1,210 research outputs found

    Presentació

    Get PDF

    Recensions

    Get PDF
    MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT. Vol. IX : Joan Cererols, obres complete

    La presència de Felip Pedrell en el projecte fundacional de la Societat Internacional de Musicologia (1899)

    Get PDF
    L'any 1899, els professors Oskar Fleischer (1856-1933) i Max Seiffert (1868-1948) fundaren la primera societat internacional de musicologia a Berlín i sol·licitaren a Felip Pedrell que participés en el nou projecte científic.La proposta incloïa la creació d'una secció de la Societat Internacional de Musicologia a Madrid (que no arribà a constituir-se) i l'edició d'obres i articles d'investigació musicològica, que cristal·litzaren en diverses publicacions de Pedrell en els mitjans alemanys de l'època: les Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria (Breitkopf und Härtel, 1902-1911) i els articles a la Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft (1900-1910), a la cinquena Musiklexicon d'Hugo Riemann (1903) i al Riemann-Festchrift (1909).1899 gründeten die Professoren Oskar Fleischer (1856-1933) und Max Seiffert (1868-1948) die erste Internationale Musikgesellschaft in Berlin und baten Felip Pedrell um seine Mitarbeit bei dem neuen wissenschaftlichen Projekt.Der Vorschlag zur Zusammenarbeit umfasste die Gründung einer Sektion der Internationalen Musikgesellschaft in Madrid (die allerdings nicht zustande kam) und die Herausgabe von Werken und Artikeln der Musikforschung. In diesem Zusammenhang kam es zu mehreren Publikation von Pedrell in deutschen Medien: die Opera Omnia von Tomás Luis de Victoria (bei Breitkopf und Härtel, 1902-1911) und die Artikel in Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft (1900-1910), in der fünften Ausgabe des Musiklexikon von Hugo Riemann (1903) sowie in der Riemann-Festschrift (1909).In 1889 the teachers Oskar Fleischer (1856-1933) and Max Seiffert (1868-1948) founded the first International Musicological Society in Berlin and invited Felip Pedrell to participate in the new scientific project.The proposal included the creation of a section of the International Musicological Society in Madrid (that never saw fruition) and the edition of works and articles of musicological research that took shape in a variety of Pedrell's publications in the German media: Opera Omnia by Tomás Luis de Victoria (Breitkopf und Härtel, 1902-1911) and articles in Sammelbände Internationalen der Musikgesellschaft (1900-1910), the fifth edition of the Musiklexicon by Hugo Riemann (1903) and Riemann Festschrift (1909).En 1899, los profesores Oskar Fleischer (1856-1933) y Max Seiffert (1868-1948) fundaron la primera sociedad internacional de musicología en Berlín y solicitaron a Felip Pedrell su participación en el nuevo proyecto científico.La propuesta incluía la creación de una sección de la Sociedad Internacional de Musicología en Madrid (que no llegó a ver la luz) y la edición de obras y artículos de investigación musicológica, que cristalizaron en diversas publicaciones de Pedrell en medios alemanes: la Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria (Breitkopf und Härtel, 1902-1911) y los artículos en Sammelbände der Internationalen Musik-Gesellschaft (1900-1910), en la quinta edición del Musik-Lexicon de Hugo Riemann (1903) y en Riemann-Festchrift (1909).En 1899, les professeurs Oskar Fleischer (1856-1933) et Max Seiffert (1868-1948) fondèrent à Berlin la première société internationale de musicologie et ils demandèrent à Felip Pedrell de participer à ce nouveau projet scientifique.La proposition comprenait la création d'une section de la Société Internationale de Musicologie à Madrid (qui ne vit jamais le jour) et l'édition d'oeuvres et d'articles de recherche musicologique, qui se concrétisèrent dans diverses publications de Pedrell dans les médias allemands : l'Opera Omnia de Tomás Luis de Victoria (Breitkopf und Härtel, 1902-1911) et les articles dans Sammelbände der Internationalen Musik-Gesellschaft (1900-1910), dans la cinquième édition du Musik-Lexicon d'Hugo Riemann (1903) et dans Riemann-Festchrift (1909)

    Àngel Recasens i Galbas, in memoriam

    Get PDF

    MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT. Vol. IX : Joan Cererols, obres completes

    Get PDF

    L'òpera Il più bel nome d'Antonio Caldara i la recepció del darrer barroc a Catalunya

