Ressenyes

A. PANIAGUA, ; R. BRYANT and T. KIZOS (eds.), The Political Ecology of Depopulation: Inequality, Landscape and People. Saragossa: CEDDAR, 2012

El projecte CLICO presenta les seves conclusions

El projecte internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderat per l'ICTA, ha reunit a Nicòsia (Xipre), investigadors de 14 institucions per donar a conèixer i debatre els resultats dels estudis realitzats al llarg de tres anys en diverses àrees del Mediterrani, Orient Mitjà i del Sahel per investigar les dimensions socials del canvi climàtic i en particular els conflictes relacionats amb l'aigua. Els investigadors indiquen que el canvi climàtic juga per ara un paper secundari en l'origen i l'agreujament d'aquests conflictes i fa una crida a evitar discursos polítics que els vinculin directament sens considerar el paper d'altres factors polítics i socioeconòmics.El proyecto internacional CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), liderado por el ICTA, ha reunido en Nicosia (Chipre) a investigadores de 14 instituciones los días 10 y 11 de diciembre para presentar y debatir los resultados de los estudios realizados a lo largo de tres años en varias áreas del Mediterráneo, Oriente Medio y Sahel para investigar las dimensiones sociales del cambio climático, y en particular los conflictos relacionados con el agua. Los investigadores indican que el cambio climático juega de momento un papel secundario en el origen o agravamineto de estos conflictos y hace un llamamiento a evitar discursos políticos que los vinculen directamente, sin considerar el papel de otros factores políticos y socio-económicos.The international project CLICO (Climate Change, Hydro Conflicts and Human security), led by ICTA, united researchers from 14 institutions in Nicosia on 10 and 11 December to present and debate the results of studies on water, conflict and security conducted in the past three years in a variety of locations in the Mediterranean, Middle East and the Sahel. The CLICO project explored the social dimensions of climate change and in particular, conflicts related to water, and the threats this may pose for national and human security. The results found that climate change plays a secondary role -at least for the time being- in the origin or aggravation of social conflicts linked to water and that political discourses must avoid directly linking them without first taking into account other political and socio-economic factors

Opcions per un futur sostenible als Monegros

Investigadors de l'Universidad de Zaragoza i de l'ICTA-UAB han realitzat un estudi sobre les opcions de desenvolupament futur per a la zona dels Monegros sota paràmetres de sostenibilitat. Per aquest treball han desenvolupat una metodologia en la que els diferents grups implicats intervenen en la presa de decisions, construint així diverses alternatives de futur. Per obtenir aquests possibles escenaris s'ha elaborat primer una anàlisi tècnica del territori mitjançant SIG (Sistema d'Informació Geogràfica). Les conclusions de l'estudi indiquen una bretxa entre el que la gent vol i el que pensen que podrien passar si no hi ha un esforç conjunt de reflexió.Investigadors de la Universitat de Saragossa i de l'ICTA-UAB han realitzat un estudi sobre les opcions de desenvolupament futur per a la zona dels Monegros sota paràmetres de sostenibilitat. Per a aquest treball han desenvolupat una metodologia en la qual els diferents grups implicats intervenen en la presa de decisions, construint així diverses alternatives de futur. Per obtenir aquests possibles escenaris s'ha elaborat primer una anàlisi tècnica del territori mitjançant SIG (Sistema d'Informació Geogràfica). Les conclusions de l'estudi indiquen una bretxa entre allò que la gent vol i allò que podria passar si no hi ha un esforç conjunt de reflexió

Corrigendum to “Between improvement and sacrifice: Othering and the (bio)political ecology of climate change” [Political Geography 92 (2022) 102512]:Othering and the (bio)political ecology of climate change” [Political Geography 92 (2022) 102512] (Political Geography (2022) 92, (S0962629821001724), (10.1016/j.polgeo.2021.102512))

The authors regret that a funding acknowledgement was omitted in the original article. The Acknowledgments section is restated in full below: Acknowledgements Diego Andreucci's research for this article was funded through a Juan de la Cierva Formación grant of the Spanish Ministry of Science and Innovation; and a postdoctoral fellowship by the International Institute of Social Studies, Erasmus University Rotterdam, The Netherlands, which was co-financed by the Dutch Research Council (NWO), as part of its support for the Prince Claus Chair 2020–2022 (grant no. W 02.24.111). Christos Zografos received funding from the Ramon y Cajal programme of the Spanish Ministry of Science and Innovation. We wish to thank the editor and two anonymous reviewers—as well as Ethemcan Turhan, Marta Camps Calvet and Marien González Hidalgo—for their helpful comments on earlier versions of this article. All mistakes and omissions remain our own.</p

