1,799 research outputs found

    Developmentally regulated multisensory integration for prey localization in the medicinal leech

    Get PDF
    Medicinal leeches, like many aquatic animals, use water disturbances to localize their prey, so they need to be able to determine if a wave disturbance is created by prey or by another source. Many aquatic predators perform this separation by responding only to those wave frequencies representing their prey. As leeches' prey preference changes over the course of their development, we examined their responses at three different life stages. We found that juveniles more readily localize wave sources of lower frequencies (2 Hz) than their adult counterparts (8–12 Hz), and that adolescents exhibited elements of both juvenile and adult behavior, readily localizing sources of both frequencies. Leeches are known to be able to localize the source of waves through the use of either mechanical or visual information. We separately characterized their ability to localize various frequencies of stimuli using unimodal cues. Within a single modality, the frequency–response curves of adults and juveniles were virtually indistinguishable. However, the differences between the responses for each modality (visual and mechanosensory) were striking. The optimal visual stimulus had a much lower frequency (2 Hz) than the optimal mechanical stimulus (12 Hz). These frequencies matched, respectively, the juvenile and the adult preferred frequency for multimodally sensed waves. This suggests that, in the multimodal condition, adult behavior is driven more by mechanosensory information and juvenile behavior more by visual. Indeed, when stimuli of the two modalities were placed in conflict with one another, adult leeches, unlike juveniles, were attracted to the mechanical stimulus much more strongly than to the visual stimulus

    Configurational lattice dynamics: The phase diagram of Rh − Pd

    Get PDF
    Free energies of Rh-Pd alloys as functions of both temperature and composition are calculated using quasiharmonic lattice dynamics. The free energy of the disordered solid is determined from an ensemble of a large number of randomly generated configurations. Both configurational and vibrational contributions to the entropy and enthalpy of mixing are taken into account. We study the convergence with the number of random configurations, and analyze the validity of the zero static internal stress approximation ZSISA, where only external strains are relaxed fully dynamically while internal stresses are relaxed in the static approximation. It is shown that the use of ZSISA allows an accurate calculation of free energies in a fraction of the time needed to carry out fully dynamic optimizations. From the values of free energies as functions of composition and temperature the phase diagram of Rh-Pd alloys is calculated, showing a good agreement with Monte Carlo simulations as well as with experiment. It is also shown that although free energies of mixing appear to be linear functions of temperature to a good approximation, the explicit expressions given by the configurational lattice dynamics method show that both enthalpies and entropies of mixing change appreciably with temperature.Fil: Cienfuegos, Clarisa. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Nacional de la Patagonia "San Juan Bosco"; ArgentinaFil: Isoardi, E. P.. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales. Departamento de Química Inorgánica, Analítica y Química Física; ArgentinaFil: Barrera, Gustavo Daniel. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Nacional de la Patagonia "San Juan Bosco"; Argentin

    Someruelos y el fin del ejército francés en Haití

    Get PDF

    Comunidades Autónomas, Tribunales de la Unión Europea y responsabilidad por el incumplimiento autonómico del Derecho Comunitario. Reflexiones a partir de la práctica reciente

