Veny, Joan (2017): Paraules en l'espai, el temps i la norma. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 125), 245 p.

És ben conegut el mestratge que el professor Joan Veny ha projectat sobre unes quantes generacions d’estudiosos de la llengua catalana, tot i que sigui indirectament, com és el meu cas, a través de les seves recerques i publicacions. Per aquest motiu és una gran satisfacció presentar en aquestes pa`gines un recull d’articles seus apareguts entre els anys 2005 i 2015, que tenen com a fil conductor la relació que s’estableix entre l’espai geogràfic, la variació diato`pica i la normativa del catala`

El català en l'edició valenciana de les Regulae de Masparrautha (1948)

Durant l’edat mitjana, a Espanya —de la mateixa manera que a altres regions d’Europa— existí per als principiants en l’estudi de la llengua llatina una ensenyança en romanç que incorporà glosses i explicacions en llengua vulgar dins els textos llatins. En són un mostra les anomenades grammaticae proverbiandi, que es caracteritzen per l’ús del proverbium o frase en llengua vulgar que ajuda a entendre millor l’estructura llatina. Aquest és el cas de les Regulae d’Esteban de Masparrautha, impreses el 1492 a Pamplona, amb exemples en navarroaragonès, i el 1498 a València, amb exemples en català. Recentment, Emma Falque (2011) ha publicat una edició de l’incunable de Pamplona, en la qual ha inclòs un apèndix que recull també els proverbia en català. En aquest treball, a través de l’anàlisi lingüística dels susdits exemples, determinarem quins trets estan marcats diatòpicament per ser característics del català occidental —o fins i tot més específics de l’àrea meridional— i quins altres no tenen cap connotació diatòpica per ser generals en els textos medievals independentment de la seva procedència, dels quals alguns encara perviuen en certs subdialectes i d’altres han desaparegut

Dir les coses pel seu nom: català o aragonès oriental?

L'arbitrarietat de la demarcació administrativa que afecta la Franja ha deixat de banda la qüestió lingüística, i això ha contribuït a crear en tota la societat aragonesa una imatge distorsionada de la llengua que s'hi parla. El primer element que pateix la diversitat de perspectives i d'opinions és el nom d'allò que hom parla a la Franja, és a dir, del català que hi perviu i es manifesta en diferents varietats dialectals. En aquest article presentem un repàs de les distintes denominacions aplicades al català a la comunitat autònoma d'Aragó, recordant, en primer lloc, les que utilitzen els mateixos parlants; repassant, en segon lloc, les que apareixen en els diversos textos legislatius en els quals s'aborda l'estatut jurídic de les llengües pròpies d'Aragó; i analitzant, finalment, la conveniència del sintagma aragonès oriental, aparegut amb certa força arran de l'aprovació de la Llei de llengües de 2013.The arbitrariness of the administrative demarcation of the territory called La Franja ignores the language issue. This has helped to create a distorted image throughout Aragonese society of the language which is spoken in that area. The first aspect to suffer from the resultingly wide range of viewpoints and opinions is the very name of what is spoken in La Franja, that is to say, of the Catalan language which is in use there in various dialectal forms. This paper presents an overview of the different designations applied to Catalan in the Autonomous Region of Aragon. Firstly, the names given to the language by its selfsame speakers are recalled; secondly, the names appearing in the various laws dealing with the legal status of Aragon’s own specific languages are listed, and lastly, the suitability of the syntagma Eastern Aragonese, which has appeared with a certain forcefulness since the approval of the Language Act in 2013, is discussed

Un Inventari de joies reials en temps de Jaume II. Notes lingüístiques

En la documentació conservada relativa a la Corona d'Aragó, no és estrany trobar-hi inventaris de joiells dels reis de la cancelleria aragonesa. Un bon exemple es conserva a l'Arxiu Municipal de Saragossa, un manuscrit del segle xiv pertanyent a la Sèrie Diplomàtica, en el qual són descrits dos lots de joies. En aquest article s'ofereix l'edició filològica del text i el comentari dels trets lingüísticsmés interessants per tal de caracteritzar-ne la scripta. S'hi reflecteix l'estat general de la llengua catalana durant el segle xiv, farcit d'arcaismes respecte a la varietat actual i amb mínimes fissures dialectals, entre les quals ressurt la confusió en alguns mots de les vocals a-e en posició àtona, característica dels parlars orientals del domini catalanòfon; també hi ha uns quants elements que permeten plantejar que la filiació lingüística de l'escrivà era nord-oriental, tal vegada rossellonesa.Among the existing documentation from the Crown of Aragon, it is not unusual to find inventories of jewels belonging to the kings of the Aragonese chancellery. There is a good specimen in the municipal archive of Saragossa, in the form of a fourteenth-century manuscript belonging to the Diplomatic Series, in which two lots of jewels are described. In this article, we offer a linguistic analysis of the text and comment on the most interesting linguistic traits with a view to classifying the style of writing. The script reflects the general state of Catalan in the fourteenth century, with its abundance of archaic forms as compared to the present-day language and negligible dialectal variation, among which we note confusion of unstressed a-e, typical of eastern varieties of Catalan. There are also a number of features that suggest that the writer was from the north-east of the Catalanspeaking, area, perhaps from Roussillon

Una mostra de la transició dialectal catalanoaragonesa : els parlars de la llitera

One of the Aragonese areas where there is better evidence of Catalan-Aragonese dialect transition is la Llitera, an area in the province of Osca where Catalan and Aragonese border varieties remain alive, alongside the North-Western varieties proper. In order to show the internal geovariation in the area, this paper presents the most relevant phonetic and morphological traits which may establish the linguistic adscription of the local dialects. This is supported by a number of maps, which allow us to understand the geolinguistic configuration. An appendix includes five ethnotexts representing some of the towns, with a comment on the dialectal words appearing therein

Inventaris del segle XV de la Franja d’Aragó escrits en català

Se edita un conjunto de inventarios redactados en catalán y recogidos en protocolos notariales del siglo XV de La Ribagorza y La Litera

Aragonés y catalán en un libro de cuentas turolense del siglo xv

Hasta el siglo xv, el aragonés y el catalán fueron lenguas de uso habitual en la Corona de Aragón, tanto en los escritos reales como en los notariales. A partir de entonces, se acentuó el empleo del castellano en la administración aragonesa, aunque en los documentos de la época se plasmó la resistencia de las lenguas autóctonas de Aragón a ser substituidas por el romance sobrevenido. Una buena muestra de ello es el libro de cuentas del concejo de Mirambel (Teruel), redactado entre 1472 y 1489, del cual ofrecemos en estas páginas un análisis lingüístico para demostrar la convivencia de lenguas existente todavía a finales del siglo xv

Veny, Joan (2022): Variació i norma en la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 159 p.

La fortalesa de Joan Veny no deixa de sorprendre’ns. La capacitat de treball de qui ha estat mestre de tants investigadors en l’àmbit de la Filologia Catalana és admirable i així es posa de manifest, una vegada més, en aquesta nova publicació..