Between Flows and Places : Using Geodemographics to Explore EU Migration Across Neighbourhoods in Britain

During the past decade, the growing significance of EU migrants in Britain has attracted considerable media and policy attention. While the rhetoric and public policy debate has focused on national and regional levels, surprisingly, little is known about the emerging settlement patterns of EU migrants at the local level. This paper sheds some light on this important issue by exploring the socio-spatial characteristics of the places of destination/residence of EU migrants and, in doing so, reveals the extent to which the concentration-dispersal framework applies to their settlement pattern. To evaluate whether and in what ways EU migrants have settled across neighbourhoods in Britain, 2001 and 2011 census estimates as well as geodemographic data are used. The findings suggest that EU migrants have consolidated their national presence in Britain because of their growing numbers and unprecedented geographical dispersal. While EU migrants’ settlement does not seem to translate into strong clustering patterns, diverging socio-spatial experiences are found among the largest groups (Polish, Italian, Portuguese and Spanish).PostprintPeer reviewe

Aging migrants

Postprin

Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya : còmput i distribució territorial d’un fenomen generalitzat

El principal objectiu d’aquest article és presentar una aproximació dels anomenats «empadronaments atípics» —individus que resideixen habitualment fora del municipi en el qual estan empadronats—, a través del seu còmput i de la seva distribució territorial a vint-itres comarques catalanes. En general, es pot dir que la història dels censos de població i dels padrons municipals d’habitants és la història, també, dels empadronaments atípics. Això no obstant, el fet que la població hagi esdevingut més mòbil en els últims anys (la qual cosa significa una mobilitat geogràfica més gran), podria donar lloc a un increment del nombre i de la difusió geogràfica d’aquest fenomen. L’existència d’irregularitats estadístiques en les dades referents als desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball permet estimar el nombre de persones que, molt probablement, es troben regularment absents del que suposadament és la seva residència habitual i presents com a població de fet en un altre municipi. Font estadística utilitzada: Estadística de població de 1996.Cet article présente une étude des déclarations incorrectes du lieu residence ou encore du phénomène des «résidents absents», ces individus qui habitent d’habitude loin de la municipalité où ils sont officiellement enregistrés comme les habitants, à partir de l’estimation du nombre et de la distribution territoriale dans 23 régions Catalanes. Ces pratiques de déclaration incorrecte du lieu de résidence sont apparues dès les premiers recensements ou encore dès l’origine des registres de population locaux. Mais l’augmentation de la mobilité dans les années récentes a contribué à étendre le phénomène ainsi qu’accroître sa diffusion géographique. L’existence d’irrégularités statistiques dans les chiffres des déplacements quotidiens entre le lieu de résidence et le lieu de travail, permettent de détecter et d’évaluer le nombre de déclarations incorrectes du lieu de résidence habituelle et d’arriver à une estimation de la population de fait à partir du registre de la population. Source statistique utilisée: Estadística de població de 1996.El principal objetivo de este artículo es presentar una aproximación de los llamados «empadronamientos atípicos» —individuos que residen habitualmente fuera del municipio en el cual están empadronados—, a través de su cómputo y distribución territorial en veintitrés comarcas catalanas. La historia de los censos de población y de los padrones municipales de habitantes es la historia, también, de los empadronamientos atípicos. No obstante, el hecho de que la población, en general, haya adquirido un estadio de movilidad mayor en los últimos años (lo que significa una mayor movilidad geográfica), podría estar dando lugar a un incremento en el número y la difusión geográfica de este fenómeno. La existencia de irregularidades estadísticas en los datos referentes a los desplazamientos diarios entre el lugar de residencia y el lugar de trabajo permite estimar el número de personas que, muy probablemente, se encuentran regularmente ausentes de lo que se supone es su residencia habitual y presentes como población de hecho en otro municipio. Fuente estadística utilizada: Estadística de població de 1996

Crisis económica y emigración: la perspectiva demográfica

Un mínimo de 1.334.595 bajas se han producido desde el inicio de la crisis económica en 2008 a 31 de diciembre de 2011 (últimos datos disponibles). Como uno de los principales efectos de la crisis se destaca el fenómeno emergente de la emigración española, sobre todo a partir del año 2011, aunque esta siga siendo minoritaria (tan sólo el 9%) respecto a la emigración de extranjeros, y los flujos a ella asociados. Sin embargo, la tendencia a la emigración española es creciente y acelerada, mientras que la emigración de extranjeros (más la de inmigrantes nacionalizados) parece ralentizarse

