La taperera

La taperer

Les esponeroses figueres

En el 400 aniversari de l'expulsió dels morisco

El magraner

La tradició perdud

Determinants of dental care utilization by the adult population in Buenos Aires

Objective: To establish the frequency with which the general population is seen by a dentist and the variables associated with the lack of regular dental check-ups. Methods: A cross-sectional study with a descriptive and analytical phase conducted in an urban community in Argentina. A sample population was obtained by stratified method. Socioeconomic conditions (measure by UBN index), health, health coverage, level of education and location of the households with respect to the dental clinics were all taken into consideration in selecting the sample. We performed a uni-and multivariate analysis. The statistical software used was SPSS 9.0 for Windows and EpiInfo6 Version 6.0. Results: We observed significant associations between the lack of dental care and poverty levels, presence of UBN, living in the suburbs or at a remote distance from dental clinics, and the lack of health insurance. However, in a multiple regression analysis, only the geographical and socioeconomic characteristics of the respondents and their households had statistical significance. Conclusion: The section of the community that is less likely to visit their dentist regularly are those with higher socio-economic risk. Having health insurance or having a dental clinic close to home does not ensure more frequent check-ups. Given that, as demonstrated in this work, spontaneous demand for attention is extremely low, public policies should aim to include this vulnerable population in preventive and scheduled care

Recursos d'e-learning per a l'aprenentatge complementari

Actualment, el XXXXX% dels joves de l'estat espanyol, tenen ordinador amb Internet a casa(segons enquestes del INE) i la tendència habitual quan fan deures o estudien és a buscar els dubtes per Internet. Per aquesta raó és important que hi hagi un sistema que els permeti trobar les respostes adequades amb facilitat. El treball planteja com es podria dur a terme la realització de material complementari, que via Internet, servis per resoldre dubtes des de casa. Començant pel context pedagògic, és necessari que tot allò que es vol transmetre, és a dir els conceptes que generen dubte, cal que formi part d'una estructura ben definida. El resultat final ha de respondre als dubtes dels alumnes, basant-se en una programació de curs, en les seves unitats didàctiques i els diferents conceptes que es treballen. I partint d'aquesta base, cal preguntar als alumnes, per poder descobrir quins són els conceptes més problemàtics i per tant susceptibles de ser resolts. Pel que fa als recursos d'e-learning, s'ha fet un estudi de diverses possibilitats, des de documents PDF, a vídeos, passant pels jocs online. Finalment s'ha triat el vídeo, per la seva capacitat de captar l'atenció, la seva popularitat en l'ús entre els alumnes i la seva facilitat de creació. A més a més els vídeos tenen la capacitat de ser subtitulats i per tant adaptats per a alumnes amb discapacitat auditiva o traduïts a altres llengües. També s'ha tingut en compte com hauria de ser un vídeo amb aquest propòsit, és a dir quina seria la seva durada, el seu possible guió, el material necessari i allò que mostrem i com o fem. Tenint en compte que seria molt útil que el vídeo inclogués unes preguntes d'autoavaluació. Per últim, s'han creat dos vídeos sobre el concepte dels circuits en sèrie i paral·lel, un dels conceptes, que segons una enquesta feta en un IES, genera dubtes. Els vídeos són dos que es complementen; primer explica els circuits en sèrie i paral·lel i el segon els circuits combinats i proposa unes preguntes. S'han fet dos vídeos, perquè en fer la gravació, es va notar que un sol vídeo seria massa llarg i no s'ajustaria a les pautes descrites al treball. Una de les conclusions principals és que, per tal que l'aprenentatge complementari des de casa i via Internet tingui èxit, és necessari que els conceptes estiguin ben endreçats i organitzats segons el currículum, la matèria i el nivell. Per últim he de dir que al llarg de la realització del treball, s'ha elaborat un article sobre el tema que ha sortit publicat a Educaweb i que es pot consultar a l'adreça: http://www.educaweb.com/noticia/2012/11/12/recursos-learning-estudio-casa- 15832.htm

Diseño e implementación de sistema para evaluación de la ergonomía de herramientas