    Get PDF
    L'autor del present article estudia el context històric, polític, musical i social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Successió a la corona d'Espanya, produïda per la mort de Carles II de Castella el 1700, el qual no deixà successió directa. Un dels pretendents, l'arxiduc Carles d'Àustria, residí a Barcelona des de 1707. Casat per poders a Viena amb la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel el 23 d'abril de 1708, es va fer la ratificació solemne del matrimoni a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el dia 1 d'agost de l'any esmentat, acte que fou precedit per una solemne comitiva ciutadana per honorar l'entrada de la reina Elisabet a la ciutat; l'endemà a la tarda s'estrenà l'òpera Il più bel nome, d'Antonio Caldara, dedicada a la reina en homenatge, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. L'autor fa una detinguda anàlisi de l'òpera, que esdevé la primera representada a Barcelona, i la primera òpera italiana estrenada a Espanya. Hom hi destaca la seva vàlua artística, especialment pel fet de pertànyer ja a una nova estètica, que depassa el darrer barroc per incorporar-hi elements significatius del nou estil emergent, el Galant.El autor del presente artículo estudia el contexto histórico, político, musical y social de la Barcelona de 1708, en plena Guerra de Sucesión a la Corona de España, producida por la muerte de Carlos II de Castilla en 1700, el cual no dejó sucesión directa. Uno de los pretendientes, el archiduque Carlos de Austria, residió en Barcelona desde 1707. Casado por poderes con la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel el 23 de abril de 1708, se realizó la solemne ratificación del matrimonio en la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, el día 1 de agosto de dicho año, acto que fue precedido por una solemne comitiva ciudadana para honrar la entrada de la reina Elisabet en la ciudad. Al día siguiente se estrenó la ópera Il più bel nome, de Antonio Caldara, dedicada a la reina en homenaje, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. El autor realiza un detenido análisis de la obra, que fue la primera ópera representada en Barcelona, y asimismo, la primera ópera italiana representada en España. Se destaca su valor artístico, especialmente por el hecho de pertenecer a una estética nueva, que traspasa el último barroco para incorporar elementos significativos del nuevo estilo emergente, el Galante.L'auteur de cet article étudie le contexte historique, politique, musical et social de la Barcelone du 1708, au beau milieu de la guerre de Succession à la Couronne d'Espagne, déclenchée par la mort de Charles II de Castille en 1700 sans laisser de succession directe. Un des prétendants au trône, l'Archiduc Charles d'Autriche, résida à Barcelone à partir de 1707; marié par procuration à Vienne avec la princesse Elisabeth de Brunswick et de Wolfenbüttel le 23 avril 1708, la ratification officielle du mariage eut lieu à la basilique de Santa Maria del Mar de Barcelone le 1er août de la même année. L'acte fut présidé par un cortège de citoyens afin d'honorer l'arrivée de la Reine Elisabeth dans la ville. Le lendemain, dans l'après-midi, eut lieu la première de l'opéra Il più Bel Nome, d'Antonio Caldara, en hommage à la reine, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. L'auteur fait une analyse détaillée de l'opéra, qui fut le premier représenté à Barcelone ainsi que le premier opéra italien représenté en Espagne. On y souligne sa valeur artistique, plus particulièrement le fait de déjà appartenir à une nouvelle esthétique, qui dépasse le dernier baroque pour y incorporer des éléments significatifs du nouveau style émergent, le Galant.The author of this article studies the historical, political, musical and social context of Barcelona in 1708, at the height of the War of Succession to the Spanish Crown, produced by the death of Charles II of Castile in 1700, who left no direct successor. One of the pretenders, Archduke Charles of Austria, resided in Barcelona from 1707; he was married by proxy to Princess Elisabeth of Brunsvic and Wolfenbüttel on April 23, 1708, and the marriage was solemnly ratified at the Basilica of Santa Maria del Mar in Barcelona, on August 1 of said year, a ceremony that was preceded by a solemn public procession to honour the entrance of Queen Elisabeth in the city. The following day the opera Il più Bel Nome by Antonio Caldara was performed for the first time in honour of the Queen, nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. The author makes a careful analysis of the opera, which was the first to be performed in Barcelona, and also the first Italian opera to be performed in Spain. It is of particular artistic value, especially because it pertained to a new aesthetic, which moves on from late baroque to incorporate significant elements of the new emerging style, Galant.Der Autor dieses Artikels untersucht den historischen, politischen, musikalischen und sozialen Kontext Barcelonas im Jahre 1708, mitten im Spanischen Erbfolgekrieg, der durch den Tod des Königs Karl II. von Spanien ausgelöst wurde, der ohne direkte männliche Nachkommen gestorben war. Einer der Thronanwärter, der Habsburger Erzherzog Karl, residierte seit 1707 in der Stadt. Nachdem er sich am 23. April 1708 in Wien per Vollmacht mit der Prinzessin Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel vermählt hatte, fanden die eigentlichen Hochzeitsfeierlichkeiten am 1. August des selben Jahres in der barcelonischen Basilika Santa Maria del Mar statt. Der Trauung ging ein feierlicher Umzug voraus, mit dem die Bürger der Stadt den Einzug der «Königin Elisabeth» ehrten. Am folgenden Abend wurde die von Antonio Caldara komponierte Oper Il più bel nome uraufgeführt, die der Königin gewidmet war: nel festeggiarsi il Nome Felicissimo / di / sua Maestà Cattolica / Elisabetta Cristina / Regina de le Spagne. Der Verfasser des Artikels unternimmt eine ausführliche Analyse der Oper, bei der es sich um die erste Aufführung einer Oper in Barcelona sowie um die erste italienische Oper handelte, die in Spanien Premiere feierte. Er arbeitet dabei ihren künstlerischen Wert heraus, vor allem den Umstand, dass sie zu einer neuen Ästhetik gehört, die über den Spätbarock hinausgeht und signifikante Elemente des im Entstehen begriffenen Galanten Stils aufweist