The Role of Children's Education for the Mental Health of Aging Migrants in Europe

This paper uses data from SHARE Wave 1 (release 2.6.0, DOI: 10.6103/SHARE.w1.260). The SHARE data collection was funded primarily by the European Commission through its 5th , 6th and 7th framework programmes (project numbers QLK6-CT-2001-00360, RII-CT-2006-062193, CIT5-CT-2005-028857, 211909, 227822 and 261982). Additional funding from the U.S. National Institute on Aging (U01 AG09740-13S2, P01 AG005842, P01 AG08291, P30 AG12815, R21 AG025169, Y1-AG-4553-01, IAG BSR06-11 and OGHA 04-064) as well as by various national sources is gratefully acknowledged (see http://www.share-project.org for a full list of funding institutions).In this study, using SHARE data we examined whether adult children’s education is associated with depressive symptoms (EURO-D caseness) for older immigrants and non-immigrants in Europe. After controlling for possible confounders, we found that the education of adult children has independent effects on the mental health of their parents, and that having children with upper secondary or tertiary levels of education significantly lessen the odds of immigrants experiencing depressive symptoms. Furthermore, regular contact between parents and their adult children exerts a positive influence as well as amplifying the relationship between children’s education and mental health. Taken together, the results demonstrate that, were it not for family social capital, older immigrants might experience much worse mental health outcomes.PostprintPeer reviewe

Unpacking summary measures of ethnic residential segregation using an age group and age cohort perspective

Funding: UK Economic and Social Research Council (ES/K007394/1)The residential segregation literature has underplayed the significance of age in shaping the ethnic compositions of neighbourhoods. This paper develops an age group and age cohort perspective as a way to unpack summary measures of residential segregation. Harmonised small area data for England and Wales (2001–2011) are used as a case study to explore the potential of this methodology for understanding better the role of age in the evolution of ethnic residential geographies. Our findings demonstrate the age-specificity of residential segregation, for both cross-sectional patterns and change over time. Levels of segregation vary among age groups and age cohorts and between ethnic groups, with a changing pattern of segregation as people age. Exploring change over a 10-year period, we observe that residential segregation decreases during young adulthood for all age cohorts, then increases during the late 20s and early 30s, and continues to increase until retirement. These trends are, for the most, consistent between ethnic groups. Our findings emphasise how residential segregation is a dynamic process with a significant life cycle component, with commonalities in residential decision-making between ethnic groups through the life course.Publisher PDFPeer reviewe

The spatialities of ageing : evidencing increasing spatial polarisation between older and younger adults in England and Wales

Background : With the proportion of older adults in Europe expected to grow significantly over the next few decades, a number of pertinent questions are raised about the socio-spatial processes that underlie residential age segregation, especially in circumstances where it may be increasing. Objective : We present evidence on whether, and to what degree, residential age segregation has changed across neighbourhoods in England and Wales since the 1990s. Methods : We examine the residential patterns of older adults (aged 65 and over) compared to those of younger adults (aged 25-40) for neighbourhoods across the country, for neighbourhoods within districts, and for neighbourhoods within districts classified by type. The analyses use harmonised population data for small areas (Output Areas) from the 1991, 2001, and 2011 Censuses of England and Wales. Results : The results reveal increasing segregation over time (1991-2011) between older and younger groups across neighbourhoods nationally. Although the index values of segregation tend to be higher in less urban areas, highlighting a strong age and life course dimension of the rural-urban divide, a rapid increase in age segregation is found in urban areas. Moreover, our findings suggest the existence of convergent clusters of increasing age segregation, particularly in urban settings (from small to large cities) and former industrial areas in the North of England, thus providing evidence suggesting a further dimension of the North-South divide. Conclusions : The findings demonstrate a growing age bifurcation over time and space, as both older and younger age groups are increasingly living apart. Although the drivers and consequences of these trends in residential age segregation remain unclear, the potential challenge to policies of social cohesion underlines the importance of further research.Publisher PDFPeer reviewe

