Computational implementation of the Kubo formula for the static conductance: application to two-dimensional quantum dots

Kubo formula is used to get the d.c conductance of a statistical ensemble of two-dimensional clusters of the square lattice in the presence of standard diagonal disorder, a uniform magnetic field and random magnetic fluxes. Working within a one-band tight-binding approach the calculation is quite general. The shape of the cluster is rectangular with ideal leads attached to opposite corners. Both geometrical characteristics and physical parameters can be easily selected. The output is just the conductance of a system of given parameters or a statistical ensemble of conductances measured for different disorder realizations.Comment: 14 pages, one table, no figures, RevTeX styl

Bowtie models as preventive models in maritime safety

Aquest treball ha sorgit d’una proposta del Dr. Rodrigo de Larrucea que ha acabat de publicar un llibre ambiciós sobre Seguretat Marítima. Com ell mateix diu, el tema “excedeix amb molt les potencialitats de l’autor”, així que en el meu cas això és més cert. Es pot aspirar, però, a fer una modesta contribució a l’estudi i difusió de la seguretat de la cultura marítima, que només apareix a les notícies quan tenen lloc desastres molt puntuals. En qualsevol cas, el professor em va proposar que em centrés en els Bowtie Models, models en corbatí, que integren l’arbre de causes y el de conseqüències (en anglès el Fault Tree Analysis, FTA, i l’Event Tree Analysis, ETA). Certament, existeixen altres metodologies i aproximacions (i en el seu llibre en presenta vàries, resumides), però per la seva senzillesa conceptual i possibilitat de generalització i integració dels resultats era una bona aposta. Així, després d’una fase de meditació i recopilació de informació, em vaig decidir a presentar un model en corbatí molt general on caben les principals causes d’accidents (factores ambientals, error humà i fallada mecànica), comptant també que pot existir una combinació de causes. De tota manera, a l’hora d’explotar aquest model existeix la gran dificultat de donar una probabilitat de ocurrència, un nombre entre 0 i 1, a cada branca. Normalment les probabilitats d’ocurrència són petites i degut a això difícils d’estimar. Cada accident és diferent, de grans catàstrofes n’hi ha poques, i cada accident ja és estudiat de manera exhaustiva (més exhaustiva quan més greu és). Un altre factor que dificulta l’estima de la probabilitat de fallada és l’evolució constant del món marítim, tant des del punt de vista tècnic, de formació, legal i fins i tot generacional doncs cada generació de marins és diferent. Els esforços estan doncs enfocats a augmentar la seguretat, encara que sempre amb un ull posat sobre els costs. Així, he presentat un model en corbatí pel seu valor didàctic i gràfic però sense entrar en detalls numèrics, que si s’escau ja aniré afinant i interioritzant en l’exercici de la professió. En aquest treball també he intentat no mantenir-me totalment al costat de la teoria (ja se sap que si tot es fa bé, tot surt perfecte, etc…) sinó presentar amb cert detall 2 casos ben coneguts d’accidents marítims: el petroler Exxon Valdez, el 1989 i el ferry Estonia en 1994, entre altres esmentats. Són casos ja una mica vells però que van contribuir a augmentar la cultura de la seguretat, fins a arribar al nivell del que gaudim actualment, al menys als països occidentals. Doncs la seguretat, com esmenta Rodrigo de Larrucea “és una actitud i mai és fortuïta; sempre és el resultat d’una voluntat decidida, un esforç sincer, una direcció intel·ligent i una execució acurada. Sens lloc a dubtes, sempre suposa la millor alternativa”. The work has been inspired in its initial aspects by the book of my tutor Jaime Rodrigo de Larrucea, that presents a state of the art of all the maritime aspects related to safety. Evidently, since it covers all the topics, it cannot deepen on every topic. It was my opportunity to deepen in the Bowtie Model but finally I have also covered a wide variety of topics. Later, when I began to study the topics, I realized that the people in the maritime world usually do not understand to a great extent statistics. Everybody is concerned about safety but few nautical students take a probabilistic approach to the accidents. For this it is extremely important to study the population that is going to be studied: in our case the SOLAS ships Also, during my time at Riga, I have been very concerned with the most diverse accidents, some of them studied during the courses at Barcelona. I have seen that it is difficult to model mathematically the accidents, since each one has different characteristics, angles, and surely there are not 2 equal. Finally, it was accorded that I should concentrate on the Bowtie Model, which is not very complex from a statistical point of view. It is simply a fault tree of events model and a tree of effects. I present some examples in this Chapter 2. The difficulty I point out is to try to estimate the probabilities of occurrence of events that are unusual. We concentrated at major accidents, those that may cause victims or heavy losses. Then, for the sake of generality, at Chapter 4, I have divided the causes in 4 great classes: Natural hazards, human factor, mechanical failure and attacks (piracy and terrorism). The last concern maybe should not be included beside the others since terrorism and piracy acts are not accidents, but since there is an important code dedicated to prevent security threats, ISPS, it is example of design of barriers to prevent an undesired event (although it gives mainly guidelines to follow by the States, Port Terminals and Shipping Companies). I have presented a detailed study of the tragedy of the Estonia, showing how a mechanical failure triggered the failure of the ferry, by its nature a delicate ship, but there were other factors such as poor maintenance and heavy seas. At the next Chapter, certain characteristics of error chains are analyzed. Finally, the conclusions are drawn, offering a pretty optimistic view of the safety (and security) culture at the Western World but that may not easily permeate the entire World, due to the associated costs