[ES] Los procesos de producción en cadena y automatización de operaciones han permitido la producción en grandes cantidades de todo tipo de materiales y dispositivos desde hace ya décadas. La industria automovilística ha sido una de las grandes impulsoras de dichas técnicas de automatización, permitiendo construir y poner a la venta vehículos de forma rápida y eficiente. En la actualidad, todo proceso de producción consta de una serie de operaciones a realizar que comprenden desde la colocación de elementos de forma manual, a la incorporación de elementos con brazos robóticos de forma automática. La mayoría de estas operaciones son realizadas por operarios con herramientas diseñadas para ello. En una línea de producción, las operaciones de apriete de componentes representan gran parte de este proceso. En ellas, se especifica cada uno de los pasos a seguir por el operario, indicando el tornillo a colocar, y configurando herramientas para realizar dichos aprietes según las especificaciones de diseño. Pese a disponer de metodologías de monitorización y supervisión de los aprietes realizados, no existen especificaciones concretas que determinen a priori si un apriete realizado en unas condiciones concretas cumple con los requisitos mínimos de ergonomía, es decir, no causa daños al operario a corto o largo plazo. La solución que se plantea en este documento trate del diseño e implementación de un sistema que realice una estimación de este impacto. Para ello se aúnan distintas metodologías de análisis y diseño, con tal de encontrar una solución posible. El sistema diseñado finalmente hace uso de distintas tecnologías para implementar los componentes. Se hace uso de Arduino para el control de sensores que midan dicho impacto, conjuntamente con una aplicación en Android que recaba los datos recogidos por el microcontrolador, los analiza, y los almacena en una base de datos en la nube. Finalmente, el sistema ha podido ser puesto a prueba para cerciorarse de que los objetivos planteados se cumplen satisfactoriamente.[EN] Chain production processes and the automation of operations have enabled the large-scale production of all types of materials and devices for several decades. The automotive industry has been one of the major drivers of these automation techniques, enabling vehicles to be built and sold quickly and efficiently. Nowadays, every production process consists of a series of operations that go from screwing elements manually, to the automatic incorporation of elements using robotic arms. Most of these operations are made by operators with tools designed for this purpose. In this production line, component tightening operations represent a large part of this process. In them, each of the steps to be followed by the operator is specified, indicating the screw to be placed, and configuring specific tools to accomplish these tightening operations according to design specifications. Despite having methodologies for monitoring and supervising those tightening processes, there are no specifications that determine a priori whether a tightening executed under specific conditions meets the minimum ergonomic requirements, that is, making sure it does not cause damage to the operator in the short or long term. The solution proposed in this document outlines the design and implementation of a system capable of making an estimation of this impact. For this purpose, different analysis and design methodologies are combined in order to find a possible solution. The designed system makes use of different technologies to implement the components. An Arduino board is used to control sensors that trace this impact, together with an Android application that collects the data read by the microcontroller, analyzes them, and stores them in a cloud database. Finally, the system has been tested to make sure that the objectives are accomplished satisfactorily[CA] Els processos de producció en cadena i automatització d’operacions han permès la producció en gran quantitat de tot tipus de materials i dispositius des de fa ja dècades. L’industria automobilística ha sigut una de les grans impulsores d’aquestes tècniques d’automatització, permetent construir i posar a la venta vehicles de forma ràpida i eficient. A l’actualitat, tot procés de producció consta d’una sèrie d’operacions a realitzar, que comprenen des de la col·locació d’elements de forma manual, a la incorporació d’elements mitjançant braços robòtics automàticament. La majoria d’aquestes operacions són realitzades per operaris amb ferramentes dissenyades per a aquesta feina. En una línia de producció, les operacions d’estrenya de components representen gran part d’aquest procés. En aquestes, s’especifica cada un dels passos a seguir per l’operari, indicant el caragol a col·locar, i configurant la ferramenta per a realitzar aquestes estrenyes segons les especificacions de disseny. A pesar de disposar de metodologies de monitorització i supervisió de les estrenyes realitzades, no existeixen especificacions concretes que determinen a priori si una estrenya realitzada en unes condiciones concretes compleix amb els requisits mínims d’ergonomia, es a dir, no causa malestar a l’operari a curt o llarg termini. La solució que es planteja a aquest document tracte del disseny i implementació d’un sistema que realitza una estimació d’aquest impacte. Per a açò s’uneixen distintes metodologies d’anàlisi i disseny, amb l’objectiu de trobar una solució possible. El sistema dissenyat finalment fa ús de distintes tecnologies per a implementar els seus components. Es fa ús d’Arduino per al control de sensors que mesuren l’impacte, conjuntament amb una aplicació Android que recapta la informació recollida pel microcontrolador, l’analitza, i l’emmagatzema a una base de dades al núvol. Finalment, el sistema ha pogut ser posat a proba per a cerciorar que els objectius plantejats es s’acompleixen satisfactòriament.Olmeda Zurriaga, G. (2019). Diseño e implementación de sistema para evaluación de la ergonomía de herramientas. http://hdl.handle.net/10251/125011TFG

Mesures en salut. Indicadors de salut

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaMesures de salut de la collectivitat. Indicadors de salut.Community health measures. Health indicators