Una aproximació als empadronaments atípics a Catalunya : còmput i distribució territorial d'un fenomen generalitzat

El principal objectiu d'aquest article és presentar una aproximació dels anomenats «empadronaments atípics» -individus que resideixen habitualment fora del municipi en el qual estan empadronats-, a través del seu còmput i de la seva distribució territorial a vint-itres comarques catalanes. En general, es pot dir que la història dels censos de població i dels padrons municipals d'habitants és la història, també, dels empadronaments atípics. Això no obstant, el fet que la població hagi esdevingut més mòbil en els últims anys (la qual cosa significa una mobilitat geogràfica més gran), podria donar lloc a un increment del nombre i de la difusió geogràfica d'aquest fenomen. L'existència d'irregularitats estadístiques en les dades referents als desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball permet estimar el nombre de persones que, molt probablement, es troben regularment absents del que suposadament és la seva residència habitual i presents com a població de fet en un altre municipi. Font estadística utilitzada: Estadística de població de 1996.El principal objetivo de este artículo es presentar una aproximación de los llamados «empadronamientos atípicos» -individuos que residen habitualmente fuera del municipio en el cual están empadronados-, a través de su cómputo y distribución territorial en veintitrés comarcas catalanas. La historia de los censos de población y de los padrones municipales de habitantes es la historia, también, de los empadronamientos atípicos. No obstante, el hecho de que la población, en general, haya adquirido un estadio de movilidad mayor en los últimos años (lo que significa una mayor movilidad geográfica), podría estar dando lugar a un incremento en el número y la difusión geográfica de este fenómeno. La existencia de irregularidades estadísticas en los datos referentes a los desplazamientos diarios entre el lugar de residencia y el lugar de trabajo permite estimar el número de personas que, muy probablemente, se encuentran regularmente ausentes de lo que se supone es su residencia habitual y presentes como población de hecho en otro municipio. Fuente estadística utilizada: Estadística de població de 1996.Cet article présente une étude des déclarations incorrectes du lieu residence ou encore du phénomène des «résidents absents», ces individus qui habitent d'habitude loin de la municipalité où ils sont officiellement enregistrés comme les habitants, à partir de l'estimation du nombre et de la distribution territoriale dans 23 régions Catalanes. Ces pratiques de déclaration incorrecte du lieu de résidence sont apparues dès les premiers recensements ou encore dès l'origine des registres de population locaux. Mais l'augmentation de la mobilité dans les années récentes a contribué à étendre le phénomène ainsi qu'accroître sa diffusion géographique. L'existence d'irrégularités statistiques dans les chiffres des déplacements quotidiens entre le lieu de résidence et le lieu de travail, permettent de détecter et d'évaluer le nombre de déclarations incorrectes du lieu de résidence habituelle et d'arriver à une estimation de la population de fait à partir du registre de la population. Source statistique utilisée: Estadística de població de 1996

Formation and evolution of ethnic enclaves in Catalonia before and during the economics crisis

The spatial settlement of the immigrant population has become a reality, and the economic crisis has further deepened our interest in the concentration levels of immigrants. In this sense, the establishment of ethnic enclaves, defined as residential areas with a significant representation of one or more foreign populations, has become a subject of particular attention in the academic and political sphere. However, there are currently few studies that have quantitatively examined the establishment and evolution of these enclaves. Through the implementation of a residential classification method that allows us to take the census tract as the unit of analysis, we aim to inventory the different types of residential spaces and explain the basic demographics of their residents, in particular for the inhabitants of the 48 census tracts that could be considered ethnic enclaves in 2011. In them, we evaluate the trend in degrees of residential exclusivity for all settlement areas before and during the economic crisis

Fertility change in the context of economic recession in Italy and Spain

Italy and Spain are two low fertility countries with similar welfare systems and, prior to the economic crisis of 2008, similar fertility trajectories. Since 2008 both have experienced decreases in fertility but the decline has been more dramatic in Spain. By ‘decomposing’ national fertility rates to examine both fertility change among population groups and changes in the composition of these groups, we reveal why fertility has declined more in Spain than in Italy