    Get PDF
    Les conseqüències de la pertinença d’Espanya a la Unió Europea no estanven plasmades a la Constitució. Tan sols cal recordar que les comunitats autònomes no es mencionen a l’article 93 quan fa referència expressa als afers europeus. L’objecte d’aquest article és examinar, en la pràctica actual, dues de les qüestions europees derivades de l’adhesió espanyola que preocupen a les comunitats autònomes, en tant que la seva autonomia política resulta notablement afectada. D’una banda, l’actuació de les comunitats autònomes davant les instàncies jurisdiccionals de la Unió Europea, degut al fet que no poden defensar judicialment les seves competències davant d’una norma comunitària que els afecti amb la mateixa facilitat amb què ho fan els poders centrals de l’Estat. Perquè la seva legitimació en el contenciós comunitari no és privilegiada i,per tant, són moltes dificultats amb les quals es troben per impugnar els actes dels quals no són destinatàries. I, d’altra banda, la responsabilitat autonòmica en l’àmbit intern derivada de l’incompliment del dret comunitari, perquè són les comunitats autònomes que s’han de fer càrrec de les conseqüències de les infraccions que els siguin imputables. Addicionalment, a l’últim apartat s’assenyala com queden regulats aquests dos temes en les reformes dels estatuts d’autonomia ja vigents o en tràmit d’aprovació, i molt particularment en el cas de Catalunya, a fi i efecte de contrastar si allò que es recull als estatuts casa bé amb el règim jurídic i la pràctica seguida en les dues qüestions seleccionades en aquesta investigació.The consequences of Spain’s membership of the European Union are not well reflected in the Constitution. The Autonomous Communities are not mentioned in article 93 of the Constitution, which refers explicitly to European affairs. The aim of this article is to examine, in current practice, two of the European issues arising from Spanish membership that are of concern to the Autonomous Communities, insofar as their political autonomy is significantly affected. The first is the locus standi of the Autonomous Communities in terms of the jurisdictional institutions of the European Union, since they cannot defend their powers judicially when affected by an EU regulation as easily as the central powers of the State can. This is because they have no legitimate status as parties in the European appeal process, which in turn makes it very difficult for them to take issue with measures which are not aimed at them. The other issue is the responsibility of the Autonomous Communities for non-compliance with EU law at internal level, because it is they who have to deal with the consequences arising this such non-compliance. The final section considers how these two areas have been regulated in the reforms to the statutes of the Autonomous Communities which are either in force or in the process of being enacted. Particular reference is made to the Catalan case, in order to determine how far the provisions of the statutes correspond to the legal regime and practice followed in these two areas.Introducción. – 1. Las Comunidades Autónomas ante los tribunales de la UE. 1.1. Legitimación directa ante el Tribunal de Justicia y el Tribunal de Primera Instancia. 1.1.1. Recurso de anulación. 1.1.2. Otras vías de acceso. 1.2. La interposición de recursos de incumplimiento contra España por actuaciones autonómicas. 1.3. Mecanismos internos de participación de las Comunidades Autónomas en los procedimientos ante la Comisión Europea y el Tribunal de Justicia. – 2. La responsabilidad autonómica por incumplimiento del Derecho comunitario. 2.1. La responsabilidad patrimonial de las Administraciones autonómicas por sus infracciones del Derecho comunitario que causen daños y perjuicios. 2.2. La repercusión en las Comunidades Autónomas de las sanciones impuestas al Estado por el incumplimiento autonómico del Derecho comunitario. – 3. La realidad europea en los nuevos Estatutos de Autonomía. El caso de Cataluña. – 4. Conclusiones

    Las dificultades para la recuperación de lo indebido en el contencioso sobre el céntimo sanitario en España

    Get PDF
    Després de qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 27 de febrer de 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència prejudicial i va declarar contrari al dret comunitari l'impost sobre la venda detallista de determinats hidrocarburs, més conegut popularment com el cèntim sanitari. Aquest gravamen especial va permetre a les comunitats autònomes recaptar més de 13.000 milions d'euros durant la seva vigència, entre 2002 i 2012. En aquesta anàlisi s'examinen les possibilitats d'aconseguir la devolució de les quotes del cèntim sanitari pagades pels adquirents dels productes gravats durant aquell període, en vista del que exigeix la normativa jurídica i la pràctica administrativa espanyola per a aquest supòsit, en particular el procediment que cal seguir i la documentació que cal aportar. La conclusió és que la prova exigida a Espanya és excessivament difícil, si no impossible, per als consumidors finals en un nombre de casos massa elevat, i afecta especialment els particulars. Això pot estar en contra de la jurisprudència comunitària sobre la devolució de l'indegut i, per aquest motiu, s'exposen les accions internes que poden interposar-se per arreglar aquesta situació, que inclouen algunes sentències recents dictades en el contenciós espanyol del cèntim sanitari, com la del jutge a quo de l'assumpte Transports Jordi Besora que va ser qui va plantejar les qüestions prejudicials.After some preliminary issues raised by the Catalan Superior Court of Justice, on February 27, 2014, the European Union Court of Justice issued a preliminary ruling declaring that the retail tax on certain hydrocarbons, more popularly known as the céntimo sanitario (the one-cent health surcharge), was contrary to European community law. This special tax allowed the autonomous communities to collect more than 13 billion euros while it was in effect between 2002 and 2012. In this analysis, we examine the possibilities for getting the amounts paid toward the céntimo sanitario by purchasers of the products taxed during that period returned. Our analysis is based on the requirements of legal regulations and Spanish administrative practice in this domain, in particular, the procedure that must be followed and the documentation that must be produced. Our conclusion is that the degree of proof required in Spain is excessively difficult, not to say impossible, for the final consumer in too many cases, and that this affects individuals in particular. This situation may be contrary to European Community case law regarding the return of ill-gotten gains, and for this reason, the internal actions that may be brought to remedy this state of affairs are laid out. Included are some recent judgements handed down in the Spanish dispute on the céntimo sanitario, such as the judgement of the trial court judge in the Transportes Jordi Besora matter, who raised the preliminary issues.Tras cuestiones prejudiciales planteadas por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el 27 de febrero del 2014, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea dictó sentencia prejudicial declarando que es contrario al derecho comunitario el impuesto sobre la venta minorista de determinados hidrocarburos, más conocido popularmente como céntimo sanitario. Este gravamen especial permitió a las Comunidades Autónomas recaudar más de 13 000 millones de euros durante su vigencia entre el 2002 y el 2012. En este análisis se examinan las posibilidades de conseguir la devolución de las cuotas del céntimo sanitario pagadas por los adquirentes de los productos gravados durante aquel período a la luz de lo que exige la normativa jurídica y la práctica administrativa española para este supuesto, en particular el procedimiento que hay que seguir y la documentación que hay que aportar. La conclusión es que la prueba exigida en España es excesivamente difícil, cuando no imposible, para los consumidores finales en un número de casos demasiado elevado, y afecta especialmente a los particulares. Ello puede estar en contra de la jurisprudencia comunitaria sobre la devolución de lo indebido y, por este motivo, se exponen las acciones internas que pueden interponerse para remediar este estado de cosas, incluidas algunas sentencias recientes dictadas en el contencioso español del céntimo sanitario, como la del juez a quo del asunto Transportes Jordi Besora, que fue quien planteó las cuestiones prejudiciales.