    Recensions

    Get PDF
    MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT. Vol. X : Anselm Viola, Obres completes, I. Missa Alma Redemptoris Mate

    MESTRES DE L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT. Vol. XI : Narcís Casanoves, Obres completes, I.

    Get PDF

    Els orígens del concepte de barroc musical hispànic, a l'entorn del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol

    Get PDF
    La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació mestre-deixeble, es relacionen estretament amb l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, i el seu testimoni suposa gairebé un segle i mig de presència ininterrompuda d'estudiosos catalans a les altes instàncies de la musicologia internacional. L'aportació de Felip Pedrell al barroc musical hispànic el trobem al Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació (1908-1909), en què dóna a conèixer més d'un centenar de compositors barrocs, amb judicis i notes crítiques molt interessants sobre les seves obres; també al Teatro lírico español anterior al segle XIX, i l'Antologia de organistas clásicos españoles de los s. XVI-XVIII (1897), com també a la sèrie «Músichs vells de la terra», publicada a la Revista Musical Catalana (1904-1910). Anglès dugué a terme les intuïcions de Pedrell; tot i que, pel caire dels seus estudis a les universitats alemanyes, es dedicà fonamentalment a l'edat mitjana i al Renaixement, la seva aportació al barroc fou important, especialment en l'inici de les Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) i Joan Pau Pujol (1571-1625). Miquel Querol forma part, juntament amb Manfred Bukofzer i Susanne Clercx-Lejeune, de la trinitat de musicòlegs que atorguen al barroc un tractament autònom i fonamentat amb criteris objectius. Les sis monografies de Querol a l'entorn del barroc musical hispànic (1970-1988) constitueixen l'eix fonamental per a l'estudi d'una època fins llavors mal compresa.La nueva ciencia musicológica, surgida de las universidades alemanas en la segunda mitad del siglo XIX, posee una singular importancia en Cataluña por la labor ejemplar llevada a cabo por Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) y Miquel Querol (1912-2002); todos ellos, unidos por el vínculo de la relación maestro-discípulo, se relacionan estrechamente con el Institutd'Estudis Catalans, fundado en 1907; su testimonio supuso la presencia ininterrumpida, durante casi un siglo y medio, de la musicología catalana en las altas instancias de la musicología internacional. La aportación de Felip Pedrell al barroco musical aparece en el Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), desde donde da a conocer más de un centenar de compositores barrocos españoles, con juicios críticos sobre su obra; también en el Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), en la Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), y en la serie Músichs vells de la terra, publicada en la Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, aunque por su formación clásica en las universidades alemanas tuvo una dedicación formal a la música medieval y renacentista, desarrolló un importante papel en el el estudio del barroco hispánico, por su aportación al inicio de las Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) y de Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol forma parte, junto con Manfred Bukofzer y Susanne Clerx, de la trinidad musicológica internacional que otorgó al barroco musical un tratamiento autónomo y fundado con criterios objetivos. Sus seis monografías entorno al barroco musical hispánico (1970-1988) constituyen el eje fundamental para el estudio de una época hasta entonces mal comprendida.La nouvelle science de la musicologie, apparue dans les universités allemandes au cours de la seconde moitié du XIXe siècle, prend une remarquable importance en Catalogne grâce aux efforts exemplaires de Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) et Miquel Querol (1912-2002); tous ceux qui, unis par le lien de la relation maître et disciple, sont étroitement liés avec l'Institut d'Estudis Catalans, fondé en 1907; leur témoignage signifie la présence sans interruption pendant presque un siècle et demi, de la musicologie catalane dans les hautes sphères de la musicologie internationale. L'apport de Felip Pedrell au baroque musical apparaît dans le Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), où il fait connaitre plus d'une centaine de compositeurs baroques espagnols, avec des jugements critiques