La biblioteca universitària de Castelló: una visió cap al segle XXI

Actes de les 7es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (1999. Barcelona)La biblioteca universitària de Castelló ha experimentat canvis importants des de la seva creació, i ara el repte del segle XXI és consolidar un servei destinat i enfocat principalment cap als nostres usuaris. Per aconseguir tal finalitat s’han introduït una sèrie de millores com són: la implementació de noves aportacions de documentació electrònica; un millor aprofitament d’espais bibliotecaris destinats a la docència i la investigació; l’adequació a les necessitats que sorgeixen dia a dia… en definitiva, mesures per adaptar-nos a les demandes dels nostres usuaris que no són les mateixes avui que els tres darrers anys, ni tampoc les que ens esperen el proper mil·leni. La biblioteca universitària s’entén com un servei d’informació i no tan sols com a facilitadora de documentació universitària. En aquest sentit, la Universitat Jaume I de Castelló, des dels seus inicis, va integrar tot allò referent a la documentació i informació, agrupant la documentació de la Unió Europea, l’Arxiu General de la Universitat, les col·leccions especials (donacions, arxius personals…), la secció d’intercanvi amb altres institucions, els mitjans audiovisuals, etc. Finalment es presenten una sèrie de propostes a nivell de cooperació bibliotecària, de gestió de la documentació i de difusió de la informació que seran la base del nostre treball bibliotecari per al proper mil·leni

Carles Salvador Gimeno a les terres castellonenques

Hem triat el títol «terres castellonenques» per fer-lo coincidir amb l'encapçalament d'una publicació de Carles Salvador (1930, «Tierras castellonenses») en la revista Valencia Atracción. L'objectiu d'aquest article, que ara presentem, és aportar un poc més al coneixement d'una de les personalitats valencianes contemporànies més destacades. Analitzarem l'etapa que estigué a Castelló, un període transcendental per a la seva vida i obra. També, detallarem les relacions que mantingué amb personalitats culturals de la ciutat de Castelló i amb els mestres del Maestrat contemporanis d'ell. L'empremta deixada a Castelló ha estat i és molt important, prova d'això és la Fundació Carles Salvador que es troba a Benassal. A més, realitzarem una breu semblança de Carles Salvador per situar el context de la seva arribada a les terres de Castelló com a mestre en plaça de propietat després d'haver aprovat l'oposició

The Interface of Work to Family Conflict and Racioethnic Identification: An Analysis of Hispanic Business Professionals

This article examines work to family conflict for Hispanic Business Professionals with varied levels of Hispanic identity. Based on this study of 971 Hispanics from across the United States, results show that level of Hispanic identity moderates the relationship between work to family conflict and job satisfaction. The authors posit that identification with a culture of collectivism may attenuate the negative impact of work to family conflict on job satisfaction, enabling Hispanic professionals to view work as a way of supporting the family and contributing to the greater good of the groups to which they belong

El constructivismo en nuestro contexto social ¿volvemos a nuestras raices?

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2014/2015El presente trabajo trata de desarrollar la actualidad de la escuela constructivista, partiendo de un breve análisis de la historia de la enseñanza y cómo ello ha influido en la educación actual. Con ello se pretende observar cómo ha cambiado la percepción del modelo ideal de formación en las familias ante la decisión de escolarizar a sus hijos e hijas en aulas de pedagogía constructivista. Para poder constatar todo aquello que se ha descrito y analizado en la revisión teórica, el trabajo se acompaña de la visión filosófica y metodológica de un centro constructivista. El trabajo que se desarrolla a continuación se caracteriza por ser de revisión teórica, ya que se ha realizado una búsqueda bibliográfica que ha permitido documentar el proyecto, además, se ha realizado una entrevista conjunta a una educadora del centro Momo así como a una componente del mismo, encargada de las funciones administrativas

De Castellón a Europa: el repositori UJI en Europeana

The aim of this article is to describe how interoperability between Europeana and UJI Repository can benefit both projects, related to visibility and innovation. Likewise, it also explains the exact contribution made by the Universitat Jaume I to this great virtual library project called Europeana.El objetivo del presente artículo es destacar cómo la interoperabilidad entre Europeana y el Repositori UJI conlleva importantes beneficios para ambos proyectos, relacionados con la visibilidad y la innovación. Así mismo, se explica en qué consiste dicha aportación de la Universitat Jaume I al gran proyecto de biblioteca virtual que es Europeana

El sistema de gestión de calidad (norma iso 9001:2000) en la Biblioteca de la Universitat Jaume I de Castellón

The library of the Universitat Jaume I in Castelló, Spain, has implemented a quality management system based on ISO 9001:2000. The aim of such system is to improve both the quality of services and users’ satisfaction. As a result ofgood practices, a number of improvements in the service has been achieved. Inthis article we describe the main procedures and methods that have led to a better management and excellence of the services offered by our library.La biblioteca de la Universitat Jaume I de Castellón implanta su sistema de gestión de la calidad en base a las normas ISO 9001:2000 con el propósito de mejorar los servicios prestados y la satisfacción de los usuarios. Los resultados obtenidos son consecuencia de las buenas prácticas consolidadas. Este trabajo describe los principales procedimientos y métodos que han constituido los factores clave para una mejor gestión y excelencia en los servicios de biblioteca

Menos educación e investigación mientras se estabiliza la economía y el país

La Secretaría de Educación Pública vive tiempos difíciles. Además del enfrentamiento que tiene con la Coordinadora Nacional de Trabajadores de la Educación (CNTE) por la llamada “reforma educativa”, que tuvo seis víctimas mortales en el primer semestre de 2016, la dependencia es la tercera más afectada tras el anuncio del gobierno federal del recorte al presupuesto de egresos para 2016. Este texto analiza los rubros y posibles consecuencias de este ajuste al presupuesto educativo, los programas afectados por los ahorros, y plantea la inconveniencia de “ahorrar” en educación, ciencia y tecnología, actividades centrales para el desarrollo nacional.ITESO, A.C