La ecología política de conflictos sobre energía eólica. Un estudio de caso en Cataluña

El estudio investiga las razones que explican un conflicto sobre la instalación de parques eólicos en la Terra Alta, una comarca rural de Cataluña. Identificamos tres razones principales. Primero, y de acuerdo con el marco conceptual de ecología política, el conflicto eólico forma parte de un conflicto más generalizado sobre la «macroconcentración» de instalaciones energéticas en el sur de Cataluña que generan energía y beneficios económicos, principalmente para el centro del desarrollo económico catalán. Segundo, el impacto paisajístico de los proyectos eólicos choca con iniciativas locales que impulsan el paisaje como un activo valioso capaz de sustentar la vida en la comarca. Tercero, desequilibrios de poder en el sistema formal de toma de decisiones sobre parques eólicos impiden la inclusión de valores locales como criterios en el proceso de toma de decisiones, y eso también genera conflicto. Para un desarrollo sostenible de energía eólica, la importancia del potencial del viento como criterio principal de localización debe ser reevaluada, y la negociación de la distribución de beneficios debe hacerse de la forma más abierta posible.L'estudi investiga raons que expliquen un conflicte sobre la instal·lació de parcs eòlics a la Terra Alta, una comarca rural de Catalunya. N'identifiquem tres raons principals. Primer, i d'acord amb el marc conceptual d'ecologia política, el conflicte eòlic forma part d'un conflicte més generalitzat sobre la «macroconcentració» d'instal·lacions energètiques al sud de Catalunya que generen energia i beneficis econòmics, principalment per al centre del desenvolupament econòmic català. Segon, l'impacte paisatgístic dels projectes eòlics xoca amb iniciatives locals que impulsen el paisatge com un actiu valuós capaç de sustentar la vida a la comarca. Tercer, desequilibris de poder en el sistema formal de presa de decisions sobre parcs eòlics impedeixen la inclusió de valors locals com a criteris en el procés de presa de decisions, i això també genera conflicte. Per a un desenvolupament sostenible de l'energia eòlica, la importància del potencial del vent com a criteri principal de localització ha de ser reavaluada, i la negociació de la distribució de beneficis s'ha de fer de la manera més oberta possible.L'étude examine les raisons qui expliquent un conflit portant sur l'installation de parcs éoliens à Terra Alta, une région rurale de Catalogne. Nous identifions trois raisons principales. Premièrement, et en accord avec le cadre conceptuel de l'écologie politique, le conflit éolien fait partie d'un conflit plus généralisé sur la «marco-concentration» d'installations énergétiques dans le sud de la Catalogne générant énergie et bénéfices économiques principalement pour le centre du développement économique catalan. Deuxièmement, l'impact paysager des projets éoliens se heurte à des initiatives locales qui promeuvent le paysage comme un actif de valeur capable de rendre possible la vie de la région. Enfin, des déséquilibres de pouvoir dans le système formel de prise de décisions sur le parc éolien empêche l'inclusion de valeurs locales comme critères dans le processus de prise de décisions, ce qui génère également des conflits. Pour un développement soutenable de l'énergie éolienne, l'importance du potentiel éolien comme critère principal de localisation doit être réévalué, et la négociation de la distribution des bénéfices doit se faire de la forme la plus ouverte possible.The study explores reasons behind conflicts regarding the installation of wind farms in Terra Alta, a rural county in Catalonia. Our study identifies three main causes of conflict. First, and in accordance to the coceptual framework of political ecology, the conflict forms part of a more generalised conflict regarding the «macro-concentration» of energy-generating plants in the south of Catalonia, which produce economic benefits for Catalonia's centre (e.g. Barcelona). Secondly, the landscape impact of wind farm projects clashes with local initiatives that seek to promote landscape as a valuable asset capable of sustaining life in Terra Alta. Finally, power imbalances in the wind energy planning and decision-making system block the inclusion of locally-important values as decision-making criteria and this also generates conflict. For a sustainable development of wind energy, the importance of wind capacity as a principal criterion for deciding wind farm location should be re-considered and the negotiation of benefits' distribution from wind farms should be conducted in the most open and tranparent possible ways

Emotions, power, and environmental conflict : Expanding the 'emotional turn' in political ecology

Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MBuilding on the framework of emotional political ecology, we seek to expand ways of studying the relationships between emotion, power, and environmental conflict. Our review of work in feminist studies, human geography, social psychology, social movement theory, and social and cultural anthropology suggests the need for a theoretical framework that captures the psychological, more-than-human, collective, geographical, and personal-political dimensions that intersect subjectivities in environmental conflicts. We stress the need to explicitly consider 'the political' at stake when researching emotions in environmental conflicts, and develop a conceptual framework for facilitating nuanced conceptualisations and analyses of subjects and power in environmental conflicts

Fonts d'inseguretat enfront del canvi climàtic

Les amenaces per al benestar humà relacionades amb el canvi climàtic són considerables. Hi ha una anàlisi dominant sobre la relació entre canvi climàtic i seguretat que suggereix que aquest implicarà una reducció de la quantitat d'aigua dolça disponible en determinats llocs, i que això comportarà una emergència de conflictes. Un estudi recent ha partit d'unes premisses diferents que li han permès detectar tres fonts d'inseguretat humana en aquest context: dèficits democràtics, males adaptacions i violència estructural.Las amenazas para el bienestar humano relacionadas con el cambio climático son considerables. Existe un análisis dominante sobre la relación entre cambio climático y seguridad que sugiere que éste implicará una reducción de la cantidad de agua dulce disponible en determinados lugares, y que eso conllevará una emergencia de conflictos. Un estudio reciente ha partido de unas premisas distintas que le han permitido detectar tres fuentes de inseguridad humana en este contexto: déficits democráticos, malas adaptaciones y violencia estructural

Why environmentalists eat meat

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Why do people who care about the environment adopt behaviours that are not consistent with their beliefs? Previous studies approach this as a case of cognitive dissonance, researchers looking into the strategies through which people reduce gaps between their attitudes and their behaviours. Here we start from the premise that there is no dissonance, and that people have consistent reasons of why they are doing what they are doing. The research task is then to shed light on these reasons. Using Q-methodology, a mixed quantitative- qualitative approach, we interviewed 42 environmentally-minded researchers asking them why they eat meat. Our interviewees were aware of and cared about the environmental and ethical impacts of meat eating, but reasoned that they eat meat because either technological, or political changes are more important than what they personally do, because of doubts about the impact of personal action in a complex world, or simply because they lack the determination to stop eating meat. Our analysis suggests that policies and messages that try to educate or guilt meat-eaters are unlikely to work with those well aware of the impacts of their actions

Developing a conceptual model for examining the supply chain relationships between behavioural antecedents of collaboration, integration and performance

Purpose – The purpose of this paper is threefold: first, review the literature on the topic of behavioural antecedents of collaboration and their impact on supply chain integration and performance; second, lay the theoretical foundations and develop a conceptual model linking behavioural antecedents of collaboration, information integration, coordination of operational decisions and supply chain performance; and third, set out operationalisation considerations. Design/methodology/approach – A conceptual model with theoretical basis on Relational Exchange Theory (RET) and extant supply chain theory is developed as a causal model that can be operationalised using structural equations modelling (partial least squares) and a “single key informant” approach. Findings – Positive relationships between behavioural antecedents of collaboration (trust, commitment, mutuality/reciprocity), information integration, coordination of operational decisions and supply chain performance (efficiency, effectiveness) are hypothesised. RET provides adequate theoretical background that leads to the theoretical establishment of hypotheses between behavioural antecedents, supply chain integration and performance, which are worth testing empirically. Research limitations/implications – The ideas presented in this paper enrich the study of behavioural factors in supply chain management and their impact on supply chain performance, and may benefit researchers in the field. The paper also sets the scene (experimental design, measurement items) for the upcoming field research. The empirical part of the work will provide the necessary evidence for the validation of the established hypotheses. Practical implications – The proposed linkages may stimulate the interest of supply chain strategists towards more collaborative relationship management and affect their decisions on the behavioural antecedents of relationship formation and management. Moreover, the proposed model may help clarify how the integration of critical operational contingencies – information, operational decisions – can help achieve superior supply chain performance. Originality/value – The paper establishes a causal relationship between constructs which have not been researched (mutuality/reciprocity, coordination of operational decisions) or have been researched individually or in combination (impact of integration on performance, impact of collaboration on performance) but not in the proposed integrated way. It also addresses the challenge of lack of theoretical justification on the development of knowledge that will assist decision making in SCM/logistics and its integration into models, processes and tasks. Finally, by using RET in selecting of behavioural factors and establishing hypotheses, it adds to the body of knowledge concerning the use of interorganisational theories in supply chain relationships