sur leur oeuvre; ainsi que dans le Théâtre Español anterior al siglo XIX (1897-1898), dans l'Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), et dans la série Músichs vells de la terra, publiée dans la Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, bien qu'il se consacra, à cause de sa formation classique dans les universités allemandes, à l'aspect formel de la musique médiévale et de la Renaissance, joua un rôle important dans l'étude du baroque hispanique grâce à son apport au début des Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) et de Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol fait partie, à côté de Manfred Bukofzer et de Susanne Clerx, de la trinité musicologique internationale qui donna au baroque musical un traitement autonome fondé sur des critères objectifs. Ses six monographies sur le baroque musical hispanique (1970-1988) constituent un axe fondamental pour l'étude d'une époque jusqu'alors mal comprise.The new science of musicology, emerging from German universities in the second half of the XIX century, has a unique importance in Catalonia due to the exemplary work carried out by Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) and Miquel Querol (1912-2002). All of these, linked by their teacher-pupil relationships, have close ties with the Institut d'Estudis Catalans, founded in 1907. They are testimony to the uninterrupted presence, for nearly a century and a half, of Catalan musicology in the most elite examples of international musicology. Felip Pedrell's contribution to musical baroque appears in the Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), which introduces more than one hundred Spanish baroque composers, with critical opinions of their work; also in the Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), the Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), and the Músichs vells de la terra series, published in the Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, although strictly dedicated to medieval and renaissance music due to his classical training in German universities, played an important role in the study of the Hispanic baroque with his contribution to the beginning of the Opera Omnia by Joan Cabanilles (1644-1712) and Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol, together with Manfred Bukofzer and Susanne Clerx, forms part of the international musicology trinity that allowed musical baroque to become an entity in its own right and one based on objective viewpoints. His six monographs that focus on the Hispanic musical baroque (1970-1988) are an essential and fundamental part of the study of an époque up to then misunderstood.Die neue Musikwissenschaft, die in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts an den deutschen Universitäten aufkam, hat in Katalonien eine einzigartige Bedeutung für die beispielhafte Arbeit von Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) und Miquel Querol (1912-2002). Vereint durch das Band der Meister-Schüler-Beziehung standen sie in engem Zusammenhang mit dem Institut d'Estudis Catalans, welches 1907 gegründet wurde. Ihren Forschungsergebnissen verdankt die katalanische Musikwissenschaft ihre über 150 Jahre andauernde Präsenz auf höchster Ebene der internationalen Musikwissenschaft. Der Beitrag Felip Pedrells zur barocken Musik erschien in Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), das über einhundert spanische Komponisten des Barocks mit kritischen Meinungen über ihr Werk enthält, sowie im Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), in der Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897) und in der Serie Músichs vells de la terra, die in der Revista Musical Catalana (1904-1910) veröffentlicht wurde. Higini Anglès, der durch seine klassische Ausbildung an den deutschen Universitäten ein formelles Engagement für mittelalterliche und Renaissancemusik hatte, entwickelte durch seinen Beitrag zu den Opera Omnia von Joan Cabanilles (1644-1712) und Joan Pujol (1571-1625) trotzdem eine wichtige Rolle in der Studie des spanischen Barocks. Miquel Querol war zusammen mit Manfred Bukofzer und Susanne Clerx Teil der internationalen Dreieinigkeit der Musikwissenschaft, die der Barockmusik eine eigenständige und auf objektiven Kriterien begründete Behandlung gewährte. Ihre sechs Monographien zur spanischen Barockmusik (1970-1988) bilden die Basis für das Studium einer bis dahin missverstandenen Epoche

    En record de l'Il·lustríssim Senyor Dr. José Sánchez Real

    Get PDF
    corecore