    Crónica del congreso internacional "La constitución gaditana de 1812 y sus repercusiones en América"

    Get PDF
    Crónica del Congreso Internacional “La Constitución gaditana de 1812 y sus repercusiones en América” Se llevó a cabo en Cádiz, 15-18 de septiembre de 2009. Organización a cargo de: Real Academia Hispano-Americana, Cádiz Universidad de Cádiz (UCA) Asociación Española de Americanistas (AEA) Asociación de Historiadores Latinoamericanos y del Caribe (ADHILAC)El 19 de marzo de 1812 fue jurada la Constitución Política de la Monarquía Española en la ciudad de Cádiz. Las Cortes que elaboraron el crucial documento estaban compuestas por españoles de uno y otro lado del Océano y la “cuestión americana” estuvo presente en los debates, protagonizando en muchos momentos las discusiones que tuvieron lugar en esa ciudad andaluza. Pasado el tiempo la Constitución de 1812, conocida como “La Pepa”, adquirió una significación simbólica por sus aspectos liberales, que fueron muy resaltados y que repercutieron en la política de gran parte del siglo XIX en España y Europa. En América también dejó su impronta, pero el paso del tiempo y las preocupaciones de las historiografías oficiales por resaltar otras influencias han determinado el olvido de esta relación. Esa fue la razón que motivó la convocatoria de este Congreso Internacional por parte de la Real Academia Hispano Americana, la Universidad de Cádiz, la Asociación Española de Americanistas (AEA) y la Asociación de Historiadores Latinoamericanos y del Caribe (ADHILAC)Peer reviewe

    La anhelada asociación euromercosureña tras quince años de negociaciones

    Get PDF
    La UE y el Mercosur mantienen desde hace unos 20 años unas intensas relaciones políticas, económicas y de cooperación. A pesar de ello, no han conseguido todavía implementar su acuerdo marco interregional de cooperación, suscrito en Madrid el 15 de diciembre de 1995. Ello es debido en gran medida a las profundas diferencias en materia agrícola e industrial afloradas durante las rondas de negociación y los encuentros técnicos. Al igual que sucedió en 2004, este estado de cosas conduce a que el establecimiento de una futura asociación euromercosureña, que abarque no solo un acuerdo de libre comercio «plus» (free trade agreement plus) sino también los pilares de la cooperación y el diálogo político, se encuentre de nuevo en una encrucijada. Mas no es imposible conseguir este objetivo, pues los principales problemas están generalmente bien identificados, si ambos socios son capaces de intercambiar nuevas ofertas comerciales completas durante este año 2016
    corecore