Després de qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 27 de febrer de 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència prejudicial i va declarar contrari al dret comunitari l'impost sobre la venda detallista de determinats hidrocarburs, més conegut popularment com el cèntim sanitari. Aquest gravamen especial va permetre a les comunitats autònomes recaptar més de 13.000 milions d'euros durant la seva vigència, entre 2002 i 2012. En aquesta anàlisi s'examinen les possibilitats d'aconseguir la devolució de les quotes del cèntim sanitari pagades pels adquirents dels productes gravats durant aquell període, en vista del que exigeix la normativa jurídica i la pràctica administrativa espanyola per a aquest supòsit, en particular el procediment que cal seguir i la documentació que cal aportar. La conclusió és que la prova exigida a Espanya és excessivament difícil, si no impossible, per als consumidors finals en un nombre de casos massa elevat, i afecta especialment els particulars. Això pot estar en contra de la jurisprudència comunitària sobre la devolució de l'indegut i, per aquest motiu, s'exposen les accions internes que poden interposar-se per arreglar aquesta situació, que inclouen algunes sentències recents dictades en el contenciós espanyol del cèntim sanitari, com la del jutge a quo de l'assumpte Transports Jordi Besora que va ser qui va plantejar les qüestions prejudicials.After some preliminary issues raised by the Catalan Superior Court of Justice, on February 27, 2014, the European Union Court of Justice issued a preliminary ruling declaring that the retail tax on certain hydrocarbons, more popularly known as the céntimo sanitario (the one-cent health surcharge), was contrary to European community law. This special tax allowed the autonomous communities to collect more than 13 billion euros while it was in effect between 2002 and 2012. In this analysis, we examine the possibilities for getting the amounts paid toward the céntimo sanitario by purchasers of the products taxed during that period returned. Our analysis is based on the requirements of legal regulations and Spanish administrative practice in this domain, in particular, the procedure that must be followed and the documentation that must be produced. Our conclusion is that the degree of proof required in Spain is excessively difficult, not to say impossible, for the final consumer in too many cases, and that this affects individuals in particular. This situation may be contrary to European Community case law regarding the return of ill-gotten gains, and for this reason, the internal actions that may be brought to remedy this state of affairs are laid out. Included are some recent judgements handed down in the Spanish dispute on the céntimo sanitario, such as the judgement of the trial court judge in the Transportes Jordi Besora matter, who raised the preliminary issues.Tras cuestiones prejudiciales planteadas por el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, el 27 de febrero del 2014, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea dictó sentencia prejudicial declarando que es contrario al derecho comunitario el impuesto sobre la venta minorista de determinados hidrocarburos, más conocido popularmente como céntimo sanitario. Este gravamen especial permitió a las Comunidades Autónomas recaudar más de 13 000 millones de euros durante su vigencia entre el 2002 y el 2012. En este análisis se examinan las posibilidades de conseguir la devolución de las cuotas del céntimo sanitario pagadas por los adquirentes de los productos gravados durante aquel período a la luz de lo que exige la normativa jurídica y la práctica administrativa española para este supuesto, en particular el procedimiento que hay que seguir y la documentación que hay que aportar. La conclusión es que la prueba exigida en España es excesivamente difícil, cuando no imposible, para los consumidores finales en un número de casos demasiado elevado, y afecta especialmente a los particulares. Ello puede estar en contra de la jurisprudencia comunitaria sobre la devolución de lo indebido y, por este motivo, se exponen las acciones internas que pueden interponerse para remediar este estado de cosas, incluidas algunas sentencias recientes dictadas en el contencioso español del céntimo sanitario, como la del juez a quo del asunto Transportes Jordi Besora, que fue quien planteó las cuestiones prejudiciales.
