularity of his home region of Osona. He was also a writer of popular science, he was author of near 200 articles in newspapers and magazine

Agrònoms i agronomia a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació, s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu.Esta tesis estudia el movimiento agronómico en Cataluña durante el periodo de la Ilustración. El estudio de las fuentes consultadas pone de manifiesto la existencia de un discurso que tenía como ejes la potenciación y la modernización de la agricultura. A partir de esta constatación se ha establecido una hipótesis de trabajo que pretende demostrar que el movimiento agronómico catalán de la Ilustración, a pesar de poseer unos rasgos específicos que lo dotaban de personalidad propia, siguió, tanto desde el punto de vista institucional y humano, como desde las propuestas tecnológicas, las directrices de su homólogo europeo

Linné a les aules : el sistema sexual de les plantes a l'escola d'agricultura i botànica de Barcelona

In this article educational activity of the School of Agriculture and Botany of Barcelona during 1815 to 1821 is explained. This work focus on The teaching of the system of classification of plants created by Carl Linné and the role played by Joan Francesc Bahí, first teacher of the School, in the introduction and consolidation of this system in the botanical teaching at that time. In this sense, in this work we study and analyze the didactic tools that Bahí used to teach the linnean theories in Barcelona: his translation into Spanish of the handbook of botany written by Josef Jacob Plenk, a clear linnean work and used as textbook in the School; and the conception of the botanical garden of the School, prepared specifically for teaching the sexual system of plant

Agronomia per a tothom. La càtedra ambulant d'agricultura Pere Grau

L'any 1903 es van crear a Barcelona els Estudis Universitaris Catalans. Era la resposta, després del Primer Congrés Universitari Català, a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, d'acceptar el català com a llengua de comunicació. D'entrada, només s'impartien classes de dret civil català i història de Catalunya, però aviat s'amplià amb tot un reguitzell d'assignatures que van abastar tots els camps del coneixement (literatura, economia, química, geologia... ). L'agricultura també hi va ser present en el pla d'estudis. I ho va ser gràcies a la incorporació de la Càtedra Ambulant d'Agricultura, creada l'any 1906 per Pere Guerau Maristany, polític i industrial amb interessos en l'exportació de vins. Aquesta càtedra va passejar els coneixements científics i tècnics més innovadors de l'agronomia del moment per tot el territori. Es tractava de fer arribar al màxim nombre de pagesos les darreres innovacions agrícoles per tal de millorar-ne les explotacions fent-les més productives i rendibles. Un esforç que, d'alguna manera, ja tenia un antecedent en les «cartilles rústiques» del segle anterior i que també va tenir una continuació en el servei de terra campa de la Mancomunitat. En aquest article s'explicarà breument la història d'aquesta càtedra i les repercussions que la seva activitat va tenir entre la pagesia i la societat civil de l'època.En 1903 se crearon en Barcelona los Estudis Universitaris Catalans. Era la respuesta, después del Primer Congrés Universitari Català, a la negativa del rector de la Universidad de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a aceptar el catalán como lengua de comunicación. De entrada solo se impartían clases de derecho civil catalán y historia de Cataluña, pero pronto se amplió con toda una serie de asignaturas que abarcaron todos los campos del conocimiento (literatura, economía, química, geología... ). La agricultura también estuvo presente en el plan de estudios. Y lo fue gracias a la incorporación de la Cátedra Ambulante de Agricultura, creada en el año 1906 por Pere Guerau Maristany, político e industrial con intereses en la exportación de vinos. Esta cátedra paseó los conocimientos científicos y técnicos más novedosos de la agronomía del momento por todo el territorio. Se trataba de hacer llegar al mayor número de campesinos las últimas innovaciones agrícolas para mejorar sus explotaciones y hacerlas más productivas y rentables. Un esfuerzo que, de alguna manera, ya tenía su antecedente en las «cartillas rústicas» del siglo anterior y que también tuvo su continuación con el Servicio de Tierra Campa de la Mancomunidad de Cataluña. En este artículo se explicará brevemente la historia de esta cátedra y las repercusiones que su actividad tuvo entre el campesinado y la sociedad civil de la época