Medium/high field magnetoconductance in chaotic quantum dots

The magnetoconductance G in chaotic quantum dots at medium/high magnetic fluxes Phi is calculated by means of a tight binding Hamiltonian on a square lattice. Chaotic dots are simulated by introducing diagonal disorder on surface sites of L x L clusters. It is shown that when the ratio W/L is sufficiently large, W being the leads width, G increases steadily showing a maximum at a flux Phi_max ~ W. Bulk disordered ballistic cavities (with an amount of impurities proportional to L) does not show this effect. On the other hand, for magnetic fluxes larger than that for which the cyclotron radius is of the order of L/2, the average magnetoconductance inceases almost linearly with the flux with a slope proportional to W^2, shows a maximum and then decreases stepwise. These results closely follow a theory proposed by Beenakker and van Houten to explain the magnetoconductance of two point contacts in series.Comment: RevTeX including six postscript figure

Generalized connected operators

This paper deals with the notion of connected operators These operators are becoming popular in image processing because they have the fundamental property of simplifying the signal while preserving the contour information In a rst step we recall the basic notions involved in binary and gray level connected operators. Then we show how one can extend and generalize these operators We focus on two important issues the connectivity and the simplication criterion We will show in particular how to create connectivities that are either more or less strict than the usual ones and how to build new criteriaPeer ReviewedPostprint (published version

Classical trajectories in quantum transport at the band center of bipartite lattices with or without vacancies

Here we report on several anomalies in quantum transport at the band center of a bipartite lattice with vacancies that are surely due to its chiral symmetry, namely: no weak localization effect shows up, and, when leads have a single channel the transmission is either one or zero. We propose that these are a consequence of both the chiral symmetry and the large number of states at the band center. The probability amplitude associated to the eigenstate that gives unit transmission ressembles a classical trajectory both with or without vacancies. The large number of states allows to build up trajectories that elude the blocking vacancies explaining the absence of weak localization.Comment: 5 pages, 5 figure

Utilitat clínica de la condroïtina sulfat

Introducció: La condroïtina sulfat pertany al grup dels fàrmacs d'acció simptomàtica lenta (SYSADOA), que es caracteritzen pel fet de presentar una eficàcia sobre els símptomes semblant a la dels antiinflamatoris no esteroïdals, que comença d'una manera gradual però que es perllonga més enllà de la supressió del tractament. Material i mètodes: En total 9 assajos clínics, aleatoritzats, a doble cec, han comparat l'efecte de la condroïtina sulfat amb el del placebo i, en un cas, amb el del diclofenac sòdic (150 mg/dia) en pacients amb artrosi de genoll i dits, tractats durant períodes que van oscil·lar entre 3 i 36 mesos. Resultats: Els resultats de tots els assajos clínics coincideixen a concloure que la condroïtina sulfat és més eficaç (aproximadament el 50%; p < 0,05) que el placebo per reduir el dolor espontani, augmentar la capacitat funcional, disminuir la ingesta de medicació de rescat i en la valoració global del pacient i l'investigador. Al mateix temps, els resultats també confirmen l'elevat perfil de seguretat del producte. En un nou assaig clínic realitzat en un total de 1.583 pacients amb artrosi de genoll, en el qual es va estudiar l'efecte de la glucosamina (1.500 mg/dia), de la condroïtina sulfat (1.200 mg/dia) i de la seva associació davant de celecoxib (200 mg/dia) i placebo durant un període de 6 mesos, es va observar una disminució significativa de la inflamació, acompanyada o no de vessament articular, en el grup tractat amb condroïtina sulfat, respecte de placebo (p = 0,01). Conclusió: En definitiva, es pot concloure que la condroïtina sulfat és una eina terapèutica de gran utilitat per al tractament de l'artrosi

SHAPING a NEW LUSO SPANISH CONVENTION

In 1998, Portugal and Spain signed, at Albufeira, a Convention to regulate access to their common rivers. Most of them have their upstream basins in Spain and flow into Portugal. A growing water demand in Spain had much reduced their flows into Portugal. The Portuguese priority in the Convention was to assure stream flows for the Alqueva dam, located on the Guadiana River. This paper discusses the functioning of the Albufeira Convention and makes proposals for its revision. The bilateral Commission has hardly operated. In 2005, the exceptional dry year regime has been activated by Spain only on the Duero/Douro River. The Water Framework Directive, the Berlin Rules, Water Markets and the Catalan Voting Rules might help to a revised Convention aiming at better protecting the common rivers.Albufeira Convention, Water Framework Directive, Berlin Rules, Water Markets, Catalan Voting Rules

