Fragmentació i inseguretat en el treball productiu i vida quotidiana

Dos aspectos adquieren una especial relevancia en el trabajo productivo en nuestros días: su fragmentación (heterogeneidad, segmentación) y la inseguridad. Ambos inciden en el trabajo y la vida cotidiana: formas de vida, vivencias y expectativas laborales y profesionales, representaciones simbólicas e imaginarios sociales, resultan todos ellos afectados por las formas que adquiere el trabajo productivo. Pero se destaca también que la fragmentación y la inseguridad deben entenderse en una perspectiva temporal, lo que comporta contemplar la construcción de una diversidad de itinerarios laborales y sociales. Una aproximación a esta realidad social obliga a la sociología del trabajo a un replanteamiento metodológico a fin de adaptarse a las características del objeto de estudio.Fragmentation or segmentation and insecurity are two prominent characteristics in employment in recent times. Fragmentation and insecurity influence work, but also community and domestic life; so is, social attitudes, experiences, expectations and aspirations, symbolic representations and social imaginaries. But fragmentation and insecurity must be understood in a dynamic perspective, considering a construction of a plurality of labour and social itineraries. In that sense, Sociology of work has to resort to methodologies more suitable to this social reality

La inserció laboral dels exreclusos

Els resultats d'una investigació sobre l'efectivitat dels programes de formació ocupacional i de treball en tallers amb persones recloses en centres penitenciaris de Catalunya de cara a la seva reinserció laboral i social un cop finalitzada la condemna mostren, entre d'altres aspectes interessants, que els cursos de formació i el treball en els tallers a les presons contribueixen a la reinserció, però per raons que van més enllà dels seus continguts, i que els exreclusos no sempre utilitzen les competències adquirides.Los resultados de una investigación sobre la efectividad de los programas de formación ocupacional y de trabajo en talleres con personas recluidas en centros penitenciarios de Cataluña de cara a su reinserción laboral y social una vez finalizada la condena muestran, entre otros aspectos interesantes, que los cursos de formación y el trabajo en los talleres en las cárceles contribuyen a la reinserción, pero por razones que van más allá de sus contenidos, y que los ex reclusos no siempre utilizan las competencias adquiridas

Segmentación de los mercados de trabajo y relaciones laborales. El sindicalismo ante la acción colectiva

Los cambios en los modelos organizativos y de gestión de las empresas, con la irrupción de procesos de externalización y trato diferenciado entre trabajadores, han agudizado la segmentación de los mercados de trabajo. La Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo, del Ministerio de Trabajo, permite reconocer esta fragmentación en condiciones de empleo. La segmentación del mercado de trabajo adquiere mayor consistencia, por una parte, debido a que en la misma confluyen situaciones personales, familiares y sociales de los trabajadores; y por otra, en cuanto da pie a la formación de intereses, valores, expectativas, actitudes y comportamientos diferenciados entre unos y otros colectivos laborales. La segmentación laboral explica que en las relaciones sociales de empleo adquieran un mayor espacio las relaciones individuales y sobre todo la acción micro corporativa. Si este panorama supone de por sí un reto importante para los sindicatos, a ello se añade que estas organizaciones no son inmunes al desarrollo de estos impulsos en su seno.Changes in the organizational models and changes of management styles, with the spread of processes of outsourcing and differentiated treatment among workers, have sharpened the segmentation of the labour markets. The 'Survey of Quality of Working Life', of the Ministry of Labour, allow us to recognize this fragmentation in employment conditions. Labour markets segmentation acquires increased consistency, first, since it discriminates with regards to workers' personal, family and social situations; and second, since it gives rise to different kind of interests, values, expectations, attitudes and behaviours between labour segments. Labour market segmentation helps us to explain why the individual relationships and especially the microcorporative action acquire a greater space in the social employment relations. Trade unions must confront with this panorama; but they can also find these trends in their inside

L'economia submergida en un context local. El cas de la indústria tèxtil de Mataró