L'Home, és fill de la mona? La resposta antidarwiniana del clergue osonenc Francesc d'Assís Aguilar i Serrat

L'aparició de L'origen de les espècies de Charles Darwin va provocar, de forma quasi immediata, un intens debat en gairebé tots els camps del coneixement i la societat de l'època. La principal oposició a la nova teoria que en aquesta obra s'esgrimia va provenir de l'estament religiós, sobretot de l'Església catòlica. En aquest article s'explicarà la crítica antidarwiniana duta a terme pel clergue català Francesc Aguilar. Una crítica que no només se centrava en una argumentació religiosa, sinó que també presentava objeccions de caràcter científic.The man, is the son of the monkey? The antidarwinist response of the cleric Francesc Aguilar i Serrat The appearance of “The Origin of Species” by Charles Darwin almost immediately generated a fierce debate in almost all areas of knowledge and society at that time. Some of the main opponents of the theory were the religious authorities, mainly represented by the Catholic Church. This article deals with the specific case of criticism by Francesc Aguilar, a Catalan clergyman, whose objections were based not only on religious grounds but also on scientific knowledge

Agronomia per a tothom. La càtedra ambulant d'agricultura Pere Grau

L'any 1903 es van crear a Barcelona els Estudis Universitaris Catalans. Era la resposta, després del Primer Congrés Universitari Català, a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, d'acceptar el català com a llengua de comunicació. D'entrada, només s'impartien classes de dret civil català i història de Catalunya, però aviat s'amplià amb tot un reguitzell d'assignatures que van abastar tots els camps del coneixement (literatura, economia, química, geologia... ). L'agricultura també hi va ser present en el pla d'estudis. I ho va ser gràcies a la incorporació de la Càtedra Ambulant d'Agricultura, creada l'any 1906 per Pere Guerau Maristany, polític i industrial amb interessos en l'exportació de vins. Aquesta càtedra va passejar els coneixements científics i tècnics més innovadors de l'agronomia del moment per tot el territori. Es tractava de fer arribar al màxim nombre de pagesos les darreres innovacions agrícoles per tal de millorar-ne les explotacions fent-les més productives i rendibles. Un esforç que, d'alguna manera, ja tenia un antecedent en les «cartilles rústiques» del segle anterior i que també va tenir una continuació en el servei de terra campa de la Mancomunitat. En aquest article s'explicarà breument la història d'aquesta càtedra i les repercussions que la seva activitat va tenir entre la pagesia i la societat civil de l'època.En 1903 se crearon en Barcelona los Estudis Universitaris Catalans. Era la respuesta, después del Primer Congrés Universitari Català, a la negativa del rector de la Universidad de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a aceptar el catalán como lengua de comunicación. De entrada solo se impartían clases de derecho civil catalán y historia de Cataluña, pero pronto se amplió con toda una serie de asignaturas que abarcaron todos los campos del conocimiento (literatura, economía, química, geología... ). La agricultura también estuvo presente en el plan de estudios. Y lo fue gracias a la incorporación de la Cátedra Ambulante de Agricultura, creada en el año 1906 por Pere Guerau Maristany, político e industrial con intereses en la exportación de vinos. Esta cátedra paseó los conocimientos científicos y técnicos más novedosos de la agronomía del momento por todo el territorio. Se trataba de hacer llegar al mayor número de campesinos las últimas innovaciones agrícolas para mejorar sus explotaciones y hacerlas más productivas y rentables. Un esfuerzo que, de alguna manera, ya tenía su antecedente en las «cartillas rústicas» del siglo anterior y que también tuvo su continuación con el Servicio de Tierra Campa de la Mancomunidad de Cataluña. En este artículo se explicará brevemente la historia de esta cátedra y las repercusiones que su actividad tuvo entre el campesinado y la sociedad civil de la época