Evolució del parc d'habitatges a la Regió Metropolitana de Barcelona (o la problemàtica de la dispersió periurbana)

Les pèrdues de població dels municipis centrals i els guanys que experimenten els perifèrics a escala metropolitana confirmen un fort moviment de dispersió des del centre cap a la primera corona i, probablement, d'aquesta cap a la segona. Les edats migratòries preferents corresponen als 20-34 anys, és a dir, les llars joves, que arrosseguen un important potencial de natalitat. Aquesta dispersió metropolitana produeix tres impactes principals sobre el territori. En primer lloc, suposa l'extensió de la massa urbana i un major interès dels municipis per promocionar habitatge, propiciant la disponibilitat de sòl raonablement accessible i la dotació amb un mínim de serveis. En segon lloc, la variació de població genera variacions en les necessitats de serveis urbans, amb el problema de com repercutir aquests costos del desenvolupament suburbà i sobre quina col·lectivitat fer-ho. Finalment, no s'han d'oblidar els problemes dels municipis centrals que perden les llars més dinàmiques i solvents. La solució d'aquestes qüestions passa per plantejar instruments de concertació i per la determinació del grau d'implicació de cada municipi en cadascuna d'aquestes problemàtiques. Un primer pas en aquesta direcció és la matriu d'entrada i sortida de migració intermunicipal, en construcció per al Pla Territorial Metropolità.Las pérdidas de población de los municipios centrales y los incrementos que experimentan los periféricos a escala metropolitana confirman un fuerte movimiento de dispersión desde el centro hacia la primera corona y, probablemente, de ésta hacia la segunda. Las edades migratorias preferentes corresponden a los 20-34 años, es decir, los hogares jóvenes, que arrastran un importante potencial de natalidad con ellos. Esta dispersión metropolitana produce tres impactos principales sobre el territorio. En primer lugar, supone la extensión de la masa urbana y un mayor interés de los municipios por promocionar vivienda, propiciando la disponibilidad de suelo razonablemente accesible y la dotación con un mínimo de servicios. En segundo lugar, la variación de población genera variaciones en las necesidades de servicios urbanos, con el problema de cómo repercutir estos costos del desarrollo suburbano y sobre qué colectividad hacerlo. Finalmente, no se pueden olvidar los problemas de los municipios centrales que pierden los hogares más dinámicos y solventes. La solución de estas cuestiones pasa por plantear instrumentos de concertación y por la determinación del grado de implicación de cada municipio en cada una de estas problemáticas. Un primer paso en esta dirección es la matriz de entrada y salida de migración intermunicipal, en construcción para el Plan Territorial Metropolitano.Les pertes de la population des municipalités centrales et les gains qu'expérimentent les banlieues à échelle métropolitaine confirment un fort mouvement de dispersion du centre vers la première couronne et, problament, de celle-ci vers la seconde. Les âges migratoires préférents correspondent aux 20-34 ans, c'est-à-dire, aux foyers jeunes qui apportent un potentiel de natalité important. Cette dispersion métropolitaine produit sur le territoire trois impactes principaux. En premier lieu, elle suppose l'extension de la masse urbaine et un intérêt plus grand des municipalités pour promotionner le logement, en favorisant la disponibilité du sol raisonnablement accessible et la dotation d'un minimun de services. En deuxième lieu, la variation de la population produit des variations en nécessités de services urbains avec le problème de comment répercuter ses coûts de développement suburbain et sur quelle collectivité le faire. Finalement, il ne faut pas oublier les problèmes des municipalités centrales qui perdent les foyers les plus dynamiques et les plus solvables. La réponse à ces questions passe par la mise en fonction d'instruments de concertation et par la détermination du degré d'implication de chaque municipalité dans chacune de ces problématiques. Un premier pas dans cette direction est la matrice d'entrées et de sorties de migrations intermunicipales en construction par le Pla Territorial Metropolità.The decline in the population of the central municipalities, and the current increases in that of the peripheral areas of metropolitan Barcelona confirm a strong shift out from the centre towards the first metropolitan belt and, probably, from this area to the second belt. The majority of the members of these migrating groups are in the 20-34 age group, that is, they represent young households with significant reproductive potential. This dispersion within the metropolitan region has three main impacts on the area as a whole. Firstly, it implies expansion of the urban mass and a greater interest on the part of municipalities in developing new housing, in taking steps to increase the availability of reasonably priced land, and in the implantation of at least minimum services. Secondly, the variation in population gives rise to variations in the need for urban services, as well as the problem of how to allocate the cost of these suburban developments, and which collective should be responsible for such costs. Finally, the problems of the central municipalities which are losing their most dynamic and solvent households should not be forgotten. The author proposes that these problems could be dealt with by creating agreements, and by determining the degree of involvement of each municipality in each of these problems. The analysis of intermunicipal migration being carried out under the Pla Territorial Metropolità (the Plan for the Metropolitan Region) is an initial step in this direction