El artículo hace referencia a una investigación realizada por los autores, conjuntamente con Muriel Casals, Fausto Miguélez y Albert Recio, sobre la economía sumergida en la industria textil de Mataró. Las conclusiones del estudio destacan que para la comprensión del fenómeno de la economía sumergida se requiere el análisis de su entorno; a estos efectos es particularmente útil la observación de las relaciones interempresariales y de la posición en que se sitúan las empresas dentro de dichas relaciones. Así, es posible observar como la economía sumergida se concentra principalmente al final de los procesos de subcontrataciones; ésta suele ser un "área" fluctuante, en la que la actividad puede pasar de emergida a sumergida y viceversa, o compartir ambas formas, e incluso aumentar o disminuir con relativa facilidad.This article is referent to the investigations made by the authors and Muriel Casals, Fausto Miguélez and Albert Recio, about the informal economy in the textile and clothing industry of Mataró. The conclusions of this study shows up that for a better understanding of the informal economy, is necessary the analysis about the environment; so is remarkable useful the observations between the inter-enterprises relations and the position which are these entreprises to get up. It is possible to observe how the informal economy is priority concentrated at the subcontractors process ending; usually is a fluctuating area, this activity cans be formal or informal, and vice versa, moreover to coexist both of them, and even to grow or to decrease with relative facility

Immigració i sindicat a Catalunya : una relació difícil i en construcció

Background of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004. WP1: CompilationLa immigració a Catalunya, com a altres indrets, ha alterat de manera radical el mercat de treball i ha incidit en les relacions laborals i en la dinàmica de les organitzacions sindicals. En el cas de Catalunya, tot i que, com és prou conegut, es compta amb una llarga tradició immigratòria, la més recent, des dels darrers anys del segle xx, es caracteritza per uns orígens sovint extra europeus i unes «insercions» laborals diferents de les associades tradicionalment a la immigració. En efecte, si la immigració a Catalunya d'anys precedents en bona part s'incorporava, d'entrada o amb el pas del temps, en el treball de fàbriques, la més recent passa a engruixir els segments secundaris del mercat de treball, això és, activitats de baixa qualificació, de sectors laborals poc regulats i intensius en mà d'obra, i sota formes contractuals que en molts casos s'acosten a la irregularitat i a la precarietat, quan no s'hi encabeixen plenament. Amb aquestes característiques, la immigració és un exponent del conjunt de transformacions que ha trasbalsat el panorama tradicional de les relacions laborals i, per tant, el context d'intervenció dels sindicats. De fet, i més enllà de les actuals circumstàncies, es pot dir que immigració i relacions laborals són dues qüestions inseparables. Aquesta connexió directa, que històricament es pot seguir ja des dels massius trasllats de camperols britànics a les capitals industrials, fa que sigui sorprenent la mancança d'estudis sobre el tema, fet que, possiblement, s'explica per l'hegemonia que obtenen les doctrines que contemplen la societat, o l'economia, a partir de relacions basades en persones asexuades, sense edat, origen, ideologia ni creences. Més interès acadèmic ha rebut l'estudi de la relació entre immigració i sindicat, bàsicament sota l'impuls de les mateixes organitzacions dels treballadors. Ens basarem, doncs, en aquests estudis per situar la relació entre immigració i sindicat a Catalunya, qüestió que farem en primer terme, per a aportar a continuació alguns resultats d'una recerca recent sobre la qüestió, duta a terme a partir de la Encuesta de Calidad de Vida en el Trabajo (ECVT), del Ministeri de Treball i Immigració, d'una enquesta de l'any 2008 a afiliats del sindicat Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya (que identificarem com l'Enquesta CERES 2008) i un conjunt d'entrevistes fetes a dirigents sindicals de la mateixa organització durant la segona meitat de l'any 2010

Una reforma del mercado laboral para situar a España en la periferia de Europa

La reciente reforma del mercado laboral del gobierno del PP en España, con elapoyo de CiU, es una apuesta firme para destruir los derechos de losasalariados y reducir la capacidad de intervención de los sindicatos, en líneacon la política defendida, descarada y abiertamente, desde los ámbitos másautoritarios y conservadores. Cuando escribimos este artículo ya han aparecido diversos análisis rigurosos sobre dicha reforma, lo que nos permitecentrarnos, aunque sea brevemente, en explicar por qué un objetivo centralde la misma es limitar el poder y la capacidad de intervención de lasorganizaciones legales y representativas de los asalariados. Dicho esto, nosinterrogamos sobre la finalidad y las consecuencias que se derivan de unadecisión de tal calibre, para terminar con una llamada a la necesaria concienciación y movilización

La inmigración en España : ¿Una integración con pies de barro?

Background of INCASI Project H2020-MSCA-RISE-2015 GA 691004. WP1: CompilationEl objetivo del artículo es analizar el impacto de la crisis económica en la integración de la población inmigrada en España. El punto de partida es la singularidad del caso español que durante los años de intensa inmigración consiguió un notable grado de integración sociocultural. Se defi ende que dicha integración ha sido el resultado de la confl uencia de factores excepcionales alejados de una planifi cación y actuación política clara. A partir de una metodología mixta, se argumenta que durante el período de expansión, la relativa fácil inserción laboral de los inmigrantes y el acceso a los bienes y servicios públicos contribuyen a la convivencia con la población autóctona. Asimismo, se evidencia como la crisis económica, con sus efectos en términos de destrucción de empleo y políticas de austeridad, ponen al descubierto las debilitades del modelo español de integración.The aim of the paper is to analyze the impact of the economic crisis on the integration of the immigrant population in Spain. The Spanish case is singular because during the years of intense immigration achieved a remarkable degree of socio-cultural integration. The paper argues that such integration it has been the result of the confl uence of exceptional factors rather than the result of the policy making. From a mixed methodology approach, it shows that, during the period of expansion, two factors of the immigration contribute to their coexistence with native population: fi nding job and access to public services. But the economic crisis, with its impact in terms of job losses and austerity policies, expose the weaknesses of the Spanish model of integration

La descentralització productiva, motor de sistemes locals d'empresa. Estudi de dos casos : Mataró i Santa Coloma de Gramenet

L'article analitza l'origen i l'evolució de dos sistemes locals d'empresa, desenvolupats des de la descentralització productiva del sector tèxtil i confecció. La distinció entre la descentralització autònoma, recolzada en experiències empresarials familiars i autoocupacionals, i la descentralització dirigida, impulsada per empreses ja establertes, permet, independentment de l'origen dels dos sistemes locals, detectar alguns fenòmens comuns: empetitiment de les empreses, dependència d'aquestes respecte de les grans distribuidores i comercialitzadores, especialització productiva, augment de la divisió del treball, precarització dels treballadors, qüestionament de les regulacions col·lectives de les relacions laborals, etc. En els casos analitzats l'estratègia flexibilitzadora de les empreses obliga els treballadors i llurs famílies a adoptar estratègies d'acció basades en la necessitat de abuscar-se la vida.This article analyses the nature and evolution of two local systems of enterprise, developed from the productive decentralization of the textile and clothing industries. The distinction between autonomous decentralization -based on family entrepreneurial experiences and self-ernployment initiatives- an'd managed decentralization -guided by established enterprises-, permits us to detect some common phenornena, independent of the origin of both local systems: a reduction in the size of the enterprises, a dependency on large firms, especially distributing and comnlercial businesses, a productive specialization, an increased division of labour, no job security, a reduced space of the collective regulation in industrial relations, etc. In both of tlle case that have been analyzed, the policy of the employers as regards flexibility has pushed workers and their families to adopt a strategy of making ends meet

Efectes dels programes de treball a la presó a la reinserció laboral d'ex-presos

Aquest estudi analitza l'impacte dels tallers de formació per al treball oferts dins de centres penitenciaris de Catalunya en la reinserció laboral d'ex-presos. Els resultats indiquen que aquestes activitats, a més d'afavorir l'estabilitat emocional dels interns i l'ordre dins del centre penitenciari, contribueixen a oferir oportunitats d'inserció laboral, la qual cosa repercuteix en una menor reincidència en actes delictius. S'evidencia que l'acompanyament en el procés de transició cap a la llibertat és clau per assegurar el canvi de comportament